Alberto Núñez Feijóo ha anunciat canvis significatius a la direcció del Partit Popular (PP). Miguel Tellado substituirà Cuca Gamarra com a secretari general, mentre que Ester Muñoz assumirà el rol de portaveu al Congrés dels Diputats, reemplaçant el mateix Tellado. Aquests canvis, que seran aprovats al congrés del PP aquest cap de setmana a Madrid, responen a la voluntat de Feijóo d’enfortir l’oposició al govern de Pedro Sánchez. Tellado, de 51 anys, home de confiança de Feijóo i amb una trajectòria al PP gallec, es perfila com un perfil més dur i combatiu. Muñoz, de 40 anys, també destaca pel seu to combatiu a les sessions de control al govern. Feijóo ha destacat la joventut i experiència d’ambdós. Aquests nomenaments es produeixen després del recent intent fallit del PP d’impulsar una moció de censura contra Sánchez, després que tant Junts per Catalunya com el PNB es desmarquessin de la proposta. Feijóo ha reiterat la seva negativa a negociar amb Carles Puigdemont, i ha delegat en Gamarra els temes de justícia, interior i defensa.

La política espanyola i catalana es troba en un moment de tensió. Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha confirmat la seva intenció de presentar-se a la reelecció el 2027, tot i la crisi generada pel cas Cerdán, que ha implicat l’exsecretari d’Organització del PSOE en una trama de corrupció. Sánchez ha defensat la seva gestió, afirmant que el seu govern ha actuat amb contundència contra la corrupció i ha destacat la col·laboració amb la justícia. A més, ha celebrat la constitucionalitat de la llei d’amnistia, aprovada pel Tribunal Constitucional, argumentant que contribueix a la normalització de la situació a Catalunya. Paral·lelament, al Parlament de Catalunya, la sessió de control al president Salvador Illa ha estat marcada per la tensió. L’oposició, encapçalada per Junts i els Comuns, ha qüestionat la reunió no anunciada entre Illa i Sánchez, demanant transparència sobre el cas Cerdán. Alejandro Fernández (PP) ha protagonitzat el moment més tens de la sessió, acusant Illa d’estar involucrat en la compra de mascaretes defectuoses durant la pandèmia, una acusació que Illa ha negat rotundament. Finalment, la preocupació per l’aplicació de l’amnistia ha estat un altre punt de debat, amb partits com la CUP i ERC pressionant Illa per garantir la seva aplicació a tots els afectats.

Pedro Sánchez va enfrontar una cimera de l’OTAN tensa a la Haia, marcada per les crítiques a la seva negativa a augmentar la despesa militar al 5% del PIB, com la resta d’aliats. Malgrat intentar mantenir un perfil baix, va rebre crítiques de líders com Mette Frederiksen i Bart de Wever, que van qüestionar la seva proposta del 2,1%. Sánchez va defensar la seva posició, argumentant que és suficient per complir amb les obligacions militars i compatible amb el model social espanyol. La solitud de Sánchez a la foto de família va simbolitzar l’aïllament d’Espanya. Donald Trump, en un gir inesperat, va criticar durament la postura “terrible i hostil” d’Espanya i va amenaçar amb represàlies comercials. Mentrestant, a Espanya, Alejandro Fernández, líder del PP a Catalunya, va proposar vetar els pactes amb Junts, generant tensions amb la direcció d’Alberto Núñez Feijóo. Aquest últim, aprofitant l’empresonament de Santos Cerdán del PSOE per corrupció, va revifar la idea d’una moció de censura contra Sánchez, tot i les dificultats per aconseguir els suports necessaris. El Govern de Catalunya, liderat per Salvador Illa, va reiterar el seu suport a Sánchez, destacant els acords assolits en Rodalies, l’aeroport del Prat i el finançament. La Moncloa va ridiculitzar l’intent de Feijóo i va assegurar haver actuat amb contundència en el cas Cerdán. Finalment, el govern espanyol va anunciar l’ampliació del parc públic d’habitatge amb 40.000 habitatges de la Sareb.

Cuca Gamarra ha anunciat que deixarà el càrrec de secretària general del Partit Popular (PP) durant el congrés que se celebrarà aquest cap de setmana a Madrid. Gamarra ha sol·licitat a Alberto Núñez Feijóo ser rellevada del càrrec, argumentant que s’inicia una “nova etapa” per al partit. Feijóo ha acceptat la seva petició, tot i que Gamarra continuarà formant part de la cúpula del partit en un altre càrrec. Gamarra va ser nomenada secretària general per Feijóo el 2022, després de la sortida de Pablo Casado i la seva número dos, Teodoro García-Egea. Anteriorment, Gamarra havia exercit com a portaveu parlamentària durant el lideratge de Casado, i va ser una figura destacada en les crítiques al govern espanyol i els seus pactes. La decisió de Gamarra arriba en un moment de renovació interna al PP, i s’espera que el seu nou rol estigui vinculat a l’àrea de justícia. Aquest canvi s’emmarca en l’estratègia de Feijóo d’adaptar l’estructura del partit als seus reptes futurs.

La crisi que viu el PSOE arran del cas Santos Cerdán continua generant incertesa sobre el futur polític de Pedro Sánchez. L’empresonament de Cerdán, exsecretari d’organització del partit, per presumptes delictes d’organització criminal, suborn i tràfic d’influències, ha obligat Sánchez a defensar la “contundència” del partit contra la corrupció i prometre “màxima col·laboració” amb la justícia. El PSC, a través de la seva portaveu Lluïsa Moret, ha reiterat la “tolerància zero” amb la corrupció i el “respecte” a les decisions judicials, mostrant el seu suport a Sánchez. Mentrestant, Sánchez intenta mantenir el suport dels seus socis d’investidura, ERC i Junts, amb concessions com la reunió bilateral sobre el finançament singular per a Catalunya prevista pel 14 de juliol. La incertesa persisteix sobre l’abast de la reestructuració de l’executiva socialista i la designació del substitut de Cerdán, amb pressió perquè sigui una dona. El Comitè Federal del PSOE, que se celebrarà el 5 de juliol, serà clau per a la resolució d’aquestes incògnites i per avaluar la capacitat de Sánchez per resistir l’embat del cas i mantenir la seva majoria. La compareixença de Sánchez al Congrés el 9 de juliol, per donar explicacions sobre el cas, es presenta com un altre moment decisiu per al futur de la legislatura.

Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, ha ingressat a presó provisional sense fiança per ordre del jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, en el marc del Cas Koldo. Se l’acusa de delictes d’organització criminal, suborn i tràfic d’influències. La Fiscalia Anticorrupció i l’acusació popular, liderada pel PP, van sol·licitar la mesura per risc de fugida i destrucció de proves, així com per la possibilitat de influir en testimonis. El jutge ha acceptat els arguments, tot i que Cerdán ja no ocupa càrrecs públics. Durant la seva declaració, Cerdán només va respondre a les preguntes del seu advocat, Benet Salellas, negant totes les acusacions i presentant-se com a víctima d’una “persecució política” per la seva participació en pactes amb partits com Bildu i PNB, i les negociacions amb Junts. L’exdirigent socialista va qüestionar l’autenticitat dels àudios que l’incriminen, atribuint-los a una campanya de desprestigi contra ell i el PSOE. El cas gira al voltant de presumptes comissions il·legals en l’adjudicació d’obres públiques, amb la constructora Servinabar 2000 i Acciona en el punt de mira. Cerdán va argumentar que la seva participació en Servinabar no es va formalitzar i va justificar el seu interès per les obres com a part de la seva tasca com a secretari territorial del PSOE. Pedro Sánchez, president del govern espanyol, va defensar l’actuació “contundent” del partit i va prometre “màxima col·laboració” amb la justícia. El cas també implica l’exministre José Luis Ábalos i el seu assessor Koldo García, per als quals es van decretar mesures cautelars menys severes.

Les associacions conservadores de jutges i fiscals es van manifestar davant del Tribunal Suprem a Madrid per protestar contra les reformes impulsades pel govern espanyol, que modifiquen l’accés a les carreres judicial i fiscal i adapten la Fiscalia perquè els fiscals s’encarreguin de les investigacions penals. La manifestació, que va aplegar unes 3.000 persones segons la Delegació del Govern, va ser convocada per l’APM, la FJI, l’AF i l’APIF, i va servir com a preàmbul a la vaga convocada per a l'1, 2 i 3 de juliol. Els manifestants van reclamar “independència judicial” i van criticar Pedro Sánchez i Félix Bolaños, argumentant que els projectes de llei “amenacen la independència judicial” i “no responen a cap demanda social”. Van expressar la seva preocupació per l’augment del poder del Fiscal General de l’Estat i la reducció de l’autonomia dels fiscals. Jutgesses i Jutges per a la Democràcia no va secundar la mobilització. El CGPJ va declarar que la vaga no té suport normatiu. Malgrat les protestes, Bolaños va confirmar que el govern continuarà amb la tramitació parlamentària de les reformes, assegurant que compten amb una majoria parlamentària i que les crítiques són “infundades”.

Alberto Núñez Feijóo es prepara per a un congrés del PP a Madrid, on es preveu la seva ratificació com a president del partit. Isabel Díaz Ayuso, tot i les seves reserves inicials, ha decidit no presentar esmenes a la proposta de canvi en el sistema de primàries, que redueix la influència de la militància. Aquest canvi podria perjudicar les aspiracions d’Ayuso de liderar el partit en el futur, especialment si Juanma Moreno Bonilla es presenta com a candidat alternatiu amb el suport de Génova. Mentrestant, Felipe González ha amenaçat amb deixar de votar el PSOE si el Tribunal Constitucional avala la llei d’amnistia, considerant-la una “barrabassada”. González ha reiterat la seva crítica a Pedro Sánchez i ha instat a la convocatòria d’eleccions. Finalment, el congrés del PP també abordarà la qüestió de la relació amb Vox, amb una postura ambigua que no descarta pactes futurs, tot i que Feijóo ha expressat la seva preferència per governar en solitari. La situació de Carlos Mazón a la Generalitat Valenciana, després de la gestió de la DANA i el pacte amb Vox, també genera preocupació dins del PP. L’ombra d’una possible imputació de Mazón podria afegir més pressió a Feijóo, que ha criticat durament la corrupció del govern de Sánchez.

El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat la constitucionalitat de la llei d’amnistia del procés amb sis vots a favor de la majoria progressista, rebutjant el recurs presentat pel PP. La decisió, considerada una victòria per a l’independentisme, confirma que la norma no vulnera cap dret fonamental i obre la porta a l’acceleració de la seva aplicació. Líders del procés com Carles Puigdemont, Jordi Turull i Oriol Junqueras, esperen que la sentència del TC agilitzi la resolució dels recursos pendents i permeti l’aplicació efectiva de l’amnistia en els seus casos. S’espera que la tardor sigui un període clau per a la resolució de les qüestions pendents, incloent els recursos d’empara i la vista a Luxemburg sobre les qüestions prejudicials. Malgrat l’aval del TC, el Tribunal Suprem ha reiterat que no aplicarà l’amnistia a Puigdemont fins que es resolguin els recursos d’empara. La decisió del TC no té efecte directe sobre Puigdemont i Junqueras, ja que el Suprem no es pronunciarà fins a la resolució dels recursos. A més de l’amnistia, ERC i Junts pressionen per avançar en altres aspectes de la negociació amb Pedro Sánchez, com el finançament singular i l’oficialitat del català a Europa.

El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat la llei d’amnistia, una decisió celebrada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, qui ha instat el Tribunal Suprem (TS) a aplicar-la “amb diligència”, especialment en el cas de Carles Puigdemont. Illa ha destacat que l’amnistia ha marcat un punt d’inflexió per a la normalització política, amb més de 300 persones beneficiades, i ha reiterat el seu compromís amb un autogovern fort per a Catalunya dins d’Espanya i Europa. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha qualificat l’aval del TC com una “molt bona notícia” que contribueix a tancar una crisi política. Jaume Asens (Comuns) ha celebrat la decisió com una victòria del dret i un revés per al PP i Vox. En canvi, Alberto Núñez Feijóo (PP) ha titllat l’amnistia de “vergonya” i “transacció il·legal i corrupta”, mentre que Alejandro Fernández (PP català) ha criticat la decisió i ha acusat el president del TC de treballar per a Sánchez. Malgrat l’aval, la situació de Puigdemont i Oriol Junqueras no canvia, ja que el TS considera que el delicte de malversació no està inclòs en l’amnistia. ERC i Junts, tot i celebrar l’aval, han subratllat que la lluita per l’autodeterminació continua.