Dues enquestes recents, una a Catalunya i una a nivell estatal, posen de manifest la naturalesa persistent i estructural de la violència contra les dones. Segons l’Enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024, el 67,3% de les dones ha patit violència sexual al llarg de la seva vida, un fenomen que la consellera Núria Parlon ha qualificat d’estructural. A nivell estatal, una macroenquesta revela que una de cada tres dones ha patit violència masclista per part de la seva parella o exparella. Ambdós estudis coincideixen a destacar el notable creixement de la violència digital, que a Catalunya ja afecta una de cada quatre dones. Un altre punt clau és el baix índex de denúncies, un “silenci estadístic” on només un 6% dels fets delictius es reporten formalment, sovint per la normalització o el vincle amb l’agressor. Aquesta violència té conseqüències greus per a la salut mental, amb un risc d’intents de suïcidi onze vegades superior entre les víctimes.

S’ha detectat un brot de pesta porcina africana (PPA) a Catalunya, amb nou casos confirmats en senglars a la zona de Cerdanyola del Vallès. Un operatiu format per Agents Rurals i la UME ha trobat una cinquantena de senglars morts dins d’una zona d’exclusió de sis quilòmetres de radi al Parc Natural de Collserola. Les autoritats han prohibit l’accés a l’àrea i han instal·lat barreres físiques i químiques per contenir els animals vius i evitar que el virus s’escampi. Mentre que en aquesta zona central no es capturen els senglars vius per no dispersar-los, en una àrea de vigilància més àmplia de vint quilòmetres es preveu sacrificar-ne per controlar la sobrepoblació. El president Salvador Illa ha demanat intensificar la caça a tot el país. Tot i que cap granja ha estat infectada, 39 explotacions estan confinades i existeix un risc econòmic important per a les exportacions del sector porcí.

Un brot de pesta porcina africana (PPA) detectat en senglars a la Serra de Collserola ha activat un ampli dispositiu per contenir la seva expansió i protegir el sector porcí català. La Comissió Europea ha enviat un equip de veterinaris per assessorar i supervisar les mesures de control, que inclouen l’establiment de zones infectades i protocols de bioseguretat estrictes. A l’operatiu sobre el terreny hi participen efectius de la Generalitat i 117 soldats de la Unitat Militar d’Emergències (UME). Malgrat que de moment cap granja ha resultat afectada, l’impacte econòmic ja és notable, amb una caiguda històrica del preu del porc registrada a Mercolleida i la decisió de la Xina de vetar les exportacions provinents de la demarcació de Barcelona. El conseller Òscar Ordeig ha subratllat la importància de contenir el focus per minimitzar els danys.

L’actriu Elisa Mouliaá ha formalitzat la seva acusació contra l’exdiputat Íñigo Errejón, per a qui sol·licita una condemna de tres anys de presó per un delicte continuat d’abús sexual. A més, reclama una indemnització de 30.000 euros per danys morals. Els fets denunciats haurien ocorregut la nit del 10 d’octubre de 2021. Per la seva banda, Errejón nega les acusacions i la seva defensa les qualifica de “relat inventat”, assegurant que no existeixen indicis de criminalitat. Malgrat la negativa de l’acusat, el jutge ha decidit enviar el cas a judici després de considerar la declaració de Mouliaá “coherent en l’essencial” i concloure que els indicis no han estat desvirtuats. Aquesta denúncia s’emmarca en un context on han sorgit altres acusacions contra el polític, com la d’Aída Nízar, que va ser arxivada per prescripció.

Durant el 2024, Catalunya va registrar 487 nous diagnòstics de VIH, mantenint una lleugera tendència a la baixa atribuïda a l’expansió de tractaments i l’ús de la PrEP per més de 13.000 persones. Actualment, s’estima que més de 36.500 persones viuen amb el virus a la regió, tot i que prop d’un 6% ho desconeix. La principal via de transmissió continua sent la sexual, especialment entre homes que tenen sexe amb altres homes, amb una edat mitjana de diagnòstic de 39 anys. En paral·lel, un estudi clau de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron (VHIR), liderat per Ana Gallego Cortés, ha identificat reservoris latents del virus en teixits com el gastrointestinal i les amígdales. Aquesta troballa obre noves vies per reactivar i eliminar aquestes cèl·lules ocultes, superant un dels principals obstacles per a la cura definitiva de la sida.

Un brot de Pesta Porcina Africana (PPA) ha estat detectat en diversos senglars morts al parc de Collserola, amb el focus principal localitzat a Cerdanyola del Vallès. En resposta, el Departament d’Agricultura, liderat pel conseller Òscar Ordeig, ha activat un pla de contenció estricte. Aquest pla inclou la prohibició indefinida d’accés al parc i l’establiment de perímetres de seguretat de 6 i 20 quilòmetres que afecten nombrosos municipis, tot i que s’han registrat incompliments per part de la ciutadania. Per evitar la propagació del virus, que no afecta els humans, s’estan realitzant captures de senglars i s’ha desplegat la Unitat Militar d’Emergències (UME) per donar suport tècnic. Tot i que cap explotació ramadera ha estat afectada, el brot ha provocat la suspensió de les exportacions de porc espanyol a països extracomunitaris.

El Departament de Salut ha decidit obrir la vacunació contra la grip a tota la població de Catalunya a partir de dilluns, davant d’un inici de temporada més primerenc i marcat de l’habitual. Amb una incidència actual de 81 casos per 100.000 habitants, s’espera que el nivell d’afectació assoleixi un llindar moderat en les pròximes dues setmanes. Per aquest motiu, s’insta la ciutadania, i especialment els grups de risc, a immunitzar-se abans que s’arribi al pic epidèmic. Des de l’inici de la campanya, ja s’han administrat més d’1,15 milions de vacunes contra la grip i més de 778.000 contra la covid-19, xifres superiors a les de l’any anterior. Les vacunes actuals són efectives contra els dos subtipus de grip A que circulen. La vacunació contra la covid, però, de moment no es recomana per a la població general.

La confirmació de pesta porcina africana (PPA) en diversos senglars trobats morts al parc de Collserola, a Cerdanyola del Vallès, ha activat un pla de contingència per contenir el brot. Aquesta malaltia vírica, altament contagiosa i letal per a porcs domèstics i salvatges, no es transmet als éssers humans ni pel consum de carn. Com a mesura preventiva, s’ha restringit el moviment de porcs en un radi de 20 quilòmetres al voltant del focus, afectant 39 explotacions ramaderes. La conseqüència econòmica més greu és la paralització immediata de totes les exportacions de productes porcins d’Espanya a països tercers, la qual cosa representa un terç del total. El Ministeri d’Agricultura, liderat per Luis Planas, ja negocia país per país per reobrir els mercats, prioritzant aquells amb acords de regionalització.

La companyia ferroviària francesa SNCF, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull, ha engegat una prova pilot per oferir classes gratuïtes de català als passatgers del TGV INOUI que cobreix el trajecte entre París i Barcelona. Aquesta iniciativa sorgeix arran d’un estudi de la mateixa empresa que va revelar que un 30% dels francesos no havien sentit mai parlar català i molts desconeixien la seva cooficialitat. Durant el viatge, professors com Jordi de la Vega imparteixen lliçons a demanda al vagó restaurant, on ensenyen vocabulari bàsic, expressions i nocions de cultura catalana. Segons Sébastien Gaussot, responsable de comunicació de l’SNCF, l’objectiu és actuar com a “ambaixadors de la destinació”. Després d’una vintena de classes inicials, la companyia té la intenció de consolidar i ampliar el servei a partir del 2026.

La darrera Enquesta d’Usos Lingüístics a Catalunya, elaborada pel Departament de Política Lingüística i l’Idescat, revela una notable heterogeneïtat en l’ús del català arreu del territori. Les dades mostren que les Terres de l’Ebre, les Comarques Centrals, Ponent i l’Alt Pirineu són les úniques zones on més de la meitat de la població té el català com a llengua habitual. Malgrat això, s’ha detectat un retrocés generalitzat en gairebé totes les àrees, amb una caiguda percentual significativa a les Terres de l’Ebre i a les Comarques Gironines respecte al 2018. En contrast, l’àrea metropolitana de Barcelona se situa per sota de la mitjana catalana, amb menys d’un 25% de parlants habituals, tot i que presenta grans diferències internes. Altres territoris com el Camp de Tarragona i el Penedès mostren una presència més forta del castellà, però amb un ús del català superior a la mitjana.