Una família valenciana de quatre membres es troba desapareguda després del naufragi d’un vaixell turístic a Indonèsia. L’embarcació es va enfonsar a l’estret de l’illa de Padar a causa del fort onatge i una avaria de motor, tot i que les autoritats ho atribueixen a una anomalia meteorològica imprevista. Set dels onze passatgers van ser rescatats, però la recerca de la família continua. D’altra banda, la nit de Cap d’Any va registrar un accident mortal a Malgrat de Mar, on una dona va morir quan el cotxe on viatjava va sortir de la via a l’N-II i es va incendiar. En el sinistre, dos homes van resultar ferits lleus. Segons el Servei Català de Trànsit, aquesta víctima eleva a 144 el nombre de morts a les carreteres catalanes durant el 2025.

Dos turistes catalans han mort i dos més han resultat ferits en un greu accident de trànsit a l’Aràbia Saudita. Les quatre persones implicades, que formaven dues parelles, es trobaven realitzant una ruta turística quan el seu vehicle va patir el sinistre a uns 1.000 quilòmetres de la capital, Riad. Com a conseqüència, un home i una dona van perdre la vida. Els altres dos ocupants, un home de 67 anys en estat greu i una dona de 53 anys amb pronòstic menys greu, van ser hospitalitzats. El Ministeri d’Afers Exteriors va confirmar la notícia, i l’Ambaixada d’Espanya a Riad està proporcionant tota l’assistència consular necessària. Figures com el delegat del govern espanyol, Carlos Prieto, i el president Salvador Illa han lamentat públicament la tragèdia i han mostrat el seu suport a les famílies.

El desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona, on vivien prop de 400 persones, ha desencadenat una crisi social i un enfrontament polític. L’operació, liderada per l’alcalde Xavier García Albiol, es va executar sense que l’Ajuntament oferís una alternativa habitacional, provocant que molts dels desallotjats acabessin vivint al carrer. La gestió d’Albiol ha rebut el suport explícit del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, qui va defensar l’actuació com un compliment de la llei i va responsabilitzar la Generalitat i el Govern central de les polítiques socials. Davant la inacció municipal, la Generalitat de Catalunya va intervenir gairebé una setmana després, activant un pla de reallotjament d’emergència amb entitats com la Creu Roja i Càritas. Gràcies a aquest dispositiu, s’ha aconseguit allotjar 153 persones, tot i que la situació evidencia la manca de coordinació institucional i els reptes en la gestió del sensellarisme.

Quatre menors d’edat han estat detinguts a Olesa de Montserrat per un delicte de conducció temerària després d’una persecució. Els fets van començar a l’autovia A-2, a l’altura de Sant Andreu de la Barca, quan una patrulla dels Mossos d’Esquadra va detectar el vehicle circulant a 151 km/h. El conductor va ignorar les indicacions dels agents i va iniciar una fugida a gran velocitat en direcció a Olesa. La persecució va finalitzar quan el conductor va perdre el control del cotxe i va xocar contra una rotonda dins del municipi. La detenció dels quatre ocupants, tots menors, es va realitzar amb la col·laboració de la Policia Local de la localitat del Baix Llobregat.

La Fiscalia Provincial de Barcelona ha iniciat una investigació sobre les denúncies per presumpte assetjament sexual, coerció psicològica i explotació contra el catedràtic Ramón Flecha i el seu entorn al grup de recerca CREA. Aquesta acció es produeix després que la Universitat de Barcelona (UB) elevés el cas al ministeri públic, basant-se en un informe preliminar que qualifica CREA com un “grup coercitiu d’alt control”. La UB, que es personarà com a acusació particular, també ha suspès Flecha com a catedràtic emèrit i ha obert expedients a altres docents. Un dia després de l’anunci de la universitat, el grup CREA va comunicar la seva dissolució definitiva, al·legant un “assetjament sistemàtic”. El cas ha estat assignat a la secció especialitzada en violència sexual de la Fiscalia per investigar les acusacions de 16 dones.

Durant el 2025, més de 3.000 persones van morir intentant arribar a Espanya per mar, una xifra significativament inferior a la de l’any anterior a causa de la davallada d’arribades a les Canàries. No obstant això, segons l’organització Caminando Fronteras, la ruta algeriana del Mediterrani Occidental, principalment cap a les illes Balears, s’ha consolidat com el principal circuit migratori i el més perillós. Aquest trajecte va registrar 1.037 víctimes mortals, el doble que l’any previ, en tragèdies que involucren embarcacions més petites. L’activista Helena Maleno atribueix aquest augment de morts a la manca de mitjans de rescat i a una mala coordinació. Tot i que la ruta canària continua sent la més letal en nombre absolut de víctimes (1.906), la ruta balear ha experimentat el creixement més alarmant en sinistralitat.

L’empresari Carles Vilarrubí ha mort de manera sobtada a Barcelona als 71 anys, deixant enrere una trajectòria polifacètica i influent en la vida institucional catalana. Estretament vinculat a la política, va ser un col·laborador proper de Jordi Pujol i una figura clau en la fundació de Convergència i Unió. En l’àmbit de la comunicació, va participar en la creació de mitjans com Catalunya Ràdio i RAC1. La seva presència en el món de l’esport va ser notable com a vicepresident del FC Barcelona, càrrec del qual va dimitir l’1 d’octubre de 2017. Reconegut amb la Creu de Sant Jordi l’any 2015 i president de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, en el moment de la seva mort estava processat en el marc del cas Pujol.

La Generalitat de Catalunya ha activat una alerta sanitària arran de la detecció d’un focus de grip aviària (H5N1) en una granja de gallines ponedores a la comarca de l’Urgell (Lleida). Com a mesura de contenció, s’ha ordenat el sacrifici de les prop de 230.000 aus de l’explotació afectada i s’ha decretat el confinament de totes les granges en un radi de 10 quilòmetres. La principal hipòtesi sobre l’origen del contagi apunta a una au migratòria. Tant el conseller Óscar Ordeig com experts com Joan Mesià, president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona, han subratllat que el risc de transmissió a humans és extremadament baix i que el consum de carn i ous és segur. No obstant això, es preveu un possible encariment dels preus dels ous. Mesià també ha vinculat l’increment d’aquests brots amb el canvi climàtic.

L’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, ha presentat una denúncia contra l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, per la gestió del desallotjament de l’antic institut B9. La denúncia l’acusa de quatre possibles delictes: prevaricació administrativa, desobediència a l’autoritat judicial, denegació de servei públic per motius discriminatoris i delicte d’odi. El nucli de l’acusació és l’incompliment de la resolució judicial que obligava l’Ajuntament a garantir una alternativa habitacional a les persones desallotjades, un requisit que no s’hauria satisfet. A més, s’atribueix a Albiol una “tolerància institucional” davant d’expressions xenòfobes en una reunió veïnal, on va dir “si no, feu el que considereu”. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, també ha criticat la “inacció” del consistori badaloní en aquesta situació d’emergència.

La comarca de l’Anoia ha estat l’escenari de dos successos greus que estan sent investigats per la policia. A Vilanova del Camí, s’investiga la mort d’una dona de 85 anys a la residència Amavir. La seva família ha denunciat que va morir a conseqüència de les cremades de segon i tercer grau que va patir durant un bany amb aigua massa calenta, fet que la va portar a ser ingressada a l’Hospital Vall d’Hebron. Per la seva banda, el centre residencial sosté que, tot i que l’incident va ocórrer, la dona va morir dies després a causa d’una infecció respiratòria. D’altra banda, a Igualada, una baralla multitudinària a la zona del Parc Central ha deixat dos menors ferits, un d’ells de gravetat amb ferides per objecte punxant i una fractura nasal. Els Mossos d’Esquadra busquen els agressors, que podrien haver utilitzat una arma blanca, i de moment no s’han produït detencions.