El govern espanyol de Pedro Sánchez s’enfronta a una creixent inestabilitat política agreujada per diversos escàndols de corrupció i una agenda legislativa paralitzada. Diversos casos, com el “cas Koldo”, relacionat amb comissions per la compra de mascaretes durant la pandèmia, el del fiscal general de l’Estat, investigat per filtracions a la premsa, el “cas Begoña”, sobre la parella de Sánchez, i el “cas Leire Díez”, sobre una exmilitant socialista, han posat el govern en el punt de mira. A més, el germà del president, David Sánchez, anirà a judici per tràfic d’influències. Aquesta situació es veu agreujada per la dificultat del govern, format per PSOE i Sumar, per aconseguir suports parlamentaris, especialment de Junts i Podem, per tirar endavant la seva agenda legislativa. Lleis clau, com la derogació de la llei mordassa, la reforma del codi penal i la llei de famílies, estan bloquejades. La manca de pressupostos, governant amb els del 2022, i les dificultats per aprovar la reducció de la jornada laboral, il·lustren la paràlisi. Les negociacions amb Junts, liderades per Carles Puigdemont i Santos Cerdán, i les tensions amb Podem, compliquen encara més l’estabilitat del govern. Malgrat les dificultats, el govern assegura que resistirà fins al 2027, tot i la pressió de l’oposició, liderada per Alberto Núñez Feijóo del PP, que acusa el govern de “màfia”.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha estat processat pel jutge del Tribunal Suprem, Ángel Hurtado, per un presumpte delicte de revelació de secrets. La causa es relaciona amb la filtració d’un correu electrònic en què Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, admetia dos fraus fiscals i proposava un acord amb la Fiscalia. El jutge considera que hi ha indicis que García Ortiz va filtrar informació confidencial a la premsa, concretament a la Cadena Ser, i que va actuar seguint instruccions de la Moncloa. La decisió arriba després de vuit mesos d’investigació, iniciada al Tribunal Superior de Justícia de Madrid i posteriorment assumida pel Suprem degut a l’aforament de García Ortiz. Juntament amb el fiscal general, també ha estat processada la cap de la Fiscalia Provincial de Madrid, Pilar Rodríguez. El PP ha demanat la dimissió immediata de García Ortiz i del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, mentre que el govern espanyol ha expressat el seu “suport total” al fiscal i ha negat qualsevol instrucció des de la Moncloa. García Ortiz ha reiterat la seva innocència i ha afirmat que no dimitirà. Com a prova clau, el jutge destaca que García Ortiz va canviar de telèfon mòbil una setmana després d’obrir-se la causa judicial contra ell, esborrant així tota la informació dels seus dispositius.

La Conferència de Presidents celebrada a Barcelona ha estat marcada per la tensió política. Pedro Sánchez, president del govern espanyol, es va reunir amb els presidents de les comunitats autònomes per debatre temes com l’habitatge, la immigració i el finançament de Catalunya. Sánchez va cedir a les demandes del PP i va incloure tots els seus temes a l’ordre del dia, com un nou pla energètic i inversions en infraestructures. Els barons del PP, però, van rebutjar el finançament singular per a Catalunya. La polèmica lingüística va ser un altre punt de fricció, amb Isabel Díaz Ayuso amenaçant d’abandonar la reunió si es parlava en català o basc. Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana, va demanar eleccions generals, criticant la gestió de Sánchez i la polèmica lingüística. Ayuso, en una manifestació del PP, va qualificar les llengües cooficials de “riquesa”, però va rebutjar l’ús polític que se’n fa. Mentrestant, Sánchez descarta avançar les eleccions, malgrat la pressió del PP, que l’acusa d’haver “enverinat” la política. El cas de Leire Díez i la seva roda de premsa han afegit pressió a Sánchez, i ERC i Podem li han demanat que comparegui al Congrés. La presència de Víctor de Aldama a la roda de premsa de Díez ha connectat el cas amb el de José Luis Ábalos, ambdós investigats per la UCO de la Guàrdia Civil. Dins del PSOE, veus crítiques com Javier Lambán, Emiliano García-Page i Eduardo Madina han expressat la seva preocupació. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, ha endurit el seu discurs i ha donat suport a Ayuso, mentre que José María Aznar li ha recomanat prudència.

Milers de persones es van manifestar a la plaça d’Espanya de Madrid aquest diumenge, convocades pel Partit Popular, per exigir la dimissió de Pedro Sánchez i la convocatòria d’eleccions generals anticipades. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, va acusar Sánchez de mentir, amagar-se i governar contra la voluntat popular, insistint que “ningú el va votar per això”. Acompanyat per José María Aznar, José Luis Martínez-Almeida i Isabel Díaz Ayuso, Feijóo va reiterar la seva disposició a liderar el país. Almeida va qualificar la seu del PSOE de “claveguera” i Ayuso va tornar a carregar contra el model plurinacional, afirmant que “Espanya no és plurinacional”. El PP va xifrar l’assistència en 100.000 persones, mentre que la delegació del govern espanyol la va reduir a 50.000. El PSOE, per la seva banda, va qualificar la manifestació de “raquítica” i “fracàs” de l’estratègia de Feijóo, assegurant que els discursos van ser “vergonyosos” i que el PP practica “l’antipolítica”. Diversos dirigents socialistes, com María Jesús Montero, Santos Cerdán, Óscar Puente i Félix Bolaños, van criticar la protesta i van reiterar que les eleccions se celebraran el 2027. La manifestació, sota el lema “Màfia o democràcia”, es va centrar en la denúncia de la suposada corrupció del govern socialista.

La Conferència de Presidents celebrada a Barcelona va estar marcada per la tensió i la manca d’acords. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va abandonar la sala en protesta per l’ús del català i l’euskera per part del president de la Generalitat, Salvador Illa, i el lehendakari, Imanol Pradales. Ayuso va tornar a la sala posteriorment, però l’incident va evidenciar la crispació política existent. Els presidents autonòmics del PP van demanar a Pedro Sánchez la convocatòria d’eleccions generals, argumentant la “situació crítica” del país i la falta de suport parlamentari del govern. Sánchez va rebutjar la petició, afirmant que les eleccions se celebraran el 2027. Illa va defensar l’ús del català i va reivindicar un nou sistema de finançament per a Catalunya, tot i que aquest tema no estava a l’ordre del dia. Malgrat la manca d’acords concrets, la Generalitat va donar suport a les propostes del govern espanyol en matèria d’habitatge, energia i immigració. L’ús de les llengües cooficials va ser un altre punt de fricció, amb Sánchez i Illa defensant la seva inclusió com a símbol de la “diversitat territorial”. El govern espanyol va contractar serveis de traducció per a les llengües cooficials.

La XVIII Conferència de Presidents, celebrada a Barcelona, ha estat marcada per la tensió entre el govern espanyol i el PP, que ha amenaçat amb l’absència dels seus presidents autonòmics. El desacord inicial sobre l’ordre del dia es va centrar en la inclusió de temes com el finançament autonòmic, la immigració i la condonació del deute, considerats pel govern espanyol com a fora del marc competencial del fòrum. Pedro Sánchez va acceptar incloure aquests temes per evitar el boicot del PP, liderat per Isabel Díaz Ayuso, fet que va posar en una situació incòmoda al president de la Generalitat, Salvador Illa, que pretenia centrar la reunió en l’habitatge. Sánchez va proposar augmentar la inversió en habitatge fins als 7.000 milions d’euros entre 2026 i 2030, una proposta acceptada per cinc comunitats, incloent Catalunya. Malgrat la voluntat d’Illa de mantenir un debat serè i constructiu sobre el finançament, la conferència va estar marcada per l’enfrontament entre el PP i el PSOE, amb crides a eleccions anticipades per part dels populars i la defensa de la legislatura fins al 2027 per part de Sánchez. La trobada va acabar sense acords significatius, evidenciant el xoc entre les dues formacions. El president Illa es va mostrar satisfet per la celebració de la conferència a Catalunya, destacant el simbolisme de la trobada.

El Govern d’Illa, amb el suport d’ERC i els Comuns, ha aconseguit la validació del tercer suplement de crèdit, sumant un total de 4.000 milions d’euros als pressupostos prorrogats del 2023. Aquest tercer suplement, de 469 milions d’euros, s’ha aprovat gràcies a acords amb ambdós partits. Amb ERC, s’ha pactat la creació de 200 places per a l’ATC, 200 milions per a rehabilitació d’habitatges i augment del parc de lloguer assequible, 40 milions per a instal·lacions esportives, la creació de places d’escoles bressol, i 55 milions per al Pacte Nacional per la Llengua. Amb els Comuns, s’ha acordat una campanya informativa sobre els drets dels llogaters, la finalització de la llista d’espera d’habitatges d’emergència, la recuperació dels menjadors escolars en instituts d’alta i màxima complexitat, i un reforç de dues hores setmanals de català, anglès i matemàtiques a les escoles, amb una inversió de 37 milions d’euros. Aquests acords permeten al Govern desplegar la seva agenda i complir amb els acords d’investidura, malgrat no haver aprovat pressupostos propis per al 2025. La consellera Romero ha destacat la importància d’aquests acords per a l’estabilitat i ha expressat el desig de començar a treballar en els pressupostos del 2026. Els suplements també inclouen l’actualització salarial dels funcionaris, ajudes per a la pagesia afectada per la pedregada, i el pla d’ajudes a empreses afectades per la guerra aranzelària de Trump. David Cid, portaveu dels Comuns, ha instat el Govern a complir els acords. Albert Salvadó, d’ERC, ha emfatitzat la importància del nou finançament per a futurs pressupostos.

La Generalitat de Catalunya ha obert una convocatòria per a 218 places de funcionaris d’habilitació nacional –22 secretaris, 67 interventors-tresorers i 129 secretaris-interventors–, essencials pel funcionament dels ajuntaments, especialment els petits. Aquesta acció, fruit d’un acord amb l’Estat, permet a Catalunya gestionar el procés de selecció i formació d’aquests professionals per primera vegada en més d’una dècada. L’objectiu és cobrir el dèficit existent, atraure talent jove i reduir la temporalitat en aquests càrrecs, molts ocupats per interins. Castellbisbal, on la interventora només dedica 10 hores setmanals a l’ajuntament, exemplifica la problemàtica que dificulta la gestió econòmica municipal. Xavier Amor, secretari d’Administració Local, va destacar la importància d’aquesta convocatòria per garantir un servei públic de qualitat. El procés inclourà requisits de titulació superior, domini del català i un curs a l’Escola d’Administració Pública. Aquest és un primer pas per recuperar la competència total sobre la selecció, formació i nomenament d’aquests funcionaris, competència perduda el 2013. L’acord entre Junts i el PSOE, i el pacte entre Albert Dalmau, conseller de la Presidència, i Óscar López, ministre de Funció Pública, han fet possible aquesta iniciativa. La manca d’aquests professionals, com a Torrebesses (Segrià), segons el seu alcalde Mario Urrea, dificulta la gestió municipal, ja que la seva presència és indispensable per validar actes administratius.

Alfonso Villares Bermúdez, conseller del Mar de la Xunta de Galícia, ha dimitit arran d’una investigació per agressió sexual a la presentadora de televisió Paloma Lago. Villares va anunciar la seva decisió després de rebre una notificació del Tribunal Superior de Justícia de Galícia (TSXG) informant-lo de la investigació. La denúncia, interposada per Lago als jutjats de Ferrol al gener, es refereix a uns fets ocorreguts el 27 de desembre. Villares va justificar la seva dimissió per la pèrdua de l’aforament, afirmant que vol ser jutjat “com qualsevol altre ciutadà”. Amb la dimissió, el cas torna als jutjats de Ferrol. Villares va convocar una roda de premsa sense preguntes, on va emmarcar el cas en l’àmbit privat i va expressar la seva confiança en una resolució ràpida del procés, amb l’esperança de retornar a la política posteriorment. Fonts pròximes a Villares van indicar que ell i Lago havien mantingut una “relació sentimental” durant mesos després de conèixer-se l’estiu passat. La família de Lago es va declarar “destrossada” i “impactada” pels fets.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha proposat un nou Acord Estatal d’Habitatge 2026-2030 als presidents autonòmics. La proposta, enviada per carta, busca triplicar la inversió pública en habitatge, passant de 2.300 milions d’euros a 7.000 milions per al període 2026-2030. D’aquesta quantitat, el govern espanyol aportaria 4.000 milions, condicionat a una aportació mínima de 2.700 milions per part de les comunitats autònomes. Aquesta iniciativa s’alinea amb la política d’habitatge de Salvador Illa, que preveu una inversió de 4.400 milions entre 2024 i 2028 per afrontar l’emergència habitacional. Sánchez també busca blindar l’habitatge públic construït amb diners públics, evitant el seu retorn al mercat privat. A més, ha proposat la creació d’una base de dades pública amb informació sobre el preu dels pisos, criticant el “monopoli de la informació” de portals com Idealista i Fotocasa. Aquesta proposta arriba en el context de la Conferència de Presidents, on el PP ha pressionat per incloure els seus temes a l’ordre del dia. Sánchez busca emmarcar l’habitatge com a prioritat i desactivar el pols dels barons del PP, oferint més recursos per a una de les principals preocupacions de la ciutadania. Malgrat les tensions, Sánchez ha demanat un debat “serè i constructiu” a la Conferència.