Durant la tercera jornada del judici del cas Pujol, el fiscal Fernando Bermejo ha respost amb contundència a les defenses, rebutjant totes les seves qüestions prèvies i demanant que el procés continuï “amb plena validesa”. Bermejo ha negat rotundament que la investigació tingui motivacions polítiques, desvinculant-la de l’anomenada operació Catalunya, i ha afirmat que es va iniciar legalment arran de la declaració de Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, sobre moviments de diners a Andorra. A més, ha defensat la competència de l’Audiència Nacional per jutjar el cas, argumentant que el presumpte blanqueig de capitals es va cometre parcialment a l’estranger. El fiscal ha descartat que els delictes hagin prescrit i ha mantingut la tesi de la Fiscalia: que la fortuna familiar prové de comissions il·legals, en contrast amb la versió de la defensa sobre la “deixa de l’avi Florenci”.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha estat condemnat a dos anys d’inhabilitació per revelació de secrets pel Tribunal Suprem. La decisió no va ser unànime, ja que va tirar endavant gràcies a la majoria conservadora de la sala penal (cinc vots), mentre que les dues magistrades progressistes, Ana Ferrer i Susana Polo, van emetre vots particulars en contra. Aquesta discrepància va fer que la ponència de la sentència passés de Polo a Andrés Martínez Arrieta. La condemna s’ha vist envoltada de polèmica després de saber-se que tres dels magistrats que hi van votar a favor —Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo i Antonio del Moral— van participar en un curs remunerat organitzat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid (ICAM), una de les acusacions particulars, durant les deliberacions. El PSOE, a través de Patxi López, ha demanat explicacions per la “sospita” que genera el cas, i el govern ja prepara el relleu de García Ortiz per Teresa Peramato.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha activat una qüestió de confiança per aprovar el pressupost municipal per al 2026, després que la proposta fos rebutjada al ple. El govern del PSC, en minoria, només va aconseguir el suport d’ERC, mentre que BComú es va abstenir després del fracàs de les negociacions i Junts, PP i Vox hi van votar en contra. Aquest mecanisme, que Collboni utilitza per segona i última vegada en el seu mandat, obre un període de 30 dies perquè l’oposició presenti una moció de censura amb un candidat alternatiu. No obstant això, la fragmentació dels grups fa improbable que s’assoleixi una majoria absoluta. Si no es presenta cap alternativa, els comptes, que superen els 4.180 milions d’euros, quedaran aprovats automàticament, una estratègia que ja van fer servir els anteriors alcaldes Xavier Trias i Ada Colau.

L’Audiència Nacional ha iniciat el judici contra la família Pujol-Ferrusola i una desena d’empresaris per aclarir l’origen de la seva fortuna oculta a l’estranger. La Fiscalia sosté que van formar una associació il·lícita per enriquir-se sistemàticament a través de comissions il·legals pagades per empresaris a canvi d’adjudicacions públiques, acusant-los principalment de blanqueig de capitals i falsedat documental. El fill primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, és considerat el principal responsable i s’enfronta a la petició de pena més alta, 29 anys de presó. La defensa, per la seva banda, atribueix els fons a una deixa de l’avi, Florenci Pujol. El tribunal, presidit per José Ricardo de Prada, ha determinat que l’expresident Jordi Pujol Soley, malgrat la seva salut delicada, serà jutjat i seguirà les sessions per videoconferència en un procés que comptarà amb més de 250 testimonis.

La dimissió del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, arran de la seva condemna pel Tribunal Suprem per revelació de secrets en el cas de frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha desencadenat una important crisi política. En resposta, el govern de Pedro Sánchez ha proposat Teresa Peramato, una fiscal experta en violència masclista, com a successora, en un anunci simbòlic fet el 25N. L’executiu, a través del ministre Félix Bolaños i la vicepresidenta Yolanda Díaz, ha criticat el retard del Suprem en publicar la sentència completa i ha rebutjat la proposta d’Alberto Núñez Feijóo de fer vinculant l’informe del CGPJ. Aquesta sentència és considerada una victòria estratègica per a Ayuso i el seu assessor Miguel Ángel Rodríguez, reforçant la seva posició dins del Partit Popular i afeblint el lideratge de Feijóo, mentre les associacions de fiscals esperen que Peramato restauri el prestigi de la institució.

La condemna històrica del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de dades reservades en el cas que afecta Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha provocat la seva dimissió immediata. García Ortiz va renunciar per “protegir la Fiscalia” després de ser inhabilitat per dos anys, en un fet que ha intensificat la tensió política. La presidenta madrilenya va exigir la dimissió de Pedro Sánchez, acusant-lo d’un abús arbitrari del poder i de pràctiques antidemocràtiques. Com a resposta, el govern espanyol ha proposat com a successora Teresa Peramato, una fiscal de la Unió Progressista de Fiscals amb una llarga trajectòria i reconeguda experta en la lluita contra la violència masclista. El seu nomenament definitiu està pendent d’un informe no vinculant del CGPJ i la seva compareixença al Congrés.

L’Audiència Nacional ha iniciat el judici contra l’expresident Jordi Pujol Soley i els seus set fills per la fortuna familiar oculta a Andorra. Malgrat els informes forenses que indicaven que no està en condicions de ser jutjat, el tribunal ha decidit mantenir Pujol, de 95 anys, en el procés, tot i que participarà per videoconferència des del seu domicili. Aquesta decisió, que ha causat sorpresa i ha estat qualificada de “venjança” per l’entorn familiar, deixa la porta oberta a eximir-lo més endavant segons el seu estat de salut. La família s’enfronta a acusacions de blanqueig de capitals i associació il·lícita, amb peticions de presó que arriben als 29 anys per al primogènit, Jordi Pujol Ferrusola. Les defenses han sol·licitat la nul·litat del judici, al·legant que es basa en proves obtingudes il·legalment a Andorra i vinculant la investigació amb l’anomenada “operació Catalunya”.

Aquest dilluns comença a l’Audiència Nacional el judici contra l’expresident Jordi Pujol, els seus set fills i deu empresaris per presumptes delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals. El macrojudici, que s’allargarà durant mesos, ha de determinar l’origen de la fortuna oculta de la família a Andorra. La Fiscalia Anticorrupció sosté que els diners provenen d’una “xarxa de clientelisme” on empresaris pagaven comissions a canvi d’adjudicacions públiques, amb Jordi Pujol Ferrusola com a figura central, qui s’enfronta a una pena de 29 anys de presó. Per contra, la defensa atribueix la fortuna a la “deixa de l’avi Florenci” i denuncia una persecució política emmarcada en l’anomenada “Operació Catalunya”. L’avançat estat de salut de Jordi Pujol, de 95 anys, és una de les qüestions prèvies que el tribunal ha d’avaluar.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha presentat la seva dimissió després de ser condemnat pel Tribunal Suprem a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets. La sentència està relacionada amb la filtració d’informació sobre Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. A més de la renúncia immediata, la condemna per delicte dolós comporta, segons l’Estatut Fiscal, l’obertura d’un expedient que previsiblement culminarà en la seva expulsió de la carrera fiscal. Malgrat la decisió judicial, García Ortiz ha defensat haver “servit fidelment la institució”. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha expressat el seu desacord amb la sentència, ha defensat la innocència del fiscal i ha anunciat la intenció de recórrer al Tribunal Constitucional. La condemna també ha generat reaccions polítiques, com la del president d’ERC, Oriol Junqueras, que ha criticat durament el tribunal.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reaccionat a la condemna del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per part del Tribunal Suprem. Des de la cimera del G20 a Sud-àfrica, Sánchez ha expressat el seu suport al fiscal, afirmant que creu en la seva innocència basant-se en testimonis del judici. Tot i declarar que el govern acata la sentència, ha manifestat la seva profunda discrepància amb l’orientació d’aquesta. En aquest sentit, ha anunciat l’inici del mecanisme per nomenar un nou fiscal general i ha insinuat que la sentència es recorrerà davant d’instàncies superiors, com el Tribunal Constitucional o la justícia europea. Finalment, ha descartat un indult per a García Ortiz per no tenir sentit actualment i ha llançat una crítica indirecta al PP.