Junts ha confirmat que votarà en contra de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, proposta estrella de Yolanda Díaz (Sumar). La formació liderada per Carles Puigdemont ha mantingut l’esmena a la totalitat, malgrat les negociacions amb Díaz i el suport majoritari a la mesura, segons el CEO. La decisió, anunciada en una reunió amb el Ministeri de Treball, frustra la iniciativa que formava part del pacte d’investidura entre PSOE i Sumar. Míriam Nogueras, portaveu de Junts al Congrés, ha justificat la decisió argumentant la falta de negociació amb els actors econòmics catalans i la priorització dels grans sindicats estatals. El Ministeri de Treball, a través del secretari d’estat Joaquín Perez Rey, ha qualificat la decisió d’“irresponsable” i un “cop dur” per als treballadors. El PSOE, per la seva banda, s’ha desvinculat de la possible derrota parlamentària, tot i que la portaveu Montse Mínguez ha deixat la porta oberta a un acord d’última hora. Malgrat l’oposició de Junts, PP i Vox, el 72% dels votants de Junts i el 83% de la ciutadania catalana donen suport a la reducció de jornada, segons el CEO. Díaz ha assegurat que tornarà a presentar la proposta en el futur.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat una nova estratègia d’internacionalització de l’economia catalana per afrontar els reptes del context global actual, marcat per la crisi aranzelària impulsada per Donald Trump. L’objectiu principal és augmentar el nombre d’empreses exportadores. El Govern vol que 2.000 empreses catalanes més comencin a exportar abans del 2030, superant la xifra actual de 18.300 i arribant a les 20.000. A més, es pretén consolidar el lideratge de Catalunya en exportacions a l’Estat espanyol, on actualment representa el 26% del total. Per aconseguir-ho, s’ha posat en marxa una línia d’ajuts de fins a 90.000 euros per empresa, destinats a la diversificació de mercats, que formen part d’un paquet de 50 milions d’euros aprovat al juliol. També es volen obrir 300 noves filials a l’exterior, arribant a un total de 3.500. Aquesta estratègia, que es desenvoluparà en col·laboració amb els agents econòmics i socials, serà dissenyada per ACCIÓ i es presentarà l’11 de novembre durant la trobada anual ‘Beyond Catalonia’. El Govern busca la col·laboració i el consens amb el sector empresarial i destaca la importància de la sincronització amb Europa per afrontar els desafiaments econòmics actuals.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha promès revelar els detalls del nou model de finançament singular en les properes setmanes o mesos. Aquest anunci arriba en un moment crucial per a les negociacions pressupostàries, ja que ERC ha condicionat el seu suport a l’aprovació d’un nou model. Illa ha expressat la seva confiança en l’aprovació dels pressupostos i ha destacat la importància de la condonació del FLA pel govern espanyol, que alleugerirà el deute autonòmic. Paral·lelament, ERC ha presentat en solitari al Congrés una proposició de llei per a la gestió i recaptació de l’IRPF des de Catalunya, una mesura inclosa en l’acord d’investidura amb el PSC. Oriol Junqueras ha advertit que no hi haurà negociació pressupostària sense avenços en el finançament, mentre que el PSOE, a través de la seva portaveu Lluïsa Moret, ha demanat temps per estudiar la proposta. A més, Illa ha abordat altres temes com la situació de Rodalies, confirmant una propera reunió amb Adif i Renfe, i l’oficialitat del català a Europa, que ha qualificat com a “qüestió de mesos”. També ha defensat el repartiment de menors no acompanyats, destacant la solidaritat de Catalunya. Finalment, ha criticat el model “d’egoisme fiscal” de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

Miquel Buch, exconseller d’Interior, ha criticat durament l’expresident Quim Torra i el partit Junts, del qual es va donar de baixa a finals de 2024. Buch ha afirmat que Torra “no va ser un bon president”, i que Puigdemont “es va equivocar” en proposar-lo. Segons Buch, Torra no estava preparat per a la presidència i, durant les protestes per la sentència del ‘procés’, va arribar a plantejar renunciar a les competències dels Mossos d’Esquadra per evitar problemes. A més, ha criticat la gestió de Junts, assegurant que “cada cop va a menys” i que la seva estratègia política no s’adapta a la societat actual. Buch ha lamentat que, durant el seu mandat com a conseller, es prioritzés l’opinió a Twitter per sobre de les decisions importants. L’exconseller també ha qüestionat la relació de Junts amb Aliança Catalana, i ha defensat la necessitat de combatre l’extrema dreta amb polítiques democràtiques. Tot i les seves crítiques a les decisions polítiques de Puigdemont, Buch ha afirmat que manté la seva amistat amb l’expresident.

La situació a Gaza continua sent crítica, amb més de 64.455 morts i 162.776 ferits des de l’inici dels atacs israelians el 7 d’octubre de 2023. Hamas ha anunciat la seva disposició a negociar un alto el foc i l’intercanvi d’ostatges, després d’una proposta de Washington i un ultimàtum de Donald Trump, que ha parlat d’una vintena d’ostatges i 38 cadàvers. Tot i que Israel ha acceptat les condicions de Trump, els detalls no s’han fet públics. Mentrestant, Israel ha intensificat els bombardejos sobre Gaza, amenaçant amb “l’aniquilació total” de Hamas i preparant-se per conquerir la ciutat. L’exèrcit israelià ha instat la població de Gaza a evacuar cap al sud. Pedro Sánchez ha anunciat un paquet de mesures contra Israel, incloent un embargament d’armes, la prohibició d’entrada a persones involucrades en el que ell anomena “genocidi” a Gaza i un augment de l’ajuda humanitària. Volker Türk, alt comissionat de l’ONU per als Drets Humans, ha condemnat la “retòrica genocida” dels alts responsables israelians. Israel ha acusat Espanya d’antisemitisme i ha prohibit l’entrada al país a Yolanda Díaz i Sira Rego. Un tiroteig a prop de l’assentament de Ramot ha resultat en sis morts, inclòs un jove espanyol.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat la condonació del deute del FLA com un “acte de justícia” que beneficia l’interès general d’Espanya i de totes les autonomies. Illa ha destacat la necessitat d’aquesta mesura per permetre a les comunitats autònomes implementar polítiques socials. A més, ha reiterat la seva proposta d’un finançament singular per a Catalunya, qualificant-la de solidària i lleial, i ha instat a un debat constructiu sobre el model de finançament, contraposant el model de “prosperitat compartida” al de “col·laboració insolidària”. El Consell de Ministres va aprovar la condonació de 83.252 milions d’euros del deute del FLA, dels quals 17.104 milions corresponen a Catalunya, la segona comunitat més beneficiada després d’Andalusia. En un altre ordre d’idees, Illa ha afirmat que la normalitat política a Catalunya només s’aconseguirà amb l’aplicació de la llei d’amnistia, permetent així el retorn de Carles Puigdemont i la participació d’Oriol Junqueras en les eleccions. Illa ha defensat una “Catalunya de tothom” i ha demanat respecte al poder legislatiu en relació amb l’aprovació de la llei d’amnistia. Finalment, ha valorat positivament els avenços en matèria d’habitatge, especialment el programa de 50.000 habitatges protegits, però ha reconegut la lentitud en la simplificació administrativa i la millora de Rodalies, i ha confirmat la seva intenció de tenir pressupostos per a l’any vinent.

El ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha anunciat mesures per pressionar Israel i alleujar la situació humanitària a Gaza. Albares ha garantit “protecció diplomàtica” als ciutadans espanyols que participen a la Flotilla que sortirà de Barcelona el 31 d’agost, amb figures com Ada Colau, Jaume Asens, i Lluís Llach, entre d’altres. Espanya presentarà un pla a la UE per suspendre l’acord d’associació amb Israel i ampliar les sancions als colons, a més de promoure un embargament d’armes i evitar l’asfíxia econòmica de l’Autoritat Nacional Palestina. Albares insta la UE a actuar amb fermesa, similar a la resposta a la invasió russa d’Ucraïna, i defensa que el Tribunal Internacional de Justícia determini si les accions d’Israel constitueixen un genocidi. A més, ha reiterat el compromís d’Espanya amb la oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE, considerant-ho un “camí irreversible” per acostar Europa als ciutadans. Finalment, Albares ha presentat la conferència Mondiacult de la Unesco a Barcelona, destacant la ciutat com a capital cultural del Mediterrani i defensant el multiculturalisme.

La inauguració de l’any judicial a Espanya ha estat marcada per una forta tensió entre el govern espanyol i el poder judicial. Isabel Perelló, presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), va criticar durament les declaracions del president del govern, Pedro Sánchez, que havia qüestionat la imparcialitat d’alguns jutges. Perelló va qualificar les crítiques de Sánchez d’“inoportunes i rebutjables”, i va defensar la independència del poder judicial. A més, va expressar la seva preocupació per la reforma de la judicatura proposada pel PSOE, que atorgaria més poder a la Fiscalia. Álvaro García Ortiz, fiscal general de l’Estat, va reivindicar la seva posició i va defensar la independència i imparcialitat del ministeri fiscal. L’acte va estar marcat per l’absència d’Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, en senyal de protesta. En un altre context, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va criticar indirectament la política antidroga de Donald Trump, defensant els mètodes policials i civils utilitzats per Espanya. Aquestes dues situacions reflecteixen la complexa situació política i judicial que viu l’Estat espanyol.

El ministre de Transports, Óscar Puente, ha admès que la xarxa de Rodalies és la “més deteriorada” i la “pitjor tractada” de l’Estat. Durant una compareixença al Congrés, Puente va reconèixer la desinversió històrica en la infraestructura, tot i defensar que el govern espanyol està complint amb l’acord de traspàs a la Generalitat. Va destacar que la millora del servei dependrà de la materialització de les inversions actuals i l’arribada de nous trens a partir del 2026. Puente va qüestionar la capacitat de FGC per assumir el servei a curt termini, tot i que va confirmar el traspàs de la gestió amb majoria al consell d’administració per a la Generalitat. Diputats com Isidre Gavín (Junts) i Inés Granollers (ERC) van criticar la situació, comparant-la negativament amb el nucli de Madrid i qualificant-la de “caos crònic”. Puente va anunciar un pressupost rècord de 56,6 milions per al Pla Alternatiu de Transport de l’R3, afectat per obres de desdoblament. Finalment, va defensar el caràcter comercial de l’alta velocitat, negant que sigui un servei d’interès públic.

Jaume Giró, exconseller d’Economia i figura destacada del sector pragmàtic de Junts, ha anunciat la seva sortida del partit i de la política activa. Giró ha justificat la seva decisió per la discrepància entre les “orientacions actuals” del partit, liderat per Carles Puigdemont, i la seva pròpia visió de la política catalana. Segons l’exconseller, la priorització dels interessos partidistes per sobre dels del país dificulta la col·laboració entre forces polítiques i frena el progrés de Catalunya. Aquesta decisió arriba després d’una trajectòria política que va començar amb la seva incorporació al Govern el 2021, reclutat per Jordi Sànchez, i marcada per la seva defensa de la continuïtat del govern de coalició amb ERC, una postura que contrastava amb la decisió final del partit. Giró, que va ocupar el càrrec de director general de la Fundació La Caixa, va destacar per l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat i la seva voluntat de diàleg amb formacions com la CUP i els Comuns. Malgrat haver estat sondejat com a possible candidat a l’alcaldia de Barcelona, Giró va declinar la proposta per centrar-se en la seva tasca com a conseller. La direcció de Junts, encapçalada per Puigdemont i Jordi Turull, ha expressat el seu respecte per la decisió de Giró, tot i lamentar-la. L’exconseller ha agraït la col·laboració del grup parlamentari i ha afirmat que la seva vocació de servei a Catalunya continua intacta.