Dimarts, els Mossos d’Esquadra van detenir una dona de 25 anys a Calella, al Maresme, en relació amb la mort violenta d’un home. Els agents van rebre un avís a la tarda informant de la possible presència d’un cadàver en un pis del centre de la ciutat. En arribar al lloc, van trobar el cos sense vida de l’home i van procedir a la detenció de la dona. Segons informacions no oficials, la víctima i la detinguda serien companys de pis. La Divisió d’Investigació Criminal de la Regió Policial Metropolitana Nord s’ha fet càrrec de la investigació, que es troba sota secret de sumari, per esclarir les circumstàncies de l’homicidi.

Un jutjat de Barcelona ha ordenat el desnonament de la seu de la Fundació Montserrat Caballé, ubicada al número 259 del carrer Muntaner, per un deute de lloguer acumulat. El desallotjament, previst pel 3 d’octubre, es deu a l’impagament de les rendes, que inicialment ascendien a 41.000 euros i actualment s’acosten als 50.000 euros. La demanda, interposada per l’entitat Punti SL contra Carlos Caballé, germà de la soprano i resident a l’immoble, i la Fundació, s’ha resolt a favor de la propietat davant la manca d’oposició per part dels demandats al requeriment judicial. Carlos Caballé, de 80 anys, al·lega vulnerabilitat econòmica i el seu advocat ha presentat un recurs per intentar aturar el desnonament. Mentrestant, la Fundació, gestionada pel germà i els fills de la soprano, ha emès un comunicat assegurant que el procés judicial no afectarà la seva activitat ni els seus objectius, i negant conflictes familiars. Afirmen estar en converses amb la propietat per intentar resoldre la situació abans de la data límit.

La Noguera ha estat escenari de dues tragèdies recents. Dilluns, un accident de trànsit a la C-12 prop de Balaguer va resultar en una víctima mortal i un ferit crític. El vehicle va sortir de la via i va caure des d’una altura considerable, entre 10 i 15 metres. Aquest incident eleva la xifra de morts en accidents de trànsit a Catalunya a 83 enguany. A més, el mateix dilluns, dos joves van morir ofegats al riu Segre a Camarasa. Els nois, de 22 i 24 anys i originaris de l’Hospitalet de Llobregat, van ser arrossegats per un remolí en una zona de bany coneguda pel seu perill. Bombers de la Generalitat i Mossos d’Esquadra van dur a terme un ampli operatiu de rescat, que va incloure el rescat de dos altres joves que havien intentat ajudar els desapareguts. Les autoritats han destacat la perillositat de la zona i la importància de prendre precaucions, especialment després de les pluges recents que havien augmentat el cabal del riu. L’alcaldessa de Camarasa, Elisabet Lizaso, va confirmar que el bany està permès, però la zona està senyalitzada com a perillosa.

El Departament d’Educació i Formació Professional ha gestionat una crisi en l’adjudicació de docents per al proper curs escolar. Un “error deliberat”, segons la consellera Esther Niubó, va afectar l’assignació d’unes 800 places, inicialment destinades a funcionaris, però assignades a professors interins. Aquest error va obligar a repetir el procés d’adjudicació, modificant el destí de 2.898 docents, un 5% del total de places. Niubó va qualificar l’acció com a “deliberada, voluntària i conscient” per part d’un membre de l’equip tècnic. Com a conseqüència, el Govern d’Illa va cessar Enric Trens, subdirector general de Plantilles, Provisió i Nòmines. Niubó va assegurar que s’ha obert un expedient informatiu i, si escau, un expedient disciplinari. Sindicats com Professors de Secundària van criticar durament la gestió de Niubó, exigint la identificació del responsable i el cessament de càrrecs de lliure designació. Malgrat la crisi, Niubó va garantir que l’inici del curs escolar no es retardaria. La situació ha generat protestes per part de docents que denuncien incidències en la nova adjudicació, tot i que el Govern ho nega.

Catalunya ha experimentat un canvi significatiu en les condicions meteorològiques. Dilluns a la matinada, el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) va emetre un avís de perill moderat per calor nocturna a diverses comarques, incloent el Barcelonès, Baix Llobregat, i Tarragonès. Tot i la calor nocturna, es va preveure un descens de temperatures durant el dia, amb possibles ruixats aïllats al litoral i prelitoral nord. Dimarts, la tendència a la baixa de temperatures va continuar, amb núvols i possibilitat de precipitacions febles al litoral i prelitoral sud, així com al nord-oest de Catalunya. Dimecres es preveu com el dia més inestable, amb l’activació d’un avís groc per pluges intenses a comarques com el Pallars Jussà, Noguera, Solsonès i Alt Urgell. Les precipitacions s’estendran a altres comarques durant el dia, amb possibilitat de calamarsa i tempesta. Dijous es mantindran les precipitacions, però amb menor intensitat. El Meteocat ha destacat aquest canvi de temps amb un descens de temperatures i un augment de la probabilitat de precipitació.

Durant el primer semestre del 2025, Barcelona ha experimentat una disminució general del 8,8% en els delictes en comparació amb el mateix període del 2024, apropant-se a les xifres del 2017. Els furts han caigut un 6,8%, assolint el mínim dels darrers deu anys, i els robatoris violents a la via pública també han disminuït un 5,5%. Aquesta tendència a la baixa es consolida amb reduccions significatives en robatoris amb força a domicilis (-31,4%), establiments (-50,7%) i interiors de vehicles (-35,6%). El Pla Kanpai, implementat per combatre la multireincidència, ha contribuït a una reducció del 10% en els delictes associats a aquest fenomen. S’han identificat 266 multireincidents, responsables de 1.776 detencions i més de 5.200 delictes. Malgrat la millora general, les agressions sexuals han augmentat un 17,4%, amb 607 casos registrats. Les intervencions d’armes blanques també han crescut un 48,5%, amb 1.844 armes intervingudes. S’ha creat una nova unitat de la Guàrdia Urbana adscrita a la Fiscalia per reforçar la investigació de delictes com la multireincidència i la violència de gènere. La percepció de seguretat ha millorat lleugerament, segons l’Enquesta de Victimització de Barcelona, amb una puntuació de 5,5 sobre 10. Núria Parlon, consellera d’Interior, i Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, han destacat la importància d’aquestes dades i l’eficàcia dels plans implementats. Finalment, s’han desmantellat 71 punts de venda de droga i s’han intervingut 217 kg de cabdells de marihuana i més de 300 kg de diverses drogues.

Una incidència informàtica ha impedit la devolució de les fiances dels abonaments recurrents de Rodalies i Mitjana Distància corresponents als mesos de maig i juny. Rodalies havia anunciat que els reemborsaments estarien disponibles a partir del 21 de juliol, però el problema informàtic ha obligat a ajornar el procés. Els usuaris que van sol·licitar l’abonament gratuït van haver de dipositar una fiança de 10 euros per a Rodalies i 20 euros per a Mitjana Distància. Aquest sistema de gratuïtat va finalitzar l’1 de juliol, coincidint amb l’entrada en vigor del nou sistema de pagament. Un cop solucionada la incidència, la devolució es realitzarà de forma automàtica a la targeta bancària utilitzada per al pagament. En cas de pagament en efectiu, la devolució es farà a les taquilles. A partir de l'1 de juliol, els serveis de Rodalies i Regionals tornen a ser de pagament, amb una tarifa plana de 20 euros mensuals per a la xarxa de Barcelona i preus variables segons les zones per a la resta de trajectes. Els Regionals mantenen una bonificació del 60%. Els abonaments de Rodalies només són vàlids per a Barcelona, amb diferents preus segons l’edat: 20 euros per a la població general, 10 euros per a joves d’entre 15 i 26 anys, i gratuït per a menors de 14 anys.

Joan Callau, exalcalde de Sant Adrià de Besòs, ha mort als 65 o 66 anys aquest diumenge. Callau va ser alcalde del municipi entre el 2013 i el 2021, després d’haver entrat a l’Ajuntament el 1995 i ocupar-hi diversos càrrecs. Va substituir Sito Canga com a alcalde amb el suport del PSC, el seu partit, i ICV-EUiA. Durant el seu mandat, va impulsar la reforma urbanística de les Tres Xemeneies, projecte que pretén convertir l’antiga central tèrmica en un centre de la indústria audiovisual internacional. També va lluitar per millorar la seguretat i les condicions socials al barri de la Mina, fins i tot compareixent al Parlament el 2019 per sol·licitar recursos. A més, va aprovar la instal·lació d’una estació internacional d’aterratge de cables submarins de fibra òptica el 2020, amb l’objectiu de millorar l’accés a Internet, especialment en l’àmbit educatiu. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i altres figures del PSC, com Miquel Iceta, han expressat el seu condol, destacant el compromís i la militància activa de Callau. La Federació del PSC Barcelonès Nord també ha lamentat la seva pèrdua. L’actual alcaldessa, Filo Cañete, va succeir Callau el 2021.

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha destapat 295 milions d’euros en frau fiscal durant el 2024, un increment del 3,15% respecte al 2023. Els impostos de successions i donacions, i de patrimoni, van concentrar el 75% del frau, amb 124 i 97 milions d’euros respectivament. L’impost de transmissions patrimonials va representar el 23% del frau (69 milions), mentre que la resta de tributs van sumar 5 milions. L’ATC ha atribuït l’augment de la quantitat defraudada a l’eficiència de l’Agència, que amb menys actuacions (52.933, un 2,8% menys que el 2023) ha aconseguit descobrir més frau, suggerint que els defraudadors amb més recursos econòmics defrauden quantitats més elevades. S’han detectat canvis ficticis de residència que van suposar 15,5 milions d’euros en frau, dels quals 8,5 milions es van intentar localitzar en altres comunitats autònomes i 7 milions a l’estranger. Des del 2015, l’ATC ha identificat un total de 2.376 milions d’euros en frau. El Pla 2023-2026 inclou mesures de prevenció, com la consolidació del pagament de tributs via Bizum, amb 92.999 pagaments que van sumar 3,7 milions d’euros. Finalment, l’ATC ha intensificat l’explotació de dades per identificar nous patrons de frau, definint 14 tractaments que van generar 6.127 sol·licituds i 3.101 autoliquidacions per un total de 12 milions d’euros.

Cristóbal Montoro, exministre d’Hisenda, està sent investigat per un jutjat de Tarragona per presumptament utilitzar la seva influència per afavorir empreses gasistes i energètiques a canvi de comissions “ingents” pagades a Equipo Económico (EE), el bufet que va fundar. La investigació, iniciada el 2018 pels Mossos d’Esquadra i la Fiscalia Anticorrupció, ha aixecat el secret de sumari i implica 28 persones i 6 empreses, incloent alts càrrecs d’Hisenda com Miguel Ferré, Pilar Mateo, Felipe Martínez, Diego Martín-Abril, José Alberto García, Oscar del Amo i Rogelio Menéndez, així com socis d’EE com Ricardo Martínez, Manuel de Vicente, Salvador Ruiz, Francisco Piedras i Covadonga Gómez. Les empreses implicades, entre les quals figuren Air Liquide, Praxair, Messer, Carburos Metálicos i Abelló Linde, haurien pagat a EE 779.705 euros entre 2011 i 2019 per modificar lleis a favor seu, com l’Impost Especial sobre l’Electricitat i l’Impost d’Activitats Econòmiques. El modus operandi consistia en què les empreses contactaven amb EE, que aconseguia els canvis legislatius desitjats a través de la seva influència al Ministeri. A més, s’ha revelat que EE va cobrar 679.000 euros de Codere entre 2008 i 2012, empresa vinculada a l’exministre de Justícia, Rafael Català. El govern espanyol ha destituït Oscar del Amo i Rogelio Menéndez dels seus càrrecs al Ministeri d’Hisenda. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, s’ha pronunciat dient que “el que s’hagi d’investigar, que s’investigui”, mentre el partit intenta distanciar-se de Montoro, qui ja ha renunciat a la seva militància. Els delictes investigats inclouen suborn, frau, prevaricació, tràfic d’influències, negociacions prohibides, corrupció i falsedat documental.