França s’enfronta a una profunda crisi política i econòmica després de la caiguda del govern de François Bayrou, el cinquè primer ministre del segon mandat d’Emmanuel Macron. Bayrou va perdre una moció de confiança després de només nou mesos al càrrec, marcant un fet històric a la Cinquena República. La derrota es va deure a l’oposició de l’esquerra i l’extrema dreta a les seves propostes d’estalvi de 44.000 milions d’euros per al 2026, mesures considerades necessàries per afrontar l’elevat deute públic. Macron ha anunciat el nomenament imminent d’un nou primer ministre, descartant eleccions anticipades. Entre els possibles candidats, destaca Olivier Faure, primer secretari del Partit Socialista, qui ha expressat la seva disposició a liderar un executiu d’esquerres. La situació política es complica per la fragmentació del parlament i la polarització entre els blocs polítics. L’extrema dreta, liderada per Marine Le Pen, guanya terreny en les enquestes, aprofitant la inestabilitat i el descontentament social. La crisi política francesa s’emmarca en un context d’ingovernabilitat i creixent polarització, amb un Macron afeblit i una extrema dreta a l’ascens.

L’abat de Montserrat, Manel Gasch, es va reunir amb l’expresident Carles Puigdemont a Waterloo durant la seva estada a Brussel·les per la inauguració de l’exposició Montserrat, un mil·lenni. Aquesta trobada, descrita per Puigdemont com una conversa sobre els valors humanistes i cristians de Montserrat i la llengua catalana, s’interpreta com un gest compensatori després de les crítiques rebudes per l’abadia per la visita del rei Felip VI al juny. Mentrestant, Madrid acull la cimera Europa Viva 25, organitzada per Santiago Abascal, líder de Vox. Aquesta reunió d’extrema dreta, amb la participació de figures com Viktor Orbán i Marine Le Pen, i amb la intervenció telemàtica de Javier Milei, busca consolidar la influència d’aquests partits a nivell global. Vox, que actua com a pont amb l’Amèrica Llatina, ha rebut finançament de bancs hongaresos propers a Orbán. Aquests partits, units per una ideologia antiglobalista, xenòfoba i amb l’ús de teories de la conspiració, presenten una moció de censura contra Ursula von der Leyen i acusen l’esquerra de la mort de l’activista pro-Trump Charlie Kirk. L’abat Gasch, després de la seva estada a Brussel·les, on també va inaugurar una exposició promoguda per l’eurodiputat del PP Esteban González Pons, torna a Montserrat amb la preocupació pel context prebèl·lic i la situació econòmica a Europa.

Xavier Pellicer ocuparà l’escó de Laia Estrada al Parlament de Catalunya a partir del ple del 30 de setembre. La Mesa Nacional de la CUP va ratificar la decisió a Vilassar de Mar. Pellicer, qui ja va ser diputat en l’anterior legislatura, es compromet a defensar els drets de la ciutadania, plantar cara a l’extrema dreta i protegir la llengua catalana. Non Casadevall, secretari general de la CUP, ha destacat la trajectòria i el compromís de Pellicer amb l’esquerra independentista. Pellicer, llicenciat en Sociologia i graduat en Dret, ha estat vinculat a diverses organitzacions com el Casal Independentista i Popular de Sabadell, Alerta Solidària i la Crida per Sabadell. El nou diputat ha afirmat que afronta el repte amb “plena consciència i determinació” en uns temps que considera “difícils”, però també “d’esperança”. Davant la recent sentència del TSJC contra el decret d’usos lingüístics, Pellicer ha reiterat el compromís de la CUP amb la defensa del català, criticant els “fatxes amb toga i fatxes amb escó” i els governs d’extrema dreta de Perpinyà, les Illes Balears i el País Valencià. Finalment, ha assegurat que la CUP treballarà “pel país” i pel seu projecte “revolucionari, feminista, independentista i anticapitalista”.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat part del decret que protegia el català com a llengua vehicular a l’escola, argumentant que no garanteix la vehicularitat del castellà. Aquesta decisió, presa arran d’un recurs de l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, anul·la articles que establien el català com a llengua vehicular i d’aprenentatge, així com la seva prioritat en l’ensenyament d’idiomes estrangers. El Govern, encapçalat per Salvador Illa, ha anunciat que recorrerà la sentència. Aquesta decisió judicial s’emmarca en un context de tensions sobre el model lingüístic escolar, amb precedents com la imposició del 25% de castellà en algunes escoles. La llei del 2022, que buscava blindar el sistema d’immersió lingüística, va ser aprovada amb el suport d’ERC, Junts, el PSC i els Comuns, però ha estat objecte de recursos i suspensions cautelars per part del TSJC. Entitats com Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han criticat durament la sentència, qualificant-la d’“atac” contra el català i cridant a la mobilització durant la Diada. El Govern, per la seva banda, reivindica el català com a eix de cohesió social i ha descartat la desobediència a les sentències judicials, tot i que la consellera Ester Niubó ha apuntat la possibilitat d’un nou decret. La decisió del Tribunal Constitucional sobre el decret del 2022 és ara clau per al futur del model lingüístic escolar.

La Diada d’enguany ha estat marcada per una crida a la “desobediència” davant la sentència del TSJC que anul·la parcialment el decret de blindatge del català a l’escola. Sota el lema “Més motius que mai”, l’ANC, juntament amb Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el Ciemen, va organitzar manifestacions a Barcelona, Girona i Tortosa. Lluís Llach, president de l’ANC, va llegir el manifest unitari, instant a la desobediència a les aules, carrers i institucions, i a la unitat dels partits per recuperar l’esperit de l'1 d’octubre. La defensa de la llengua catalana, la denúncia de l’espoli fiscal i la reivindicació de la independència van ser els eixos centrals. La Guàrdia Urbana va xifrar l’assistència a Barcelona en 28.000 persones, menys de la meitat que l’any passat, mentre que l’ANC va parlar de més de 100.000 participants en total entre les tres ciutats. A Barcelona, la marxa va començar a la plaça de Palau i va acabar a la Rambla. A Girona, va transcórrer des de la plaça Catalunya fins a la Devesa, i a Tortosa, des de la plaça de Gerard Vergés fins al passeig de l’Ebre. L’espot previ de l’ANC, amb coreografia de Pere Seda, simbolitzava la frustració del moviment independentista i la necessitat de reaccionar. Diversos partits polítics van participar a la manifestació, incloent representants de Junts, ERC i la CUP, així com un grup de seguidors d’Aliança Catalana.

El baròmetre del CIS de setembre revela una significativa remuntada del PSOE, que se situa 9 punts per sobre del PP, amb un 32,7% d’intenció de vot enfront del 23,7% dels populars. Aquest resultat contrasta amb l’empat tècnic del juliol, després de la davallada socialista pel cas Cerdán. Vox es manté com a tercera força (17,3%), però el seu líder, Santiago Abascal, supera Alberto Núñez Feijóo en la preferència com a president, tot i que Pedro Sánchez continua sent el preferit. Sumar (7,9%) i Podem (4,3%) es mantenen estables, mentre que ERC (2,1%) conserva la seva posició per davant de Junts (0,8%). L’enquesta també reflecteix la preocupació per la crisi climàtica, amb un 75% dels enquestats a favor d’un gran pacte d’estat per afrontar les emergències, especialment els incendis, que preocupen molt al 65,1% dels espanyols. Finalment, la percepció de la situació econòmica és ambivalent: mentre que la majoria considera bona la seva situació personal, la valoració de la situació general és majoritàriament negativa.

Catalunya inicia una tardor políticament carregada, marcada per la recent Diada i les negociacions sobre el finançament. La celebració de l’Onze de Setembre del 2025, sota el primer any de mandat de Salvador Illa com a president de la Generalitat, va incloure actes institucionals com la hissada d’una senyera gegant al Parlament, el discurs institucional d’Illa, i l’ofrena a Rafael Casanova. Paral·lelament, la manifestació independentista, organitzada per l’ANC, Òmnium Cultural i altres entitats, va reclamar la llibertat de Catalunya, la defensa de la llengua i la cultura, i va abordar temes com la crisi de l’habitatge i el caos de Rodalies. Òmnium va organitzar la Festa per la Llibertat amb diversos concerts. L’acte institucional del Govern va cloure la Diada amb un homenatge a figures com Paco Candel i Maria Assumpció Català. Mentrestant, Oriol Junqueras, president d’ERC, prepara una conferència a Barcelona per al 30 de setembre, on abordarà el futur de Catalunya i temes com l’economia i el creixement demogràfic. Aquesta conferència s’emmarca en un context de negociacions crucials sobre el nou finançament, una condició clau d’ERC per continuar donant suport al Govern d’Illa i al govern espanyol de Pedro Sánchez. Aquestes negociacions seran determinants per als pressupostos del 2026, per als quals el vot republicà és essencial.

La reunió entre Carles Puigdemont i Salvador Illa a Brussel·les ha marcat una nova etapa en les relacions entre els dos líders. Illa va emfatitzar el diàleg, mentre que Puigdemont va subratllar que la trobada, celebrada a Brussel·les i no a Catalunya, demostra que la situació política no ha canviat substancialment. Junts, tot i valorar la iniciativa d’Illa, va expressar cert malestar, assenyalant que la reunió va ser coordinada amb Pedro Sánchez. El Govern ho nega i ho emmarca en la seva estratègia de “normalització”. La trobada podria facilitar acords en temes com el Pacte Nacional per la Llengua o el finançament singular, però Junts es manté cautelós. Mentrestant, a Madrid, la dependència de Sánchez dels vots de Junts per a l’estabilitat governamental continua sent crucial, especialment davant dels pressupostos generals de l’Estat. Sánchez ha descartat eleccions anticipades, fins i tot si els pressupostos no s’aproven. Les relacions entre Puigdemont i el PSOE són tenses, i una possible trobada entre ells encara és incerta. Paral·lelament, l’exsecretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, busca anul·lar la causa en contra seu per presumpta corrupció, sol·licitant la declaració del tinent coronel Antonio Balas com a testimoni. La defensa de Cerdán al·lega “transvasaments injustificats d’informació” entre diferents causes investigades per Balas.

Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol Pedro Sánchez, ha declarat davant el jutge Juan Carlos Peinado en relació amb una presumpta malversació de fons públics. La investigació se centra en la contractació de la seva assistent, Cristina Álvarez, al Palau de la Moncloa. Gómez, que només ha respost a les preguntes de la seva defensa, ha explicat que Álvarez s’encarregava de la seva agenda i l’acompanyava a actes oficials, tot i admetre que li va demanar algun “favor” excepcional. L’assistent, també citada a declarar, s’ha acollit al seu dret a no declarar. La instrucció judicial investiga si Álvarez va utilitzar el seu càrrec per afavorir els interessos privats de Gómez, concretament en la recerca de finançament per a la càtedra que Gómez codirigia a la Universitat Complutense de Madrid. Un correu electrònic enviat per Álvarez a Reale Seguros, sol·licitant el patrocini de la càtedra, és una de les proves que el jutge considera que “excedeix clarament de les seves funcions”. El jutge sospita que aquestes tasques, realitzades durant la jornada laboral i amb sou públic, podrien constituir una desviació de recursos. Hazte Oír i Vox, acusacions populars en el cas, han lamentat les poques “explicacions” de Gómez. Aquesta és la quarta vegada que Gómez compareix davant del jutge per aquest cas, que inclou altres delictes com tràfic d’influències, corrupció en els negocis, intrusisme i apropiació indeguda de programari. El jutge ha sol·licitat a la Secretaria General de Presidència tots els correus electrònics de Gómez des del 2018, una petició que la defensa ha recorregut per considerar-la desproporcionada.

Álvaro García Ortiz, Fiscal General de l’Estat, s’enfrontarà a un judici oral al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets. El magistrat instructor, Ángel Hurtado, ha imposat una fiança de 150.000 euros a García Ortiz, relacionada amb la filtració d’un correu electrònic d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. En aquest correu, Amador admetia dos delictes fiscals i explorava un possible pacte amb la Fiscalia. La Sala d’Apel·lació del Suprem va confirmar el processament de García Ortiz, considerant que va orquestrar “personalment” la filtració. El magistrat Hurtado argumenta que el correu contenia informació confidencial, la divulgació de la qual perjudica la reputació d’Amador i el prestigi de la institució. Malgrat la petició de l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF) per suspendre’l, García Ortiz mantindrà el seu càrrec a causa d’un “buit legal”. El Suprem ha traslladat la qüestió a la Inspecció Fiscal de la Fiscalia General. El govern espanyol, a través de la portaveu Pilar Alegría, manté la confiança en la innocència de García Ortiz. L’oposició, encapçalada per Ester Muñoz del Partit Popular, exigeix la seva dimissió i la de Pedro Sánchez per no exigir-la. Altres partits com Sumar, a través de Verónica Barbero, i Esquerra Republicana, amb Ester Capella, han expressat les seves preocupacions sobre el procés judicial. Aquest cas marca un precedent històric, sent la primera vegada que un Fiscal General de l’Estat és enviat a judici.