En el marc del 50è aniversari de la mort de Francisco Franco, el govern espanyol ha impulsat diverses iniciatives per reivindicar la democràcia i aplicar la llei de memòria democràtica. Entre aquestes accions destaquen la campanya institucional “La democràcia és el teu poder”, que ha generat polèmica amb una pancarta en català a la Gran Via de Madrid, i l’inici del procediment per extingir quatre fundacions d’exaltació franquista, seguint el camí de la Fundació Francisco Franco. No obstant això, aquesta commemoració coincideix amb un context de creixent polarització i l’auge de partits d’extrema dreta com Vox i Aliança Catalana. Aquesta realitat es reflecteix en dades del CIS, que indiquen que un 21,3% dels ciutadans, especialment homes joves, valoren positivament la dictadura, mentre les accions del govern generen reaccions contraposades des de la CUP fins a l’entorn del PP.

El debat sobre la reforma del finançament autonòmic s’ha intensificat amb la cerca d’aliances entre comunitats perjudicades pel model actual, considerat caduc. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha buscat una postura conjunta amb les Illes Balears, presidides per Marga Prohens (PP), de cara al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Ambdós líders coincideixen en la necessitat de respectar el principi d’ordinalitat, una posició que també ha rebut el suport del PP català, tot i el rebuig històric de la direcció nacional del partit. Malgrat els avenços en el diàleg, el Ministeri d’Hisenda, dirigit per María Jesús Montero, ha anunciat que la proposta per al nou sistema no es presentarà fins a principis de l’any vinent. Aquest retard ha estat assumit per ERC, que prioritza l’assoliment d’un “bon acord” per a un finançament singular per a Catalunya.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha convocat el Consell de Política Fiscal i Financera per a aquest dilluns amb l’objectiu d’iniciar el debat sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic, caduc des del 2014. La reunió estarà marcada per la proposta d’un finançament singular per a Catalunya, fruit de l’acord d’investidura entre ERC i el PSC de Salvador Illa. Aquesta proposta, que inclou la recaptació de tots els impostos i el respecte al principi d’ordinalitat per reduir el dèficit fiscal, genera una forta oposició. Les comunitats autònomes governades pel Partit Popular (PP) preparen un front comú per rebutjar qualsevol tracte preferencial, mentre que figures com el socialista Emiliano García-Page també s’hi mostren crítics. El debat es produeix en un context de negociacions per als pressupostos generals de l’Estat, on el govern de Pedro Sánchez necessita el suport dels partits catalans.

Després d’anunciar la seva dimissió, el president en funcions Carlos Mazón ha comparegut al Congrés dels Diputats per la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre, mentre el PP negocia amb Vox la investidura del seu successor. L’elecció de Juanfran Pérez Llorca, impulsada per la direcció nacional del PP des de Madrid, ha generat una forta preocupació entre les associacions de víctimes. Representants com Rosa Álvarez i Mariló Gradolí el consideren “el candidat perfecte de Vox” i critiquen que la decisió sigui una imposició aliena als interessos valencians. Les associacions temen que aquest nomenament comporti un “peatge” per a la ciutadania, recordant polítiques de Mazón com el desmantellament d’unitats d’emergència. Mentrestant, els damnificats continuen exigint responsabilitats penals més enllà de les dimissions polítiques, mentre la investigació judicial avança.

L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, de 95 anys, ha estat ingressat a la Clínica Sagrada Família de Barcelona a causa d’una pneumònia de caràcter lleu, tot i que presenta una insuficiència respiratòria aguda. Aquesta hospitalització arriba només una setmana abans que comenci el seu judici a l’Audiència Nacional per associació il·lícita i blanqueig de capitals. A causa del seu delicat estat de salut, que inclou marcadors d’Alzheimer i un deteriorament cognitiu previ, el tribunal ha citat Pujol a una compareixença per videoconferència la setmana vinent. Aquesta sessió, amb la participació de metges forenses, determinarà si l’expresident pot declarar i de quina manera. Malgrat que la seva defensa ha demanat que segueixi el judici a distància, el seu fill, Oriol Pujol, ha assegurat que el seu pare vol que el procés judicial tiri endavant.

El Govern de la Generalitat, sota la presidència de Salvador Illa, ha iniciat la reforma de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) amb l’aprovació de la memòria preliminar d’un nou avantprojecte de llei. La iniciativa pretén modernitzar l’organisme i convertir-lo en l’eix central de la selecció de personal per a totes les administracions públiques catalanes, amb un enfocament especial en el suport als ens locals per cobrir llocs clau com secretaries i intervencions. Un dels objectius fonamentals és la implementació de la direcció pública professional per reduir la influència política en el nomenament d’alts càrrecs. Segons la secretària de Funció Pública, Alícia Corral, la reforma busca millorar la qualitat dels serveis i agilitzar processos obsolets. El projecte també vol que l’Escola esdevingui una “plataforma de pensament i transformació” per fomentar la innovació.

L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha estat ingressat a la clínica Sagrada Família de Barcelona a causa d’una pneumònia, a només una setmana de l’inici del seu judici a l’Audiència Nacional. Aquest contratemps de salut es produeix en un moment decisiu, mentre el tribunal avalua si l’estat de l’expresident, de 95 anys, li permet desplaçar-se a Madrid per ser jutjat. La seva defensa ja havia sol·licitat que declarés per videoconferència, argumentant una salut delicada que inclou “marcadors d’Alzheimer”. En el judici, que ha de començar el 24 de novembre, Pujol i la seva família s’enfronten a acusacions d’associació il·lícita i blanqueig de capitals, amb una petició fiscal de 9 anys de presó per a ell i penes de fins a 29 anys per als seus fills. L’hospitalització afegeix incertesa i podria provocar un ajornament del procés judicial.

Un metge forense ha realitzat una revisió mèdica a l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, de 95 anys, per determinar si el seu estat de salut li permet viatjar a Madrid per al judici contra ell i la seva família. La decisió final correspondrà a l’Audiència Nacional, que avaluarà l’informe per decidir si l’eximeix de l’assistència presencial i li permet declarar per videoconferència des de Barcelona. La defensa de Pujol va sol·licitar l’examen al·legant un “deteriorament cognitiu greu”, amb marcadors de la malaltia d’Alzheimer que li causen confusió i pèrdua de memòria, a més de greus problemes físics com una mobilitat reduïda i un grau de discapacitat reconegut del 75%. Els seus advocats aclareixen que no es pretén evitar el judici, que comença el 24 de novembre, sinó el desgast físic i mental que suposaria el desplaçament.

El judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, al Tribunal Suprem ha quedat vist per a sentència. Se l’acusa d’un delicte de revelació de secrets per la suposada filtració d’un correu electrònic on Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, buscava un pacte per admetre un frau fiscal. Durant les vistes no han aflorat proves concloents i les acusacions es basen en “indicis racionals”, mentre que la defensa sosté que no hi ha proves de la filtració i que la informació ja era pública. Els periodistes citats com a testimonis han exculpat García Ortiz, acollint-se al secret professional. La sentència, que s’espera abans de finals d’any, tindrà un fort impacte polític i podria suposar la seva inhabilitació, afectant el govern de Pedro Sánchez i evidenciant la tensió judicial a Madrid.

El judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha quedat vist per a sentència per un presumpte delicte de revelació de secrets relacionat amb el cas de frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. García Ortiz ha negat ser el responsable de filtrar un correu on la defensa de González Amador admetia els delictes, i ha justificat la publicació d’una nota de premsa com una necessitat per desmentir informacions falses. Durant el procés, diversos periodistes han testificat que la informació ja circulava prèviament i han apuntat a la Fiscalia de la Comunitat de Madrid com a possible origen de la filtració. Aquest cas inèdit, que exposa la guerra oberta entre el PSOE i el PP, ha revelat també profundes tensions internes dins de la carrera fiscal i la judicialització de la política.