La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, forçada per la pressió social arran de la gestió de la DANA, ha obert una crisi política que evidencia la dependència del Partit Popular respecte a Vox. Mazón, que romandrà en funcions, ha evitat convocar eleccions, obligant el PP a pactar un successor amb l’extrema dreta, que ha de ser un diputat de les Corts Valencianes. Aquesta situació atorga un poder decisiu a Santiago Abascal i posa a prova el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo. Internament, el PPCV es troba dividit entre la candidata preferida per Gènova, l’alcaldessa de València María José Català, i el secretari general autonòmic, Juanfran Pérez Llorca, qui compta amb el suport de les direccions provincials i és més acceptable per a Vox. Mentrestant, l’expresident Francisco Camps també maniobra per tornar a liderar el partit.

El partit Junts per Catalunya ha materialitzat la seva ruptura amb el govern espanyol del PSOE i Sumar, anunciant un bloqueig gairebé total de la seva activitat legislativa. La portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, ha comunicat que presentaran vetos a més de cinquanta lleis de l’executiu, inclosos els pressupostos generals, a causa del que consideren un incompliment sistemàtic dels acords per part de Pedro Sánchez. Aquesta decisió deixa el govern sense la majoria necessària per governar. El secretari general del partit, Jordi Turull, ha reforçat aquesta postura des de Vic, afirmant que el PSOE “s’ha carregat la legislatura” i que el trencament és “irreversible”, tot i que evita demanar eleccions anticipades. Malgrat el bloqueig, Junts sí que donarà suport a quatre lleis pactades prèviament. Per la seva banda, el govern espanyol manté la seva disposició al diàleg.

L’Audiència Provincial de Madrid ha confirmat el processament d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, per un presumpte frau fiscal de 350.951 euros i falsedat documental, fet que l’aboca a un judici oral. Aquest cas està directament vinculat al judici que afronta el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, al Tribunal Suprem, acusat de filtrar un correu electrònic on González Amador reconeixia el delicte. El judici a García Ortiz es desenvolupa en un context de divisió interna a la Sala Segona del Suprem. El magistrat Andrés Palomo va emetre un vot particular en contra del processament, argumentant que no hi havia proves suficients per atribuir-li la filtració. Aquesta posició podria ser la base per a una sentència absolutòria, tot i que la decisió final recau en un tribunal de set magistrats, cinc dels quals, inclòs Manuel Marchena, van donar suport inicialment a la imputació.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, motivada per una situació personal que va qualificar d’insostenible arran de la gestió de la DANA del 29 d’octubre, ha obert un període de negociacions clau entre el PP i Vox. Segons fonts populars, va ser el mateix Mazón qui va prendre la iniciativa de renunciar en una conversa amb Alberto Núñez Feijóo, qui va defensar-lo públicament tot i admetre “errors” en la seva actuació. Ara, els dos partits disposen d’un termini de 12 dies per pactar un substitut i evitar la convocatòria d’eleccions. Les negociacions, liderades per Ignacio Garriga (Vox) i Juanfran Pérez Llorca (PP), es preveuen complexes, ja que Vox no té pressa i exigeix un preu alt per al seu suport, centrat en polítiques d’immigració i llengua. Entre els possibles successors sonen Juanfran Pérez Llorca i María José Catalá.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, forçada per la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre, ha desencadenat una profunda crisi política i una lluita per la seva successió. Mentre la justícia investiga la seva actuació durant la catàstrofe, amb el focus posat en el dinar al restaurant El Ventorro i la citació del seu entorn proper per part d’un jutjat de Catarroja, dins del Partit Popular valencià s’ha format un bloc de líders provincials. Aquest grup, que inclou Vicente Mompó i Juanfran Pérez Llorca, maniobra per evitar una gestora imposada per la direcció nacional de Gènova i proposa Mompó com a futur candidat. Tanmateix, la clau per a la investidura d’un nou president la té Vox, que aprofitarà la seva posició de soci imprescindible per exigir més concessions ideològiques. Mentrestant, l’oposició, amb veus com Diana Morant i Joan Baldoví, considera la renúncia insuficient i reclama la convocatòria d’eleccions anticipades.

El jutge de l’Audiència Nacional, Ismael Moreno, ha iniciat una peça separada per investigar els pagaments en efectiu que el PSOE va realitzar a l’exministre José Luís Ábalos i al seu assessor Koldo García. Aquesta actuació sorgeix a petició del Tribunal Suprem, on el magistrat Leopoldo Puente va identificar nombroses incògnites sobre l’origen dels diners i la manca de “suport documental” per a aquestes transaccions. La investigació, emmarcada en el cas Koldo, pretén determinar si aquests pagaments constitueixen un delicte de finançament irregular o si van servir per blanquejar comissions il·legals. Les sospites es fonamenten en informes de la Guàrdia Civil i en declaracions com la de l’empresària Carmen Pano, qui va assegurar haver lliurat diners en metàl·lic a la seu del partit. El PSOE i el president Pedro Sánchez han defensat la legalitat de les operacions, afirmant que eren compensacions de despeses justificades.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat les demandes presentades per Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Turull, que denunciaven la vulneració dels seus drets polítics durant la seva presó preventiva. Els líders independentistes al·legaven que les decisions del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, els van impedir participar en la campanya electoral de les eleccions del 2017 i en els debats d’investidura del 2018. No obstant això, el tribunal d’Estrasburg ha sentenciat que Espanya no va vulnerar el Conveni Europeu de Drets Humans, considerant que les mesures no van ser arbitràries. La sentència avala les actuacions del Suprem, argumentant que les autoritats van actuar per “preservar l’ordre constitucional” i van equilibrar correctament els interessos en joc. Aquesta decisió és una de les primeres del TEDH sobre les causes judicials derivades del procés independentista.

El Parlament de Catalunya ha aprovat una nova llei, impulsada pel PSC, ERC i els Comuns, que transforma la relació entre la ciutadania i l’Administració pública. Aquesta reforma introdueix el dret a l’error, que permetrà a les persones rectificar equivocacions comeses de bona fe sense ser sancionades, canviant el model de desconfiança per un de confiança. A més, l’Administració passarà a ser proactiva, anticipant-se a les necessitats ciutadanes en tràmits clau com el naixement d’un fill, on s’oferiran automàticament ajuts i serveis. La normativa també prohibeix la cita prèvia obligatòria per garantir l’accés als serveis presencials, especialment per a col·lectius vulnerables, i exigeix l’ús d’un llenguatge clar i entenedor. Finalment, s’estableix que no s’hauran de retornar les prestacions essencials rebudes per error administratiu.

La militància de Junts per Catalunya, amb un suport del 86,98%, ha ratificat la decisió de trencar l’Acord de Brussel·les amb el PSOE, una mesura impulsada per Carles Puigdemont a causa dels incompliments del govern espanyol en compromisos clau com l’amnistia. Aquesta ruptura situa Junts a l’oposició, posa fi a les negociacions a Suïssa i es traduirà en una campanya al carrer per justificar la seva posició. La decisió deixa el govern de Pedro Sánchez en una situació de gran inestabilitat, sense suports per aprovar els pressupostos i amb una legislatura que altres socis ja consideren en “agonia”. Davant d’aquest escenari, l’estratègia de Sánchez se centra en la polarització política per intentar consolidar el vot progressista i salvar el PSOE en unes futures eleccions, tot i que la pèrdua de suports amenaça la continuïtat del seu mandat.

El ministre Ángel Víctor Torres ha expressat la seva satisfacció per l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) sobre el cas Koldo, assegurant que demostra que ni ell ni el seu govern a les Canàries van rebre comissions per la compra de mascaretes a l’empresa Soluciones de Gestión. Tot i que l’informe revela que va intercedir davant Koldo García per agilitzar un pagament pendent a l’empresa, el ministre aclareix que la seva actuació va ser posterior al lliurament del material i amb l’únic objectiu de complir amb les obligacions del contracte en plena pandèmia. Com a resposta a les acusacions, Torres ha anunciat que demandarà l’empresari Víctor de Aldama per difamació i ha reclamat una disculpa al PP. El govern espanyol, a través de la portaveu Pilar Alegría, ha tancat files amb el ministre, considerant que l’informe evidencia la “falsedat de les acusacions” i el desvincula de qualsevol delicte.