El PSOE s’enfronta a una greu crisi arran de la dimissió de Santos Cerdán, exsecretari d’Organització, per la seva presumpta implicació en una trama de cobrament de comissions a canvi d’adjudicacions d’obres públiques. L’informe de la UCO de la Guàrdia Civil revela converses entre Cerdán, José Luis Ábalos (el seu predecessor) i Koldo García, assessor d’Ábalos, que apunten a la gestió de cobraments irregulars entre 2018 i 2022. Aquest escàndol ha generat estupefacció i nervis al partit, que es troba en un moment delicat. Cerdán, figura clau en les negociacions amb Junts i persona de màxima confiança de Pedro Sánchez, ha estat citat a declarar davant el jutge el 25 de juny. Malgrat la pressió dels socis de govern, inclòs Sumar, que consideren insuficients les explicacions de Sánchez, el Govern central descarta tant una qüestió de confiança com un avançament electoral. El PSOE ha anunciat canvis en la direcció del partit i una auditoria externa per aclarir les sospites de finançament irregular. La situació planteja interrogants sobre el coneixement que Sánchez tenia dels tractes de Cerdán, Ábalos i García, i com afectarà aquest escàndol la seva imatge i la del partit de cara a les futures eleccions.

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha destapat un presumpte cas de corrupció que implica Santos Cerdán, exsecretari general del PSOE, i José Luis Ábalos, exministre de Transports. Els àudios interceptats suggereixen comissions il·legals a canvi d’adjudicacions d’obres públiques, entre elles, la integració del ferrocarril a Sant Feliu de Llobregat adjudicada a Acciona. L’informe de la UCO, presentat al Tribunal Suprem, detalla converses entre Cerdán, Ábalos i Koldo García, un empresari, sobre el repartiment dels diners. Davant la gravetat dels fets, Pedro Sánchez ha demanat disculpes públiques i ha anunciat una auditoria externa al PSOE, però ha evitat parlar de dimissions. El PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, exigeix la dimissió de Sánchez i la convocatòria d’eleccions generals anticipades, argumentant que la responsabilitat última recau en el president. Aquesta situació ha generat una forta crisi política, amb l’oposició demanant explicacions i els socis de govern pressionant per aclarir els fets. El PP ha criticat la manca d’una compareixença directa de Sánchez davant la premsa i ha qüestionat la seva capacitat per continuar governant davant les sospites de corrupció que envolten el seu partit.

La dimissió de Santos Cerdán, secretari d’Organització del PSOE i mà dreta de Pedro Sánchez, ha provocat una crisi política a Espanya. Cerdán ha deixat tots els seus càrrecs, inclosa l’acta de diputat, després de la publicació d’un informe de la UCO que el vincula a una presumpta trama de comissions il·legals i a una possible manipulació de les primàries socialistes del 2014. Sánchez ha demanat disculpes i ha anunciat una auditoria externa als comptes del PSOE, però ha descartat avançar les eleccions. Alberto Núñez Feijóo (PP) ha exigit la convocatòria immediata d’eleccions i ha responsabilitzat directament Sánchez dels escàndols de corrupció. Yolanda Díaz (Sumar) ha reclamat un “nou marc de relacions” dins del govern. Junts ha demanat una reunió urgent amb Sánchez per valorar la “viabilitat” de la legislatura, mentre que ERC ha exigit que l’auditoria s’estengui al Ministeri de Transports. La preocupació s’ha estès a tot l’espectre polític, amb reaccions de Vox, Podem i el PNB. Malgrat la crisi, el CIS ha publicat un baròmetre que dóna la victòria al PSOE en unes hipotètiques eleccions.

Santos Cerdán, secretari d’Organització del PSOE i persona de confiança de Pedro Sánchez, es troba implicat en un presumpte cas de cobrament de comissions per adjudicacions d’obra pública. Àudios interceptats per la Guàrdia Civil el relacionarien amb José Luis Ábalos i Koldo García en converses sobre deutes d’empreses adjudicatàries al partit. El PSOE nega rotundament la implicació de Cerdán i assegura que donarà explicacions. Aquest cas se suma a altres escàndols judicials que afecten el partit, com la trama que implica l’exmilitant socialista Leire Díez. Malgrat la situació, el CIS situa el PSOE com a guanyador en unes hipotètiques eleccions, ampliant la distància amb el PP de Alberto Núñez Feijóo. Vox es manté com a tercera força, seguit de Sumar. La crisi de l’habitatge es consolida com la principal preocupació dels ciutadans, seguida de la immigració i els problemes polítics i econòmics. La corrupció també ha augmentat la seva preocupació entre la població. Aquests esdeveniments coincideixen amb la Conferència de Presidents a Barcelona, marcada per la manca d’acords i la protesta d’Isabel Díaz Ayuso.

Les negociacions entre ERC i el govern espanyol sobre el nou finançament per a Catalunya es troben en una fase crucial, amb la data límit del 30 de juny acostant-se ràpidament. Malgrat alguns avenços en el traspàs de Rodalies, ERC ha expressat preocupació per la lentitud en les negociacions del finançament, atribuint-ho a la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i la seva candidatura a les eleccions andaluses. Jordi Albert i Isaac Albert, portaveus d’ERC, han advertit que el suport del partit als pressupostos no està garantit si no s’observa un canvi de ritme. Elisenda Alamany, secretària general d’ERC, ha subratllat la necessitat de concrecions i ha advertit que es buscaran “noves aliances” si no hi ha prou avenços. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha afirmat que defensarà el finançament a la Conferència de Presidents autonòmics, tot i que ERC descarta un “anunci simbòlic” sense contingut real. Mentre la Generalitat es mostra optimista sobre el compliment del calendari, ERC exigeix un acord basat en un model d’ingressos i no de despesa, amb més competències per a l’Agència Tributària de Catalunya. La negociació es centra en els canvis a l’Agència Tributària i la definició del nou model, amb discrepàncies sobre el ritme de les converses i la implicació de Montero.

La Guàrdia Civil ha presentat al Tribunal Suprem una gravació d’una conversa que implica Santos Cerdán, secretari d’organització del PSOE i negociador amb Junts, en un presumpte cas de cobrament de comissions. En la conversa, Cerdán, l’exministre José Luis Ábalos, i el seu exassessor Koldo García, discuteixen sobre 400.000 euros que presumptament els deuen quatre constructores adjudicatàries d’obres públiques. Aquesta gravació s’emmarca dins la trama Koldo, una investigació sobre l’adjudicació fraudulenta de contractes públics durant la pandèmia. El PSOE ha negat la participació de Cerdán en aquestes adjudicacions i ha lamentat la filtració de la informació. Aquestes revelacions arriben després de l’escorcoll del domicili d’Ábalos per la UCO en una peça separada del cas, relacionada amb el presumpte cobrament de comissions a canvi de contractes de material sanitari i obra pública. Cerdán, home de confiança de Pedro Sánchez, va ser qui va recomanar García com a xofer d’Ábalos, iniciant així la seva carrera a Madrid. El PP ha publicat un vídeo a xarxes socials criticant Sánchez i el PSOE per aquest escàndol.

L’Audiència de Barcelona ha amnistiat una trentena d’excàrrecs de la Generalitat, empresaris i directius de mitjans públics processats per l’organització de l’1-O en la macrocausa del jutjat número 13. Se’ls acusava de malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació pels preparatius del referèndum. La Fiscalia havia sol·licitat l’aplicació de l’amnistia. Entre els amnistiats hi ha l’exconseller Raül Romeva, l’exdirector general de Comunicació Jaume Clotet, l’exdirector de la delegació del Govern a la UE Amadeu Altafaj, l’expresidenta de la CCMA Núria Llorach, l’exdirector de TV3 Vicent Sanchis i l’exdirector de Catalunya Ràdio Saül Gordillo. L’Audiència ha aplicat la llei d’amnistia també al delicte de malversació, argumentant que els processats van actuar en compliment d’un mandat governamental i sense propòsit d’enriquiment, a diferència dels casos de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras al Tribunal Suprem. Albert Royo i Roser Clavell, ex-directius del Diplocat, no han estat amnistiats per dos contractes considerats aliens al procés. ERC ha celebrat la decisió, mentre que Romeva ha recordat que encara té causes obertes al Suprem i al Tribunal de Comptes. Sanchis i Clotet han criticat la divergència de criteris entre tribunals respecte a la malversació.

La llei d’amnistia, aprovada fa un any pel Congrés dels Diputats per desjudicialitzar el procés, ha estat qüestionada per la Comissió Europea en un escrit enviat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). La Comissió considera que alguns punts de l’articulat són “contraris a l’estat de dret” i la qualifica d’“autoamnistia”, argumentant que els vots dels seus beneficiaris, principalment dirigents de Junts i ERC, van ser decisius per a la seva aprovació. L’escrit també critica la tramitació d’urgència de la llei, que va eludir informes d’òrgans consultius i la consulta pública, i assenyala que ha agreujat la divisió política i social a Espanya. Malgrat això, el Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat la petició del PP, del Senat i d’alguns magistrats d’esperar el pronunciament del TJUE abans de decidir sobre el recurs presentat contra la llei. El TC té previst validar l’amnistia en un ple a finals de mes. El Govern, per la seva banda, defensa la llei, assegurant que va seguir la tramitació legislativa correcta i que ha tingut efectes “beneficiosos”. No obstant això, l’aplicació de la llei està incompleta, ja que el Tribunal Suprem es nega a retirar les causes contra Carles Puigdemont i Oriol Junqueras argumentant que la malversació no és amnistiable. Puigdemont continua amb una ordre de detenció vigent i Junqueras segueix inhabilitat.

La política espanyola continua immersa en la tensió. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, va encapçalar una manifestació a Madrid contra Pedro Sánchez sota el lema “màfia o democràcia”, exigint la seva dimissió i la convocatòria d’eleccions. Feijóo acusa Sánchez de corrupció i de liderar una “trama mafiosa”, basant-se en casos com el presumpte frau de llei de Miguel Ángel Gallardo i la reunió de Teresa Ribera amb Víctor de Aldama. El PP també exigeix el cessament del fiscal general, Álvaro García Ortiz, processat per presumpta revelació de secrets en el cas del nòvio d’Isabel Díaz Ayuso, i assenyala la “corresponsabilitat” dels socis parlamentaris de Sánchez. Mentrestant, Ayuso va protagonitzar un nou incident en abandonar la Conferència de Presidents a Barcelona en protesta per l’ús de l’eusquera per part d’Imanol Pradales. El govern espanyol, per la seva banda, defensa García Ortiz, al·legant la presumpció d’innocència i acusant el jutge Ángel Hurtado d’actuar “sense proves”. Sánchez va defensar el fiscal general al Congrés, mentre que Junts per Catalunya, amb Míriam Nogueras al capdavant, es desmarca de la confrontació entre PSOE i PP, denunciant la “decadència” de l’Estat espanyol.

El Govern ha anunciat els guanyadors dels Premis Nacionals de Comunicació 2024, en una edició que ha ampliat les categories a set i ha inclòs un Premi d’Honor. Ricard Ustrell i Carles Francino han estat guardonats ex aequo amb el Premi Nacional de Comunicació Radiofònica, mentre que Gemma Nierga ha rebut el de Televisió i Óscar Muñoz, a títol pòstum, el de Premsa. El jurat ha destacat la innovació d’Ustrell a “El matí de Catalunya Ràdio”, la credibilitat i trajectòria de Francino a “La ventana”, l’estil rigorós i empàtic de Nierga i el periodisme compromès de Muñoz a “La Vanguardia”. EAJ-1 Ràdio Barcelona ha rebut el Premi d’Honor per la seva contribució històrica a la ràdio a Catalunya. La Xarxa+ ha estat premiada en la categoria de Comunicació Digital per la seva tasca pionera en la difusió de continguts audiovisuals en català. El Diari de Tarragona ha obtingut el Premi de Comunicació de Proximitat per la seva llarga trajectòria com a referent en la premsa local. Finalment, Cristina Salvador i el pòdcast “Càncer 360º” del VHIO, presentat per Adam Martín, han compartit el premi de Comunicació Publicitària i Corporativa. La cerimònia d’entrega dels premis tindrà lloc el 4 de juliol a Tarragona.