La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Alcanar han signat un protocol d’intencions per donar una solució definitiva a les inundacions recurrents a la zona d’Alcanar Platja. L’acord, subscrit pel conseller Albert Dalmau i l’alcalde Joan Roig, preveu l’execució d’obres hidràuliques al barranc del Llop i l’adquisició, per compra o expropiació, d’una desena d’habitatges situats en zona inundable per al seu posterior enderrocament. Aquesta mesura, resposta a greus episodis com els del 2021 i 2023, convertirà els seus residents en els primers desplaçats climàtics de Catalunya. El projecte, impulsat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), inclou la construcció de basses de laminació i la canalització de cabals. El full de ruta estableix un calendari que preveu iniciar les demolicions a finals del 2026 i finalitzar tot el projecte a principis del 2029, renaturalitzant la zona afectada.

Catalunya afronta un episodi de pluges intenses que va començar dimarts amb forts aiguats al Barcelonès, afectant especialment Badalona. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) va estendre l’alerta a nou comarques del sud durant la matinada de dimecres, amb previsions de tempestes i precipitacions superiors als 20 litres per metre quadrat en mitja hora. La situació s’agreujarà de cara al cap de setmana, motiu pel qual Protecció Civil ha activat l’alerta Inuncat a partir de divendres al vespre, amb especial incidència a les comarques de Barcelona i Girona. S’esperen acumulacions de més de 100 litres, i Xavier Masramon, de Protecció Civil, adverteix del risc de crescudes sobtades de rius i rieres, sobretot al Maresme i els vallesos. De cara a la setmana de Nadal, es preveu un canvi de temps amb l’arribada d’aire fred, una baixada de temperatures i possibles nevades a cotes baixes.

Un home de 72 anys va morir dijous a la nit a causa d’un incendi declarat al seu domicili de l’Hospitalet de Llobregat. El foc es va originar a la cuina d’un habitatge situat a la novena planta d’un edifici de la Travessera Industrial. Els Bombers de la Generalitat, que van mobilitzar set dotacions, van trobar l’incendi completament desenvolupat en arribar i van haver de forçar la porta per accedir-hi. A l’interior van localitzar la víctima inconscient i la van evacuar immediatament. Malgrat els esforços de reanimació del personal del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), no es va poder fer res per salvar-li la vida. El foc va calcinar la cuina, però no va afectar l’estructura de l’edifici, permetent el retorn dels veïns. Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per aclarir les causes del succés.

El desallotjament massiu de l’antic Institut B9 de Badalona, on vivien fins a 400 persones, ha desencadenat una crisi humanitària i un conflicte institucional. Després de l’operatiu dels Mossos d’Esquadra, una cinquantena de persones van acampar a la plaça del davant, d’on van ser desallotjades novament per la Guàrdia Urbana dos dies després. La consellera Mònica Martínez Bravo va instar l’alcalde Xavier García Albiol a reobrir l’alberg municipal de Can Bofí Vell, però l’Ajuntament de Badalona va rebutjar la proposta al·legant “greus deficiències estructurals”. L’actuació ha rebut una contundent condemna per part dels relators de les Nacions Unides, que la consideren una “greu violació” dels drets humans, agreujada per executar-se a l’hivern i anar acompanyada d’un “discurs estigmatitzant” per part de les autoritats.

Els Mossos d’Esquadra investiguen la desaparició de la Gina, una nena de cinc anys del Prat de Llobregat, com un possible cas de sostracció parental. El seu pare no la va retornar a la mare, la Laia, el passat 13 de desembre després d’una visita pactada. La investigació se centra en la hipòtesi d’una marxa planificada, ja que l’home, d’origen argentí, s’ha venut recentment el cotxe i el seu pis de Sant Joan de les Abadesses. La mare tem que se l’hagi endut fora de Catalunya, tot i que la menor no té passaport. Aquest fet s’emmarca en un context de conflicte previ, amb denúncies per violència psicològica i un judici pendent per amenaces. L’Ajuntament del Prat de Llobregat i el Grup d’Atenció a la Víctima dels Mossos estan coordinats per col·laborar en la cerca i donar suport a la família.

Els Mossos d’Esquadra van detenir un home de 60 anys a l’autopista AP-7, a l’altura de Girona, per transportar il·legalment 14 cadells de diverses races procedents d’Eslovàquia. L’operació, realitzada per la Unitat Regional de Medi Ambient (URMA), va destapar un delicte de falsificació documental, ja que el conductor utilitzava de manera fraudulenta les dades d’un nucli zoològic del Baix Empordà que ja no tenia activitat. Una inspecció veterinària va confirmar que els animals tenien unes 10 setmanes, una edat inferior a la mínima legal permesa de 15 setmanes, fet que comprometia l’efectivitat de la vacuna contra la ràbia. Els cadells van ser posats en quarantena en una protectora, i es van comissar passaports i factures per un valor superior als 8.000 euros. La investigació continua oberta per determinar la destinació final dels animals.

A Badalona s’ha executat el desnonament més multitudinari de Catalunya, afectant unes 400 persones, majoritàriament migrants en situació de vulnerabilitat, que ocupaven l’antic institut B9. Un macrodispositiu policial format per Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i Policia Nacional va dur a terme el desallotjament. La presència d’aquest últim cos va generar polèmica per la identificació d’estrangeria, que va resultar en 20 detencions. Malgrat l’ordre judicial d’oferir solucions socials, la majoria dels afectats han quedat al carrer, passant la nit al ras. L’alcalde, Xavier Garcia Albiol, ha defensat l’actuació i ha declarat que l’Ajuntament de Badalona no oferirà reallotjament, argumentant que no vol “persones conflictives” a la ciutat. Entitats com Badalona Acull i Càritas han criticat durament la gestió, denunciant la manca d’alternatives i el “racisme institucional”.

La Comissió Europea ha presentat el seu primer Pla Europeu d’Habitatge Assequible per combatre la crisi residencial a la Unió Europea. L’estratègia se centra principalment a incrementar l’oferta d’habitatge, amb l’objectiu de construir 650.000 pisos addicionals cada any, mitjançant la simplificació de la burocràcia per a llicències i la flexibilització de les normes per permetre més ajudes públiques per a habitatge assequible. No obstant això, el pla de Brussel·les evita mesures d’intervenció directa en el mercat, com l’establiment de límits al preu del lloguer a les zones tensionades. En canvi, recomana als estats membres aplicar polítiques fiscals efectives per limitar l’especulació immobiliària. A més, el pla preveu un futur marc legal per regular els lloguers de curta durada i estudiarà la possible reducció o eliminació de la fiança per a estudiants.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la creació d’un abonament de transport públic únic per a tot l’Estat, que entrarà en vigor el gener de 2026. Aquest títol tindrà un cost de 60 euros mensuals, amb una tarifa reduïda de 30 euros per a menors de 26 anys, i cobrirà els serveis de Rodalies, Mitjana Distància i autobusos de competència estatal. Paral·lelament, el Govern de la Generalitat i els Comuns han arribat a un acord per mantenir la bonificació del 50% en els preus de la T-usual i la T-jove a Catalunya durant tot l’any 2026. Aquest pacte, confirmat per Jéssica Albiach i la consellera Sílvia Paneque, assegura que la mesura autonòmica serà compatible amb el nou abonament estatal, oferint així diverses opcions per abaratir el transport als usuaris.

El govern espanyol, a través del president Pedro Sánchez, ha anunciat la creació d’un nou abonament de transport públic únic per a tot l’Estat, que entrarà en vigor a mitjans de gener del 2026. Aquest títol tindrà un cost de 60 euros mensuals per a adults i 30 euros per a joves menors de 26 anys. Inicialment, cobrirà els viatges en trens de Rodalies i mitjana distància (excloent l’AVE) i en la xarxa d’autobusos estatals, deixant fora el transport local com el metro o els autobusos urbans. Segons Sánchez, la mesura busca fomentar la mobilitat sostenible i beneficiarà dos milions d’usuaris. A Catalunya, la Generalitat ha confirmat que l’abonament conviurà amb els títols de l’ATM i que la seva integració al sistema T-mobilitat es preveu per al segon semestre del 2026, oferint més opcions als viatgers.