La Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF) assenyala en el seu informe preliminar que la principal hipòtesi de l’accident a Adamuz (Còrdova) és una fractura prèvia del carril. Aquesta anomalia hauria provocat el descarrilament d’un tren Iryo, que posteriorment va ser envestit per un Alvia que circulava en sentit contrari. La investigació es basa en les marques compatibles trobades a les rodes del comboi sinistrat i en tres altres trens que havien passat pel mateix tram poc abans, fet que reforça la idea que el trencament ja existia. Segons la CIAF, el cotxe 6 de l’Iryo va ser el primer a sortir de la via. Les mostres del carril s’analitzaran en un laboratori metal·logràfic per determinar les causes de la ruptura, una possibilitat que el ministre Óscar Puente ha qualificat d’“innegable”, malgrat que Adif havia realitzat revisions recents sense detectar problemes.

La Fiscalia d’Odi i Discriminació ha obert diligències d’investigació contra l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, arran del desallotjament de l’antic institut B9, que va deixar sense llar unes 400 persones, majoritàriament migrants subsaharians. L’actuació judicial sorgeix d’una denúncia penal presentada per l’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, que acusa Albiol de possibles delictes com la denegació de servei públic per motius discriminatoris, desobediència a l’autoritat judicial i prevaricació administrativa. La denúncia subratlla que l’Ajuntament de Badalona no va oferir una alternativa habitacional als afectats, tot i que una ordre judicial ho exigia, i assenyala la “tolerància institucional” de l’alcalde davant la pressió veïnal. A més, es destaquen les seves polèmiques declaracions als veïns, com “feu el que considereu”, interpretades com una tolerància implícita a la intimidació.

L’accident ferroviari de la línia R4 a Gelida va ser provocat per l’esfondrament d’un mur de contenció de l’autopista AP-7. Segons l’informe preliminar de la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), la hipòtesi principal és que el mur es va desplomar just en el moment en què arribava el tren, fet que va donar al maquinista només cinc segons de temps de reacció abans de la col·lisió. La investigació apunta que la causa més probable de la caiguda del mur va ser la pressió exercida per l’aigua acumulada a causa de les pluges intenses dels dies anteriors. El sinistre, que va tenir lloc de nit i en condicions de visibilitat reduïda, va causar la mort d’un maquinista en pràctiques que viatjava a la cabina i va deixar cinc ferits greus, la majoria treballadors de la companyia.

Un tren de la línia R4 de Rodalies va descarrilar a Gelida després de col·lidir amb un mur de contenció de l’autopista AP-7 que es va desprendre sobre la via, provocant la mort d’un maquinista en pràctiques i deixant una quarantena de ferits. La investigació, liderada pels Mossos d’Esquadra i la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), apunta com a causa probable a una esllavissada de terra argilosa per l’acumulació d’aigua de les pluges intenses dels dies previs. La principal hipòtesi, basada en les dades preliminars de la caixa negra, sosté que el mur va caure just quan passava el comboi, que circulava a 60 km/h. Això va donar al maquinista un marge de reacció de només uns cinc segons, fent l’impacte inevitable. La investigació continua oberta per aclarir les responsabilitats sobre el manteniment de l’estructura.

Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort violenta d’una dona a l’Hospitalet de Llobregat, el cos de la qual va ser localitzat dijous al vespre amb evidents signes de violència. Els agents es van desplaçar a un local del centre de la ciutat, al carrer Santa Anna, després de rebre l’avís d’una forta discussió a l’interior. L’immoble, propietat d’un fons d’inversió, estava ocupat des de l’octubre del 2023 i era un focus de conflictes, ja que els veïns havien denunciat prèviament problemes de baralles, molèsties i consum de drogues. La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Metropolitana Sud ha obert una investigació per aclarir les causes del succés i identificar l’autoria dels fets, mentre el cas es troba sota secret de les actuacions.

Una setmana tràgica al sistema ferroviari espanyol, marcada per l’accident mortal a Gelida i la col·lisió de trens d’alta velocitat a Adamuz (Còrdova), ha generat una notable sensació d’inseguretat entre els passatgers. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha atribuït l’incident de Gelida a causes meteorològiques alienes al servei, descartant una fallada ferroviària. A més, ha justificat la reducció temporal de velocitat a la línia Barcelona-Madrid com una mesura de precaució d’Adif davant l’estat anímic dels maquinistes, una restricció que ja ha estat aixecada. Malgrat que les dades confirmen que el tren és un mitjà de transport molt segur, la successió d’esdeveniments ha provocat una “por irracional” en l’opinió pública, agreujada per la sobreexposició informativa, tal com adverteix el psicòleg Jesús Linares. Aquesta situació ha erosionat la confiança dels usuaris en el sistema.

La investigació sobre el greu accident ferroviari d’Adamuz (Còrdova), considerat el pitjor de l’alta velocitat a Espanya, avança amb noves dades clau. El balanç final de víctimes s’ha elevat a 45 morts, totes ja identificades després de localitzar els dos últims cossos desapareguts sota el tren Alvia. Les anàlisis de la caixa negra del tren Iryo revelen que el seu maquinista, després de descarrilar, va informar d’una incidència tècnica sense ser conscient de la col·lisió posterior amb el comboi Alvia, que va tenir lloc vint segons després. En una segona trucada va alertar del descarrilament i va demanar ajuda, però sense esmentar l’impacte. La Guàrdia Civil ja ha entregat un primer atestat al jutge, mentre la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF) analitza les caixes negres i altres proves per esclarir les causes del sinistre.

Els sindicats mèdics de tot l’Estat, incloent-hi Metges de Catalunya (MC), han convocat una nova onada de vagues que començarà el 16 de febrer. Les aturades es duran a terme durant una setmana de cada mes, en una primera fase que s’allargarà fins al juny. La principal reivindicació, coordinada per la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics (CESM), és la creació d’un estatut professional propi i el rebuig a l’esborrany de l’Estatut Marc del Ministeri de Sanitat. A més, els facultatius protesten contra la sobrecàrrega assistencial i l’esgotament professional. Tot i que la mobilització és d’àmbit estatal, a Catalunya es farà una convocatòria pròpia per interpel·lar directament el Departament de Salut. Com a part de les mobilitzacions, també s’ha organitzat una manifestació unitària a Madrid per al 14 de febrer.

Un tren de passatgers de Feve ha col·lidit amb una grua de l’enllumenat públic a Alumbres (Cartagena), un incident que ha deixat sis ferits lleus. Segons el ministre de Transports, Óscar Puente, el braç del vehicle va envair la via i va impactar contra el comboi, que no va arribar a descarrilar. Aquest sinistre marca el tercer accident ferroviari en pocs dies a l’Estat, després de les tragèdies mortals d’Adamuz, amb 43 víctimes, i de Gelida, on va morir un maquinista. Aquesta successió d’esdeveniments ha augmentat la tensió a Catalunya, on els maquinistes han iniciat una vaga de zel que ha paralitzat el servei de Rodalies. Com a resposta, el Departament de Territori del Govern ha obert un expedient a Renfe per no prestar el servei, malgrat que Adif havia garantit la seguretat de les vies.

El gestor d’infraestructures ferroviàries, Adif, ha modificat les limitacions de velocitat a la línia d’AVE Barcelona-Madrid després de rebre múltiples avisos de maquinistes sobre vibracions i suposades incidències a la via. Segons va informar el ministre Óscar Puente, un sol conductor va ser el responsable de la majoria d’aquestes denúncies. Després d’un seguit de decisions i rectificacions que van incloure una reducció general a 160 km/h, Adif ha establert finalment que la velocitat màxima es manté en 300 km/h a gairebé tot el trajecte, excepte en sis punts concrets on s’ha fixat un límit permanent de 230 km/h. Aquestes mesures preventives, que l’empresa considera un procediment de seguretat habitual, també s’han aplicat a la línia Madrid-València, on hi ha trams amb restriccions de 160 km/h i 200 km/h.