La Policia Nacional espanyola investiga la filtració de dades personals de set ministres del govern espanyol i diversos exdirigents del PP en un grup de Telegram vinculat a l’eurodiputat d’extrema dreta Alvise Pérez. El canal, anomenat “Alvise Pérez Chat” i amb més de 92.000 seguidors, va difondre telèfons mòbils, DNI, adreces i correus electrònics de figures com la vicepresidenta María Jesús Montero, el ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska, i l’exministra María Dolores de Cospedal. L’Audiència Nacional, sota el jutge Francisco de Jorge, ha obert una investigació sota secret de sumari. Aquest incident no és el primer que involucra el xat, ja que el Tribunal Suprem també investiga Alvise Pérez per difondre missatges d’odi i revelació de secrets a través del mateix canal. El grup, a més de promocionar contingut d’Alvise Pérez, s’ha utilitzat per atacar el govern espanyol i difondre missatges xenòfobs. La filtració de les dades va ser realitzada per un usuari sota pseudònim, i segons Europa Press, la llista va ser publicada prèviament per un conegut hacker.

Tres ofegaments mortals han marcat l’inici de la temporada d’estiu a les platges catalanes. Un home de 40 anys va perdre la vida a la platja del Far de Sant Cristòfol de Vilanova i la Geltrú dimarts. Malgrat els esforços dels banyistes i de tres unitats terrestres del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), les maniobres de reanimació no van tenir èxit. Aquest incident va ser el primer ofegament mortal registrat des de l’inici oficial de la campanya d’estiu diumenge, tot i que ja s’havien produït dues morts per ofegament el dissabte anterior, una a Tarragona i una altra a Llançà. Divendres, un home de 72 anys va morir ofegat a la platja de l’Astillero de Malgrat de Mar. Tot i la presència del servei de vigilància i la bandera verda, i la ràpida intervenció del SEM amb dues unitats terrestres i un helicòpter medicalitzat, l’home no va poder ser reanimat. Protecció Civil insisteix en la importància d’extremar les precaucions a les platges i avisar al servei de socorrisme o al 112 en cas d’emergència.

Un home ha estat condemnat a 57 anys de presó per l’Audiència de Barcelona per abusar sexualment de dues cosines seves menors d’edat durant diversos anys a Barberà del Vallès. L’home va abusar de les nenes, que tenien entre 6 i 7 anys en començar els abusos, al seu domicili familiar i al dels seus pares, aprofitant la seva relació de parentiu. A més dels abusos sexuals continuats amb penetració, l’home va prostituir una de les cosines, oferint els seus serveis per internet i gestionant les trobades sexuals amb clients a Barcelona i Sabadell. També va elaborar i posseir material pornogràfic infantil de les dues menors. L’acusat va enganyar i amenaçar les víctimes, dient-los que els abusos eren “normals” i xantatjant-les amb fotografies. El cas va sortir a la llum gràcies a les amigues de la víctima més gran, que van descobrir els seus encontres sexuals a canvi de diners i ho van explicar als seus pares. L’home ha estat condemnat per diversos delictes, incloent abús sexual continuat, inducció a la prostitució, tinença de pornografia infantil i elaboració de material pornogràfic. A més de la pena de presó, haurà de pagar indemnitzacions de 400.000 i 80.000 euros a les víctimes i se li ha prohibit acostar-s’hi. Abans del judici, l’acusat va intentar arribar a un acord que reduïa la pena a 12 anys de presó, però les víctimes el van rebutjar.

Dos incendis forestals van afectar Catalunya el 14 i el 19 de juny de 2025. El primer incendi va començar a Cadaqués al voltant del migdia del 14 de juny. Vint-i-dues dotacions terrestres i nou d’aèries dels Bombers de la Generalitat van treballar per controlar les flames, que afectaven una zona rural envoltada de vinyes. L’incendi va cremar amb intensitat baixa-mitjana, però va provocar el tall de la carretera GI-614, deixant el municipi inaccessible per carretera. L’alcaldessa Pia Serinyana va confirmar la situació. Els Agents Rurals van estimar que l’incendi va afectar 14,5 hectàrees i la causa probable va ser l’ús d’una desbrossadora durant tasques agrícoles. El segon incendi va començar a Santa Coloma de Gramenet a prop del monestir de Sant Jeroni la tarda del 19 de juny. Disset dotacions terrestres i tres d’aèries dels Bombers van treballar per extingir el foc en un terreny abrupte, concentrant-se en el flanc dret, considerat el motor de l’incendi. El foc va generar una columna de fum visible des de Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Badalona, i va provocar 442 trucades al 112. No es van ordenar confinaments.

El sector gastronòmic català celebra la cessió de la marca “Cuina Catalana” a la Generalitat per un període de cinc anys. Figures destacades com Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, i Carles Vilarrubí, president de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, han expressat la seva satisfacció per aquesta decisió, emfasitzant que la cuina catalana és un patrimoni col·lectiu. Xefs com Carme Ruscalleda i Jordi Vilà també han aplaudit el canvi, tot i que Vilà ha plantejat la necessitat d’un debat sobre la definició actual de la cuina catalana en un context globalitzat. Coincidint amb aquesta notícia, el món de la gastronomia catalana lamenta la mort de Paco Solé Parellada, propietari del restaurant 7 Portes de Barcelona, als 81 anys. Solé Parellada, un apassionat de la cuina catalana, va ser guardonat amb el Premi Nacional de Gastronomia el 2024. A més de la seva tasca al restaurant, va impulsar la Col·lecció 7 Portes de Receptaris Històrics de la Cuina Catalana, demostrant el seu compromís amb la preservació de la tradició culinària. La seva dedicació al restaurant 7 Portes, ubicat al barri del Born, va ser constant fins als seus últims dies.

Un policia municipal de Madrid fora de servei va ser detingut dimarts a la nit a Torrejón de Ardoz després de la mort d’un home de 35 anys que presumptament li havia robat el mòbil. L’agent, que passejava vestit de carrer amb un altre policia, va perseguir l’home després de l’intent de robatori. En retenir-lo, va aplicar una maniobra de subjecció al coll, tipificada com a “mataleó”, que va provocar que la víctima perdés la consciència i entrés en parada cardiorespiratòria. Tot i els esforços dels serveis d’emergència, que van practicar maniobres de reanimació durant uns trenta minuts, l’home va morir. El policia detingut passarà a disposició judicial. L’incident va generar consternació i ha obert un debat sobre l’ús de la força per part dels agents de policia, fins i tot quan estan fora de servei.

El president Salvador Illa ha presentat un projecte d’ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas-El Prat, amb un cost estimat de 3.200 milions d’euros, previst per al 2033. L’ampliació de la tercera pista, la remodelació de les terminals 1 i 2, la construcció d’una terminal satèl·lit i una línia de tren subterrània per a la T1 són els punts clau. El calendari preveu l’aprovació del DORA per part d’Aena el 2026 i del Pla Director el 2028, condicionat a l’aval mediambiental de la Comissió Europea per l’afectació a la Xarxa Natura 2000, que inclou la Ricarda i el Remolar. Les obres començarien el 2030 i finalitzarien el 2033. Paral·lelament, s’ha obert el debat sobre la governança de l’aeroport. ERC prioritza la gestió catalana i busca “canvis legislatius” per augmentar la capacitat decisòria de la Generalitat, tot i que s’oposa a l’ampliació en els termes plantejats. La privatització parcial d’Aena el 2014 per Mariano Rajoy complica la situació, ja que qualsevol canvi hauria de considerar els interessos dels inversors privats. La creació d’un Consell Rector Aeroportuari de Catalunya i una Autoritat Aeroportuària de Catalunya són part de les negociacions, però la gestió 100% catalana sembla difícil. Sílvia Paneque, consellera de Territori, ha afirmat que la qüestió de la governança es negociarà amb ERC.

La Policia Nacional espanyola, en col·laboració amb l’Europol i altres sis policies europees, ha detingut a Barcelona l’administrador d’Archetyp Market, un dels majors mercats de droga de la dark web. L’operació, iniciada al febrer de 2023 a petició de la Bundeskriminalamt (BKA) alemanya, va culminar entre el 9 i el 12 de juny amb accions coordinades a Alemanya, Espanya, Països Baixos, Romania, Suècia i els Estats Units. Més de 400 agents van participar en l’operatiu, que va resultar en la detenció de set venedors clau i la intervenció de la infraestructura de la plataforma als Països Baixos. Archetyp Market, actiu durant més de cinc anys, comptava amb 600.000 usuaris a tot el món i havia mogut almenys 250 milions d’euros en transaccions de diverses drogues, com heroïna, èxtasi, speed, fentanil, cocaïna, cànnabis i altres substàncies sintètiques. A l’administrador, un ciutadà alemany de 30 anys resident a prop de Barcelona, se li van confiscar vehicles d’alta gamma, rellotges de luxe, diners en efectiu i diversos dispositius informàtics. L’Europol va desplegar un especialista en dark web per coordinar l’operació i informar els usuaris del tancament del mercat. La investigació continua oberta i no es descarten més detencions.

La revetlla de Sant Joan, celebrada la nit del 23 de juny, marca el solstici d’estiu i és una festa arrelada als Països Catalans. Aquesta festivitat, d’origen pagà, combina elements tradicionals com les fogueres, els petards, el cava i les coques de Sant Joan. Aquestes coques, possiblement derivades d’un tortell amb ous que emulava el sol, van evolucionar fins a la seva forma ovalada actual durant el segle XIX, incorporant fruites confitades i pinyons. La Flama del Canigó juga un paper central en les celebracions a diverses ciutats catalanes, com Tarragona, Reus, Vic i Lleida, on s’encenen fogueres i es duen a terme actes festius. A Menorca, la festa se centra en el cavall i la coca bamba, mentre que a Alacant, la coca és salada i porta tonyina. La tradició s’estén també a altres regions d’Europa i a països de Sud-amèrica, on el solstici correspon a l’hivern. Finalment, existeixen alternatives de celebració lliures de petards, com a Manresa, Collserola o Valldoreix, per a aquells que prefereixen una revetlla més tranquil·la.

Dilluns al matí, un treballador de 20 anys de Sant Joan Despí va morir en un accident laboral a les Borges Blanques. El jove va caure d’una teulada mentre instal·lava plaques solars a la partida Pedreres i va patir ferides mortals. Els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís a les 9.37 h i, juntament amb els Bombers i el SEM, van acudir al lloc dels fets, però no van poder salvar-li la vida. El cas s’ha posat en coneixement del jutjat d’instrucció de Lleida i del Departament d’Empresa i Treball. Dimarts a la tarda, un home de 40 anys va morir ofegat a la platja del Far de Sant Cristòfol a Vilanova i la Geltrú. Uns banyistes el van treure inconscient de l’aigua a les 18.42 h i van alertar el 112. En aquell moment no hi havia servei de socorrisme. Els banyistes i, posteriorment, el SEM, van intentar reanimar-lo sense èxit. Protecció Civil ha recordat la importància d’extremar les precaucions a les platges i ha emès consells de seguretat, com ara avisar el socorrisme o el 112 davant de qualsevol problema a l’aigua. Aquesta és la primera víctima mortal de la campanya d’estiu a les platges catalanes, que va començar el 15 de juny.