El 21è Congrés del PP va ser l’escenari d’un enfrontament polític, protagonitzat pels expresidents José María Aznar i Mariano Rajoy, que van criticar durament el govern de Pedro Sánchez. Aznar va qualificar la situació política de “naufragi” i va insinuar que Sánchez podria acabar a la presó per les seves negociacions amb independentistes, acusant-lo de pactar pressupostos i una amnistia amb “delinqüents”. Va advertir que la “continuïtat històrica” d’Espanya estava en joc i va criticar la gestió de Sánchez en la cimera de l’OTAN i l’apagada elèctrica. Rajoy, en un to més moderat, va coincidir en la crítica a la situació política, denunciant la “impunitat a canvi de govern” i la manca de pressupostos. Va expressar preocupació per la deriva del Tribunal Constitucional, que considera “una sucursal del govern”. Alberto Núñez Feijóo va destacar la presència d’Aznar i Rajoy com un “símbol d’unitat” del partit, contrastant amb la divisió del PSOE. Aznar va insistir en la necessitat de “reconstruir” el país després de la “destrossa” del “sanchisme” i va defensar la sobirania nacional, rebutjant un estat plurinacional. Va demanar a Feijóo que concentrés una àmplia majoria “a dreta i esquerra” per superar la crisi. Aznar també va criticar la corrupció del govern, tot i haver tingut ell mateix casos de corrupció durant el seu mandat.

Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, ha aconseguit apaivagar les tensions internes amb Isabel Díaz Ayuso sobre el model de primàries, gràcies a l’esclat de l’escàndol de corrupció que afecta el PSOE i que ha portat a la presó a Santos Cerdán, ex secretari d’Organització. Aquest escàndol, que també implica José Luis Ábalos i Koldo García, ha afeblit el govern de Pedro Sánchez i ha portat al PP a intentar, sense èxit, una moció de censura. Miguel Tellado, futur secretari general del PP, ha criticat els socis de Sánchez per no retirar-li el suport. Mentrestant, Sánchez ha nomenat Rebeca Torró com a nova secretària d’Organització, amb una direcció més col·legiada. Xavier Garcia Albiol presidirà el congrés del PP, on Feijóo serà reelegit president i presentarà la seva nova cúpula, amb un reforç de l’àrea econòmica amb Juan Bravo i Alberto Nadal, i la incorporació de Cuca Gamarra a la vicesecretaria de regeneració institucional. L’escàndol del PSOE ha generat un clima d’eufòria al PP, tot i que figures com José María Aznar i Mariano Rajoy han demanat calma. El congrés del PP es desenvolupa en un clima de pau orgànica, sense esmenes vives a debatre.

El PSOE celebrarà el seu Comitè Federal per ratificar la remodelació de la cúpula de Ferraz després de la crisi generada pel cas Santos Cerdán. Pedro Sánchez busca desvincular La Moncloa del partit per allunyar l’acció de govern de qualsevol sospita de corrupció, centrada en el “triangle tòxic” de Cerdán, Ábalos i García. Sánchez es centra en la cita per reforçar el sistema intern de funcionament i gestió, tot i afirmar que la “corrupció zero” no existeix. Rebeca Torró serà la nova secretària d’Organització, compartint càrrec amb Anabel Mateo Sánchez, Borja Cabezón i Francisco Salazar, en una secretaria “coral”. La diputada catalana Montse Mínguez, propera a Salvador Illa, substituirà Esther Peña com a portaveu a Ferraz, amb Enma López com a adjunta. S’esperen més dimissions a l’executiva, possiblement de col·laboradors propers a Cerdán. El PSOE reformarà el codi ètic per expulsar els clients de la prostitució, arran de les converses entre Ábalos i García. Sánchez prepararà mesures per apaivagar la militància i un nou organisme de garanties per a més transparència. El 9 de juliol, anunciarà iniciatives legislatives per endurir la lluita contra la corrupció. Sumar exigeix mà dura al PSOE. Dins el PSOE, algunes veus crítiques, com Emiliano García Page i Javier Lambán, i exministres de Zapatero i González, demanen la dimissió de Sánchez i eleccions anticipades. El PSC veu l’elecció de Mínguez com un reforç del seu projecte per a Catalunya, tot i els riscos potencials. Illa dona suport a Sánchez i a la continuïtat de la legislatura.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol i secretari general del PSOE, ha iniciat una renovació de l’executiva del partit arran dels escàndols de corrupció que impliquen Santos Cerdán, exsecretari d’Organització. Sánchez, juntament amb María Jesús Montero, vicepresidenta primera del govern espanyol, ha estat preparant els canvis a Sevilla. Rebeca Torró serà la nova secretària d’Organització, substituint Cerdán. Diversos membres de l’executiva, especialment pròxims a Cerdán, com Juanfran Serrano, seran reemplaçats. Sánchez vol assegurar-se que es compleixi el límit del 10% de membres de l’executiva amb càrrecs territorials, tal com estableixen els estatuts del PSOE. A més, s’esperen canvis en el funcionament i gestió del partit per evitar futurs escàndols. Yolanda Díaz, líder de Sumar, ha pressionat Sánchez per aquests canvis, demanant “senyals” abans del Comitè Federal del PSOE. Sánchez també anunciarà mesures relacionades amb la contractació de prostitutes, arran dels àudios de José Luis Ábalos i Koldo Garcia. Un acte amb dones socialistes s’ha convocat per reivindicar l’ànima feminista del partit.

Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, ha presentat un recurs al Tribunal Suprem contra el seu ingrés a la presó de Soto del Real, ordenat pel jutge Leopoldo Puente. La defensa de Cerdán, liderada per l’advocat Benet Salellas, argumenta que la decisió es basa en una “causa general” sense “material incriminatori”, i denuncia una interpretació dels indicis “contra el reu”. Salellas qüestiona la validesa de les gravacions presentades com a prova, atribuïdes a Koldo García, exassessor de José Luis Ábalos, i suggereix una possible col·laboració d’aquest amb la Guàrdia Civil. El recurs emfatitza la manca de proves que vinculin Cerdán amb les adjudicacions d’obres públiques presumptament irregulars, i nega qualsevol relació entre l’empresa Servinabar, en la qual Cerdán té participacions, i les adjudicacions investigades. A més, la defensa critica la “investigació prospectiva” i la suposada intenció de forçar una confessió. S’apunta a un possible vincle entre la Guàrdia Civil i sectors oposats a Pedro Sánchez, i es destaca la rellevància del proper comitè federal del PSOE enmig d’aquesta polèmica. Sumar, soci del PSOE, ha urgit Sánchez a actuar per garantir l’estabilitat del govern.

Pedro Sánchez es troba sota una creixent pressió arran dels escàndols de corrupció, com el cas de Santos Cerdán, i la seva resposta ha estat considerada insuficient. Davant la crisi, Sánchez planeja anunciar reformes contra la corrupció al Congrés i un paquet de mesures socials al setembre, amb l’objectiu de revitalitzar el curs polític. Sumar, liderat per Yolanda Díaz, pressiona per avançar en l’agenda social i demana anuncis en aquest sentit abans del setembre. Mentrestant, figures com Javier Cercas, Felipe González i Alfonso Guerra han criticat Sánchez, alguns demanant pactes amb el PP. Cercas, en un article, va qualificar Junts com a partit d’extrema dreta i va demanar la dimissió de Sánchez, tot i que aquesta acció requeriria els vots de Junts. Aquesta situació es produeix en un context d’escalfament dins del PSOE i un estat profund que rebutja els pactes de Sánchez amb l’esquerra i els independentistes. Sánchez busca un equilibri complicat per satisfer les demandes dels seus socis i calmar les tensions internes, mentre la dreta, liderada per Alberto Núñez Feijóo, observa la situació.

Alejandro Fernández, president del PP català, es troba en una situació precària. El congrés del PP a Madrid d’aquest cap de setmana no abordarà el seu relleu, tot i que Génova ho considera des del 2022. La decisió s’ajornarà fins després de les eleccions generals del 2027, donant-li un respir a Fernández, qui reconeix la seva posició inestable. Malgrat el seu reforçament després de les eleccions al Parlament del 2024, on el PP va augmentar de 3 a 15 diputats, la seva posició continua sent feble. Fernández ha presentat una esmena a la ponència ideològica del partit per vetar pactes amb Junts, oposant-se a la línia de Feijóo. Aquesta acció busca consolidar el seu suport a Catalunya i a la resta d’Espanya, on ha presentat el seu llibre, crític amb la direcció nacional. Mentrestant, Daniel Sirera, líder del PP a Barcelona i ponent de la ponència estatutària, es perfila com a possible substitut. El congrés també aprovarà un nou sistema de primàries que no convenç ni a Fernández ni a Isabel Díaz Ayuso, ja que prefereixen un sistema on la militància tingui més pes.

El Govern català ha confirmat que entregarà el Premi Guillem Agulló el darrer trimestre del 2025, després d’una polèmica generada per la incertesa sobre el futur del guardó. La consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, ha assegurat que s’estan coordinant amb la família d’Agulló per definir la data exacta. La confusió va sorgir arran de la denúncia de la família, que afirmava haver-se assabentat per la premsa que el premi no s’entregaria aquest any. El Govern, però, ho ha qualificat de “malentès” i ha negat qualsevol intenció d’eliminar o rebaixar el valor del premi. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha afirmat que la voluntat de l’executiu era “redefinir” el premi i dotar-lo econòmicament, i ha deixat la porta oberta a mantenir el format actual. El Premi Guillem Agulló es va crear al País Valencià el 2016 pel Botànic (PSPV, Compromís i Podem) en honor al jove activista assassinat per l’extrema dreta. El PP, amb el suport de Vox, va deixar de concedir-lo el 2024, moment en què el Govern català en va assumir la gestió. La família d’Agulló havia demanat la devolució de la concessió del premi després de la incertesa generada per la possible integració del guardó dins dels premis LAYA.

La cimera de l’OTAN ha estat l’escenari d’una topada entre Pedro Sánchez i Donald Trump per la despesa militar. Sánchez, amb el suport de Sumar, ha defensat un “règim singular” per a Espanya, negant-se a comprometre’s amb el 5% del PIB en defensa exigit per Trump i l’OTAN, liderada per Mark Rutte. Aquesta postura, que només ha rebut el suport tímid de Bèlgica i Eslovènia, ha generat crítiques del PP, amb Alberto Núñez Feijóo titllant Sánchez de “triler”. Paral·lelament, l’empresonament de Santos Cerdán ha agreujat la crisi política del govern espanyol. El PP ha intentat capitalitzar la situació, pressionant els socis d’investidura de Sánchez per retirar-li el suport i facilitar una moció de censura. No obstant això, Junts ha instat el PP a negociar directament amb Carles Puigdemont, mentre que Esquerra ha rebutjat donar suport a Feijóo. Sumar, per la seva banda, ha exigit mesures contra la corrupció al PSOE com a condició per mantenir l’estabilitat del govern. Sánchez, mentrestant, confia en mantenir el suport dels seus socis i ha reiterat la seva intenció de presentar-se a les eleccions generals del 2027. La situació es manté tensa, amb un ple monogràfic al Congrés previst per al 9 de juliol per abordar el cas de corrupció. Sánchez, per la seva banda, intenta guanyar temps i utilitza la seva agenda internacional per reivindicar el seu executiu.

La reunió entre el PSOE i Sumar per abordar l’estat de la coalició després de l’entrada a presó de Santos Cerdán ha acabat sense avenços significatius. Sumar, liderat per Yolanda Díaz i representat a la reunió per Ernest Urtasun, ha urgit el president Pedro Sánchez a “moure’s” si vol esgotar la legislatura. Urtasun ha criticat la “falta d’urgència” del PSOE i ha advertit del risc que la legislatura “embarranqui” per l’immobilisme dels socialistes. Sumar ha presentat un paquet de mesures de regeneració i ha demanat “audàcia” i mesures “valentes” contra la corrupció. La formació liderada per Díaz també ha reclamat avanços en l’agenda social, especialment en matèria d’habitatge, i el desbloqueig de la remuneració dels permisos i la prestació universal per fill a càrrec. Mentrestant, el PSOE, representat per María Jesús Montero, Félix Bolaños i Rafael Simancas, ha intentat rebaixar la tensió, qualificant la reunió de “cordial” i destacant la coincidència en la necessitat d’impulsar la legislatura. El PSOE ha assegurat que estudiarà les propostes de Sumar per a la compareixença de Sánchez el 9 de juliol. Malgrat la crisi, Alberto Núñez Feijóo no ha aconseguit, de moment, bastir una alternativa parlamentària. Les converses amb els socis de Sánchez no han donat fruits, amb Junts demanant una reunió amb Feijóo a Waterloo i el PNB esperant la compareixença de Sánchez.