La condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets en el cas relacionat amb la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha intensificat la confrontació política i judicial a Espanya. El govern espanyol ha qüestionat la sentència, qualificant-la de “condemna política”, mentre que Ayuso ha acusat l’executiu de pràctiques “pròpies d’una dictadura”. Aquesta situació ha estat aprofitada per Pedro Sánchez, que ha activat una estratègia de polarització per presentar el cas com un exemple de lawfare i mobilitzar el seu electorat. Aquest xoc de poders es reflecteix també en l’àmbit de la justícia històrica, on l’exfiscal general Dolores Delgado impulsa, a través de la Llei de Memòria Democràtica del 2022, la investigació dels crims del franquisme, tot i topar amb la resistència d’una part de la judicatura.

L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha rebut l’alta mèdica de la Clínica Sagrada Família després de ser ingressat per una pneumònia, i ara continuarà la convalescència al seu domicili. Aquesta situació es produeix només tres dies abans de l’inici del seu judici a l’Audiència Nacional per la presumpta ocultació de fons a Andorra. Malgrat la seva recuperació, el seu metge personal, Jaume Padrós, subratlla la seva gran fragilitat als 95 anys i el seu deteriorament cognitiu, amb diagnòstic d’Alzheimer, afirmant que no està en condicions d’afrontar un judici. Tot i que un informe forense encarregat pel tribunal corrobora aquesta incapacitat, l’Audiència Nacional l’ha citat a comparèixer per videoconferència dilluns per avaluar el seu estat. Padrós ha demanat que aquesta compareixença no sigui pública per preservar la dignitat de Pujol.

El Tribunal Suprem ha condemnat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació i una multa per un delicte de revelació de secrets, a causa de la filtració de dades personals de González Amador. Aquesta decisió judicial, la primera d’aquest tipus en democràcia, ha desencadenat una forta reacció política. El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha exigit al president Pedro Sánchez que demani perdó, mentre que altres veus del partit han reclamat la seva dimissió i la convocatòria d’eleccions. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha celebrat la sentència com un “èxit de la democràcia” que evidencia la situació d’Espanya a nivell internacional. Per contra, membres del PSOE han optat per la prudència a l’espera de conèixer el text complet de la sentència, i Mónica García, de Més Madrid, ha criticat la decisió per considerar que atempta contra la presumpció d’innocència.

La condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets relacionat amb el frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha desencadenat una profunda crisi política. Mentre el govern de Pedro Sánchez, a través del ministre Félix Bolaños, acata però “no comparteix” la sentència i anuncia que nomenarà un substitut, l’oposició liderada per Alberto Núñez Feijóo qualifica el fiscal de “peó” de l’executiu i exigeix eleccions. Els socis del govern, per contra, denuncien un “colpisme judicial”. Aquesta resolució històrica, que no ha estat unànime i obre la porta a un recurs d’empara, afebleix la legislatura en sumar-se a altres fronts judicials que afecten el PSOE, com els casos de Santos Cerdán i José Luis Ábalos, i és vista com una victòria política per a Ayuso.

L’Audiència Nacional ha de decidir si l’expresident Jordi Pujol, de 95 anys, pot ser jutjat per delictes com associació il·lícita i blanqueig de capitals. La seva defensa ha sol·licitat formalment l’arxiu de la causa, al·legant un greu deteriorament cognitiu amb marcadors d’Alzheimer que li impediria defensar-se adequadament. Aquesta petició es fonamenta en un informe forense que conclou que Pujol no està en condicions físiques ni cognitives per comparèixer. Malgrat aquest dictamen, el tribunal ha convocat l’expresident a una declaració per videoconferència per avaluar-lo directament abans de l’inici del judici. El seu metge personal, Jaume Padrós, també ha confirmat la seva incapacitat. La decisió final podria seguir el precedent de la seva esposa, Marta Ferrusola, el cas de la qual va ser arxivat per motius de salut.

El Tribunal Suprem ha condemnat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació, una multa de 7.200 euros i a indemnitzar amb 10.000 euros Alberto González Amador per un delicte de revelació de dades reservades. La sentència, relacionada amb la filtració d’informació sobre la parella d’Isabel Díaz Ayuso, no ha estat unànime i compta amb dos vots particulars de les magistrades progressistes. Aquesta decisió, que obliga García Ortiz a dimitir, suposa un cop polític per al govern de Pedro Sánchez, que tot i respectar la resolució “no la comparteix” i ja ha activat el procés per al seu relleu. El cas evidencia l’elevada judicialització de la política espanyola, malgrat que durant el judici no es van presentar proves concloents que acreditessin l’autoria directa de la filtració per part del fiscal general, qui sempre ha defensat la seva innocència.

Juanfran Pérez Llorca ha registrat formalment la seva candidatura per presidir la Generalitat Valenciana en substitució de Carlos Mazón, qui va dimitir per la gestió de la DANA. La seva investidura depèn crucialment d’un pacte amb Vox, però ha presentat la candidatura l’últim dia de termini sense tenir l’acord garantit. Malgrat que el candidat del PP destaca la “bona sintonia” en les converses, la formació d’ultradreta adverteix que no hi ha res tancat i aprofita les negociacions per impulsar propostes ideològiques com la prohibició del burca. Considerat un “home corrent” però també un hàbil negociador, Pérez Llorca afronta el repte de consolidar el suport de Vox mentre es perfila com un líder que haurà de distanciar-se del llegat de Mazón per afrontar la reconstrucció post-DANA, una prioritat per a ambdós partits.

Un nou informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil exposa una presumpta trama de comissions il·legals que implica l’exdirigent del PSOE, Santos Cerdán. Segons la investigació, Cerdán hauria actuat com a enllaç entre la constructora Acciona i el Ministeri de Transports, dirigit per José Luís Ábalos. A canvi, l’empresa Servinabar, vinculada a l’entorn de Cerdán, rebia una comissió del 2% net per cada contracte d’obra pública adjudicat a Acciona. Aquesta operativa constituïa la principal font d’ingressos de Servinabar, representant el 75% dels seus beneficis. L’informe detalla que els fons haurien beneficiat directament Cerdán i la seva família, a través del lloguer d’un àtic, pagaments a familiars i l’ús d’una targeta de crèdit per a despeses personals. Arran d’aquestes revelacions, el jutge Leopoldo Puente ha imputat un exdirectiu d’Acciona, Justo Vicente Pelegrini, i dos dels seus subordinats.

El darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) de novembre indica que el PSOE guanyaria unes eleccions generals amb un 32,6% dels vots, tot i que pateix una caiguda significativa que redueix el seu avantatge sobre el Partit Popular a deu punts. El PP creix fins al 22,4%, mentre que Vox també augmenta la seva intenció de vot fins al 18,8%, consolidant un gir a la dreta en el panorama polític. Per contra, els socis de govern, Sumar i Podem, perden força. Pel que fa a la valoració de líders, Pedro Sánchez és el preferit malgrat que cap polític aprova, superant Yolanda Díaz i Alberto Núñez Feijóo. L’enquesta, realitzada a 4.000 persones, assenyala l’habitatge com la principal preocupació ciutadana (40%), per davant dels “problemes polítics”.

L’actualitat judicial se centra en dos casos d’alt perfil. D’una banda, la Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat una pena de 24 anys de presó per a l’exministre José Luis Ábalos per la seva presumpta participació en la trama de comissions en la compra de mascaretes durant la pandèmia, acusant-lo de delictes com organització criminal, suborn i malversació. La petició, que també inclou penes per al seu assessor Koldo García i l’empresari Víctor de Aldama, arriba després que el jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, els enviés a judici. Paral·lelament, el judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets, entra en la seva fase final. Diversos periodistes han testificat que van conèixer el contingut del correu electrònic on Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, proposava un pacte per admetre el frau fiscal abans que el mateix fiscal general, un testimoni clau per a la defensa.