El Celler Kripta, fundat per Agustí Torelló Mata, s’ha incorporat a la marca col·lectiva Corpinnat, convertint-se en el setzè celler membre. Aquesta decisió implica la sortida de Kripta de la DO Cava, seguint els passos d’altres cellers importants com Recaredo, Gramona, Torelló, Nadal, Llopart i Sabaté i Coca. Kripta, que va canviar el seu nom el 2024 coincidint amb un relleu generacional, elabora 500.000 ampolles d’escumosos de llarga criança amb varietats autòctones del Penedès com el macabeu, xarel·lo i parellada, i exporta a més de 30 països. L’empresa destaca el seu compromís amb la qualitat i la sostenibilitat, amb certificacions ecològiques i veganes, i amb la verema 100% manual. Corpinnat, amb els seus rigorosos protocols d’elaboració auditats per Bureau Veritas, s’ha consolidat com una alternativa a la DO Cava, tot i que representa un volum de producció molt menor. Kripta, que va facturar 5,25 milions d’euros el 2024, justifica la seva decisió per la necessitat de preservar la tradició i la innovació del Penedès.

Aquest cap de setmana, Catalunya ofereix una àmplia gamma d’activitats. A Barcelona, la Festa Major del Poble-Sec continua amb concerts i correfocs, mentre que el Bargain Garden ofereix un mercat de segona mà amb més de setanta paradetes. A Badalona, The Champions Burger presenta una varietat d’hamburgueses. Per a famílies, l’Illa Fantasia i PortAventura World són opcions destacades. A Tarragona, Reus celebra la Fira de Sant Jaume, centrada en cavalls i famílies, i el Morell inicia la seva Festa Major. Rupit i Pruit acullen “El So de les Pedres,” fusionant música i patrimoni. Santpedor celebra Santa Anna amb un concert de Strombes, i Sant Julià d’Alfou, al Baix Montseny, també celebra la seva Festa Major. Paral·lelament, la polèmica sobre els limitadors de so a les festes de Barcelona continua, amb grups com Sybarites veient-se obligats a aturar concerts. L’Ajuntament de Barcelona ho atribueix a problemes tècnics, però entitats com els Castellers del Poble-Sec i Castellers de Sants expressen preocupació per l’impacte en les actuacions musicals. L’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) negocia amb la Generalitat una nova normativa sobre el so. Finalment, la Mercè 2025 anuncia més de 100 concerts en 16 escenaris, amb artistes com Mushka, Vicco, Rigoberta Bandini, i The Tyets. Manchester serà la ciutat convidada, amb actuacions de Ríoghnach Connolly i Porij.

Les autoritats lluiten contra diverses estratagemes utilitzades pel narcotràfic, com ara incendis provocats i l’ús de contenidors amb càrrega legal per ocultar droga. El 4 de juliol, prop de Tenerife, dos individus a bord d’un narcoveler van calar foc a la seva càrrega de cocaïna en ser interceptats per la vigilància duanera. Aquest incident, que va requerir l’evacuació d’un dels tripulants amb greus cremades, va posar de manifest la perillositat d’aquesta tàctica, que busca la destrucció de la droga i el rescat dels tripulants per part de les autoritats. Aquesta pràctica, habitual a la ruta atlàntica, contrasta amb la dels llanxers de l’estret de Gibraltar, que llancen la droga al mar. La Guàrdia Civil i Vigilància Duanera, en col·laboració amb les autoritats franceses, van desarticular una organització criminal que utilitzava el Port de Barcelona per introduir cocaïna. L’operació “Leurre” va iniciar-se amb la intercepció a França d’un contenidor amb 138,5 kg de cocaïna procedent de Xile, que va ser sotmès a un lliurament controlat fins a Barcelona. La droga, oculta en bobines de cartó, va ser traslladada a una nau industrial a Terrassa, on es va detenir dues persones. Posteriorment, es va detenir un camioner i un estibador implicats en el transport i manipulació dels contenidors. A casa de l’estibador es va trobar un arsenal d’armes. L’operació continua oberta i no es descarten més detencions.

El cartell de la Mercè 2025, dissenyat per Lluís Danés, ha generat polèmica. L’Arquebisbat de Barcelona l’ha criticat durament, considerant-lo “irreverent” i una “ridiculització” de la Mare de Déu, argumentant que utilitza elements religiosos de manera inapropiada i ofèn els sentiments dels creients. El Partit Popular, amb Daniel Sirera al capdavant, s’ha sumat a les crítiques, qualificant el cartell de “caricatura” i una “falta de respecte”. L’Ajuntament de Barcelona, encapçalat per Jaume Collboni, ha defensat la llibertat creativa de l’artista i ha negat qualsevol inspiració religiosa, recolzant-se en l’explicació de Danés que descriu el cartell com una obra “poètica, inclusiva i festiva”. En un altre ordre de coses, l’actriu Emma Vilarasau serà la pregonera de la Mercè 2025. Inicialment reticent, Vilarasau ha acceptat finalment la proposta, il·lusionada per la dedicació de la festa a les arts escèniques, destacant el seu fort vincle professional amb Barcelona.

Dues germanes, de 44 i 49 anys, han estat detingudes pels Mossos d’Esquadra a Barcelona per estafar 524.000 euros a una dona de 85 anys de la qual eren les cuidadores. L’estafa va començar el 2019, quan la víctima les va contractar. Tres anys després, la dona va atorgar poders notarials a una de les germanes, permetent-li accés il·limitat als seus comptes bancaris. Les germanes van transferir gradualment els diners a comptes a l’estranger i els van utilitzar per a despeses personals, com ara objectes de luxe i operacions estètiques valorades en 50.000 euros. La investigació va iniciar-se al juny, quan la víctima va descobrir que el seu compte estava a zero. El 23 de juliol, els Mossos van dur a terme una entrada i perquisició al domicili de les detingudes, que ara s’enfronten a acusacions d’apropiació indeguda i falsificació documental. Aquest cas s’emmarca en un context d’augment de les estafes, on els Mossos d’Esquadra recomanen precaució amb enllaços sospitosos, sol·licituds de dades bancàries i persones desconegudes que ofereixen ajuda al carrer.

L’any 2020, al carrer Joaquim Costa del Raval de Barcelona, un home va ser víctima d’una agressió que Irídia qualifica d’homòfoba per part de dos agents dels Mossos d’Esquadra de paisà. Segons l’acusació, els agents van propinar un cop de puny a la cara i cops de porra a la víctima, a més d’insultar-lo amb expressions homòfobes. La víctima, Gustavo, va patir lesions físiques i psicològiques que van requerir més d’un any de tractament. Irídia ha presentat una acusació a l’Audiència de Barcelona per delictes de lesions i tortures, o alternativament contra la integritat moral, amb agreujant per discriminació d’orientació sexual, i demana sis anys de presó i 12 d’inhabilitació per a cada agent, a més de 17.000 euros d’indemnització a la Generalitat. L’organització denuncia que els agents no es van identificar, i que la víctima inicialment va confondre l’incident amb un robatori. Irídia i la víctima lamenten la falta d’investigació interna per part dels Mossos d’Esquadra i la inacció del Ministeri Fiscal, que considera que no hi ha hagut delicte, deixant tot el pes de la denúncia en la víctima i les organitzacions de drets humans. La víctima ha decidit fer pública la seva experiència, tot i la dificultat emocional, per denunciar la violència institucional que pateix el col·lectiu LGTBIQ+.

Vuit joves, d’entre 17 i 28 anys, han estat detinguts pels Mossos d’Esquadra per la seva presumpta participació en actes vandàlics al metro de Barcelona, Renfe i FGC. Els detinguts estan acusats de danys i desordres públics en relació amb una macrofesta il·legal coneguda com a “Subway Party”, celebrada al gener del 2025. Durant aquesta festa, unes 170 persones van accedir sense autorització a les instal·lacions del metro, van realitzar pintades en combois i altres espais, van consumir substàncies estupefaents i van causar molèsties amb música a tot volum. Els actes vandàlics van provocar la interrupció del servei de metro i van causar danys valorats en 54.000 euros. Els participants van manipular els frens d’emergència dels trens per aturar-los i pintar-los. La investigació policial ha permès vincular els detinguts amb 17 accions similars comeses entre novembre del 2024 i juny del 2025, on utilitzaven el mateix mètode. Els Mossos d’Esquadra tenen identificades tres persones més i no descarten noves detencions. Els vuit detinguts acumulen un total de 49 antecedents policials.

25 municipis de quatre comarques tarragonines (Baix Camp, Baix Ebre, Priorat i Ribera d’Ebre) han entrat en fase 4 del Pla Alfa, el nivell màxim d’alerta per risc d’incendi forestal, a causa del fort vent de mestral i les altes temperatures. Aquesta mesura, implementada pels Agents Rurals, implica la prohibició d’accés a la serra de Cardó-el Boix i les muntanyes de Tivissa-Vandellòs. A més, s’han restringit les activitats a l’aire lliure, com ara acampades i excursions, que s’hauran de suspendre o traslladar a nuclis habitats. Les cases de colònies i campus esportius en zones forestals hauran de realitzar les seves activitats a l’interior d’edificis. També s’han suspès obres a les carreteres, la sega de marges i el transport de productes forestals en horari de tarda. Protecció Civil manté activada l’alerta del pla Infocat i demana extremar les precaucions. Els Bombers de la Generalitat han enviat reforços al delta de l’Ebre. S’ha reforçat la vigilància aèria i terrestre amb la participació d’ADF, GEPIF, voluntaris de Protecció Civil i cossos de seguretat. Es demana a la ciutadania evitar qualsevol activitat de risc en zones forestals.

Divendres a la nit, 54 menors marroquins no acompanyats van arribar a Ceuta nedant per les zones d’El Tarajal i Benzú, enmig d’un fort temporal. Malgrat l’onatge i les condicions adverses, els menors van aconseguir arribar a la costa, alguns requerint rescat per part de la Guàrdia Civil. Aquest grup se suma als 460 menors que ja es troben sota la tutela de l’administració ceutí, que només disposa de 132 places d’acollida. La Conselleria de Presidència i Governació va activar la Policia Local per localitzar altres possibles menors que haguessin entrat sense ser registrats. El Govern de Ceuta ha sol·licitat la intervenció urgent de l’Executiu espanyol davant la preocupació per la repetició d’aquestes arribades, especialment durant el mes d’agost, quan l’any passat van arribar més de 300 menors nedant. L’esperança està posada en el 28 d’agost, data anunciada per la ministra Sira Rego per a l’inici del procés de reubicació de 4.400 menors des de Ceuta i les Canàries a altres comunitats autònomes, tot i que hi ha dubtes sobre l’eficàcia i la rapidesa d’aquest procés.

Dos accidents mortals han sacsejat les carreteres catalanes durant la nit de divendres a dissabte, elevant la xifra de víctimes mortals a 86 enguany. El primer sinistre va tenir lloc a Badalona, a la C-31, al voltant de les 22:02h. Un motorista de 20 anys va perdre la vida després que la seva motocicleta caigués a la via en travessar un bassal d’aigua. L’acompanyant va resultar ferit lleu i va ser traslladat a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Els Mossos d’Esquadra i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) van atendre l’accident. Hores més tard, un altre accident fatal va ocórrer a Albesa, a la LV-9225. Un turisme amb cinc dones a bord va sortir de la via, resultant en la mort d’una de les ocupants. Tres de les passatgeres van patir ferides greus i una altra va resultar ferida lleu. Totes les ferides van ser traslladades a l’Hospital Arnau de Vilanova. Els Mossos d’Esquadra, els Bombers de la Generalitat, i el SEM van intervenir en aquest segon sinistre. Les autoritats investiguen les causes d’ambdós accidents.