Durant el primer trimestre del 2025, Catalunya ha experimentat un descens general del 6% en la delinqüència, però els delictes contra la llibertat sexual han augmentat un 12,5%, passant de 902 a 1.015 casos. Les agressions sexuals amb penetració han crescut gairebé un 27%, arribant a 421 casos. Aquest increment s’atribueix, en part, a una major conscienciació i detecció d’aquests delictes, que sovint ocorren en l’àmbit familiar o amb persones conegudes, i afecten especialment a menors. Aquesta tendència contrasta amb la baixada general de la criminalitat, liderada per un descens del 19% en les ciberestafes. La criminalitat convencional ha disminuït un 4,1%, mentre que els furts es mantenen estables. Barcelona ciutat ha vist un descens del 7,6% en el total de delictes, però els delictes contra la llibertat sexual han augmentat un 16,3%, el tràfic de drogues un 18% i el robatori de vehicles un 8,6%. El Ministeri de l’Interior ha publicat aquestes dades, que mostren que Catalunya supera la mitjana espanyola en denúncies per delictes contra la llibertat sexual. A Espanya, aquests delictes han augmentat un 3,8% en el mateix període. El Prat de Llobregat encapçala el rànquing de criminalitat per municipis, amb 45,1 delictes per cada 1.000 habitants, atribuït a “l’efecte aeroport”.

Lleó XIV va iniciar oficialment el seu pontificat amb una missa solemne a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, davant de 200.000 fidels. Durant la cerimònia, carregada de simbolisme, va rebre el pal·li i l’anell del Pescador, símbols de la seva nova responsabilitat. En la seva homilia, Lleó XIV va demanar la pau a Ucraïna i Gaza, i va expressar el seu desig d’una Església unida contra l’odi i la marginació dels pobres. A més, va instar a construir ponts amb altres religions. Entre els assistents hi havia els reis Felip VI i Letícia, la qual va lluir el “privilegi del blanc”, Ursula von der Leyen i Volodímir Zelenski, amb qui el Papa va mantenir la seva primera audiència privada al Vaticà. Pedro Sánchez i Donald Trump no van assistir a la cerimònia, tot i que Trump va enviar representants. La missa va incloure rituals com l’oració a la tomba de Sant Pere i la presentació d’un tapís de la pesca miraculosa.

Catalunya es prepara per a un eclipsi solar total el 12 d’agost del 2026, el primer visible des del 1905. Aquest fenomen, que tindrà lloc a dos quarts de nou del vespre, serà observable en la seva totalitat al sud de Catalunya, especialment a comarques com el Montsià i la Terra Alta, amb una durada màxima d’1 minut i 32 segons a localitats com Roquetes. La Generalitat ha creat una Comissió Interdepartamental, liderada pel president Salvador Illa i la consellera Núria Montserrat, per coordinar la resposta davant l’impacte científic, educatiu, econòmic i logístic previst. L’Observatori de l’Ebre, únic dins la franja de totalitat, tindrà un paper clau en l’estudi de la corona solar. Ignasi Ribas, director de l’IEEC, destaca la importància d’aquest eclipsi, tot i que a Barcelona només s’ocultarà el 99% del sol. Es recomana buscar punts d’observació amb l’horitzó oest descobert, a 5 graus d’alçada, i utilitzar ulleres homologades durant les fases de parcialitat per evitar riscos oculars. S’espera un augment significatiu del turisme astronòmic, similar a l’observat als EUA el 2017, amb milions de persones desplaçant-se. La Generalitat preveu establir punts oficials d’observació, distribuir ulleres i activar dispositius de trànsit i emergències, a més de campanyes educatives i de divulgació. Després del 2026, dos eclipsis més seran visibles des d’Espanya abans del 2028, però cap amb la mateixa centralitat i visibilitat que el de Catalunya.

Un simulacre d’accident entre un tramvia i un cotxe al túnel de Glòries, prop de Can Jaumandreu a Barcelona, ha mobilitzat 200 persones, entre membres dels serveis d’emergència i figurants. L’incident simulat ha involucrat un cotxe envaint les vies del tramvia i xocant amb un comboi en direcció a Glòries, provocant un incendi fictici i una cinquantena de ferits simulats. L’objectiu principal d’aquest exercici, organitzat per Protecció Civil, l’Ajuntament de Barcelona i Tram, era avaluar la resposta coordinada davant d’un sinistre amb múltiples víctimes i posar a prova el pla d’autoprotecció del Tram, homologat el 2023. Xavier Masramon, de Protecció Civil, ha destacat la importància d’aquests simulacres per identificar punts forts i febles en els protocols d’actuació. L’exercici, que ha tingut lloc entre les 22 h i les 4 h, ha recreat amb gran realisme l’accident, utilitzant fum, efectes especials i maquillatge per als figurants. Els veïns van ser informats prèviament per evitar alarmes innecessàries. L’anàlisi posterior de l’exercici permetrà optimitzar els plans d’emergència i garantir una resposta més eficaç en situacions reals.

La DGAIA es troba immersa en una crisi arran de la violació reiterada d’una nena de 12 anys que estava sota la seva tutela. L’abús, perpetrat per una xarxa de pederàstia liderada per un electricista de 40 anys, conegut com el ‘Pelicot català’, va ocórrer entre 2020 i 2021. Dos dels agressors estan en presó preventiva i seran jutjats, mentre que la investigació continua per aclarir la implicació d’una desena de persones més. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha anunciat una “transformació profunda” de la DGAIA, que inclourà un pla de mesures per millorar la protecció de la infància i una auditoria dels comptes de l’organisme. A més, el Govern es personarà com a acusació particular en el judici. La Sindicatura de Greuges, liderada per Esther Giménez-Salinas, també ha obert una investigació. El cas ha posat en evidència les deficiències del sistema, especialment el fet que els educadors del centre van trigar un any i mig a detectar els abusos i la decisió qüestionable de permetre que la menor, amb 15 anys, anés a viure amb un noi de 25. Martínez Bravo compareixerà al Parlament per donar explicacions sobre la gestió del cas i els mecanismes de prevenció i protecció de la DGAIA. L’electricista, que captava menors a través de les xarxes socials, va ser detingut el 2022. El material confiscat va conduir a la desarticulació d’una xarxa de pederàstia el 2024, amb 16 detinguts i 14 més investigats. La Fiscalia demana 107 anys de presó per al líder de la trama.

Diversos casos estan sota escrutini judicial a Espanya. Raúl Asencio, jugador del Reial Madrid, i tres excompanys del planter madridista, Andrés García, Ferrán Ruiz i Juan Rodríguez, han estat processats per enregistrar i difondre imatges sexuals de dues dones, una d’elles menor d’edat, l’any 2023. El jutge ha trobat indicis de delictes de descobriment i vulneració de la intimitat, distribució de vídeos sense consentiment i possessió de pornografia infantil. Asencio, tot i no ser present a l’enregistrament original a Mogán, hauria rebut i reenviat el vídeo. Ferran Ruiz actualment juga al filial del Girona. En un altre cas, Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol Pedro Sánchez, ha sol·licitat a l’Audiència Provincial de Madrid que prengui mesures contra el jutge Juan Carlos Peinado, que investiga el rescat de Globalia-Air Europa. L’advocat de Gómez, Antonio Camacho, considera “incomprensible” la continuació de la investigació després de dues resolucions de l’Audiència Provincial que la consideraven il·legal. Mentrestant, Peinado continua investigant presumptes delictes de corrupció relacionats amb el finançament de la càtedra de Gómez a la Universitat Complutense. Rosauro Varo, de Telefónica, va declarar haver rebut una sol·licitud de finançament de Gómez, però va negar més implicació.

El jugador de l’Espanyol, Álvaro Aguado, va declarar davant la jutgessa aquest dimecres com a investigat per una presumpta agressió sexual a una treballadora del club. Els fets haurien ocorregut el juny de 2023 en una festa a la discoteca Opium de Barcelona per celebrar l’ascens de l’equip a Primera Divisió. Aguado va admetre haver mantingut relacions sexuals amb la denunciant, però va assegurar que van ser consentides. La denunciant, que va declarar la setmana passada, manté que va ser violada al lavabo de la discoteca després que Aguado li fes tocaments a la pista de ball. L’Espanyol no ha pres mesures contra el jugador, al·ludint a la presumpció d’innocència, i la discoteca no va activar el protocol d’agressions sexuals, per la qual cosa no es conserven les gravacions de seguretat. La jutgessa citarà a declarar testimonis que van estar presents a la festa. La denunciant va presentar la denúncia al gener per por de represàlies. No hi ha mesures cautelars contra Aguado.

L’Ajuntament de Barcelona, liderat per Jaume Collboni, ha presentat el projecte definitiu per a la superilla de Sant Antoni, consolidant la pacificació iniciada el 2017 durant el mandat d’Ada Colau. El projecte, que suposa una inversió de més d’11 milions d’euros, preveu l’inici de les obres a la primavera del 2026. Comte Borrell, entre Manso i Paral·lel, Aldana i Parlament, entre Ronda Sant Pau i Paral·lel, es transformaran en plataforma única. S’implementarà un sistema de doble filera d’arbres a la banda més assolellada dels carrers, similar al de Consell de Cent, i es reduiran els parterres, concentrant-los a la plaça entre Comte Borrell i Parlament. El paviment combinarà panot a les zones de vianants i granit a la zona central, amb un granit de diferent color per a les zones de càrrega i descàrrega, per evitar l’aparcament indiscriminat de vehicles. L’Associació Sant Antoni Comerç ha expressat la seva satisfacció amb el projecte, tot demanant que es respectin els terminis. L’Associació de Veïns també valora positivament la priorització dels vianants i la delimitació de les zones de càrrega i descàrrega. La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Laia Bonet, ha destacat l’èxit del model i la voluntat del govern de continuar implementant pacificacions a la ciutat, prioritzant tant el disseny com la funcionalitat.

Tres associacions de víctimes de la DANA que va afectar el País Valencià l’octubre de 2024 van viatjar a Brussel·les per buscar suport de les institucions europees. Es van reunir amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, així com amb eurodiputats espanyols, excepte del PP i Vox. Les associacions van destacar l’"empatia" de Von der Leyen, que es va comprometre a visitar la zona afectada. Van criticar la manca de suport del PP i del president de la Generalitat, Carlos Mazón, amb qui encara no s’havien reunit formalment mesos després de la tragèdia. Les associacions van sol·licitar un comitè de seguiment per part de la CE per a la reconstrucció i la fiscalització dels fons europeus, un servei de socors i rescat europeu, un fons comú per a la reconstrucció de zones afectades per catàstrofes, una comissió per investigar la DANA i aclariments sobre l’ajuda enviada. Van comparar la recepció a Brussel·les amb la falta d’atenció a València, on no se’ls havia convidat a cap reunió. Esteban González Pons, del PP, es va comprometre a reunir-se amb elles posteriorment. Les associacions van demanar la dimissió de Mazón i van criticar la seva gestió. Espanya va sol·licitar 4.404 milions d’euros del Fons de Solidaritat, i Brussel·les va concedir una bestreta de 100 milions.