La diputada del PP, Noelia Núñez, ha renunciat al seu escó al Congrés, al càrrec de vicesecretària de Mobilització i Repte Digital del partit i a la seva posició com a regidora a l’Ajuntament de Fuenlabrada després d’admetre que la informació sobre la seva formació acadèmica era falsa. Núñez havia afirmat tenir títols universitaris en Dret, Filologia Anglesa i un doble grau en Dret i Ciències Jurídiques de l’Administració Pública, informació que constava a la web del Congrés, al portal de transparència de Fuenlabrada i fins i tot en una universitat privada on havia impartit classes. La polèmica va sorgir arran d’una acusació del ministre Óscar Puente a les xarxes socials, on qüestionava la veracitat dels títols de Núñez. La diputada va admetre que no havia completat cap dels estudis esmentats, atribuint-ho a un error i expressant la seva intenció de reprendre’ls. Aquesta renúncia arriba després que el PP presentés Núñez com a vicesecretària el novembre del 2023, assegurant que tenia el doble grau. La dimissió permet al líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, afrontar millor les crítiques del PSOE enmig d’altres polèmiques recents, com la imputació de l’exministre Montoro i el cas Cerdán.

Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, continua en presó provisional per ordre del Tribunal Suprem. La decisió es basa en el risc de destrucció de proves, atès el seu presumpte “paper directiu” en el cas Koldo, una trama de cobrament de comissions il·legals a canvi d’adjudicacions d’obra pública. La defensa de Cerdán, liderada per Benet Salellas, va presentar un recurs d’apel·lació argumentant que el seu client és víctima d’una “presumpció d’indecència” i negant el risc esmentat. El jutge instructor, Leopoldo Puente, sosté que hi ha indicis suficients per considerar que Cerdán, juntament amb Ábalos i Koldo García, formaven una organització criminal. Segons el jutge, Cerdán recaptava diners de constructores i els distribuïa. Tant la Fiscalia Anticorrupció, encapçalada per Alejandro Luzón, com l’acusació popular, exercida pel Partit Popular, s’oposen a la llibertat de Cerdán. La Fiscalia destaca el “coneixement privilegiat” de Cerdán sobre la trama. El PP rebutja que Cerdán es presenti com a víctima i emfatitza la gravetat del cas de corrupció.

L’Ajuntament de València, governat pel PP i Vox, ha aprovat un canvi en la denominació oficial de la ciutat. La proposta, impulsada per José Luis Moreno (regidor d’Acció Cultural) i José Gosálbez (portaveu de Vox), busca una denominació “més bilingüe”: “Valencia/Valéncia”, amb accent tancat en la versió valenciana. Aquest canvi, basat en un informe del filòleg Abelard Saragossà, s’argumenta com una adaptació a la pronunciació majoritària i un reconeixement de les dues llengües oficials. La proposta, que ha rebut crítiques de l’oposició (Borja Sanjuán del PSPV-PSOE i Papi Robles de Compromís) per considerar-la un pas enrere en la normalització del valencià, ha de ser sotmesa a informació pública i aprovada per la Generalitat Valenciana. Aquest debat sobre la denominació de València s’emmarca en una batalla cultural més àmplia sobre la llengua al País Valencià i les Illes Balears, on s’han viscut precedents similars, com el cas de l’Énova o els canvis impulsats pels governs de José Ramón Bauzá i Marga Prohens a les Illes, i les accions del govern de Carlos Mazón al País Valencià. L’oposició critica que la proposta contravé el decret que estableix que la forma valenciana ha d’anar primer en la denominació bilingüe. Aquest canvi s’afegeix a altres mesures qüestionades, com la consulta per la llengua base a l’escola i la retallada de pressupost a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). El debat sobre el nom de València, que va recuperar la seua denominació original amb accent obert el 2016 sota el mandat de Joan Ribó, torna a ser un punt de fricció política i lingüística.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va comparèixer al Parlament per abordar el Cas Cerdán, una trama de comissions il·legals en l’adjudicació d’obres públiques que implica l’exsecretari general del PSOE, Santos Cerdán, l’exministre José Luis Ábalos i l’assessor Koldo García. Illa va negar qualsevol vinculació del govern català o del PSC amb la trama, expressant “sorpresa, decepció i ràbia” pels fets. Va defensar la resposta de Pedro Sánchez, que va incloure la dimissió de Cerdán i una remodelació de l’executiva del PSOE, i va anunciar mesures anticorrupció com una Llei de Direcció Pública Professional i una llei de protecció d’alertadors. A més, va manifestar que estudiaria personar la Generalitat en la causa relacionada amb les obres d’Adif a Sant Feliu de Llobregat. L’oposició, amb Mònica Sales (Junts), Josep Maria Jové (ERC), Alejandro Fernández (PPC), David Cid (Comuns) i Laia Estrada (CUP), va exigir garanties i contundència a Illa, qüestionant la seva relació amb el cas i demanant mesures més enèrgiques contra la corrupció. El debat va tenir lloc en un context marcat també pel Cas Montoro, que va eclipsar temporalment el Cas Cerdán. Fernández va acusar Illa de permetre la implicació d’Ábalos i García al Ministeri de Sanitat durant el seu mandat, i va esmentar el nom “Chili”, relacionat amb Illa en converses entre Cerdán i Koldo sobre la venda de mascaretes. Illa va negar les acusacions i va amenaçar amb accions legals.

El Consell de Ministres ha aprovat el projecte de llei d’informació classificada, que substitueix la llei franquista de Secrets Oficials de 1968. La nova norma, pactada amb Junts i el PNB, estableix la desclassificació automàtica d’informació en terminis de fins a 45 anys, prorrogables 15 anys més en casos d’“Alt Secret”, com el 23F. S’estableixen quatre categories de classificació: Alt Secret, Secret, Confidencial i Restringit. La informació sobre violacions de drets humans i crims de lesa humanitat no podrà ser classificada. S’inclou un règim sancionador de 30.000 a 2,5 milions d’euros per a les filtracions, considerant la llibertat d’informació. Es crearà l’Autoritat Nacional per a la Protecció de la Informació Classificada, dependent del Ministeri de la Presidència. Félix Bolaños, ministre de la Presidència, ha destacat que la llei alinea Espanya amb els estàndards europeus. Tot i la celebració per la substitució de la llei franquista, socis com ERC, Bildu i el BNG consideren la llei insuficient i critiquen els terminis de desclassificació, considerant-los excessius. El PNB, tot i valorar positivament l’aprovació, creu que la llei encara està lluny de les seves demandes.

Félix Bolaños, ministre de Presidència i Justícia, ha qualificat de “molt greu” el presumpte escàndol de corrupció que implica l’exministre d’Hisenda del PP, Cristóbal Montoro. Bolaños acusa el govern del PP d’haver “posat el BOE en venda” durant l’època de les retallades, afavorint grans empreses a canvi de diners mentre s’imposaven restriccions als ciutadans. El ministre socialista ha qüestionat si el PP, sota el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo, continua operant amb les mateixes pràctiques. Feijóo, per la seva banda, ha demanat que el cas s’investigui “fins al final” i ha assegurat que no ha nomenat a ningú implicat en casos de corrupció durant la seva trajectòria política. El jutge investiga una presumpta xarxa d’influència dins del Ministeri d’Hisenda, liderada per Montoro, que presumptament modificava lleis a favor d’empreses del sector del gas a canvi de “pagaments importants” al bufet Equipo Económico (EE), fundat per Montoro. El modus operandi consistia en què les empreses, després d’intentar sense èxit influir en la legislació per vies convencionals, contactaven amb EE, que aconseguia els canvis legislatius desitjats. Óscar López, ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, ha acusat Feijóo d’haver “fitxat” persones implicades en la trama per al seu equip econòmic. El PSOE i el Govern central utilitzen el cas Montoro per atacar Feijóo i planegen “recuperar i portar al Congrés” la llei de lobbies per regular les activitats dels grups d’interès.

Cristóbal Montoro, exministre d’Hisenda, ha estat imputat per un jutjat de Tarragona per presumptament beneficiar empreses del sector del gas durant el seu mandat al govern de Mariano Rajoy. La investigació judicial se centra en l’existència d’una “xarxa d’influència” orquestrada des del Ministeri d’Hisenda, que hauria permès a empreses gasistes, agrupades en l’Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AFGIM), influir en la redacció de lleis a canvi de contraprestacions econòmiques. Montoro, soci fundador del despatx Equipo Económico, hauria utilitzat la seva posició per afavorir aquestes empreses, que presumptament pagaven al seu bufet per obtenir reformes legislatives beneficioses, com ara rebaixes en l’Impost Especial sobre l’Electricitat i l’Impost d’Activitats Econòmiques. Entre els imputats hi ha també nou alts càrrecs del ministeri, alguns dels quals ocupen actualment posicions en empreses com EY, Gómez-Acebo i Pombo, Logista i Kreab. La Guàrdia Civil investiga 321 comptes bancaris i 339 productes financers per determinar el destí dels presumptes suborns i ha detectat fluxos de diners amb països estrangers. Montoro s’ha donat de baixa del PP arran de la imputació. El jutge imputa set delictes, entre els quals suborn, frau, prevaricació i tràfic d’influències.

La proposta de traspassar les competències d’immigració a la Generalitat ha generat una forta polèmica entre Podem i Junts. La secretària general de Podem, Ione Belarra, ha expressat la seva oposició al traspàs, argumentant que els Mossos d’Esquadra podrien dur a terme “batudes racistes basades en perfil ètnic”. Aquestes declaracions han provocat la reacció de destacats membres de Junts, com Carles Puigdemont i Jordi Turull, que han acusat Podem de tenir un discurs similar al de Vox en aquest tema i han recordat la tragèdia de Melilla del 2022, on van morir desenes de migrants, i la participació de la Guàrdia Civil en els fets, mentre Podem formava part del govern espanyol. Puigdemont ha criticat que l’esquerra espanyola prefereixi que les competències les gestioni un govern del PP i Vox abans que Catalunya. La discussió s’ha estès a altres figures polítiques, com Oriol Junqueras i Pablo Iglesias, que han intercanviat retrets sobre la qüestió. Dins del mateix espai polític, la consellera d’Interior, Núria Parlon, ha demanat a Belarra que es disculpi amb els Mossos, mentre que la portaveu dels Comuns, Aina Vidal, ha expressat la seva sorpresa per les paraules de Belarra. Malgrat la seva oposició al traspàs en aquest cas concret, Belarra ha defensat la descentralització de competències en general.

L’exministre d’Hisenda del PP, Cristóbal Montoro, està implicat en una presumpta trama de corrupció durant els seus mandats (2000-2004 i 2011-2018). Segons una investigació dels Mossos d’Esquadra, Montoro, a través del despatx Equipo Económico, que va fundar amb exalts càrrecs del ministeri, presumptament cobrava xifres milionàries a empreses de diversos sectors (gasístiques, tabaqueres, joc i banca) a canvi de modificacions legislatives favorables. Un correu electrònic interceptat revela que empreses gasístiques van pagar a Equipo Económico per aconseguir una modificació legal que els va estalviar prop de 60 milions d’euros en impostos. Altres empreses implicades són Codere, dirigida per l’exministre Rafael Catalá, i Philip Morris, que presumptament va pagar dos milions d’euros. Aquest afer va provocar un enfrontament entre Montoro i l’exministre d’Indústria, José Manuel Soria, per conflictes d’interessos amb empreses d’energies renovables. A més, Montoro presumptament va accedir a informació confidencial sobre rivals polítics com Esperanza Aguirre i Rodrigo Rato, així com del tenista Rafa Nadal i la baronessa Thyssen. El PSOE ha criticat el silenci d’Alberto Núñez Feijóo sobre el cas, mentre que el PP al·lega que és un assumpte del passat i no relaciona l’actual direcció del partit. Internament, la investigació va causar un cisma a la Fiscalia Anticorrupció pel veto del fiscal en cap, Alejandro Luzón, a la fiscal del cas, Carmen García Cerdá, que volia aprofundir en uns correus electrònics. La discrepància va acabar amb una sanció a García Cerdá i la seva substitució parcial per Antonio Romeral.

L’amnistia concedida als líders del procés independentista i les traves del govern espanyol a l’opa del BBVA sobre el Sabadell han estat objecte d’escrutini per part de la Comissió Europea. En el cas de l’amnistia, l’advocat de la Comissió davant el TJUE ha qüestionat la seva concreció i la seva compatibilitat amb els valors de la UE, suggerint que sigui la justícia espanyola qui determini si s’ajusta al marc legal. La defensa dels implicats, coordinada per Alerta Solidària, ha argumentat que l’amnistia no perjudica la lluita antiterrorista. L’advocat de la UE ha insistit que la llei d’amnistia respon a interessos polítics, relacionant-la amb l’acord per a la investidura del govern espanyol. Pel que fa a l’opa, la Comissió ha obert un procediment d’infracció contra Espanya per considerar que les lleis que permeten al govern intervenir en fusions bancàries vulneren les competències del Banc Central Europeu i restringeixen la llibertat d’establiment i la lliure circulació de capitals. Brussel·les busca que Espanya modifiqui aquestes lleis, argumentant que les consolidacions bancàries beneficien l’economia de la UE. El Ministeri d’Economia espanyol defensa la seva actuació i la seva conformitat amb la normativa europea. Ambdues situacions posen de manifest la tensió entre les decisions polítiques i legals espanyoles i el marc jurídic i econòmic europeu.