El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha iniciat una operació per recuperar el suport de Junts per Catalunya, el partit de Carles Puigdemont, amb l’objectiu d’assegurar l’estabilitat i esgotar la legislatura. Després d’admetre incompliments previs, l’executiu ha mogut fitxa desencallant mesures clau per a la formació independentista i la patronal catalana, com la llei de multireincidència o l’ajornament del sistema Verifactu. Tot i que Junts considera aquests gestos insuficients i continua exigint avenços en l’amnistia, el moviment de Sánchez ha intensificat la pugna a la dreta. Mentre el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, busca pressionar Junts per a una moció de censura i sent la urgència davant el desgast, Vox adopta una estratègia a llarg termini per capitalitzar la situació i créixer a costa dels populars.

La candidata a fiscal general de l’Estat, Teresa Peramato, ha comparegut al Congrés dels Diputats per al seu examen d’idoneïtat, on ha qualificat la condemna del seu predecessor, Álvaro García Ortiz, com una “profunda ferida” que espera curar durant el seu mandat. Tot i lamentar la situació, ha defensat la tasca de García Ortiz per modernitzar la institució. Durant la seva intervenció, Peramato ha destacat la seva llarga trajectòria en la lluita contra la violència masclista i ha promès fermesa contra el negacionisme i la corrupció, defensant l’autonomia de la Fiscalia. A més, ha fet una crida al consens parlamentari per aprovar la reforma del sistema de justícia penal, coneguda com a “llei Bolaños” i impulsada pel ministre Félix Bolaños, considerant-la crucial per a l’eficiència i modernització del sistema judicial espanyol.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha iniciat una ofensiva mediàtica per intentar recompondre la relació amb Junts per Catalunya, després d’admetre una “crisi política” i reconèixer “incompliments i retards” en els pactes assolits. Per recuperar la confiança, ha anunciat un decret amb mesures reclamades per Junts i s’ha compromès a avançar en qüestions com les balances fiscals i la desclassificació de documents de l’Operació Catalunya. Aquesta situació evidencia l’estratègia del PSOE de dependre dels vots de socis com Junts, ERC i Bildu, mentre evita trobades públiques i fotografies amb els seus líders, com Carles Puigdemont, Oriol Junqueras o Arnaldo Otegi, per minimitzar el cost polític. Una reunió entre Sánchez i Puigdemont, tot i ser considerada “coherent”, es veu actualment inviable a causa de la tensió i els obstacles legals i polítics.

Juanfran Pérez Llorca ha estat investit nou president de la Generalitat Valenciana en substitució de Carlos Mazón, gràcies al suport decisiu de Vox a les Corts Valencianes. Per assegurar la investidura, el dirigent del Partit Popular ha hagut d’adoptar punts clau de l’agenda de l’extrema dreta, malgrat no existir un pacte formal, la qual cosa el deixa dependent de les seves exigències futures. El seu discurs va incloure un rebuig explícit al Pacte Verd Europeu, la promesa de grans obres hidràuliques i l’adopció d’una política dura contra la immigració. No obstant això, va marcar certes distàncies en defensar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En un gest simbòlic que el diferencia del seu predecessor, el seu primer acte com a president va ser demanar perdó a les víctimes de la dana.

La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha confirmat judicialment l’espionatge als expresidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie, amb el programari Pegasus. Segons la seva declaració, basada en documents parcialment desclassificats pel Consell de Ministres, la vigilància va comptar amb l’autorització del Tribunal Suprem a partir del 2019. No obstant això, aquesta versió oficial contrasta amb les proves pericials dels Mossos d’Esquadra, que van detectar múltiples atacs al mòbil de Sànchez des del 2015, anys abans del permís judicial, especialment durant el període previ al referèndum de 2017. Casteleiro ha negat l’espionatge sense empara judicial i no ha aclarit la vigilància a altres membres de l’entitat com Sònia Urpí. L’ANC considera que les activitats dels seus exdirigents eren legítimes i ha anunciat que continuarà el procés judicial.

El Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, va organitzar una manifestació massiva a Madrid contra el govern de Pedro Sánchez, aplegant desenes de milers de persones. La protesta, convocada arran de l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos i el seu assessor Koldo García, va servir per denunciar el que Feijóo va qualificar de “corrupció del sanchisme” i per exigir la convocatòria d’eleccions. Acompanyat per figures destacades com Isabel Díaz Ayuso, José María Aznar i Mariano Rajoy, el líder popular va insinuar que Sánchez seria el pròxim a anar a la presó, un sentiment compartit per Ayuso, que va titllar l’executiu de “màfia”. Durant l’acte, Feijóo també va interpel·lar els partits independentistes com Junts i ERC perquè retiressin el seu suport al govern. En resposta, la portaveu del PSOE, Pilar Alegría, va acusar el PP d’hipocresia, afirmant que la protesta hauria d’haver estat a la seu del PP, el “quilòmetre zero de la corrupció”.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha rebut un rebuig frontal per part de Junts i ERC a la seva proposta de moció de censura contra Pedro Sánchez, per a la qual va demanar la intercessió de l’empresariat català. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha qualificat la petició de “gosadia” i ha exigit al PP que primer “demani perdó” per les seves accions contra Catalunya. Per la seva banda, la secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ha afirmat que Feijóo “viu en una dimensió paral·lela” si espera el seu suport, remarcant que un govern del PP i Vox és l’oposat al seu model. Alamany també ha advertit que una escalada de la crisi al PSOE podria fer “molt difícil” la continuïtat de la legislatura, mentre que els Comuns han advertit Junts sobre el perill de donar poder a l’extrema dreta.

En un fòrum organitzat per Prensa Ibérica, els expresidents José Montilla, Ximo Puig, Luisa Fernanda Rudi i Uxue Barkos han reclamat una reforma urgent del sistema de finançament autonòmic, caducat des del 2014, coincidint en la necessitat de millorar la cooperació i la corresponsabilitat fiscal. Aquesta trobada de líders veterans coincideix amb la notícia de la mort de l’expresident de la Generalitat Valenciana, José Luis Olivas, als 73 anys a causa d’una llarga malaltia. Olivas va ser un president de transició entre 2002 i 2003, succeint Eduardo Zaplana i precedint Francisco Camps. Després de la seva etapa política, va presidir entitats com Bancaja i el Banco de Valencia, i va ser vicepresident de Bankia. La seva carrera posterior es va veure entelada per problemes judicials, incloent-hi una condemna per falsedat documental i investigacions per malversació.

La Generalitat de Catalunya i el govern espanyol han signat un conveni pioner per monitorar i combatre els discursos d’odi en línia, una iniciativa liderada pel president Salvador Illa i la ministra Elma Saiz. Aquest acord, el primer d’aquest tipus entre l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE) i una comunitat autònoma, permetrà per primera vegada analitzar continguts discriminatoris en llengua catalana. A través de la plataforma ALERTODIO, s’identificaran missatges racistes i xenòfobs per protegir els col·lectius vulnerables i s’avaluarà la resposta de les plataformes a les sol·licituds de retirada. Illa ha advertit que aquests discursos posen la democràcia “en perill” i que les xarxes no poden ser un “lloc sense llei”, mentre que Saiz ha qualificat la mesura de “necessitat” per defensar la convivència.

El president alemany, Frank-Walter Steinmeier, ha protagonitzat un acte de desgreuge sense precedents a Gernika en demanar oficialment perdó pel bombardeig nazi que la Legió Còndor va executar el 1937 durant la Guerra Civil. La cerimònia, que va tenir lloc al cementiri de Zallo amb supervivents de l’atac, ha estat qualificada de “crim brutal” pel mandatari alemany. No obstant això, l’esdeveniment històric s’ha vist enterbolit per la controvertida presència del rei Felip VI. Aquesta ha generat dures crítiques per part dels partits nacionalistes bascos. El PNB ha retret al monarca ser un “mer acompanyant” sense oferir disculpes en nom de l’Estat espanyol, mentre que EH Bildu ha boicotejat l’acte i ha convocat una manifestació de rebuig, considerant-lo un “hereu del franquisme”.