Catalunya es troba immersa en la canícula, el període més calorós de l’any, que va començar el 15 de juliol i s’allargarà fins al 15 d’agost. Les temperatures han anat en augment durant la setmana, superant els 30 graus a la majoria del territori i arribant fins i tot als 40 °C a zones de l’interior, especialment a Ponent i a les Terres de l’Ebre. Dimecres es va preveure un dia assolellat amb temperatures lleugerament superiors a les de dimarts, amb alguns núvols baixos a la tarda a la meitat nord del litoral i prelitoral. Divendres, el cel es va mantenir clar amb possibles bandes de núvols alts, i les temperatures van continuar pujant. El Meteocat va alertar sobre la calor intensa i les nits tropicals i tòrrides, especialment a la costa de Barcelona. De cara al cap de setmana, es preveia un descens de temperatures dissabte a causa d’una nova vaguada, amb precipitacions al Pirineu i al nord-est, i un avís groc per calor intensa al Montsià, Baix Ebre, Baix Camp i Tarragonès. Diumenge, les precipitacions es limitarien al Pirineu i les temperatures tornarien a pujar. S’espera que la setmana següent les temperatures baixin i les nits siguin més suportables a la costa.

L’Ajuntament de Barcelona i el Port de Barcelona han signat un acord per reduir el nombre de terminals de creuers de set a cinc al moll Adossat per al 2030. Aquest acord implica l’enderroc de les terminals públiques A, B i C, i la construcció d’una nova terminal pública amb capacitat per a 7.000 passatgers, prioritzant els creuers de port base i els vaixells petits. Es mantindran les quatre terminals privades, inclosa la terminal G, actualment en construcció. Aquesta reconfiguració, amb una inversió publicoprivada de 185 milions d’euros, reduirà la capacitat màxima de creueristes en un 17%, passant de 37.000 a 31.000 passatgers diaris. L’alcalde Jaume Collboni ha destacat la importància d’aquest acord per posar límits al creixement del turisme de creuers, seguint l’exemple d’altres ciutats europees. El projecte inclou també l’ampliació del pont Porta d’Europa i la creació d’un corredor per a transport públic i vianants. El calendari d’actuacions preveu el tancament de la terminal del moll de Barcelona Sud i l’inici de l’enderroc de la terminal C el 2026, la inauguració de la terminal G i l’inici de la construcció de la nova terminal pública el 2027, i la plena operativitat de la nova terminal C el 2030. José Alberto Carbonell, president del Port, ha anunciat la modernització del moll Adossat amb sistemes OPS per connectar els vaixells a la xarxa elèctrica.

Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, ha endurecido la seva postura sobre la immigració irregular, afirmant que aquells que delinqueixin o no vinguin a treballar no seran benvinguts a Espanya i seran deportats immediatament. Aquestes declaracions s’han produït després dels incidents a Torre Pacheco (Múrcia), on s’han registrat enfrontaments i un augment de la tensió racial. A Barcelona, unes 800 persones es van concentrar convocades per entitats com Top Manta, SOS Racisme i Tanquem els CIE per protestar contra els atacs racistes i la proliferació de missatges d’odi a Torre Pacheco i a Catalunya. Els manifestants van denunciar el racisme estructural i van exigir una resposta institucional contundent. A Mataró, la jutgessa ha decretat presó provisional per a un líder d’un moviment ultra detingut per incitar a la “cacera” d’immigrants a través de les xarxes socials arran dels fets de Torre Pacheco. Aquests esdeveniments han intensificat el debat sobre immigració i racisme a Espanya.

El Departament d’Interior ha exclòs definitivament un aspirant a les oposicions de Bombers de la Generalitat per presumpte frau de la llei trans. L’aspirant, identificat com a F. M., hauria canviat el seu sexe registral al DNI per accedir a la quota del 40% de places reservades a dones, establerta per la llei d’igualtat del 2007 i reforçada per la llei 4/2023 (llei trans). Aquest aspirant ja havia intentat utilitzar aquest mètode a la convocatòria del 2024, inscrivint-se com a dona però sense presentar-se a l’examen. A la convocatòria del 2025, F. M. va repetir el procediment, sent inclòs a les llistes provisionals però finalment exclòs de les definitives després d’una investigació interna d’Interior, que va concloure que hi havia indicis de frau de llei. Aquesta exclusió es basa en les noves bases de la convocatòria del 2025, que preveuen la possibilitat de descartar aspirants per frau de llei trans, una modificació introduïda després de dos casos similars detectats als parcs de Badalona i Vic. Aquesta mesura s’emmarca en la política de discriminació positiva impulsada pel conseller Joan Ignasi Elena per reduir la bretxa de gènere als cossos d’emergència, com Bombers, Mossos d’Esquadra i Agents Rurals. Actualment, el cos de Bombers compta amb un 3,3% de dones (74 de 2.220 efectius) i cap en càrrecs de comandament. Des de 1994, les proves físiques tenen barems diferenciats per sexe per garantir l’equitat d’accés.

Aquest estiu, les platges catalanes han estat escenari d’un augment preocupant d’ofegaments. Tretze persones han perdut la vida des de l’inici de la temporada de bany el 15 de juny, una xifra que triplica la de l’any passat. Recentment, un home de 82 anys va morir a la platja de Tamarit (Tarragona) i un altre de 75 anys a la platja de les Botigues a Sitges, elevant la xifra a deu víctimes en aquell moment. A més, un jove de 23 anys va morir ofegat a la platja de la Barceloneta a Barcelona. Aquests incidents van tenir lloc malgrat la presència de serveis de vigilància i bandera verda en alguns casos. Protecció Civil, encapçalada per Núria Parlon, ha intensificat la campanya de prevenció per a un bany segur, recordant la importància de banyar-se en zones vigilades, fer cas als socorristes, evitar entrar bruscament a l’aigua i hidratar-se constantment. Els Bombers de Barcelona, Salvament Marítim i la Guàrdia Civil han participat en les operacions de rescat. Davant d’aquesta situació alarmant, les autoritats insten a extremar les precaucions a platges, piscines i aigües interiors, especialment amb infants i persones grans, i a trucar immediatament al 112 en cas d’emergència.

Diversos factors impulsen canvis demogràfics a Catalunya. L’augment del turisme, la massificació i la dificultat per accedir a l’habitatge a Barcelona obliguen a molts barcelonins a buscar residència a altres municipis, principalment a les comarques del Vallès Oriental i Occidental. Persones com Jaume Berga, Clara Sau, Carla Sisteré, Aarón Vázquez i David E. han deixat la ciutat per buscar tranquil·litat, un entorn més adequat per criar els fills o simplement per poder pagar un habitatge. La doctora Arlinda Garcia, experta en migracions internes, destaca la vivenda com un bé escàs i car, obligant a molts joves a aprofitar recursos familiars fora de la capital. Aquest fenomen migratori, que ja s’observava als anys 90, s’ha intensificat per la crisi de l’habitatge, segons el sociòleg Sergio Porcel. Paral·lelament, els seminaristes de les diòcesis catalanes, excepte la de Terrassa, s’integraran al Seminari Major Interdiocesà de Catalunya, seguint les directrius del Papa Francesc. Aquesta decisió, impulsada pels arquebisbes Juan José Omella i Joan Planellas, es considera un èxit per a aquest últim. El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, s’ha desmarcat d’aquesta unificació. Mentrestant, Viladrau, un poble d’Osona a prop de Vic, ofereix una alternativa de turisme rural, amb rutes de senderisme com la Ruta de les Fonts i un ric patrimoni històric relacionat amb la caça de bruixes al segle XVII.

El Tribunal Suprem ha dictaminat que les indemnitzacions per acomiadament improcedent no poden ser incrementades judicialment en funció de les circumstàncies individuals de cada treballador. La sentència avala l’actual fórmula de 33 dies per any treballat, argumentant que proporciona seguretat jurídica i uniformitat. El Suprem rebutja el recurs d’un treballador acomiadat i considera que ni el Conveni de l’OIT ni la Carta Social Europea obliguen a un pagament superior. Segons el tribunal, la menció d’una “indemnització adequada” a la Carta Social Europea és massa inconcreta i requeriria una intervenció legislativa per a la seva aplicació específica. UGT i CCOO critiquen la decisió, considerant-la contrària a la Carta Social Europea, i exigeixen una reforma laboral urgent. UGT planeja recórrer la sentència davant el Tribunal Constitucional i tribunals europeus. En contraposició, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha celebrat la decisió del Suprem, destacant la seguretat jurídica que proporciona.

El Tribunal de Corts d’Andorra ha condemnat divuit exgestors de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per blanqueig de capitals. Cinc dels condemnats hauran de complir penes de presó d’entre tres anys i mig i set anys, i la suma total de les penes ascendeix a 84 anys. A més, s’ha imposat una multa global de gairebé 66 milions d’euros. Joan Pau Miquel, exconseller delegat de l’entitat, ha rebut la pena més alta: set anys de presó i una multa de 30 milions d’euros, a més d’una inhabilitació de deu anys. Santiago de Rosselló, exdirector adjunt, ha estat condemnat a sis anys de presó i una multa de 12 milions d’euros. Entre els condemnats també hi ha Isabel Camino Sarmiento, exresponsable de compliment normatiu, i els exgestors Amaya de Santiago i Sergi Fernández, amb penes de cinc anys de presó i multes de 5 milions d’euros cadascun. Sis dels acusats han estat absolts. La sentència, emesa 20 mesos després del judici, es deriva de la intervenció de la BPA el 2015 arran d’una nota del Tresor dels EUA que la vinculava a operacions de blanqueig de la màfia xinesa liderada per Gao Ping. La sentència, de més de 6.000 folis, no és ferma i pot ser recorreguda. Els exdirectius de la BPA ho van atribuir a la “guerra bruta” de l’operació Catalunya.

El Ministeri de Sanitat ha emès un avís sobre els riscos de la suplementació innecessària de vitamina D, arran d’un cas d’intoxicació a les Illes Balears on setze persones van ser hospitalitzades al maig de 2025 després de consumir un suplement defectuós, l’Advanced Vitamin X, comprat per internet. Aquest incident, juntament amb altres casos previs, ha impulsat el Ministeri a recordar la importància d’un consum prudent i basat en l’evidència científica. L’alerta subratlla que la principal font de vitamina D és l’exposició solar i que no es recomana la suplementació sense prescripció mèdica. Mónica García, destaca que, tot i que la vitamina D és essencial per al metabolisme ossi i la regulació del calci, l’excés pot provocar hipercalcèmia, insuficiència renal i arrítmies. El Ministeri recomana la suplementació només en casos de dèficit confirmat o situacions clíniques específiques, com ara trastorns del metabolisme ossi, risc de caigudes en persones grans, malalties cròniques que interfereixen en el metabolisme de la vitamina D o tractaments farmacològics que afecten la seva absorció. Nivells de 25-OH-D entre 12 i 20 ng/ml es consideren suficients per a la majoria de la població. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) també va emetre una alerta sobre el producte implicat en la intoxicació a les Balears.

Dimarts al matí, un jove d’entre 20 i 30 anys va morir després de caure del segon pis del centre comercial Maremagnum a Barcelona. Els Mossos d’Esquadra investiguen si va ser un accident o un suïcidi. L’incident va ocórrer a les 10:53 h al passeig d’Ítaca, i el SEM i la Policia Portuària van intervenir, però no van poder salvar-li la vida a la víctima, que va patir una aturada cardiorespiratòria i lesions greus. A Pamplona, la policia municipal investiga una agressió sexual en un pis durant els Sanfermines. No hi ha detinguts. Fins dissabte, s’havien denunciat vuit casos de tocaments i agressions sexuals, amb vuit detinguts. L’Ajuntament de Pamplona va condemnar els fets i va expressar el seu suport a la víctima. Finalment, un home va morir per trets al cap al carrer Consell de Cent de Barcelona. La DIC dels Mossos investiga l’homicidi. L’agressor va fugir i la policia el busca. La víctima tenia entre 30 i 40 anys i podria ser veí de l’edifici. La policia científica busca indicis per identificar el responsable.