El Partit Popular (PP) ha presentat un escrit al Tribunal Constitucional (TC) sol·licitant la suspensió de la deliberació sobre la llei d’amnistia als encausats del procés. Volen que s’esperi a la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la seva adequació al dret comunitari. Aquesta petició arriba després que el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, rebutgés una sol·licitud similar de tres magistrats. El TC té previst abordar el recurs del PP contra la llei d’amnistia en un ple monogràfic entre el 24 i el 26 de juny, on s’espera una majoria progressista que avali la norma. Mentrestant, el TJUE avança en la causa del Tribunal de Comptes contra Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i altres ex-alts càrrecs, amb una possible resolució a finals d’any. La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat s’alineen amb la defensa dels encausats i demanen l’aplicació de l’amnistia, argumentant que les despeses no van afectar els interessos econòmics de la UE. La Comissió Europea comparteix aquesta visió, tot i qüestionar el procés d’aprovació de la llei. Cap estat membre s’ha sumat a la denúncia del PP. El TJUE podria considerar l’amnistia un assumpte intern espanyol, la qual cosa influiria en les decisions dels jutges del Suprem, Manuel Marchena i Pablo Llarena, sobre l’aplicació de l’amnistia a Puigdemont, Junqueras i Turull.

El Govern català, liderat per Albert Dalmau, aprovarà dimarts la creació de la Direcció General d’Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades a l’Administració. Aquest nou organisme, operatiu abans de l’estiu, pretén impulsar l’ús de la IA a l’Administració, amb l’objectiu que el 60% del personal l’utilitzi al 2025 i el 100% al 2028. La direcció, dependent de la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital, s’emmarca en una estratègia per modernitzar els serveis públics, fent-los més eficients i reduint la càrrega burocràtica per a la ciutadania. Entre els projectes prioritaris, s’inclou l’agilització de tràmits com la llei de dependència, la millora del portal Gencat.cat i la traducció automàtica en oficines d’atenció presencial. A més, el Parlament estudia la implementació de la IA per transcriure discursos parlamentaris en temps real, seguint les recomanacions del CAPCIT, que ha identificat set àrees on la IA pot ser beneficiosa. El Govern invertirà en 20 nous projectes d’IA durant el 2025 i redissenyarà 120 procediments burocràtics en els pròxims quatre anys. Aquesta iniciativa s’inspira en el programa GovTech, que ja ha implementat més de 200 projectes pilot d’IA, amb una inversió total d'11,5 milions d’euros. Un exemple d’aplicació pràctica de la IA és la gestió de permisos per a curses de muntanya, que redueix a la meitat el temps de tramitació. El Govern convocarà un concurs de mèrits per seleccionar el director general, un expert amb coneixements tècnics.

El Parlament de Catalunya ha rebutjat una moció d’Aliança Catalana que proposava la prohibició del vel islàmic en espais públics. La moció, que només ha rebut el suport del PP i Vox, ha estat rebutjada per la resta de partits. Junts, tot i votar en contra, ha expressat la seva intenció de prohibir el vel a les escoles i els mocadors integrals en espais públics, argumentant criteris de seguretat i no discriminació. David Saldoni, representant de Junts, ha acusat Aliança Catalana d’alimentar l’odi i la catalanofòbia. Sílvia Orriols, líder d’Aliança Catalana, ha anunciat que portarà a votació al ple de Ripoll la prohibició del vel a les escoles. ERC ha criticat la postura de Junts, acusant-los de buscar ocurrències conjunturals i de mostrar por. El PSC, els Comuns i la CUP han defensat la llibertat de les dones per prendre les seves pròpies decisions sobre l’ús del vel i han demanat abordar el debat des de la perspectiva de la imposició. La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha recordat que la llibertat religiosa és un dret fonamental. La Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya ha rebutjat la proposta, considerant-la discriminatòria. Internament, Junts justifica la seva postura com una resposta a les inquietuds municipals i no a la pressió d’Aliança Catalana. El partit ha encarregat informes sobre la immigració i ha rebut peticions d’alcaldes per posicionar-se sobre el vel. La formació aspira a situar-se en un punt central entre l’extrema dreta i el que anomenen “wokisme”.

La recent aprovació al Congrés dels Diputats d’una iniciativa per a l’embargament d’armes a Israel ha generat controvèrsia. Mentre partits com Sumar, ERC, Podem i el BNG pressionen per accelerar la tramitació i denuncien la “complicitat” del govern espanyol amb el conflicte a Gaza, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha moderat les expectatives, qualificant la mesura de “més simbòlica que real”. Robles argumenta que la tecnologia israeliana, incloent llicències i programes informàtics, és crucial per a la indústria de defensa espanyola i que algunes adquisicions són a escala global, a través d’organitzacions com l’OTAN. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha admès “desajustaments i errors” en la gestió d’un contracte de bales amb una empresa israeliana, tot i que assegura que s’està tramitant la seva rescissió. El president del govern, Pedro Sánchez, ha defensat la solució dels dos estats i ha mantingut reunions amb líders internacionals com Tayyip Erdoğan per abordar la situació a Gaza. Mentrestant, el PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha condemnat amb matisos les “activitats militars” d’Israel, generant tensions internes amb figures com Isabel Díaz Ayuso, que s’ha posicionat a favor de les tesis de Benjamin Netanyahu. La comunitat internacional, incloent Josep Borrell, ha augmentat la pressió sobre Israel per la seva actuació a Gaza, i diversos països europeus demanen la revisió de l’acord d’associació amb l’estat hebreu.

Un jutjat de Madrid ha imputat Carlos Mur i Francisco Javier Martínez Peromingo, ex-alts càrrecs del govern d’Isabel Díaz Ayuso, per la seva presumpta responsabilitat en la gestió de les residències durant la pandèmia de la Covid-19. Hauran de declarar el 26 de maig per la seva implicació en els protocols que van restringir l’accés als hospitals de les persones grans residents, basant-se en “criteris d’exclusió”. La causa, reobierta a petició de la Fiscalia Provincial de Madrid, sorgeix d’una denúncia col·lectiva de 109 familiars de víctimes, coordinada per Marea de Residències i 7.291 Veritat i Justícia. Aquesta denúncia, presentada l’octubre de 2024, al·lega un delicte de denegació discriminatòria d’assistència sanitària contra els imputats. Les associacions demanen que esclareixi la responsabilitat d’altres figures, com l’exconseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, i la mateixa presidenta Ayuso, en les decisions preses. La Fiscalia, a més, sol·licita que s’investiguin conjuntament els delictes de discriminació, homicidi imprudent i prevaricació.

Sumar ha intensificat la pressió sobre el PSOE per augmentar les mesures contra Israel davant l’escalada del conflicte a Gaza. La formació liderada per Yolanda Díaz demana la retirada de l’ambaixador espanyol a Tel Aviv com a mesura de pressió diplomàtica, sumant-se a la petició d’Ernest Urtasun, portaveu de Sumar, que també ha defensat aquesta acció. Aquesta petició s’emmarca en una sèrie d’exigències de Sumar, com la tramitació urgent d’una llei per a l’embargament d’armes a Israel, un gest que el PSOE considera més “simbòlic” que real, i l’expulsió d’Israel del festival d’Eurovisió. Díaz ha advertit sobre la gravetat de la situació a Gaza, on 14.000 infants palestins estan en risc de mort per fam, i ha reclamat més accions per part del govern espanyol. Mentrestant, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha convocat l’ambaixador israelià després que soldats israelians obrissin foc durant una visita diplomàtica a Cisjordània, incident que la UE també ha demanat investigar. En paral·lel, la Generalitat ha tancat la seva oficina a Tel Aviv, una decisió valorada positivament per Sumar, però criticada per Junts i ERC per la seva limitada repercussió. Urtasun també ha criticat la presència de fons d’inversió israelians al sector cultural espanyol i ha demanat més contundència a la UE, incloent la suspensió de l’acord comercial amb Israel.

El Tribunal Constitucional (TC) es prepara per avalar la llei d’amnistia a finals de juny, concretament en un ple monogràfic els dies 24, 25 i 26. La majoria progressista del tribunal, amb sis vots, tombarà el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP, que al·legava que la llei era “arbitrària”, vulnerava la separació de poders, la tutela judicial efectiva i el principi d’igualtat, a més de considerar-la una “autoamnistia” negociada per Junts i ERC, els principals beneficiaris. Aquesta decisió, que segueix la línia anunciada pel president del TC, Cándido Conde Pumpido, arribarà un any després de l’entrada en vigor de la llei. Malgrat l’aval del TC, la situació de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras continuarà bloquejada, ja que el Tribunal Suprem argumenta que el delicte de malversació, pel qual estan perseguits, queda fora de l’àmbit d’aplicació de la llei. El Suprem, liderat per Manuel Marchena i Pablo Llarena, podria recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per dilatar la decisió. La defensa de Puigdemont argumenta que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hauria de ser l’encarregat d’aplicar l’amnistia, atès que és diputat. El PP, per la seva banda, ha demanat al TC que suspengui les deliberacions fins que el TJUE es pronunciï sobre quatre qüestions prejudicials relacionades amb l’amnistia. A més del recurs del PP, el TC ha rebut més de 50 recursos sobre la llei, i encara ha de resoldre les qüestions d’inconstitucionalitat plantejades pel Suprem i el TSJC, així com els recursos d’empara dels independentistes. En total, hi ha 16 impugnacions pendents de resolució. La llei, mentrestant, s’aplica de manera irregular, beneficiant a més d’un centenar de persones, majoritàriament policies nacionals i guàrdies civils. Inmaculada Montalbán, vicepresidenta del TC, ha elaborat la ponència favorable a la constitucionalitat de l’amnistia.

El jutjat d’instrucció número 3 de Badajoz ha obert judici oral contra David Sánchez, germà del president del govern espanyol, i Miguel Ángel Gallardo, president de la Diputació de Badajoz, per presumptes delictes de prevaricació administrativa i tràfic d’influències. La jutge Beatriz Biedma ha pres aquesta decisió després de rebutjar els recursos presentats per la defensa de Sánchez. S’investiga la presumpta adjudicació irregular d’una plaça de cap de l’Oficina d’Arts Escèniques de la Diputació a Sánchez, músic i director d’orquestra. La jutge considera que hi ha indicis que el lloc va ser creat específicament per a ell. Luis Carrero, exassessor de la Moncloa, i vuit treballadors més de la Diputació també s’asseuran a la banqueta dels acusats. La investigació, iniciada arran de denúncies d’entitats com Manos Limpias, Vox, Hazte Oír i Advocats Cristians, s’ha centrat en la designació de Sánchez i la posterior contractació de Carrero com a coordinador de Centres i Programes d’Activitats Transfrontereres, que presumptament va servir per encobrir la irregularitat.

El Govern i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) han pactat un tercer suplement de crèdit de 469 milions d’euros als pressupostos prorrogats de la Generalitat. L’acord, que serà presentat en una roda de premsa d’ERC i aprovat en un Consell Executiu extraordinari, destina 200 milions d’euros a la rehabilitació d’habitatges i a l’augment del parc de lloguer assequible entre el 2026 i el 2028. A més, preveu la creació de noves places d’educació infantil de 0 a 3 anys, amb l’objectiu d’avançar cap a la universalització del servei. Aquest suplement de crèdit, que s’afegeix als dos ja aprovats pel Parlament, inclou també mesures com la inversió en el Pacte Nacional per la Llengua, la creació de l’empresa Rodalies de Catalunya, SA, i la rehabilitació d’equipaments esportius. El decret resultant haurà de ser convalidat pel Parlament en un termini màxim de 30 dies. L’acord s’emmarca en el context de les negociacions entre el govern de Salvador Illa i ERC per a l’aprovació dels suplements de crèdit, en absència de nous pressupostos.

El Parlament de Catalunya ha validat un segon suplement de crèdit de 1.300 milions d’euros als pressupostos prorrogats del Govern per al 2025. L’aprovació, amb els vots a favor del PSC, ERC i Comuns, i l’abstenció de Junts, permetrà injectar recursos a diverses àrees. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha destacat la destinació d’aquests fons a increments retributius per a funcionaris, despeses en serveis públics com sanitat i educació, mesures d’habitatge i un pla per a empreses afectades per la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina. ERC ha destacat la inclusió de mesures com el pla antiaranzels i ajudes per a agricultors afectats per les pedregades, mentre que els Comuns han reivindicat les partides destinades a salut bucodental i salut mental. L’oposició, encapçalada per Jaume Giró de Junts, ha criticat l’ús reiterat de decrets llei per a suplements de crèdit, considerant-ho un “instrument perillós” i un abús d’un mecanisme que hauria de ser excepcional. Aquest suplement se suma a un de previ de 2.100 milions ja aprovat, i s’espera un tercer de 470 milions, sumant un total de gairebé 4.000 milions d’euros en suplements per a l’any 2025. La CUP, el PP, Vox i Aliança Catalana han votat en contra del suplement, criticant la dependència parlamentària del Govern respecte a ERC i els Comuns.