Blanca Serra, activista independentista i lingüista, va declarar davant la Fiscalia de Memòria Democràtica de Barcelona per les tortures patides a la comissaria de Via Laietana durant el franquisme i la Transició. Aquest esdeveniment marca un precedent històric, sent la primera declaració d’aquest tipus que arriba a la Fiscalia després de la posada en marxa d’una secció especialitzada en Drets Humans i Memòria Democràtica. La denúncia, presentada per Irídia i Òmnium Cultural, se centra en els fets ocorreguts el febrer de 1977, amparats per la llei de memòria democràtica. Serra, juntament amb la seva germana Eva (ja difunta), van ser detingudes en diverses ocasions entre 1977 i 1982, i van patir tortures com pallisses, asfíxia amb bosses de plàstic i lesions als dits del peu. L’objectiu de la declaració és aconseguir una investigació exhaustiva, accés a documents policials i la identificació dels responsables. Anaïs Franquesa (Irídia) i Xavier Antich (Òmnium) van destacar la importància d’aquest cas per a la reparació de les víctimes i la lluita contra la impunitat. La comissaria de Via Laietana torna a ser el centre del debat, amb la reivindicació de convertir-la en un centre de memòria i reparació democràtica, una promesa del ministre Ángel Víctor Torres que encara no s’ha materialitzat. El cas de Serra obre una escletxa per a la justícia i la reparació de les víctimes de tortures, i esdevé un símbol de la lluita per la memòria democràtica a Catalunya. La decisió final sobre el futur de la comissaria recau en Fernando Grande-Marlaska.

La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, va informar al Congrés dels Diputats sobre l’estat de la investigació de l’apagada elèctrica del 28 d’abril. Aagesen va indicar que les pèrdues de generació es van iniciar a Granada, Badajoz i Sevilla, descartant problemes de cobertura, reserva o mida de les xarxes com a causes. La investigació, que analitza milions de dades, ha descartat un ciberatac a Red Eléctrica i s’està investigant si les oscil·lacions detectades en el sistema elèctric europeu mitja hora abans de l’apagada van tenir alguna relació amb l’incident. Aagesen va defensar la gestió del govern i va demanar rigor en la investigació, criticant les especulacions i les “receptes simples”. L’oposició, encapçalada per Guillermo Mariscal del PP, va criticar la gestió del govern i va demanar la dimissió d’Aagesen. Altres partits com Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB, Podem i BNG van expressar les seves opinions sobre l’apagada i la política energètica. L’apagada va afectar el 60% de la demanda d’electricitat, un fet sense precedents. La CNMC també està investigant l’incident. El Congrés debatrà mocions de Podem, PP i Vox relacionades amb l’apagada i el sector energètic.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, consolida el seu lideratge polític un any després de la victòria del PSC a les eleccions catalanes. Illa ha destacat la “normalització política” i la “lleialtat institucional” com a pilars de la seva gestió, que ha vist el retorn d’empreses com el Banc Sabadell i La Caixa. L’executiu català ha prioritzat l’emergència habitacional, amb un pla per construir 50.000 pisos amb una inversió de 4.400 milions d’euros, i ha presentat el pla Catalunya Lidera, dotat amb 18.500 milions d’euros, per impulsar el lideratge econòmic de Catalunya. Entre els reptes pendents, destaquen el traspàs de Rodalies, el finançament autonòmic i l’aprovació dels pressupostos del 2026. Illa també ha incrementat la presència de Catalunya a Brussel·les, en un context marcat per la guerra comercial i els conflictes internacionals. La bona relació d’Illa amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es manifesta en la propera Conferència de Presidents, que se celebrarà a Barcelona el 6 de juny. Aquesta trobada, convocada per Sánchez i organitzada pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, abordarà temes com el finançament autonòmic, sis mesos després de l’última reunió a Santander. La Conferència de Presidents, que ha celebrat 27 edicions des del 2004, servirà per reforçar la col·laboració entre l’Estat i les comunitats autònomes.

La tensió política a Espanya s’ha intensificat arran de la filtració de missatges de WhatsApp entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i l’exministre José Luis Ábalos. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, ha utilitzat aquestes filtracions, publicades per El Mundo, per demanar la dimissió de Sánchez i la convocatòria d’eleccions anticipades. Feijóo ha acusat Sánchez d’estar implicat en el rescat d’Air Europa i de conèixer els fets descrits en els missatges. Sánchez, per la seva banda, ha acusat el PP d’utilitzar un “delicte” per atacar-lo i ha reiterat la seva intenció d’esgotar la legislatura. En resposta a les pressions, Feijóo ha anunciat l’avançament del congrés del PP al juliol, amb l’objectiu declarat d’estar “preparats” per a unes possibles eleccions anticipades. Aquest moviment respon també a les pressions internes, especialment d’Isabel Díaz Ayuso, que havia demanat públicament aquest avançament. Feijóo optarà de nou al lideratge del partit. Mentrestant, Sánchez ha anunciat una Conferència de Presidents autonòmics a Barcelona per al 6 de juny. El PSOE ha ironitzat sobre l’avançament del congrés del PP, suggerint un possible relleu en el lideratge de Feijóo. La relació del PP amb Vox i la possibilitat de pactes futurs continuen sent un tema central en el debat polític.

La filtració de missatges de Whatsapp entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i l’exministre José Luis Ábalos, ha provocat una forta reacció de la Moncloa, que ha anunciat la seva intenció d’investigar la filtració fins al final. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha afirmat que volen saber qui ha filtrat els missatges, per què i quins altres missatges privats podrien estar en mans de tercers. El govern espanyol ha assegurat que emprendrà accions legals si la justícia no actua d’ofici. La portaveu, Pilar Alegría, ha qualificat la filtració de “molt greu” i ha subratllat que els missatges són “intranscendents” i “descontextualitzats”, a més de ser anteriors a la causa judicial oberta contra Koldo García, ex-mà dreta d’Ábalos. Els missatges, publicats per El Mundo, contenen crítiques de Sánchez a líders socialistes autonòmics, com Susana Díaz, Emiliano García Page, Javier Lambán i Guillermo Fernández Vara, així com a la ministra de Defensa, Margarita Robles, i a l’exvicepresident Pablo Iglesias. També revelen que Sánchez va mantenir contacte amb Ábalos després de la seva destitució. El PP ha acusat Sánchez d’instaurar un “règim del terror” i de mantenir una relació de complicitat amb Ábalos. La Moncloa ha assegurat que Sánchez està “tranquil” perquè els missatges no l’impliquen en cap delicte.

Dimarts es formalitzarà el Pacte Nacional per la Llengua, un acord que destinarà 255 milions d’euros el primer any a impulsar l’ús del català. PSC, ERC, els Comuns, entitats com Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, i sindicats, signaran l’acord. Junts i la CUP s’han despenjat del pacte, amb Junts al·legant que van demanar esperar la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25% de castellà a l’escola, segons Carles Puigdemont. L’objectiu del pacte és frenar la davallada de l’ús del català, especialment entre els joves, i reforçar la seva presència en diversos àmbits. Es prioritzarà el reforç del català a les aules amb més de 100 milions d’euros, i la dinamització de l’oferta cultural en català amb 73 milions. A més, es buscarà l’oficialitat del català a la Unió Europea. El pacte, sorgit durant el govern de Pere Aragonès, s’adreça a tota la societat i es planteja l’horitzó del 2030 per avaluar-ne l’efectivitat. Representants d’ERC i els Comuns, com Jordi Albert i David Cid, respectivament, han valorat positivament l’acord, mentre que des de Plataforma per la Llengua, amb el seu president Òscar Escuder, consideren que caldria ser més ambiciós en alguns aspectes, com l’àmbit sanitari.