Els Mossos d’Esquadra, en col·laboració amb la Gendarmeria francesa, van detenir un home de 35 anys a Tonneins (França) el passat 11 de gener. L’arrestat era buscat per una temptativa d’homicidi contra el fill menor de la seva parella, uns fets que van ocórrer a Barcelona el 16 d’octubre. Després de l’agressió, l’home va fugir inicialment al Marroc, però va ser localitzat a França després de reprendre el contacte amb la seva parella per assetjar-la a través de les xarxes socials. La denúncia de la dona va ser clau per obrir una nova línia d’investigació que va permetre trobar-lo. Sobre l’home pesava una ordre europea de detenció i entrega, i ja s’han activat els mecanismes de cooperació internacional per iniciar el seu procés d’extradició. El cas s’investiga com a violència de gènere i violència vicària.
Segons un informe de l’agència europea Copernicus, el món ha entrat en un “territori desconegut” i perillós a causa de l’escalfament global. Tot i que el 2025 va ser el tercer any més càlid registrat, la dada més alarmant és que, per primera vegada, la mitjana de temperatura dels darrers tres anys (2023-2025) ha superat el llindar d'1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials, el límit fixat als Acords de París. Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, adverteix que ja vivim en un “món molt més perillós” i que la superació d’aquest límit és inevitable. Aquest escalfament, atribuït a les concentracions rècord de gasos d’efecte hivernacle per l’activitat humana, ja provoca una intensificació de fenòmens extrems a escala global, com onades de calor, incendis forestals més agressius, sequeres i inundacions.
En la seva declaració com a testimoni per la gestió de la DANA, José Miguel Basset, l’aleshores cap del Consorci Provincial de Bombers de València, s’ha desvinculat de decisions clau. Basset ha afirmat que va proposar un missatge ES-Alert a les 18:13 hores instant la població a romandre als seus domicilis, després de descartar-ne un de previ per “alarmista”. Tanmateix, l’alerta final, enviada a les 20:11 hores, va ser modificada per només demanar que s’evitessin desplaçaments, un canvi que es va produir després d’una intervenció de la consellera Salomé Pradas i el secretari autonòmic Emilio Argüeso. Basset ha negat que el retard fos per una discussió seva amb Jorge Suárez o per un debat sobre la paraula “confinament”. A més, ha assegurat que va ser totalment aliè a la retirada dels efectius que vigilaven el barranc de Poio, de la qual es va assabentar “dies després per la premsa”.
Els alcaldes de Barcelona i Madrid, Jaume Collboni i José Luis Martínez-Almeida, han presentat al Senat els seus models contraposats per afrontar la crisi de l’habitatge. Collboni ha defensat la regulació dels lloguers, assegurant que a Barcelona ha provocat una reducció de preus del 4,9%, i ha complementat aquesta estratègia amb la promesa de construir 1.000 pisos públics anuals i l’eliminació de 10.000 pisos turístics per al 2028. A més, ha donat suport a la proposta de bonificar el 100% de l’IRPF als propietaris que no apugin la renda, considerant-la un estímul positiu. En canvi, Almeida ha rebutjat la regulació i ha advocat per augmentar l’oferta mitjançant la liberalització del sòl i la construcció. Les dades presentades reforcen aquestes diferències, ja que Barcelona supera Madrid tant en parc d’habitatge públic com en inversió per habitant.
Dos pacients oncològics han mort a l’Hospital Universitari de Burgos (HUBU) i tres més han resultat afectats després de rebre una dosi de tractament sis vegades superior a la prescrita. Els fets van ocórrer el 18 de desembre a causa d’un error humà en la preparació del fàrmac, concretament en la dilució, que va ser indicada incorrectament a la fitxa d’elaboració. L’hospital va descobrir la sobredosi quan els cinc pacients van presentar símptomes d’excés de toxicitat. Dels tres supervivents, un roman a l’UCI. El director del centre, Carlos Cartón, va admetre l’error i va iniciar una investigació interna, a la qual s’ha sumat una altra per part de la Fiscalia per esclarir les responsabilitats. La Conselleria de Sanitat ha lamentat profundament els fets.
La companyia funerària Àltima ha publicat el primer rànquing anual de les cançons més sol·licitades als funerals a Catalunya durant el 2025, elaborat a partir de més de 16.000 serveis. L’estudi revela que l’“Ave Maria” de Franz Schubert és la peça més demanada amb diferència, seguida per “El Cant dels Ocells” de Pau Casals i “Un beso y una flor” de Nino Bravo. La llista reflecteix una gran diversitat d’estils, des de música clàssica i tradicional fins a pop-rock i himnes esportius com el del FC Barcelona. Joan Manuel Serrat destaca com l’intèrpret amb més obres presents, juntament amb Antonio Machín i The Beatles. L’informe conclou que factors com l’edat del difunt i l’origen geogràfic influeixen directament en l’elecció musical, demostrant una tendència creixent cap a la personalització de les cerimònies.
El govern espanyol ha aprovat un avantprojecte de llei per combatre els muntatges amb intel·ligència artificial, coneguts com a deepfakes, considerant-los un delicte contra l’honor i la intimitat. La iniciativa, impulsada pel ministre de Justícia, Félix Bolaños, busca actualitzar la legislació vigent del 1982 per adaptar-la a les noves tecnologies i als danys reputacionals que aquestes poden causar. La futura norma estableix que la creació d’imatges manipulades sense consentiment explícit serà una intromissió il·legítima, fixant l’edat per consentir l’ús de la pròpia imatge als setze anys. Tot i que es preveuen excepcions per a finalitats satíriques, artístiques o de ficció, aquestes hauran d’indicar clarament que el contingut és manipulat. La llei preveu indemnitzacions proporcionals al dany causat i possibles penes de presó. Aquesta mesura s’acompanya d’una altra llei que reforça el dret de rectificació davant informacions falses.
Dues dones que van treballar per a Julio Iglesias, una com a empleada del servei domèstic i l’altra com a fisioterapeuta, han denunciat el cantant per agressions sexuals, vexacions físiques i verbals. Els fets haurien ocorregut el 2021 a les mansions de l’artista a la República Dominicana i les Bahames. Segons els seus testimonis, van patir pressions per mantenir relacions sexuals forçades, tocaments no consentits, insults i humiliacions en un ambient de “control i assetjament continu”. A més, relaten condicions laborals abusives, sense contracte i amb jornades de fins a setze hores. Les acusacions sorgeixen d’una investigació de tres anys duta a terme per eldiario.es i Univision, que ha recollit el testimoni de quinze extreballadors. De moment, Julio Iglesias i el seu entorn no han fet cap declaració sobre el tema.
La companyia elèctrica Endesa ha confirmat haver patit un incident de seguretat que ha permès un accés no autoritzat a dades de clients. La informació compromesa inclou dades personals com noms, DNI, informació de contacte, detalls de contractes i números de comptes bancaris, encara que les contrasenyes d’accés no s’han vist afectades. L’empresa ha comunicat la incidència als usuaris afectats i ha notificat els fets a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i a la Policia Nacional, que ja ha iniciat una investigació. Com a resposta, Endesa ha activat els seus protocols de seguretat i ha bloquejat els comptes afectats. Malgrat que de moment no es té constància d’un ús fraudulent de les dades, la companyia recomana als clients estar especialment alerta davant possibles intents de phishing o suplantació d’identitat i comunicar qualsevol anomalia.
En una operació internacional anomenada Marea Blanca, la Policia Nacional i l’Armada espanyola han interceptat un vaixell mercant a l’Atlàntic, prop de les Canàries, amb la partida de cocaïna més gran mai decomissada en alta mar a Europa. Els agents del Grup Especial d’Operacions (GEO) van abordar el vaixell United S., procedent del Brasil, i hi van trobar 9.994 quilos de cocaïna amagats en un carregament de sal. Aquesta intervenció històrica, que suposa un cop contundent al narcotràfic, es va saldar amb la detenció dels tretze tripulants de diverses nacionalitats, membres d’un conglomerat criminal amb líders serbis. L’operació va ser complexa, ja que l’embarcació es va quedar sense combustible i va haver de ser remolcada fins a Tenerife. La investigació va comptar amb la col·laboració de les autoritats del Brasil, el Regne Unit i els Estats Units.