El Govern d’Illa ha aconseguit aprovar tres suplements de crèdit per un total de 4.000 milions d’euros, gràcies a una “aliança sòlida” amb ERC i els Comuns. Aquest acord, assolit després de mesos de negociacions, permetrà a la Generalitat afrontar les despeses del 2025, tot i no haver-hi pressupostos. Salvador Illa, president de la Generalitat, ha destacat la importància de l’acord i la disposició dels socis a col·laborar. Sílvia Paneque, portaveu del Govern, ha subratllat la “generositat” dels partits implicats i la necessitat d’executar els recursos amb celeritat. Ara, el Govern es prepara per afrontar tres reptes clau: la concreció del finançament singular amb l’Estat abans de finals de juny, el traspàs de Rodalies, començant per la línia R1, i la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat, amb la possible ampliació de la tercera pista en 350 metres. Aquests temes seran crucials per a les negociacions dels pressupostos del 2026, que el Govern vol tenir aprovats per a l'1 de gener. L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) també es veurà reforçada amb un augment de personal fins a 3.200 treballadors per a la recaptació de l’IRPF. Mentrestant, la integració del Berguedà, el Solsonès i el Ripollès a la T-mobilitat a partir de juliol suposarà un estalvi significatiu per als usuaris de transport públic d’aquestes comarques. Junts, per la seva banda, critica l’acord i acusa el Govern d’assumir el programa dels Comuns.

La Conferència de Presidents, que se celebrarà divendres a Barcelona amb la presència del rei Felip VI, es troba immersa en una forta tensió política. El govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha acceptat totes les demandes de les comunitats autònomes governades pel PP, després que aquestes amenacessin amb no assistir-hi si no s’ampliava l’ordre del dia. La portaveu del govern, Pilar Alegría, ha acusat el PP d’intentar “entorpir el diàleg” i ha recordat la freqüència de les cimeres sota el mandat de Sánchez en comparació amb les de Mariano Rajoy. El PSOE, a través del seu portaveu Patxi López, ha demanat al PP “sentit d’institucionalitat” i ha criticat la seva deriva “antisistema”. Els barons populars havien enviat una carta al ministre de Política Territorial sol·licitant la inclusió de vuit temes addicionals, com el finançament autonòmic, la crisi energètica i el control de fronteres. El PP, per la seva banda, ha denunciat davant la Fiscalia Anticorrupció a la militant socialista Leire Díez, acusant-la de “guerra bruta” contra la Guàrdia Civil per intentar aturar investigacions a persones de l’entorn de Sánchez. El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha assegurat que totes les trames de corrupció porten a Sánchez. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha fet una crida a la “política útil” i ha instat el PP a reflexionar. El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha lamentat l’“espectacle lamentable” del PP i la seva actitud de “confrontació”.

El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha emès un dictamen no vinculant en contra del decret llei del Govern que ajornava la pujada de la taxa turística. Aquest és el segon cop que el CGE es posiciona en contra d’un decret sobre aquest tema, reiterant que no hi ha “necessitat extraordinària i urgent” que justifiqui aquesta via. Junts, que va recórrer el decret, ha celebrat la decisió del CGE i ha demanat al Govern que el retiri, acusant-lo de “governar a cop de decret” i generar “inseguretat jurídica”. L’ajornament de la taxa va ser la resposta del Govern a l’incident parlamentari del 7 de maig, quan el Parlament va aprovar la pujada de la taxa però va rebutjar el decret que n’ajornava l’entrada en vigor. Aquest fet va provocar confusió en el sector turístic. Posteriorment, el PSC i els Comuns, liderats per Jéssica Albiach, van pactar un nou decret d’ajornament a canvi de destinar 60 milions de la recaptació a polítiques d’habitatge. Aquest acord preveu assegurar els vots dels Comuns per a la convalidació del decret al Parlament al juny. Mònica Sales, portaveu de Junts, ha recordat que el CGE ja havia advertit al Govern sobre la manca d’urgència per a aquest decret, insistint que s’hauria de tramitar com a projecte de llei.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha signat un acord amb els sindicats UGT i CCOO, i les patronals Pimec i Foment del Treball, per als suplements de crèdit dels pressupostos prorrogats del 2025. Aquest acord, que ascendeix a gairebé 4.000 milions d’euros, s’ha aconseguit després de pactar amb ERC i En Comú Podem, i es votarà al Parlament. Illa ha destacat la importància d’aquest “consens” per a l’estabilitat, especialment en una legislatura sense pressupostos nous. L’acord inclou mesures socials impulsades pels Comuns, com ara dues hores setmanals de reforç escolar, un primer pas cap a la gratuïtat dels menjadors escolars, més recursos per a l’escola inclusiva i inversions en infraestructures educatives. També s’han pactat mesures per a la mobilitat sostenible, com la planificació d’una xarxa ferroviària que connecti les capitals de comarca de la segona corona metropolitana i inversions en el metro de Barcelona. A més, s’inclou un pla de xoc per a les meses d’emergència en matèria d’habitatge i una campanya per informar els inquilins sobre els seus drets. Finalment, l’acord preveu inversions en atenció primària, hospitals i places residencials. Tant sindicats com patronals han demanat que es negociïn els pressupostos per al proper any i que no es torni a prorrogar. Belén López (CCOO) i Camil Ros (UGT) han lamentat que s’estigui fent un “pressupost a trossos”, mentre que Antoni Cañete (Pimec) ha afirmat que “un país sense pressupost no funciona”. Josep Sánchez Llibre (Foment) ha valorat positivament l’acord, però ha criticat les mesures fiscals del Govern en matèria d’habitatge. La consellera d’Economia, Alícia Romero, i el conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, també han participat en l’acte de signatura.

La Fiscalia Superior de Catalunya s’oposa a l’indult de Laura Borràs, expresidenta del Parlament, condemnada a quatre anys i mig de presó, tretze d’inhabilitació i una multa de 36.000 euros per prevaricació i falsedat documental durant la seva direcció a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El ministeri públic rebutja tant la petició d’indult parcial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com la total de l’escriptora Margarida Aritzeta. Argumenten que els fets constitueixen un “abús de poder” per afavorir un conegut, i que la corrupció perjudica la democràcia. La Fiscalia defensa que l’indult ha de ser “excepcional” i que Borràs no ha acceptat la seva responsabilitat ni s’ha “rehabilitat”, presentant-se com a víctima de “lawfare”. A més, s’oposen a l’indult de la inhabilitació, ja que la seva feina com a professora a la UB podria permetre-li reincidir. Junts per Catalunya ha criticat la posició de la Fiscalia, qualificant-la de “lawfare” i de “fanatisme polític” per part de la judicatura espanyola. El TSJC havia suspès l’ingrés a presó de Borràs a l’espera de la decisió del govern espanyol sobre les peticions d’indult, considerant la pena de presó desproporcionada.

L’esborrany de sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre la llei d’amnistia, elaborat per la magistrada Immaculada Montalbán, avala la constitucionalitat del nucli central de la norma. La sentència, que es debatrà al ple del TC els dies 24, 25 i 26 de juny, inclou matisos en tres punts concrets. Primer, estableix que l’amnistia ha d’incloure també els qui van manifestar-se contra el procés independentista. Segon, limita l’abast temporal de la llei entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023. Tercer, obliga el Tribunal de Comptes a donar audiència a les acusacions populars abans d’arxivar les causes comptables. Malgrat el recurs presentat pel PP, que al·legava arbitrarietat i vulneració del principi d’igualtat, el TC considera que la llei és constitucional. L’esborrany no esmenta el delicte de malversació, ja que no estava inclòs en el recurs del PP. El Tribunal Suprem, però, s’aferra a aquest delicte per no aplicar la llei d’amnistia a figures com Carles Puigdemont o Oriol Junqueras. La decisió del TC, tot i ser un pas important, no garanteix la tornada dels exiliats ni canvia la situació dels condemnats per inhabilitació. S’espera que la sentència compti amb els vots favorables de la majoria progressista del TC, mentre que el PP hi votarà en contra. Juan Carlos Campo i José María Macías no participaran en la deliberació. Representants del govern espanyol, com Óscar López, han defensat la constitucionalitat de la llei, mentre que el PP, amb Borja Sémper, la considera immoral. Des de Junts, Josep Rius, ha evitat valorar la ponència i ha criticat la “rebel·lia del Suprem”, i Oriol Junqueras (ERC) ho ha considerat “una passa més”.

La política espanyola s’ha vist immersa en una gran polèmica arran de la publicació d’àudios i missatges que revelen presumptes maniobres d’espionatge i desacreditació. Leire Díez, militant socialista i ex-alta càrrec d’empreses públiques, ha estat assenyalada per intentar obtenir informació comprometedora d’Antonio Balas, tinent coronel de la UCO, qui investiga casos relacionats amb familiars de Pedro Sánchez, com el cas Koldo. En els àudios, Díez conversa amb advocats i empresaris, prometent acords amb la Fiscalia a canvi d’informació. El PSOE ha obert un expedient informatiu a Díez, negant qualsevol vincle amb les seves accions. El PP, per la seva banda, acusa el PSOE d’orquestrar una “cacera” contra policies i jutges, i ha convocat una manifestació. A més, s’han filtrat missatges de l’agent de la UCO, Juan Vicente Bonilla, expressant temor a un atemptat, i s’ha revelat un suposat informe de la Guàrdia Civil sobre Santos Cerdán, número tres del PSOE, relacionat amb el cas Koldo. Aquestes revelacions se sumen a l’enviament a judici del germà de Sánchez, David Sánchez, per prevaricació, i al processament de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, per frau fiscal, augmentant la tensió política.

Junts i el PSOE han arribat a un acord per tal que Catalunya recuperi la gestió dels secretaris, interventors i tresorers municipals. Aquest acord, assolit durant la tramitació de la llei de funció pública estatal, es concretarà mitjançant una disposició addicional a la llei de Bases de Règim Local, que atorgarà a la Generalitat les competències de creació, classificació i supressió de places, aprovació de l’oferta pública d’ocupació, selecció, nomenament i gestió administrativa d’aquests funcionaris. Junts ho considera un compliment del compromís adquirit pel PSOE al gener del 2024, en relació amb el reconeixement de la singularitat institucional de la Generalitat basada en els seus drets històrics. Aquest traspàs de competències, que la Generalitat ja havia gestionat amb èxit fins a la recentralització del 2013, pretén solucionar la situació crítica de molts ajuntaments catalans, on el 66% d’aquestes places estan vacants o cobertes per interins. L’acord també preveu mesures per abordar l’abús de temporalitat entre els empleats públics i garantir els drets lingüístics dels catalans, com l’atenció en la llengua escollida pel ciutadà i la reserva de places per a catalanoparlants a la justícia.

Un any després de l’aprovació de la llei d’amnistia al Congrés, la situació dels líders del procés no s’ha normalitzat. Carles Puigdemont continua a Waterloo i Oriol Junqueras, així com Jordi Turull, segueixen inhabilitats. Malgrat que la llei va ser clau per a la investidura de Pedro Sánchez, el Tribunal Suprem es manté ferm en el delicte de malversació, dificultant l’aplicació de l’amnistia a figures com Puigdemont i Junqueras. ERC i Junts denuncien una “rebel·lió judicial”, criticant la intromissió dels jutges en l’àmbit polític i la no aplicació de la llei aprovada pel Congrés. Junqueras qualifica la situació d’“injustícia vergonyant” i Turull lamenta que la cúpula judicial es rebel·li contra el poder legislatiu. Si bé desenes de policies implicats en l'1-O han estat amnistiats, fet que ha generat un recurs d’Òmnium Cultural i l’ANC, figures com Miquel Buch han vist com les seves condemnes desapareixien. El Tribunal Constitucional previsiblement avalarà la llei al juny, però això no garanteix l’aplicació efectiva de l’amnistia, ja que el Suprem espera pronunciaments d’instàncies europees. Aquesta situació beneficia Sánchez, ja que l’aliança amb Junts i ERC es manté necessària. Mentrestant, el PSOE ha capitalitzat els beneficis de l’amnistia, amb la victòria de Salvador Illa a les eleccions catalanes i el retorn d’algunes empreses. La desjudicialització, però, no ha comportat canvis substancials més enllà de l’arribada d’Illa a la presidència de la Generalitat.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, es va reunir amb el president d’Aragó, Jorge Azcón (PP), a Saragossa. Aquesta trobada, la primera entre Illa i un dirigent del PP, es va qualificar de “privada i cordial” i va tenir lloc enmig del debat sobre la reforma del model de finançament. Illa va defensar un model “11 contra 11 amb àrbitre neutral” en una conferència amb empresaris, emfatitzant la necessitat de diàleg i consens. La visita d’Illa a Aragó s’emmarca en el seu tour autonòmic per explicar la seva proposta per Catalunya, que ja l’ha portat a les Canàries i Navarra. Malgrat les bones relacions comercials entre Catalunya i Aragó, les relacions polítiques han estat tenses des de fa una dècada, agreujades pel procés independentista i la supressió de la direcció de política lingüística per part d’Azcón. La reunió entre Illa i Azcón va abordar temes comuns, com el finançament i les infraestructures, tot i les diferències polítiques. Illa va insistir en la importància de la col·laboració i la cerca de punts en comú, tot i que va descartar reactivar la candidatura conjunta pels Jocs Olímpics d’hivern. La trobada es produeix després de l’acord entre el govern i ERC per accelerar l’acord per al finançament singular de Catalunya.