El Pont de la Puríssima ha provocat intenses complicacions de trànsit a les carreteres catalanes, tant en l’operació sortida com en la de tornada. Segons el Servei Català de Trànsit, dels 460.000 vehicles previstos per sortir de l’àrea de Barcelona, una part significativa ho va fer divendres, generant llargues cues principalment a la C-16, amb fins a 14 quilòmetres de retenció. Per a l’operació tornada de dilluns, s’espera el retorn de 250.000 vehicles, amb noves congestions a les mateixes vies, com la C-16 i la C-17, i també a l’AP-7 i la C-58, agreujades per diversos accidents i la boira. Per gestionar la situació, els Mossos han intensificat els controls i s’han habilitat carrils addicionals en vies clau com l’AP-7, a més d’aplicar restriccions a la circulació de camions.

Almenys tres persones van morir aquest diumenge a Tenerife després de ser arrossegades per un violent cop de mar mentre es trobaven en una piscina natural a la zona de Los Gigantes, coneguda com a Isla Cangrejo. Les víctimes mortals confirmades són un home de 35 anys, una dona de 55 i un altre home d’edat desconeguda. A més, diverses persones van resultar ferides, entre elles una dona que va ser rescatada en parada cardiorespiratòria i traslladada a l’Hospital de la Candelaria. El tràgic succés va ocórrer malgrat que la Direcció General d’Emergències del govern canari mantenia activada una prealerta per fenòmens costaners i l’accés a l’enclavament estava tancat i precintat. Un ampli dispositiu de Salvament Marítim i altres cossos d’emergència va actuar a la zona, on es manté la vigilància davant la possibilitat que el nombre de víctimes pugui augmentar.

Un ampli operatiu format per centenars d’efectius, liderat pels Agents Rurals i amb la col·laboració de cossos com l’UME, els Mossos d’Esquadra i unitats canines especialitzades, treballa per contenir un brot de pesta porcina africana (PPA). Les tasques de rastreig, que s’han ampliat a un radi de 20 quilòmetres, utilitzen drons amb càmeres tèrmiques per geolocalitzar exemplars i gossos ensinistrats per trobar cadàvers sense dispersar els animals vius. Segons el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, el brot es considera contingut dins del perímetre inicial de sis quilòmetres, amb 13 casos confirmats. S’han implementat estrictes mesures de bioseguretat, restringint l’accés ciutadà per evitar la propagació, ja que l’ésser humà és un vector clau de transmissió. Paral·lelament, l’IRTA-CReSA investiga l’origen del virus, la soca del qual no coincideix amb cap altra d’activa a Europa.

Un brot de pesta porcina africana (PPA) detectat en senglars a la serra de Collserola ha provocat una resposta contundent per part de les autoritats. El Govern ha acordat amb el sector ramader el sacrifici preventiu de 30.000 porcs sans de 39 granges per evitar la propagació del virus, malgrat que cap explotació ha registrat casos positius. Paral·lelament, s’ha ampliat la zona d’infecció a 91 municipis, prohibint l’accés públic a diversos espais naturals per contenir el focus. Una de les troballes més significatives prové d’una anàlisi genètica del laboratori de referència de la UE, que suggereix que el virus podria haver sortit d’un laboratori de recerca, ja que es relaciona amb una soca de Geòrgia del 2007. Malgrat que el conseller Òscar Ordeig demana prudència, la situació ja té un fort impacte econòmic, amb una caiguda de preus a Macrolleida i la petició d’ajudes per part del sector.

L’exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, ha trencat el seu silenci un any després de la DANA que va provocar 229 morts, responsabilitzant directament l’expresident Carlos Mazón de la gestió de la catàstrofe. En una entrevista al programa Salvados i a través de missatges de WhatsApp aportats a la investigació judicial, Pradas assegura que va intentar informar Mazón de la gravetat de la situació des del matí del 29 d’octubre, però que aquest va estar il·localitzable durant hores crítiques. A més, revela que el cap de gabinet de Presidència, José Manuel Cuenca, li va ordenar explícitament que descartés l’opció de confinar la població. Pradas atribueix el retard de més d’una hora en l’enviament de l’ES-Alert a debats interns i a la manca de protocols clars. L’exconsellera, imputada en la causa, sosté que el seu posterior cessament va ser una decisió política per convertir-la en un “cap de turc” i ocultar altres responsabilitats.

Un ampli dispositiu format per un miler d’efectius, que inclou Agents Rurals i bombers, treballa per contenir un brot de Pesta Porcina Africana (PPA) a la zona de Collserola, on ja s’han confirmat 13 senglars morts pel virus. Sota la direcció del conseller Òscar Ordeig, les tasques se centren en un radi de vigilància de 20 km per localitzar cadàvers amb drons i gossos, i geolocalitzar exemplars vius. Tot i que la caça està prohibida per no dispersar els animals, s’utilitzen franctiradors amb silenciador en punts estratègics, a l’espera del vistiplau de la Comissió Europea per activar trampes de captura grupal. La crisi sanitària amenaça el sector porcí, amb 1.000 milions d’euros en exportacions en joc, i ja ha motivat un ERTO per a 300 treballadors. La Generalitat prepara un paquet d’ajudes i una campanya per promoure el consum de porc.

Davant la preocupació pel retrocés en l’ús social del català, evidenciat per dades que indiquen que només un 30% de la població el té com a llengua principal, han sorgit diverses accions per revitalitzar-lo. D’una banda, el Correllengua Agermanat, una iniciativa cívica i esportiva impulsada per joves amb el suport d’entitats com Òmnium Cultural, organitzarà una cursa de més de 1.500 quilòmetres que recorrerà els Països Catalans a partir del 19 d’abril per reivindicar la unitat de la llengua. D’altra banda, en un àmbit internacional, la companyia ferroviària SNCF ofereix classes de català gratuïtes als seus trens d’alta velocitat en el trajecte París-Barcelona, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull, per apropar l’idioma i la cultura als viatgers estrangers. Ambdues propostes, una des de l’activisme i l’altra des de la divulgació, busquen enfortir la presència del català.

La pesta porcina africana (PPA) s’ha estès de manera imparable per Europa des de la seva entrada a la Unió Europea el 2014, provocant la mort de més de 3 milions d’animals i mantenint brots actius en 14 estats. El virus, transmès principalment per senglars i agreujat per la manca de mesures de seguretat en algunes explotacions, ha generat situacions crítiques com la de Romania, el país amb més porcs afectats. En canvi, Bèlgica representa un model d’èxit en aconseguir erradicar la malaltia en dos anys. En aquest context, la farmacèutica catalana Hipra lidera un consorci europeu per desenvolupar una vacuna. Després d’anys d’investigació en col·laboració amb el CSIC, l’empresa ha obtingut prototips prometedors i preveu iniciar els assajos en animals el 2026 per combatre aquest virus tan complex.

La Policia Nacional ha detingut l’anestesista i la propietària d’una clínica dental a Alzira arran de dos incidents greus amb menors. Una nena de sis anys va morir i una altra de quatre va ser hospitalitzada a l’UCI per una intoxicació greu després de rebre tractaments que incloïen sedació intravenosa. La investigació, en la qual participa la Conselleria de Sanitat valenciana, ha revelat que el centre no disposava del permís necessari per realitzar aquest tipus de sedacions, ja que la seva llicència es limitava a l’anestèsia local. Com a conseqüència, la clínica ha estat clausurada provisionalment. L’anestesista s’enfronta a càrrecs com homicidi per imprudència greu, mentre que a ambdós se’ls acusa, entre altres delictes, d’omissió del deure de socors i un delicte contra la salut pública.

Dues enquestes recents, una a Catalunya i una a nivell estatal, posen de manifest la naturalesa persistent i estructural de la violència contra les dones. Segons l’Enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024, el 67,3% de les dones ha patit violència sexual al llarg de la seva vida, un fenomen que la consellera Núria Parlon ha qualificat d’estructural. A nivell estatal, una macroenquesta revela que una de cada tres dones ha patit violència masclista per part de la seva parella o exparella. Ambdós estudis coincideixen a destacar el notable creixement de la violència digital, que a Catalunya ja afecta una de cada quatre dones. Un altre punt clau és el baix índex de denúncies, un “silenci estadístic” on només un 6% dels fets delictius es reporten formalment, sovint per la normalització o el vincle amb l’agressor. Aquesta violència té conseqüències greus per a la salut mental, amb un risc d’intents de suïcidi onze vegades superior entre les víctimes.