A l’Argentina, el jutge Jorge Gorini ha atorgat la presó domiciliària a l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner, decisió que alleuja el govern. Aquesta mesura evita que Kirchner hagi d’ingressar a la presó després de la confirmació de la seva condemna de sis anys. La decisió limita les seves visites polítiques i li exigeix no pertorbar la tranquil·litat del veïnat. Els fiscals Diego Luciani i Sergio Mola, que havien demanat una condemna de 12 anys i l’ús d’una turmellera electrònica per a Kirchner, van mostrar el seu rebuig a la decisió del jutge.

Mentrestant, a Espanya, el Tribunal Constitucional ha iniciat un ple monogràfic per debatre el recurs del PP contra la llei d’amnistia. La majoria progressista del tribunal ha rebutjat presentar una qüestió prejudicial al TJUE, tal com volia el sector conservador. Deu magistrats - sis progressistes i quatre conservadors - debatran el recurs, i es preveu que la llei sigui avalada. L’esborrany de la sentència, redactat per la vicepresidenta Inmaculada Montalbán, avala la llei gairebé en la seva totalitat, sense abordar la qüestió de la malversació, ja que no estava inclosa en el recurs del PP. El debat s’ha organitzat per blocs temàtics i s’allargarà durant la setmana, amb la votació prevista per divendres. Els magistrats Enrique Arnaldo, César Tolosa i Concepción Espejel, juntament amb el PP i el Senat, van demanar la qüestió prejudicial, però la majoria progressista ho ha rebutjat. Els magistrats Juan Carlos Campo i José María Macías no participen en el debat per recusació i abstenció, respectivament.

José Luis Ábalos, exministre de Transports, va comparèixer davant el Tribunal Suprem, negant haver rebut comissions per adjudicacions d’obra pública i qüestionant l’autenticitat dels àudios presentats per la UCO de la Guàrdia Civil. Ábalos va desvincular Santos Cerdán, exsecretari d’organització del PSOE, de qualsevol influència en el seu ministeri i va negar la seva participació en el rescat d’Air Europa i la contractació de Claudia Montes a Logirail. El jutge Leopoldo Puente va mantenir les mesures cautelars contra Ábalos: prohibició de sortida del país, retirada del passaport i compareixences quinzenals. Koldo García, exassessor d’Ábalos, es va acollir al seu dret a no declarar, després que el jutge rebutgés la seva petició d’ajornament. La investigació, que inicialment se centrava en contractes de material sanitari durant la pandèmia, ara investiga una presumpta xarxa de cobrament de comissions a canvi de contractes d’obra pública, implicant Acciona i amb un suposat benefici mínim de 620.000 euros. Cerdán declararà el 30 de juny. El PSOE, a través de Montse Mínguez, ha defensat la netedat del partit i ha assegurat que actuen amb contundència contra la corrupció.

El govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, s’enfronta a una greu crisi política arran de l’anomenat “triangle tòxic” format per Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García, implicats en presumptes casos de corrupció. El govern ha reaccionat amb l’expulsió d’Ábalos i la substitució de Cerdán, prometent contundència contra la corrupció i demanant disculpes per la confiança dipositada en persones que no la mereixien. Sánchez ha enviat una carta a la militància del PSOE intentant reanimar-los i prometent “continuar lluitant” malgrat la decepció generada. La situació ha generat incertesa sobre l’estabilitat del govern, amb els socis polítics congelant el seu suport a Sánchez a l’espera de l’evolució de les investigacions. S’obren diversos escenaris possibles, com canvis al govern i al partit, una qüestió de confiança, la dimissió de Sánchez o un avançament electoral, però cap d’ells sembla fàcil en el context actual. La pressió dels dirigents territorials del PSOE per a un avançament electoral afegeix més complexitat a la situació, tot i que Sánchez ho rebutja argumentant la irresponsabilitat de deixar el govern en mans del PP i Vox.

La setmana política a l’Estat espanyol ha estat marcada per la crisi de corrupció que afecta el PSOE, el traspàs de Rodalies a Catalunya i la debilitat del govern de Pedro Sánchez. Santos Cerdán i José Luis Ábalos, ex-alts càrrecs socialistes, estan sent investigats per presumpte cobrament de comissions il·legals, fet que ha portat a l’entrada de la Guàrdia Civil a la seu del PSOE. S’investiga la seva relació amb empreses constructores com Acciona, Sacyr i Ferrovial, i es qüestiona la responsabilitat d’aquestes en les pràctiques corruptes. Mentre el PSOE intenta presentar el cas com un fet aïllat, la premsa i l’oposició, liderada per Alberto Núñez Feijóo, pressionen per aclarir l’abast de la trama. Enmig d’aquesta crisi, Sánchez s’ha reunit amb Salvador Illa, líder del PSC, buscant suport davant la desconfiança dels seus socis de govern. Paral·lelament, s’ha anunciat la posada en marxa de l’empresa mixta que gestionarà Rodalies a Catalunya a partir del 2026, amb un acord entre Renfe i la Generalitat, liderada per Sílvia Paneque. Aquesta decisió, fruit d’un pacte entre ERC i PSOE, representa un pas important en la gestió del servei, tot i que la seva implementació podria veure’s afectada per la inestabilitat política. Finalment, el MNAC, dirigit per Pepe Serra, ha acceptat retornar les pintures murals de Sixena, tot i al·legar “incapacitat tècnica” per al seu trasllat.

La Comunitat de Madrid modificarà la Llei d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives (LEPAR) per abordar les queixes veïnals sobre el soroll dels grans esdeveniments. La presidenta, Isabel Díaz Ayuso, busca garantir la celebració d’espectacles com la Fórmula 1 a Ifema i els concerts al Santiago Bernabéu, que han estat suspesos per denúncies de soroll excessiu. La modificació podria incloure un increment dels decibels permesos o una flexibilització dels criteris de mesura. Aquesta decisió ha generat crítiques, especialment del col·lectiu @RuidoBernabeu, que ho qualifica de “cacicada”. El problema s’ha traslladat al Metropolitano, on s’han reubicat concerts del Bernabéu, provocant noves queixes veïnals. L’alcalde, José Luis Martínez-Almeida, defensa la compatibilitat entre els espectacles i el descans dels veïns, tot i que no preveu una exempció total dels límits sonors. La reforma de la LEPAR respon també al suport de les administracions a la Fórmula 1 i a la problemàtica dels concerts al Bernabéu, que han acumulat sancions per excés de soroll.

Renfe autoritzarà la creació d’una nova empresa per gestionar Rodalies Catalunya. El Govern i el Ministeri de Transports, amb el suport d’ERC, han anunciat la creació d’aquesta societat mercantil, on Renfe tindrà el 50,1% de les accions i la Generalitat designarà cinc dels nou membres del consell d’administració. La seu social estarà a Catalunya. S’ha emfatitzat que no es tracta d’una filial de Renfe, sinó d’una “empresa catalana” amb una governança compartida. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, han destacat la importància de la gestió de proximitat per millorar el servei. L’empresa, Rodalies de Catalunya SME SA, tindrà un consell d’administració amb majoria de la Generalitat, però algunes decisions estratègiques requeriran majories reforçades de 3/4 parts dels consellers. En cas de bloqueig, es recorrerà a un tribunal d’arbitratge a Catalunya. La junta d’accionistes tindrà una majoria de Renfe (50,1%), però les decisions requeriran el 60% del capital, necessitant l’acord entre els socis. No s’ha establert cap termini per a un possible canvi en el repartiment d’accions, tot i que la Generalitat podria instar-ne una transmissió per assumir la majoria del capital social.

La Guàrdia Civil ha entrat a la seu del PSOE a Ferraz per clonar el correu electrònic de Santos Cerdán, exsecretari d’Organització, en el marc d’una investigació sobre presumptes comissions en obres públiques. El jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha imputat Cerdán i l’ha citat a declarar el 30 de juny. L’operació també ha inclòs el registre del domicili de l’exministre José Luis Ábalos a València, on es van trobar diversos dispositius d’emmagatzematge, un dels quals en possessió d’una model que l’acompanyava. A més del correu de Cerdán, la UCO ha rebut l’ordre de clonar el correu d’Ábalos al Ministeri de Transports i obtenir expedients d’obres de l’Adif i la Direcció General de Carreteres. Cinc empresaris relacionats amb les obres sota sospita també han estat imputats. El jutge ha sol·licitat informació sobre l’adjudicació de cinc obres a l’Adif i sis a la Direcció General de Carreteres. L’expresidenta d’Adif, Isabel Pardo de Vera, i l’exdirector general de Carreteres, Javier Herrero, també estan sent investigats per la seva presumpta participació en les adjudicacions irregulars. Ábalos, per la seva banda, ha afirmat haver estat utilitzat per Cerdán i Koldo García en una trama de corrupció prèvia.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va reunir amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, a la Moncloa enmig de la crisi generada pel cas Cerdán. La reunió, no anunciada prèviament, es va produir després de la compareixença de Sánchez al Congrés, on va anunciar que donaria explicacions sobre el cas el 9 de juliol. Aquesta data va ser criticada per l’oposició (PP, Vox) i els socis de govern (Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNV, Podemos), que van exigir una compareixença immediata. El PP va intentar forçar un ple extraordinari, però la presidenta del Congrés, Francina Armengol, ho va rebutjar. Mentre, la UCO va entrar a la seu del PSOE a Ferraz per escorcollar el despatx de Santos Cerdán, l’exsecretari d’Organització del partit, implicat en el “cas Koldo” juntament amb José Luis Ábalos i Koldo García. Illa va reiterar el seu suport a Sánchez i va negar qualsevol finançament irregular al PSC o PSOE, tot i la menció d’un tal “Chili” (suposadament Illa) a l’informe de la UCO. Jordi Hereu, ministre d’Indústria, va expressar la seva comprensió per l’enuig ciutadà. La Conferència Episcopal Espanyola, a través del seu secretari general Francisco César García Magán, va demanar un avançament electoral com a solució al bloqueig institucional.

La política espanyola es troba en un moment turbulent arran del cas Santos Cerdán, exnúmero tres del PSOE, implicat en un escàndol de corrupció. Aquest fet ha erosionat la confiança entre Pedro Sánchez i els seus socis parlamentaris: Esquerra Republicana, EH Bildu, el PNB i Junts. Tot i que aquests grups han mantingut reunions amb Sánchez, expressant la seva preocupació i exigint mesures, cap d’ells vol precipitar la caiguda del govern, tement l’alternativa d’un govern PP-Vox. Junts, en particular, pressiona per al compliment dels acords de Brussel·les, mentre que el PSOE busca un nou interlocutor després de la dimissió de Cerdán. Simultàniament, Luis Argüello, president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), ha demanat eleccions anticipades i ha participat en un acte amb Santiago Abascal, líder de Vox, i Miguel Ángel Quintana, director de l’ISSEP a Espanya, fundació vinculada a l’extrema dreta francesa de Marion Maréchal i la família Le Pen. Aquesta alineació d’Argüello amb l’extrema dreta ha generat controvèrsia i rebuig dins de sectors de l’Església, i posa a prova la posició de l’episcopat espanyol, liderat per figures com el cardenal Juan José Omella.

Esperanza García, exdiputada del Partit Popular (PP) al Parlament de Catalunya i delegada de la Junta d’Andalusia a Catalunya, ha mort als 50 anys després de lluitar contra un càncer. Advocada de professió, García va ser diputada al Parlament en dues legislatures: entre el 2015 i el 2017, i posteriorment, entre el 2019 i el 2020. Va deixar l’escó per incorporar-se a l’equip de govern de Xavier García Albiol a l’Ajuntament de Badalona. Des del 2023, exercia com a delegada de la Junta d’Andalusia a Catalunya, sota la presidència de Juanma Moreno Bonilla. Abans de la seva trajectòria al PP, García va col·laborar amb Ciutadans, participant en la campanya de les eleccions catalanes del 2006 i sent candidata a l’alcaldia de Barcelona el 2007. També va estar vinculada a Societat Civil Catalana i va ser articulista en diversos mitjans de comunicació. Diversos polítics, com Alejandro Fernández, líder del PP a Catalunya, i Xavier García Albiol, han expressat la seva condolença per la pèrdua, destacant la intel·ligència i vàlua de García.