L’Ajuntament de Badalona, encapçalat per l’alcalde Xavier García Albiol, ha sol·licitat formalment a la Generalitat de Catalunya l’autorització per desallotjar l’assentament de persones sense llar establert sota el pont de la C-31. La petició es fonamenta en el fet que els terrenys són de titularitat autonòmica i en l’ordenança de civisme que prohibeix acampar sense permís. Aquesta mesura arriba després de finalitzar el reallotjament de les persones provinents del desnonament del B9. El govern municipal argumenta que s’ha produït un “efecte crida” a la zona, on romanen entre vint i trenta persones, ja que s’ha convertit en un punt de referència per a l’ajuda humanitària. Mentrestant, el Departament de Drets Socials ultima un pla per reforçar la xarxa d’atenció al sensellarisme a tot Catalunya, amb l’objectiu d’atendre 5.000 persones en tres anys.

El Tribunal Suprem ha avalat la petició d’eutanàsia de la Noèlia, una jove barcelonina de 24 anys paraplègica, en inadmetre el recurs de cassació presentat pel seu pare i l’entitat Advocats Cristians. La sol·licitud, autoritzada prèviament pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), estava paralitzada per aquest recurs. L’alt tribunal basa la seva decisió en qüestions tècniques, afirmant que els informes mèdics confirmen la plena capacitat i la voluntat sostinguda de la jove per demanar la mort assistida, tot i que reconeix una “irregularitat procedimental” en el procés inicial per part de la dupla medico-jurídica. Malgrat l’aval judicial, el procediment continua suspès cautelarment, ja que Advocats Cristians ha anunciat que portarà el cas davant el Tribunal Constitucional i, si és necessari, al Tribunal Europeu de Drets Humans.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat improcedent l’acomiadament de Manuel Escribano, un cuiner que treballava des de feia 17 anys a l’Ajuntament de Barcelona, per no superar una prova de nivell B2 de català durant un procés d’estabilització laboral. La sentència obliga el consistori a readmetre’l en les mateixes condicions o a pagar-li una indemnització de gairebé 59.000 euros. El tribunal argumenta que la llei d’estabilització no pot ser utilitzada com a causa automàtica d’acomiadament i qüestiona la proporcionalitat d’exigir aquest nivell lingüístic per a les funcions del seu lloc de treball. A més, la resolució suggereix que l’exigència podria constituir una “discriminació indirecta”, ja que va ser l’únic aspirant a la seva pròpia plaça. Amb el suport de Convivencia Cívica Catalana, el cas estableix un precedent rellevant sobre l’ús de la llengua en els processos de selecció de l’administració pública.

L’accident ferroviari de Gelida, on un mur de contenció de l’AP-7 va caure sobre un tren, va provocar una greu crisi de mobilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona. L’incident, que va causar la mort d’un maquinista, va comportar la suspensió del servei de Rodalies i el tall de l’autopista AP-7. Com a conseqüència, el trànsit a les principals carreteres metropolitanes va augmentar un 4,4%, segons dades del Servei Català de Trànsit. Vies alternatives com la C-31 i la C-32 van registrar un increment de l’11,6%, mentre que la C-17 va créixer gairebé un 10%. Paral·lelament, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) van absorbir part de la demanda, transportant 1,43 milions d’usuaris, un 4,2% més. Aquest augment va ser especialment notable durant el cap de setmana, amb un pic del 25% el diumenge.

L’accident mortal de tren a Gelida del 20 de gener, causat per l’esfondrament d’un talús, ha provocat greus alteracions en la mobilitat. La principal conseqüència ha estat el tall de l’autopista AP-7 a Martorell en sentit sud. Després d’una breu reobertura parcial, el Ministeri de Transports va ordenar un nou tancament complet per dur a terme les tasques de reparació, que s’han vist complicades per un lliscament de terra. Segons el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, la previsió és reobrir la via la setmana del 9 de febrer. Paral·lelament, l’aturada del servei de Rodalies durant dos dies ha generat una gran desconfiança entre els usuaris, que han optat massivament pel transport alternatiu en autobús. Per pal·liar el caos circulatori, es manté la gratuïtat del peatge de la C-32 i es promouen rutes alternatives.

El servei ferroviari a Catalunya pateix greus alteracions que afecten tant l’alta velocitat com Rodalies. Els trens AVE entre Barcelona i Madrid registren retards de fins a dues hores a causa d’una combinació de factors. A les limitacions de velocitat imposades per Adif per revisar la xarxa després de l’accident d’Adamuz, i a una avaria ja reparada a l’Espluga de Francolí, s’hi han sumat els efectes del temporal Kristin. La neu ha obligat a reduir la marxa en trams com el de Guadalajara i Calatayud. Paral·lelament, el servei de Rodalies recupera progressivament la normalitat després de l’accident de Gelida, amb la reobertura de trams com el d’Arenys de Mar a Blanes (R1 i RG1), tot i que persisteixen la confusió i la dependència d’autobusos en diversos punts, generant un gran malestar entre els usuaris.

El servei de Rodalies de Barcelona va registrar el nivell de puntualitat més baix de tot l’Estat durant el 2025, amb només un compliment horari del 50%. Aquesta xifra situa la xarxa catalana a la cua dels 13 nuclis analitzats per Renfe, molt per sota de ciutats com Madrid (68%) o Sevilla (58%). A més de la baixa freqüència de puntualitat, els trens que van patir endarreriments van acumular un retard mitjà de 20 minuts, el més elevat d’Espanya. El mes de juliol va ser el més problemàtic, amb una puntualitat de només el 41,7%. Pel que fa a les causes, Renfe va atribuir-se directament la responsabilitat del 37,4% dels minuts de retard, mentre que més del 60% es van deure a problemes d’infraestructura, gestió de la circulació o altres factors externs.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), a través del seu Comitè Regional Europeu de Verificació, ha retirat a Espanya l’estatus de país lliure de xarampió que ostentava des del 2016, restablint la consideració de transmissió endèmica del virus. Aquesta decisió, que també afecta altres cinc països europeus com el Regne Unit i Àustria, respon a un augment significatiu de les infeccions, amb 397 casos registrats a l’Estat el 2025. A Catalunya, els casos es van més que duplicar en un any, arribant a 75 el 2025, afectant majoritàriament persones no vacunades. Aquest repunt global s’atribueix a la caiguda de les taxes d’immunització, ja que la cobertura de la segona dosi de la vacuna se situa per sota del 95% recomanat. En resposta, el Ministeri de Sanitat ha anunciat un reforç del seu pla estratègic per recuperar l’estatus d’eliminació.

L’accident ferroviari d’Adamuz (Còrdova) ha conclòs amb un balanç final de 45 víctimes mortals i desenes de ferits, un cop finalitzades les tasques de rescat elogiades pel president andalús, Juanma Moreno. La tragèdia ha desencadenat una forta crisi política, amb el Partit Popular, a través de Miguel Tellado, exigint la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente, a qui acusen de “mentir” sobre el manteniment de les vies, suggerint que es van barrejar materials antics amb nous. Puente ha negat les acusacions, qualificant-les de “notícia falsa”, i ha rebut el suport del president Pedro Sánchez. Com a resposta a la catàstrofe, el govern espanyol ha aprovat un fons de 20 milions d’euros en indemnitzacions per a les víctimes d’Adamuz i de l’accident de Gelida, garantint ajudes ràpides que podrien arribar als 210.000 euros per cada defunció.

Un equip d’investigadors liderat pel Dr. Mariano Barbacid al Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), amb el finançament de la Fundació Cris Contra el Cáncer, ha aconseguit un avenç històric en la lluita contra el càncer de pàncrees. L’estudi, publicat a la revista PNAS, demostra l’eficàcia d’una triple teràpia combinada que ha eliminat per complet i de forma duradora els tumors pancreàtics en diversos models de ratolí, incloent-hi aquells amb tumors derivats de pacients humans. L’estratègia ataca simultàniament tres dianes clau per al creixement tumoral: l’oncogèn KRAS i les proteïnes EGFR i STAT3, superant els mecanismes de resistència sense causar toxicitats significatives. Aquest resultat obre una nova via d’esperança per a l’adenocarcinoma ductal de pàncrees, un dels càncers més letals. El següent pas crucial serà traslladar aquests resultats a assajos clínics amb humans, un procés que podria iniciar-se en uns tres anys.