El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat la llei d’amnistia, una decisió celebrada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, qui ha instat el Tribunal Suprem (TS) a aplicar-la “amb diligència”, especialment en el cas de Carles Puigdemont. Illa ha destacat que l’amnistia ha marcat un punt d’inflexió per a la normalització política, amb més de 300 persones beneficiades, i ha reiterat el seu compromís amb un autogovern fort per a Catalunya dins d’Espanya i Europa. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha qualificat l’aval del TC com una “molt bona notícia” que contribueix a tancar una crisi política. Jaume Asens (Comuns) ha celebrat la decisió com una victòria del dret i un revés per al PP i Vox. En canvi, Alberto Núñez Feijóo (PP) ha titllat l’amnistia de “vergonya” i “transacció il·legal i corrupta”, mentre que Alejandro Fernández (PP català) ha criticat la decisió i ha acusat el president del TC de treballar per a Sánchez. Malgrat l’aval, la situació de Puigdemont i Oriol Junqueras no canvia, ja que el TS considera que el delicte de malversació no està inclòs en l’amnistia. ERC i Junts, tot i celebrar l’aval, han subratllat que la lluita per l’autodeterminació continua.

El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat constitucional la llei d’amnistia, aprovada pel Congrés fa poc més d’un any, amb els vots favorables dels sis magistrats progressistes i l’oposició dels quatre conservadors. La sentència rebutja el recurs presentat pel PP, argumentant que la Constitució no prohibeix les amnisties i que el Congrés té la capacitat de legislar en àmbits no explícitament prohibits. El TC ha destacat l’excepcionalitat del context polític derivat del procés, incloent-hi l’aplicació de l’article 155 i la reforma de la llei orgànica del TC, per justificar la constitucionalitat de la llei. S’ha rebutjat l’argument del PP sobre la vulneració de la separació de poders, afirmant que l’amnistia no és un atac als jutges. Tot i l’aval general, el TC ha tombat aspectes menors, com l’aplicació a fets posteriors a l’aprovació de la llei i la no inclusió de protestes contra el procés. La decisió, que dona oxigen a Pedro Sánchez, no afecta directament a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Toni Comín, Lluís Puig, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, ja que el Suprem no els va aplicar l’amnistia per la malversació, considerant-la una excepció de la llei. Puigdemont, després del rebuig del Suprem al seu incident de nul·litat, podrà recórrer al TC i sol·licitar mesures cautelars per retirar l’ordre de detenció. La sentència del TC servirà de precedent per a la trentena de recursos pendents, incloent-hi els d’altres líders del procés i les impugnacions de comunitats autònomes. El Suprem, però, podria presentar una qüestió prejudicial al TJUE.

El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat la llei d’amnistia, una decisió celebrada per l’independentisme, especialment per Junts i ERC, que la consideren una “esmena a la totalitat” a la repressió de l’Estat. Jordi Turull, secretari general de Junts, ha reclamat al TC que utilitzi “mesures coercitives” contra el Tribunal Suprem si no aplica la llei, recordant les multes imposades a la Sindicatura Electoral l'1-O. Junts demana l’aplicació immediata de la llei i el retorn de Carles Puigdemont. ERC, a través de Joan Ignasi Elena, ha qualificat la decisió d’“èxit” i ha instat els jutges a “complir la llei”. La CUP, amb Laia Estrada, ha recordat que l’amnistia no resol el conflicte polític i ha deixat “gent fora”. Òmnium Cultural, amb Xavier Antich, ha celebrat la decisió però ha subratllat que el conflicte persisteix. El Suprem, però, ha confirmat la decisió de Pablo Llarena de no aplicar l’amnistia a Puigdemont i Toni Comín per la malversació, obrint-los la porta al recurs d’empara al TC. L’advocat Gonzalo Boye ha anunciat que sol·licitarà mesures cautelars per retirar l’ordre de detenció contra Puigdemont. La decisió del TC sobre els recursos d’empara s’espera per a finals d’any.

El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat la llei d’amnistia amb sis vots a favor i quatre en contra, rebutjant el recurs del PP. L’alt tribunal considera que la llei és constitucional, ja que el legislador pot actuar en allò que no està prohibit per la Constitució. La sentència declara inconstitucionals alguns punts específics, com el que exclou l’amnistia per a conductes contràries al procés i el que pretenia amnistiar conductes posteriors a l’aprovació de la llei. Aquesta decisió, però, no afecta directament la situació de Carles Puigdemont, els altres exiliats, ni Oriol Junqueras i els condemnats, ja que el Suprem considera que el delicte de malversació no està inclòs en l’àmbit d’aplicació de la llei. Paral·lelament, l’opinió de l’Advocat General del TJUE, Maciej Szpunar, sobre la retirada de la immunitat europarlamentària a Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí s’ha ajornat sense nova data. Aquesta decisió, que inicialment estava prevista pel 26 de juny, es refereix a la demanda dels tres ex-eurodiputats contra el Parlament Europeu per la retirada de la seva immunitat el 2021. Tot i que ja no són eurodiputats (excepte Comín, que no ha pogut prendre possessió del seu escó), la demanda continua el seu curs a Luxemburg. La situació judicial dels tres ha canviat: Pablo Llarena manté les ordres de detenció contra Puigdemont i Comín per malversació, mentre que Ponsatí va tornar a Catalunya després de la derogació del delicte de sedició i està pendent de judici.

El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de nul·litat presentat per Carles Puigdemont i Toni Comín contra la no aplicació de la llei d’amnistia en el seu cas. La decisió obre la porta a que l’expresident i l’exconseller puguin recórrer al Tribunal Constitucional. La Sala d’Apel·lació del Suprem ha desestimat els incidents de nul·litat presentats per Puigdemont i Comín contra la decisió del passat 9 d’abril, que confirmava la no aplicació de la llei d’amnistia al delicte de malversació. L’advocat Gonzalo Boye ja preveia aquest escenari i la necessitat de recórrer al Constitucional. Puigdemont havia acusat el Suprem de “resistència virulenta” per no aplicar-li l’amnistia. Ara, Puigdemont i Comín poden seguir els passos d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, que ja han recorregut al Constitucional. El Suprem ha justificat la seva decisió argumentant que Puigdemont pretenia la inhibició del tribunal sense justificació i ha reiterat arguments ja desestimats anteriorment per l’instructor Pablo Llarena. La decisió del Suprem coincideix amb l’aval del Constitucional a la llei d’amnistia.

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha conclòs el debat sobre el recurs presentat pel PP contra la llei d’amnistia, posicionant-se la majoria progressista (6 magistrats) a favor de la seva constitucionalitat. La votació definitiva, prevista per aquest dijous, previsiblement ratificarà aquesta posició amb 6 vots a favor i 4 en contra dels magistrats conservadors. Durant el ple monogràfic, el TC ha debatut diversos aspectes, com la possibilitat de presentar una qüestió prejudicial al TJUE, que va ser rebutjada, i si la Constitució permet les amnisties, concloent que sí. La ponència, elaborada per la vicepresidenta Inmaculada Montalbán, ha sofert modificacions en la seva argumentació, però sense alterar el fons, que avala la llei d’amnistia. La sentència no abordarà la malversació, ja que no estava inclosa en el recurs del PP. S’argumenta que la llei no és arbitrària ni vulnera el principi d’igualtat, ja que es dirigeix a accions concretes relacionades amb el 9N i l'1-O, i busca la reconciliació i la pau ciutadana. Juan Carlos Campo i José María Macías no han participat en el debat per abstenció i recusació, respectivament.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha anunciat un acord amb l’OTAN per no augmentar la despesa militar espanyola fins al 5% del PIB, tal com exigien els Estats Units i Donald Trump. Sánchez ha qualificat l’acord de “molt positiu”, ja que permet a Espanya mantenir el seu compromís amb la defensa de les fronteres europees sense incrementar la despesa en defensa, que considera “desproporcionada i innecessària”. Fonts de l’OTAN han confirmat l’acord. Malgrat això, Trump ha criticat Espanya, afirmant que “s’ha convertit en un problema” per no acceptar l’augment. La cimera de l’OTAN, dissenyada per evitar conflictes amb Trump, s’ha reduït a un dia i evitarà tractar temes com Ucraïna. El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha assegurat a Trump, via Truth Social, que Europa augmentarà la despesa militar, tot i la posició d’Espanya. Rutte ha felicitat Trump per un bombardeig contra instal·lacions nuclears iranianes. La discrepància entre la xifra del 2,1% anunciada per Sánchez i el 3,5% esmentada per Rutte afegeix complexitat a la situació.

Diverses investigacions judicials afecten el govern espanyol i el PSOE. El jutge Juan Carlos Peinado ha demanat al Tribunal Suprem que investigui el ministre Félix Bolaños per presumptes delictes de malversació i fals testimoni en relació amb la contractació de l’assistent de Begoña Gómez, esposa del president Pedro Sánchez. Peinado argumenta que l’assessora Cristina Álvarez va ser contractada amb fons públics per a tasques privades de Gómez. Aquesta petició s’emmarca en una investigació més àmplia sobre presumptes delictes de corrupció que atribueix a Gómez. Bolaños, que era secretari general de la Presidència en el moment de la contractació, va declarar com a testimoni a l’abril, però Peinado qüestiona la veracitat del seu testimoni. Aquest cas se suma a la crisi generada pel cas Koldo/Cerdán, que investiga una presumpta trama de corrupció en el PSOE amb la implicació de l’exsecretari d’organització Santos Cerdán i l’exministre José Luis Ábalos. Aquests fets han augmentat la pressió sobre Sánchez i el seu govern. L’associació d’extrema dreta Manos Limpias va iniciar la investigació sobre Gómez, basant-se en informacions de mitjans de comunicació de la dreta. Paral·lelament, l’Audiència de València ha confirmat la imputació de l’exconsellera Salomé Pradas per la gestió de la DANA del 2019, rebutjant investigar la delegada del Govern i el president de la CHX.

El Tribunal Constitucional (TC) ha iniciat les deliberacions sobre la Llei d’Amnistia, centrant-se en el recurs presentat pel PP. En la primera jornada, la majoria progressista ha descartat presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). S’espera que la votació final sobre la constitucionalitat de la llei es produeixi a finals de setmana. La ponència, ja en mans dels magistrats, previsiblement avalarà la constitucionalitat de la llei, argumentant que el legislador pot actuar en allò que la Constitució no prohibeix. La sentència probablement defensarà la capacitat d’actuació de les Corts Generals i rebutjarà que la norma sigui arbitrària o desproporcionada, destacant la seva contribució a la convivència i la cohesió social. Tot i això, el TC no es pronunciarà sobre l’encaix del delicte de malversació en la llei. La sentència del TC sobre aquest recurs servirà de base per a altres impugnacions, incloent les del Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). És important destacar que la sentència no afectarà directament ni a Carles Puigdemont i els exiliats, ni a Oriol Junqueras i els condemnats pel procés, ja que el Suprem considera que el delicte de malversació queda fora de l’àmbit d’aplicació de la llei. Aquesta interpretació contrasta amb la de l’Audiència de Barcelona, que recentment va aplicar la llei en el cas de Raül Romeva.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha anunciat un acord amb l’OTAN que permetria a Espanya mantenir la seva despesa militar al 2,1% del PIB, en lloc del 5% proposat. Sánchez argumenta que aquesta xifra inferior és suficient per complir amb els compromisos operatius de l’aliança i que un augment suposaria retallades en sanitat i pensions. Mark Rutte, secretari general de l’OTAN, ha negat l’existència d’una clàusula d’exclusió per a Espanya i ha afirmat que el país haurà d’invertir el 3,5% del PIB en defensa. Rutte ha emfatitzat que tots els països membres han d’informar periòdicament sobre el seu progrés cap als objectius pactats i que el 2029 es durà a terme una revisió. Aquesta discrepància sorgeix després de les crítiques de Donald Trump sobre la contribució “ridícula” d’Espanya a la defensa. Yolanda Díaz, vicepresidenta segona del govern espanyol, ha rebutjat les declaracions de Trump, defensant la sobirania espanyola. Coincidint amb aquestes tensions, els Estats Units han bombardejat tres centrals nuclears iranianes, acció que Sánchez ha lamentat, fent una crida a la contenció i al diàleg per a l’estabilitat a l’Orient Mitjà.