La Comunitat de Madrid modificarà la Llei d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives (LEPAR) per abordar les queixes veïnals sobre el soroll dels grans esdeveniments. La presidenta, Isabel Díaz Ayuso, busca garantir la celebració d’espectacles com la Fórmula 1 a Ifema i els concerts al Santiago Bernabéu, que han estat suspesos per denúncies de soroll excessiu. La modificació podria incloure un increment dels decibels permesos o una flexibilització dels criteris de mesura. Aquesta decisió ha generat crítiques, especialment del col·lectiu @RuidoBernabeu, que ho qualifica de “cacicada”. El problema s’ha traslladat al Metropolitano, on s’han reubicat concerts del Bernabéu, provocant noves queixes veïnals. L’alcalde, José Luis Martínez-Almeida, defensa la compatibilitat entre els espectacles i el descans dels veïns, tot i que no preveu una exempció total dels límits sonors. La reforma de la LEPAR respon també al suport de les administracions a la Fórmula 1 i a la problemàtica dels concerts al Bernabéu, que han acumulat sancions per excés de soroll.

Renfe autoritzarà la creació d’una nova empresa per gestionar Rodalies Catalunya. El Govern i el Ministeri de Transports, amb el suport d’ERC, han anunciat la creació d’aquesta societat mercantil, on Renfe tindrà el 50,1% de les accions i la Generalitat designarà cinc dels nou membres del consell d’administració. La seu social estarà a Catalunya. S’ha emfatitzat que no es tracta d’una filial de Renfe, sinó d’una “empresa catalana” amb una governança compartida. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, han destacat la importància de la gestió de proximitat per millorar el servei. L’empresa, Rodalies de Catalunya SME SA, tindrà un consell d’administració amb majoria de la Generalitat, però algunes decisions estratègiques requeriran majories reforçades de 3/4 parts dels consellers. En cas de bloqueig, es recorrerà a un tribunal d’arbitratge a Catalunya. La junta d’accionistes tindrà una majoria de Renfe (50,1%), però les decisions requeriran el 60% del capital, necessitant l’acord entre els socis. No s’ha establert cap termini per a un possible canvi en el repartiment d’accions, tot i que la Generalitat podria instar-ne una transmissió per assumir la majoria del capital social.

La Guàrdia Civil ha entrat a la seu del PSOE a Ferraz per clonar el correu electrònic de Santos Cerdán, exsecretari d’Organització, en el marc d’una investigació sobre presumptes comissions en obres públiques. El jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha imputat Cerdán i l’ha citat a declarar el 30 de juny. L’operació també ha inclòs el registre del domicili de l’exministre José Luis Ábalos a València, on es van trobar diversos dispositius d’emmagatzematge, un dels quals en possessió d’una model que l’acompanyava. A més del correu de Cerdán, la UCO ha rebut l’ordre de clonar el correu d’Ábalos al Ministeri de Transports i obtenir expedients d’obres de l’Adif i la Direcció General de Carreteres. Cinc empresaris relacionats amb les obres sota sospita també han estat imputats. El jutge ha sol·licitat informació sobre l’adjudicació de cinc obres a l’Adif i sis a la Direcció General de Carreteres. L’expresidenta d’Adif, Isabel Pardo de Vera, i l’exdirector general de Carreteres, Javier Herrero, també estan sent investigats per la seva presumpta participació en les adjudicacions irregulars. Ábalos, per la seva banda, ha afirmat haver estat utilitzat per Cerdán i Koldo García en una trama de corrupció prèvia.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va reunir amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, a la Moncloa enmig de la crisi generada pel cas Cerdán. La reunió, no anunciada prèviament, es va produir després de la compareixença de Sánchez al Congrés, on va anunciar que donaria explicacions sobre el cas el 9 de juliol. Aquesta data va ser criticada per l’oposició (PP, Vox) i els socis de govern (Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNV, Podemos), que van exigir una compareixença immediata. El PP va intentar forçar un ple extraordinari, però la presidenta del Congrés, Francina Armengol, ho va rebutjar. Mentre, la UCO va entrar a la seu del PSOE a Ferraz per escorcollar el despatx de Santos Cerdán, l’exsecretari d’Organització del partit, implicat en el “cas Koldo” juntament amb José Luis Ábalos i Koldo García. Illa va reiterar el seu suport a Sánchez i va negar qualsevol finançament irregular al PSC o PSOE, tot i la menció d’un tal “Chili” (suposadament Illa) a l’informe de la UCO. Jordi Hereu, ministre d’Indústria, va expressar la seva comprensió per l’enuig ciutadà. La Conferència Episcopal Espanyola, a través del seu secretari general Francisco César García Magán, va demanar un avançament electoral com a solució al bloqueig institucional.

La política espanyola es troba en un moment turbulent arran del cas Santos Cerdán, exnúmero tres del PSOE, implicat en un escàndol de corrupció. Aquest fet ha erosionat la confiança entre Pedro Sánchez i els seus socis parlamentaris: Esquerra Republicana, EH Bildu, el PNB i Junts. Tot i que aquests grups han mantingut reunions amb Sánchez, expressant la seva preocupació i exigint mesures, cap d’ells vol precipitar la caiguda del govern, tement l’alternativa d’un govern PP-Vox. Junts, en particular, pressiona per al compliment dels acords de Brussel·les, mentre que el PSOE busca un nou interlocutor després de la dimissió de Cerdán. Simultàniament, Luis Argüello, president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), ha demanat eleccions anticipades i ha participat en un acte amb Santiago Abascal, líder de Vox, i Miguel Ángel Quintana, director de l’ISSEP a Espanya, fundació vinculada a l’extrema dreta francesa de Marion Maréchal i la família Le Pen. Aquesta alineació d’Argüello amb l’extrema dreta ha generat controvèrsia i rebuig dins de sectors de l’Església, i posa a prova la posició de l’episcopat espanyol, liderat per figures com el cardenal Juan José Omella.

Esperanza García, exdiputada del Partit Popular (PP) al Parlament de Catalunya i delegada de la Junta d’Andalusia a Catalunya, ha mort als 50 anys després de lluitar contra un càncer. Advocada de professió, García va ser diputada al Parlament en dues legislatures: entre el 2015 i el 2017, i posteriorment, entre el 2019 i el 2020. Va deixar l’escó per incorporar-se a l’equip de govern de Xavier García Albiol a l’Ajuntament de Badalona. Des del 2023, exercia com a delegada de la Junta d’Andalusia a Catalunya, sota la presidència de Juanma Moreno Bonilla. Abans de la seva trajectòria al PP, García va col·laborar amb Ciutadans, participant en la campanya de les eleccions catalanes del 2006 i sent candidata a l’alcaldia de Barcelona el 2007. També va estar vinculada a Societat Civil Catalana i va ser articulista en diversos mitjans de comunicació. Diversos polítics, com Alejandro Fernández, líder del PP a Catalunya, i Xavier García Albiol, han expressat la seva condolença per la pèrdua, destacant la intel·ligència i vàlua de García.

La política catalana s’ha vist sacsejada per les turbulències del cas Santos Cerdán al PSOE. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha negat rotundament qualsevol implicació en el cas i ha assegurat estar “completament net” de corrupció, disposat a comparèixer davant la justícia si calgués. Malgrat les pressions del PP i Vox, que han intentat vincular-lo amb l’escàndol i forçar la seva compareixença al Parlament, Illa ha defensat la seva innocència i ha negat qualsevol finançament irregular, tant al PSOE com al PSC. A més, ha reiterat el compromís del Govern amb els acords subscrits amb ERC i els Comuns, incloent el finançament singular, tot i admetre la complexitat de la negociació. Mentrestant, l’oposició, encapçalada per Albert Batet (Junts), ha criticat la gestió d’Illa i ha vinculat el cas Cerdán amb el finançament de Catalunya. Els Comuns i la CUP, per la seva banda, han desviat el focus cap a altres temes com Rodalies i l’ampliació de l’aeroport del Prat, expressant la seva preocupació per la priorització d’infraestructures per sobre de les necessitats de la ciutadania. Illa ha defensat el projecte d’ampliació de l’aeroport, destacant el suport de l’empresariat. La tensió política continua, amb l’oposició qüestionant la gestió del Govern i Illa defensant la seva integritat i el compliment dels acords.

Pedro Sánchez s’ha reunit amb els seus socis de govern, ERC, PNB, EH Bildu i els Comuns, arran de la crisi que afecta el PSOE per la presumpta trama corrupta liderada per l’exsecretari d’organització Santos Cerdán. Els socis han demanat explicacions i mesures urgents contra la corrupció. ERC, a través d’Ester Capella i Gabriel Rufián, ha instat Sánchez a prendre decisions i ha advertit que no donarà suport a una situació sistèmica de corrupció, tot recordant el seu compromís amb la lluita contra la corrupció. Els Comuns, representats per David Cid, han qualificat la legislatura d’“insostenible” si el cas afecta directament Sánchez o el finançament del PSOE, i han proposat mesures com la fi dels aforaments. Rufián, després de la reunió amb un Sánchez “tocat”, ha expressat dubtes sobre la continuïtat del govern i ha instat a aprofitar el temps per avançar en l’agenda social, especialment en l’habitatge. El PNB, a través de Maribel Vaquero, ha mostrat preocupació per la gravetat de la situació, però ha descartat “mercadejar” amb els fets. Sánchez ha promès una comissió d’investigació al Congrés i canvis al Codi Penal per lluitar contra la corrupció.

La Guàrdia Civil (UCO) investiga Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, i José Luis Ábalos, exministre de Transports, per una presumpta trama de corrupció. L’UCO ha trobat indicis que connecten Cerdán amb Servinabar, una constructora que presumptament va rebre diners d’adjudicacions públiques del ministeri dirigit per Ábalos. Cerdán posseïa el 45% de les accions de Servinabar, adquirides el 2016. L’UCO sospita que Servinabar, en col·laboració amb Acciona, s’utilitzava per canalitzar beneficis il·lícits, que després es repartien entre Ábalos i Koldo García Izaguirre, assessor d’Ábalos. María Chivite, presidenta del govern de Navarra i del PSN, ha encarregat una auditoria dels comptes del partit i es personarà com a acusació. A més, durant l’escorcoll al domicili d’Ábalos, una dona va intentar sortir amb un disc dur, presumptament a petició d’Ábalos, fet que podria indicar un intent d’ocultació de proves. El jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha citat a declarar Cerdán després de rebre l’informe de la UCO.

Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, ha contractat Benet Salellas com a advocat defensor en el cas de presumpta corrupció que l’implica. Aquesta decisió arriba després que Cerdán renunciés al seu escó de diputat i, per tant, al seu aforament. Salellas, conegut per haver defensat Jordi Cuixart en el judici del procés i diversos encausats de Tsunami Democràtic i els CDR, representarà Cerdán davant el Tribunal Suprem. La CUP, de la qual Salellas va ser diputat, s’ha desmarcat de la decisió de l’advocat, expressant el seu “malestar” i aclarint que Salellas ja no és militant del partit. L’acusació contra Cerdán es relaciona amb un presumpte cobrament de comissions il·legals en l’adjudicació de contractes públics, investigació que també implica l’exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García. El PSOE ha anunciat una auditoria externa per analitzar els comptes del partit, una mesura que alguns experts consideren una estratègia per distanciar-se de les possibles responsabilitats en el cas. Aquesta auditoria, però, podria no ser suficient per eximir el partit de responsabilitat penal, segons alguns juristes.