La Generalitat de Catalunya ha obert una convocatòria per a 218 places de funcionaris d’habilitació nacional –22 secretaris, 67 interventors-tresorers i 129 secretaris-interventors–, essencials pel funcionament dels ajuntaments, especialment els petits. Aquesta acció, fruit d’un acord amb l’Estat, permet a Catalunya gestionar el procés de selecció i formació d’aquests professionals per primera vegada en més d’una dècada. L’objectiu és cobrir el dèficit existent, atraure talent jove i reduir la temporalitat en aquests càrrecs, molts ocupats per interins. Castellbisbal, on la interventora només dedica 10 hores setmanals a l’ajuntament, exemplifica la problemàtica que dificulta la gestió econòmica municipal. Xavier Amor, secretari d’Administració Local, va destacar la importància d’aquesta convocatòria per garantir un servei públic de qualitat. El procés inclourà requisits de titulació superior, domini del català i un curs a l’Escola d’Administració Pública. Aquest és un primer pas per recuperar la competència total sobre la selecció, formació i nomenament d’aquests funcionaris, competència perduda el 2013. L’acord entre Junts i el PSOE, i el pacte entre Albert Dalmau, conseller de la Presidència, i Óscar López, ministre de Funció Pública, han fet possible aquesta iniciativa. La manca d’aquests professionals, com a Torrebesses (Segrià), segons el seu alcalde Mario Urrea, dificulta la gestió municipal, ja que la seva presència és indispensable per validar actes administratius.

Alfonso Villares Bermúdez, conseller del Mar de la Xunta de Galícia, ha dimitit arran d’una investigació per agressió sexual a la presentadora de televisió Paloma Lago. Villares va anunciar la seva decisió després de rebre una notificació del Tribunal Superior de Justícia de Galícia (TSXG) informant-lo de la investigació. La denúncia, interposada per Lago als jutjats de Ferrol al gener, es refereix a uns fets ocorreguts el 27 de desembre. Villares va justificar la seva dimissió per la pèrdua de l’aforament, afirmant que vol ser jutjat “com qualsevol altre ciutadà”. Amb la dimissió, el cas torna als jutjats de Ferrol. Villares va convocar una roda de premsa sense preguntes, on va emmarcar el cas en l’àmbit privat i va expressar la seva confiança en una resolució ràpida del procés, amb l’esperança de retornar a la política posteriorment. Fonts pròximes a Villares van indicar que ell i Lago havien mantingut una “relació sentimental” durant mesos després de conèixer-se l’estiu passat. La família de Lago es va declarar “destrossada” i “impactada” pels fets.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha proposat un nou Acord Estatal d’Habitatge 2026-2030 als presidents autonòmics. La proposta, enviada per carta, busca triplicar la inversió pública en habitatge, passant de 2.300 milions d’euros a 7.000 milions per al període 2026-2030. D’aquesta quantitat, el govern espanyol aportaria 4.000 milions, condicionat a una aportació mínima de 2.700 milions per part de les comunitats autònomes. Aquesta iniciativa s’alinea amb la política d’habitatge de Salvador Illa, que preveu una inversió de 4.400 milions entre 2024 i 2028 per afrontar l’emergència habitacional. Sánchez també busca blindar l’habitatge públic construït amb diners públics, evitant el seu retorn al mercat privat. A més, ha proposat la creació d’una base de dades pública amb informació sobre el preu dels pisos, criticant el “monopoli de la informació” de portals com Idealista i Fotocasa. Aquesta proposta arriba en el context de la Conferència de Presidents, on el PP ha pressionat per incloure els seus temes a l’ordre del dia. Sánchez busca emmarcar l’habitatge com a prioritat i desactivar el pols dels barons del PP, oferint més recursos per a una de les principals preocupacions de la ciutadania. Malgrat les tensions, Sánchez ha demanat un debat “serè i constructiu” a la Conferència.

El Govern d’Illa ha aconseguit aprovar tres suplements de crèdit per un total de 4.000 milions d’euros, gràcies a una “aliança sòlida” amb ERC i els Comuns. Aquest acord, assolit després de mesos de negociacions, permetrà a la Generalitat afrontar les despeses del 2025, tot i no haver-hi pressupostos. Salvador Illa, president de la Generalitat, ha destacat la importància de l’acord i la disposició dels socis a col·laborar. Sílvia Paneque, portaveu del Govern, ha subratllat la “generositat” dels partits implicats i la necessitat d’executar els recursos amb celeritat. Ara, el Govern es prepara per afrontar tres reptes clau: la concreció del finançament singular amb l’Estat abans de finals de juny, el traspàs de Rodalies, començant per la línia R1, i la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat, amb la possible ampliació de la tercera pista en 350 metres. Aquests temes seran crucials per a les negociacions dels pressupostos del 2026, que el Govern vol tenir aprovats per a l'1 de gener. L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) també es veurà reforçada amb un augment de personal fins a 3.200 treballadors per a la recaptació de l’IRPF. Mentrestant, la integració del Berguedà, el Solsonès i el Ripollès a la T-mobilitat a partir de juliol suposarà un estalvi significatiu per als usuaris de transport públic d’aquestes comarques. Junts, per la seva banda, critica l’acord i acusa el Govern d’assumir el programa dels Comuns.

La Conferència de Presidents, que se celebrarà divendres a Barcelona amb la presència del rei Felip VI, es troba immersa en una forta tensió política. El govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha acceptat totes les demandes de les comunitats autònomes governades pel PP, després que aquestes amenacessin amb no assistir-hi si no s’ampliava l’ordre del dia. La portaveu del govern, Pilar Alegría, ha acusat el PP d’intentar “entorpir el diàleg” i ha recordat la freqüència de les cimeres sota el mandat de Sánchez en comparació amb les de Mariano Rajoy. El PSOE, a través del seu portaveu Patxi López, ha demanat al PP “sentit d’institucionalitat” i ha criticat la seva deriva “antisistema”. Els barons populars havien enviat una carta al ministre de Política Territorial sol·licitant la inclusió de vuit temes addicionals, com el finançament autonòmic, la crisi energètica i el control de fronteres. El PP, per la seva banda, ha denunciat davant la Fiscalia Anticorrupció a la militant socialista Leire Díez, acusant-la de “guerra bruta” contra la Guàrdia Civil per intentar aturar investigacions a persones de l’entorn de Sánchez. El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha assegurat que totes les trames de corrupció porten a Sánchez. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha fet una crida a la “política útil” i ha instat el PP a reflexionar. El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha lamentat l’“espectacle lamentable” del PP i la seva actitud de “confrontació”.

El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha emès un dictamen no vinculant en contra del decret llei del Govern que ajornava la pujada de la taxa turística. Aquest és el segon cop que el CGE es posiciona en contra d’un decret sobre aquest tema, reiterant que no hi ha “necessitat extraordinària i urgent” que justifiqui aquesta via. Junts, que va recórrer el decret, ha celebrat la decisió del CGE i ha demanat al Govern que el retiri, acusant-lo de “governar a cop de decret” i generar “inseguretat jurídica”. L’ajornament de la taxa va ser la resposta del Govern a l’incident parlamentari del 7 de maig, quan el Parlament va aprovar la pujada de la taxa però va rebutjar el decret que n’ajornava l’entrada en vigor. Aquest fet va provocar confusió en el sector turístic. Posteriorment, el PSC i els Comuns, liderats per Jéssica Albiach, van pactar un nou decret d’ajornament a canvi de destinar 60 milions de la recaptació a polítiques d’habitatge. Aquest acord preveu assegurar els vots dels Comuns per a la convalidació del decret al Parlament al juny. Mònica Sales, portaveu de Junts, ha recordat que el CGE ja havia advertit al Govern sobre la manca d’urgència per a aquest decret, insistint que s’hauria de tramitar com a projecte de llei.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha signat un acord amb els sindicats UGT i CCOO, i les patronals Pimec i Foment del Treball, per als suplements de crèdit dels pressupostos prorrogats del 2025. Aquest acord, que ascendeix a gairebé 4.000 milions d’euros, s’ha aconseguit després de pactar amb ERC i En Comú Podem, i es votarà al Parlament. Illa ha destacat la importància d’aquest “consens” per a l’estabilitat, especialment en una legislatura sense pressupostos nous. L’acord inclou mesures socials impulsades pels Comuns, com ara dues hores setmanals de reforç escolar, un primer pas cap a la gratuïtat dels menjadors escolars, més recursos per a l’escola inclusiva i inversions en infraestructures educatives. També s’han pactat mesures per a la mobilitat sostenible, com la planificació d’una xarxa ferroviària que connecti les capitals de comarca de la segona corona metropolitana i inversions en el metro de Barcelona. A més, s’inclou un pla de xoc per a les meses d’emergència en matèria d’habitatge i una campanya per informar els inquilins sobre els seus drets. Finalment, l’acord preveu inversions en atenció primària, hospitals i places residencials. Tant sindicats com patronals han demanat que es negociïn els pressupostos per al proper any i que no es torni a prorrogar. Belén López (CCOO) i Camil Ros (UGT) han lamentat que s’estigui fent un “pressupost a trossos”, mentre que Antoni Cañete (Pimec) ha afirmat que “un país sense pressupost no funciona”. Josep Sánchez Llibre (Foment) ha valorat positivament l’acord, però ha criticat les mesures fiscals del Govern en matèria d’habitatge. La consellera d’Economia, Alícia Romero, i el conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, també han participat en l’acte de signatura.

La Fiscalia Superior de Catalunya s’oposa a l’indult de Laura Borràs, expresidenta del Parlament, condemnada a quatre anys i mig de presó, tretze d’inhabilitació i una multa de 36.000 euros per prevaricació i falsedat documental durant la seva direcció a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El ministeri públic rebutja tant la petició d’indult parcial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com la total de l’escriptora Margarida Aritzeta. Argumenten que els fets constitueixen un “abús de poder” per afavorir un conegut, i que la corrupció perjudica la democràcia. La Fiscalia defensa que l’indult ha de ser “excepcional” i que Borràs no ha acceptat la seva responsabilitat ni s’ha “rehabilitat”, presentant-se com a víctima de “lawfare”. A més, s’oposen a l’indult de la inhabilitació, ja que la seva feina com a professora a la UB podria permetre-li reincidir. Junts per Catalunya ha criticat la posició de la Fiscalia, qualificant-la de “lawfare” i de “fanatisme polític” per part de la judicatura espanyola. El TSJC havia suspès l’ingrés a presó de Borràs a l’espera de la decisió del govern espanyol sobre les peticions d’indult, considerant la pena de presó desproporcionada.

L’esborrany de sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre la llei d’amnistia, elaborat per la magistrada Immaculada Montalbán, avala la constitucionalitat del nucli central de la norma. La sentència, que es debatrà al ple del TC els dies 24, 25 i 26 de juny, inclou matisos en tres punts concrets. Primer, estableix que l’amnistia ha d’incloure també els qui van manifestar-se contra el procés independentista. Segon, limita l’abast temporal de la llei entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023. Tercer, obliga el Tribunal de Comptes a donar audiència a les acusacions populars abans d’arxivar les causes comptables. Malgrat el recurs presentat pel PP, que al·legava arbitrarietat i vulneració del principi d’igualtat, el TC considera que la llei és constitucional. L’esborrany no esmenta el delicte de malversació, ja que no estava inclòs en el recurs del PP. El Tribunal Suprem, però, s’aferra a aquest delicte per no aplicar la llei d’amnistia a figures com Carles Puigdemont o Oriol Junqueras. La decisió del TC, tot i ser un pas important, no garanteix la tornada dels exiliats ni canvia la situació dels condemnats per inhabilitació. S’espera que la sentència compti amb els vots favorables de la majoria progressista del TC, mentre que el PP hi votarà en contra. Juan Carlos Campo i José María Macías no participaran en la deliberació. Representants del govern espanyol, com Óscar López, han defensat la constitucionalitat de la llei, mentre que el PP, amb Borja Sémper, la considera immoral. Des de Junts, Josep Rius, ha evitat valorar la ponència i ha criticat la “rebel·lia del Suprem”, i Oriol Junqueras (ERC) ho ha considerat “una passa més”.

La política espanyola s’ha vist immersa en una gran polèmica arran de la publicació d’àudios i missatges que revelen presumptes maniobres d’espionatge i desacreditació. Leire Díez, militant socialista i ex-alta càrrec d’empreses públiques, ha estat assenyalada per intentar obtenir informació comprometedora d’Antonio Balas, tinent coronel de la UCO, qui investiga casos relacionats amb familiars de Pedro Sánchez, com el cas Koldo. En els àudios, Díez conversa amb advocats i empresaris, prometent acords amb la Fiscalia a canvi d’informació. El PSOE ha obert un expedient informatiu a Díez, negant qualsevol vincle amb les seves accions. El PP, per la seva banda, acusa el PSOE d’orquestrar una “cacera” contra policies i jutges, i ha convocat una manifestació. A més, s’han filtrat missatges de l’agent de la UCO, Juan Vicente Bonilla, expressant temor a un atemptat, i s’ha revelat un suposat informe de la Guàrdia Civil sobre Santos Cerdán, número tres del PSOE, relacionat amb el cas Koldo. Aquestes revelacions se sumen a l’enviament a judici del germà de Sánchez, David Sánchez, per prevaricació, i al processament de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, per frau fiscal, augmentant la tensió política.