Les negociacions entre ERC i el govern espanyol sobre el nou finançament per a Catalunya es troben en una fase crucial, amb la data límit del 30 de juny acostant-se ràpidament. Malgrat alguns avenços en el traspàs de Rodalies, ERC ha expressat preocupació per la lentitud en les negociacions del finançament, atribuint-ho a la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i la seva candidatura a les eleccions andaluses. Jordi Albert i Isaac Albert, portaveus d’ERC, han advertit que el suport del partit als pressupostos no està garantit si no s’observa un canvi de ritme. Elisenda Alamany, secretària general d’ERC, ha subratllat la necessitat de concrecions i ha advertit que es buscaran “noves aliances” si no hi ha prou avenços. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha afirmat que defensarà el finançament a la Conferència de Presidents autonòmics, tot i que ERC descarta un “anunci simbòlic” sense contingut real. Mentre la Generalitat es mostra optimista sobre el compliment del calendari, ERC exigeix un acord basat en un model d’ingressos i no de despesa, amb més competències per a l’Agència Tributària de Catalunya. La negociació es centra en els canvis a l’Agència Tributària i la definició del nou model, amb discrepàncies sobre el ritme de les converses i la implicació de Montero.

La Guàrdia Civil ha presentat al Tribunal Suprem una gravació d’una conversa que implica Santos Cerdán, secretari d’organització del PSOE i negociador amb Junts, en un presumpte cas de cobrament de comissions. En la conversa, Cerdán, l’exministre José Luis Ábalos, i el seu exassessor Koldo García, discuteixen sobre 400.000 euros que presumptament els deuen quatre constructores adjudicatàries d’obres públiques. Aquesta gravació s’emmarca dins la trama Koldo, una investigació sobre l’adjudicació fraudulenta de contractes públics durant la pandèmia. El PSOE ha negat la participació de Cerdán en aquestes adjudicacions i ha lamentat la filtració de la informació. Aquestes revelacions arriben després de l’escorcoll del domicili d’Ábalos per la UCO en una peça separada del cas, relacionada amb el presumpte cobrament de comissions a canvi de contractes de material sanitari i obra pública. Cerdán, home de confiança de Pedro Sánchez, va ser qui va recomanar García com a xofer d’Ábalos, iniciant així la seva carrera a Madrid. El PP ha publicat un vídeo a xarxes socials criticant Sánchez i el PSOE per aquest escàndol.

L’Audiència de Barcelona ha amnistiat una trentena d’excàrrecs de la Generalitat, empresaris i directius de mitjans públics processats per l’organització de l’1-O en la macrocausa del jutjat número 13. Se’ls acusava de malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació pels preparatius del referèndum. La Fiscalia havia sol·licitat l’aplicació de l’amnistia. Entre els amnistiats hi ha l’exconseller Raül Romeva, l’exdirector general de Comunicació Jaume Clotet, l’exdirector de la delegació del Govern a la UE Amadeu Altafaj, l’expresidenta de la CCMA Núria Llorach, l’exdirector de TV3 Vicent Sanchis i l’exdirector de Catalunya Ràdio Saül Gordillo. L’Audiència ha aplicat la llei d’amnistia també al delicte de malversació, argumentant que els processats van actuar en compliment d’un mandat governamental i sense propòsit d’enriquiment, a diferència dels casos de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras al Tribunal Suprem. Albert Royo i Roser Clavell, ex-directius del Diplocat, no han estat amnistiats per dos contractes considerats aliens al procés. ERC ha celebrat la decisió, mentre que Romeva ha recordat que encara té causes obertes al Suprem i al Tribunal de Comptes. Sanchis i Clotet han criticat la divergència de criteris entre tribunals respecte a la malversació.

La llei d’amnistia, aprovada fa un any pel Congrés dels Diputats per desjudicialitzar el procés, ha estat qüestionada per la Comissió Europea en un escrit enviat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). La Comissió considera que alguns punts de l’articulat són “contraris a l’estat de dret” i la qualifica d’“autoamnistia”, argumentant que els vots dels seus beneficiaris, principalment dirigents de Junts i ERC, van ser decisius per a la seva aprovació. L’escrit també critica la tramitació d’urgència de la llei, que va eludir informes d’òrgans consultius i la consulta pública, i assenyala que ha agreujat la divisió política i social a Espanya. Malgrat això, el Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat la petició del PP, del Senat i d’alguns magistrats d’esperar el pronunciament del TJUE abans de decidir sobre el recurs presentat contra la llei. El TC té previst validar l’amnistia en un ple a finals de mes. El Govern, per la seva banda, defensa la llei, assegurant que va seguir la tramitació legislativa correcta i que ha tingut efectes “beneficiosos”. No obstant això, l’aplicació de la llei està incompleta, ja que el Tribunal Suprem es nega a retirar les causes contra Carles Puigdemont i Oriol Junqueras argumentant que la malversació no és amnistiable. Puigdemont continua amb una ordre de detenció vigent i Junqueras segueix inhabilitat.

La política espanyola continua immersa en la tensió. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, va encapçalar una manifestació a Madrid contra Pedro Sánchez sota el lema “màfia o democràcia”, exigint la seva dimissió i la convocatòria d’eleccions. Feijóo acusa Sánchez de corrupció i de liderar una “trama mafiosa”, basant-se en casos com el presumpte frau de llei de Miguel Ángel Gallardo i la reunió de Teresa Ribera amb Víctor de Aldama. El PP també exigeix el cessament del fiscal general, Álvaro García Ortiz, processat per presumpta revelació de secrets en el cas del nòvio d’Isabel Díaz Ayuso, i assenyala la “corresponsabilitat” dels socis parlamentaris de Sánchez. Mentrestant, Ayuso va protagonitzar un nou incident en abandonar la Conferència de Presidents a Barcelona en protesta per l’ús de l’eusquera per part d’Imanol Pradales. El govern espanyol, per la seva banda, defensa García Ortiz, al·legant la presumpció d’innocència i acusant el jutge Ángel Hurtado d’actuar “sense proves”. Sánchez va defensar el fiscal general al Congrés, mentre que Junts per Catalunya, amb Míriam Nogueras al capdavant, es desmarca de la confrontació entre PSOE i PP, denunciant la “decadència” de l’Estat espanyol.

El Govern ha anunciat els guanyadors dels Premis Nacionals de Comunicació 2024, en una edició que ha ampliat les categories a set i ha inclòs un Premi d’Honor. Ricard Ustrell i Carles Francino han estat guardonats ex aequo amb el Premi Nacional de Comunicació Radiofònica, mentre que Gemma Nierga ha rebut el de Televisió i Óscar Muñoz, a títol pòstum, el de Premsa. El jurat ha destacat la innovació d’Ustrell a “El matí de Catalunya Ràdio”, la credibilitat i trajectòria de Francino a “La ventana”, l’estil rigorós i empàtic de Nierga i el periodisme compromès de Muñoz a “La Vanguardia”. EAJ-1 Ràdio Barcelona ha rebut el Premi d’Honor per la seva contribució històrica a la ràdio a Catalunya. La Xarxa+ ha estat premiada en la categoria de Comunicació Digital per la seva tasca pionera en la difusió de continguts audiovisuals en català. El Diari de Tarragona ha obtingut el Premi de Comunicació de Proximitat per la seva llarga trajectòria com a referent en la premsa local. Finalment, Cristina Salvador i el pòdcast “Càncer 360º” del VHIO, presentat per Adam Martín, han compartit el premi de Comunicació Publicitària i Corporativa. La cerimònia d’entrega dels premis tindrà lloc el 4 de juliol a Tarragona.

La Guàrdia Civil ha escorcollat el domicili de l’exministre de Transports, José Luis Ábalos, a València per ordre del magistrat del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, en el marc de la investigació del cas Koldo. L’operació, que ha inclòs la requisició del telèfon mòbil i altres dispositius electrònics d’Ábalos, busca documentació relacionada amb presumptes pagaments irregulars en contractes d’obra civil. Aquesta acció es produeix set mesos després que el Suprem obrís una causa contra Ábalos, arran d’una petició del jutge de l’Audiència Nacional, i és el primer escorcoll a una propietat de l’exministre. L’exministre està sent investigat per presumptes delictes de tràfic d’influències, suborn, organització criminal i malversació, relacionats amb el suposat cobrament de comissions a canvi de contractes de material sanitari i obra pública durant la pandèmia. L’empresari Víctor de Aldama hauria assenyalat aquests possibles pagaments irregulars. Ábalos, que ara forma part del Grup Mixt al Congrés, ha negat en anteriors declaracions haver rebut comissions i ha acusat la UCO de filtrar informació i actuar amb “tints de tírria i venjança”. El cas Koldo se centra en la presumpta trama de comissions i favors a canvi d’adjudicacions de contractes, especialment per a la compra de mascaretes durant la pandèmia, i implica també a l’exassessor ministerial d’Ábalos, Koldo García.

La política espanyola viu moments de tensió arran de diversos esdeveniments. Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, va protagonitzar una polèmica retirada de la Conferència de Presidents en protesta per l’ús de l’euskera, generant crítiques internes al PP. Paral·lelament, Alberto Núñez Feijóo continua la seva campanya per la presidència del partit, amb discrepàncies amb Ayuso sobre el sistema de primàries. En l’àmbit judicial, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha estat processat per presumpta revelació de secrets relacionats amb la parella d’Ayuso. El jutge instructor suggereix que García Ortiz va actuar seguint instruccions de la Moncloa, cosa que el govern de Pedro Sánchez nega categòricament, tot i mantenir el seu “suport absolut” al fiscal. El PP exigeix la dimissió de García Ortiz i acusa el govern de Sánchez d’estar “en col·lapse”. A més, s’ha revelat que García Ortiz va ser informat de la seva imminent imputació tres dies abans per la presidenta del Suprem i del CGPJ. Aquestes circumstàncies augmenten la pressió sobre el fiscal, que afirma que no dimitirà i confia que la veritat prevaldrà.

El Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) celebrarà la primera vista sobre l’amnistia el 15 de juliol. Aquesta vista abordarà les qüestions prejudicials relatives a la causa del Tribunal de Comptes, que afecta 33 alts càrrecs del Govern, inclosos els expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas, i a l’operació Judes, amb 12 membres dels CDR acusats de terrorisme. El TJUE també ha de pronunciar-se sobre el cas de Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga per l'1-O, i el d’un ciutadà que va lluir un llaç groc en una mesa electoral. El Tribunal Constitucional (TC) preveu avalar la llei d’amnistia entre el 24 i el 26 de juny, amb sis vots a favor i quatre en contra. La ponència de la magistrada Inmaculada Montalbán la considera constitucional, amb algunes limitacions. Mentrestant, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha estat processat per revelació de secrets en un cas relacionat amb Isabel Díaz Ayuso. Aquest cas coincideix amb el de l’exmilitant socialista Leire Díez, que gestionava informació sobre personalitats de l’estat. Finalment, el govern de Salvador Illa promou una possible ampliació de l’aeroport del Prat, que podria augmentar la seva capacitat fins a 70 milions de passatgers, generant un debat sobre l’impacte ambiental i el model econòmic.

El govern espanyol de Pedro Sánchez s’enfronta a una creixent inestabilitat política agreujada per diversos escàndols de corrupció i una agenda legislativa paralitzada. Diversos casos, com el “cas Koldo”, relacionat amb comissions per la compra de mascaretes durant la pandèmia, el del fiscal general de l’Estat, investigat per filtracions a la premsa, el “cas Begoña”, sobre la parella de Sánchez, i el “cas Leire Díez”, sobre una exmilitant socialista, han posat el govern en el punt de mira. A més, el germà del president, David Sánchez, anirà a judici per tràfic d’influències. Aquesta situació es veu agreujada per la dificultat del govern, format per PSOE i Sumar, per aconseguir suports parlamentaris, especialment de Junts i Podem, per tirar endavant la seva agenda legislativa. Lleis clau, com la derogació de la llei mordassa, la reforma del codi penal i la llei de famílies, estan bloquejades. La manca de pressupostos, governant amb els del 2022, i les dificultats per aprovar la reducció de la jornada laboral, il·lustren la paràlisi. Les negociacions amb Junts, liderades per Carles Puigdemont i Santos Cerdán, i les tensions amb Podem, compliquen encara més l’estabilitat del govern. Malgrat les dificultats, el govern assegura que resistirà fins al 2027, tot i la pressió de l’oposició, liderada per Alberto Núñez Feijóo del PP, que acusa el govern de “màfia”.