La Guàrdia Civil ha escorcollat el domicili de l’exministre de Transports, José Luis Ábalos, a València per ordre del magistrat del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, en el marc de la investigació del cas Koldo. L’operació, que ha inclòs la requisició del telèfon mòbil i altres dispositius electrònics d’Ábalos, busca documentació relacionada amb presumptes pagaments irregulars en contractes d’obra civil. Aquesta acció es produeix set mesos després que el Suprem obrís una causa contra Ábalos, arran d’una petició del jutge de l’Audiència Nacional, i és el primer escorcoll a una propietat de l’exministre. L’exministre està sent investigat per presumptes delictes de tràfic d’influències, suborn, organització criminal i malversació, relacionats amb el suposat cobrament de comissions a canvi de contractes de material sanitari i obra pública durant la pandèmia. L’empresari Víctor de Aldama hauria assenyalat aquests possibles pagaments irregulars. Ábalos, que ara forma part del Grup Mixt al Congrés, ha negat en anteriors declaracions haver rebut comissions i ha acusat la UCO de filtrar informació i actuar amb “tints de tírria i venjança”. El cas Koldo se centra en la presumpta trama de comissions i favors a canvi d’adjudicacions de contractes, especialment per a la compra de mascaretes durant la pandèmia, i implica també a l’exassessor ministerial d’Ábalos, Koldo García.

La política espanyola viu moments de tensió arran de diversos esdeveniments. Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, va protagonitzar una polèmica retirada de la Conferència de Presidents en protesta per l’ús de l’euskera, generant crítiques internes al PP. Paral·lelament, Alberto Núñez Feijóo continua la seva campanya per la presidència del partit, amb discrepàncies amb Ayuso sobre el sistema de primàries. En l’àmbit judicial, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha estat processat per presumpta revelació de secrets relacionats amb la parella d’Ayuso. El jutge instructor suggereix que García Ortiz va actuar seguint instruccions de la Moncloa, cosa que el govern de Pedro Sánchez nega categòricament, tot i mantenir el seu “suport absolut” al fiscal. El PP exigeix la dimissió de García Ortiz i acusa el govern de Sánchez d’estar “en col·lapse”. A més, s’ha revelat que García Ortiz va ser informat de la seva imminent imputació tres dies abans per la presidenta del Suprem i del CGPJ. Aquestes circumstàncies augmenten la pressió sobre el fiscal, que afirma que no dimitirà i confia que la veritat prevaldrà.

El Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) celebrarà la primera vista sobre l’amnistia el 15 de juliol. Aquesta vista abordarà les qüestions prejudicials relatives a la causa del Tribunal de Comptes, que afecta 33 alts càrrecs del Govern, inclosos els expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas, i a l’operació Judes, amb 12 membres dels CDR acusats de terrorisme. El TJUE també ha de pronunciar-se sobre el cas de Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga per l'1-O, i el d’un ciutadà que va lluir un llaç groc en una mesa electoral. El Tribunal Constitucional (TC) preveu avalar la llei d’amnistia entre el 24 i el 26 de juny, amb sis vots a favor i quatre en contra. La ponència de la magistrada Inmaculada Montalbán la considera constitucional, amb algunes limitacions. Mentrestant, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha estat processat per revelació de secrets en un cas relacionat amb Isabel Díaz Ayuso. Aquest cas coincideix amb el de l’exmilitant socialista Leire Díez, que gestionava informació sobre personalitats de l’estat. Finalment, el govern de Salvador Illa promou una possible ampliació de l’aeroport del Prat, que podria augmentar la seva capacitat fins a 70 milions de passatgers, generant un debat sobre l’impacte ambiental i el model econòmic.

El govern espanyol de Pedro Sánchez s’enfronta a una creixent inestabilitat política agreujada per diversos escàndols de corrupció i una agenda legislativa paralitzada. Diversos casos, com el “cas Koldo”, relacionat amb comissions per la compra de mascaretes durant la pandèmia, el del fiscal general de l’Estat, investigat per filtracions a la premsa, el “cas Begoña”, sobre la parella de Sánchez, i el “cas Leire Díez”, sobre una exmilitant socialista, han posat el govern en el punt de mira. A més, el germà del president, David Sánchez, anirà a judici per tràfic d’influències. Aquesta situació es veu agreujada per la dificultat del govern, format per PSOE i Sumar, per aconseguir suports parlamentaris, especialment de Junts i Podem, per tirar endavant la seva agenda legislativa. Lleis clau, com la derogació de la llei mordassa, la reforma del codi penal i la llei de famílies, estan bloquejades. La manca de pressupostos, governant amb els del 2022, i les dificultats per aprovar la reducció de la jornada laboral, il·lustren la paràlisi. Les negociacions amb Junts, liderades per Carles Puigdemont i Santos Cerdán, i les tensions amb Podem, compliquen encara més l’estabilitat del govern. Malgrat les dificultats, el govern assegura que resistirà fins al 2027, tot i la pressió de l’oposició, liderada per Alberto Núñez Feijóo del PP, que acusa el govern de “màfia”.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha estat processat pel jutge del Tribunal Suprem, Ángel Hurtado, per un presumpte delicte de revelació de secrets. La causa es relaciona amb la filtració d’un correu electrònic en què Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, admetia dos fraus fiscals i proposava un acord amb la Fiscalia. El jutge considera que hi ha indicis que García Ortiz va filtrar informació confidencial a la premsa, concretament a la Cadena Ser, i que va actuar seguint instruccions de la Moncloa. La decisió arriba després de vuit mesos d’investigació, iniciada al Tribunal Superior de Justícia de Madrid i posteriorment assumida pel Suprem degut a l’aforament de García Ortiz. Juntament amb el fiscal general, també ha estat processada la cap de la Fiscalia Provincial de Madrid, Pilar Rodríguez. El PP ha demanat la dimissió immediata de García Ortiz i del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, mentre que el govern espanyol ha expressat el seu “suport total” al fiscal i ha negat qualsevol instrucció des de la Moncloa. García Ortiz ha reiterat la seva innocència i ha afirmat que no dimitirà. Com a prova clau, el jutge destaca que García Ortiz va canviar de telèfon mòbil una setmana després d’obrir-se la causa judicial contra ell, esborrant així tota la informació dels seus dispositius.

La Conferència de Presidents celebrada a Barcelona ha estat marcada per la tensió política. Pedro Sánchez, president del govern espanyol, es va reunir amb els presidents de les comunitats autònomes per debatre temes com l’habitatge, la immigració i el finançament de Catalunya. Sánchez va cedir a les demandes del PP i va incloure tots els seus temes a l’ordre del dia, com un nou pla energètic i inversions en infraestructures. Els barons del PP, però, van rebutjar el finançament singular per a Catalunya. La polèmica lingüística va ser un altre punt de fricció, amb Isabel Díaz Ayuso amenaçant d’abandonar la reunió si es parlava en català o basc. Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana, va demanar eleccions generals, criticant la gestió de Sánchez i la polèmica lingüística. Ayuso, en una manifestació del PP, va qualificar les llengües cooficials de “riquesa”, però va rebutjar l’ús polític que se’n fa. Mentrestant, Sánchez descarta avançar les eleccions, malgrat la pressió del PP, que l’acusa d’haver “enverinat” la política. El cas de Leire Díez i la seva roda de premsa han afegit pressió a Sánchez, i ERC i Podem li han demanat que comparegui al Congrés. La presència de Víctor de Aldama a la roda de premsa de Díez ha connectat el cas amb el de José Luis Ábalos, ambdós investigats per la UCO de la Guàrdia Civil. Dins del PSOE, veus crítiques com Javier Lambán, Emiliano García-Page i Eduardo Madina han expressat la seva preocupació. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, ha endurit el seu discurs i ha donat suport a Ayuso, mentre que José María Aznar li ha recomanat prudència.

Milers de persones es van manifestar a la plaça d’Espanya de Madrid aquest diumenge, convocades pel Partit Popular, per exigir la dimissió de Pedro Sánchez i la convocatòria d’eleccions generals anticipades. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, va acusar Sánchez de mentir, amagar-se i governar contra la voluntat popular, insistint que “ningú el va votar per això”. Acompanyat per José María Aznar, José Luis Martínez-Almeida i Isabel Díaz Ayuso, Feijóo va reiterar la seva disposició a liderar el país. Almeida va qualificar la seu del PSOE de “claveguera” i Ayuso va tornar a carregar contra el model plurinacional, afirmant que “Espanya no és plurinacional”. El PP va xifrar l’assistència en 100.000 persones, mentre que la delegació del govern espanyol la va reduir a 50.000. El PSOE, per la seva banda, va qualificar la manifestació de “raquítica” i “fracàs” de l’estratègia de Feijóo, assegurant que els discursos van ser “vergonyosos” i que el PP practica “l’antipolítica”. Diversos dirigents socialistes, com María Jesús Montero, Santos Cerdán, Óscar Puente i Félix Bolaños, van criticar la protesta i van reiterar que les eleccions se celebraran el 2027. La manifestació, sota el lema “Màfia o democràcia”, es va centrar en la denúncia de la suposada corrupció del govern socialista.

La Conferència de Presidents celebrada a Barcelona va estar marcada per la tensió i la manca d’acords. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va abandonar la sala en protesta per l’ús del català i l’euskera per part del president de la Generalitat, Salvador Illa, i el lehendakari, Imanol Pradales. Ayuso va tornar a la sala posteriorment, però l’incident va evidenciar la crispació política existent. Els presidents autonòmics del PP van demanar a Pedro Sánchez la convocatòria d’eleccions generals, argumentant la “situació crítica” del país i la falta de suport parlamentari del govern. Sánchez va rebutjar la petició, afirmant que les eleccions se celebraran el 2027. Illa va defensar l’ús del català i va reivindicar un nou sistema de finançament per a Catalunya, tot i que aquest tema no estava a l’ordre del dia. Malgrat la manca d’acords concrets, la Generalitat va donar suport a les propostes del govern espanyol en matèria d’habitatge, energia i immigració. L’ús de les llengües cooficials va ser un altre punt de fricció, amb Sánchez i Illa defensant la seva inclusió com a símbol de la “diversitat territorial”. El govern espanyol va contractar serveis de traducció per a les llengües cooficials.

La XVIII Conferència de Presidents, celebrada a Barcelona, ha estat marcada per la tensió entre el govern espanyol i el PP, que ha amenaçat amb l’absència dels seus presidents autonòmics. El desacord inicial sobre l’ordre del dia es va centrar en la inclusió de temes com el finançament autonòmic, la immigració i la condonació del deute, considerats pel govern espanyol com a fora del marc competencial del fòrum. Pedro Sánchez va acceptar incloure aquests temes per evitar el boicot del PP, liderat per Isabel Díaz Ayuso, fet que va posar en una situació incòmoda al president de la Generalitat, Salvador Illa, que pretenia centrar la reunió en l’habitatge. Sánchez va proposar augmentar la inversió en habitatge fins als 7.000 milions d’euros entre 2026 i 2030, una proposta acceptada per cinc comunitats, incloent Catalunya. Malgrat la voluntat d’Illa de mantenir un debat serè i constructiu sobre el finançament, la conferència va estar marcada per l’enfrontament entre el PP i el PSOE, amb crides a eleccions anticipades per part dels populars i la defensa de la legislatura fins al 2027 per part de Sánchez. La trobada va acabar sense acords significatius, evidenciant el xoc entre les dues formacions. El president Illa es va mostrar satisfet per la celebració de la conferència a Catalunya, destacant el simbolisme de la trobada.

El Govern d’Illa, amb el suport d’ERC i els Comuns, ha aconseguit la validació del tercer suplement de crèdit, sumant un total de 4.000 milions d’euros als pressupostos prorrogats del 2023. Aquest tercer suplement, de 469 milions d’euros, s’ha aprovat gràcies a acords amb ambdós partits. Amb ERC, s’ha pactat la creació de 200 places per a l’ATC, 200 milions per a rehabilitació d’habitatges i augment del parc de lloguer assequible, 40 milions per a instal·lacions esportives, la creació de places d’escoles bressol, i 55 milions per al Pacte Nacional per la Llengua. Amb els Comuns, s’ha acordat una campanya informativa sobre els drets dels llogaters, la finalització de la llista d’espera d’habitatges d’emergència, la recuperació dels menjadors escolars en instituts d’alta i màxima complexitat, i un reforç de dues hores setmanals de català, anglès i matemàtiques a les escoles, amb una inversió de 37 milions d’euros. Aquests acords permeten al Govern desplegar la seva agenda i complir amb els acords d’investidura, malgrat no haver aprovat pressupostos propis per al 2025. La consellera Romero ha destacat la importància d’aquests acords per a l’estabilitat i ha expressat el desig de començar a treballar en els pressupostos del 2026. Els suplements també inclouen l’actualització salarial dels funcionaris, ajudes per a la pagesia afectada per la pedregada, i el pla d’ajudes a empreses afectades per la guerra aranzelària de Trump. David Cid, portaveu dels Comuns, ha instat el Govern a complir els acords. Albert Salvadó, d’ERC, ha emfatitzat la importància del nou finançament per a futurs pressupostos.