La Generalitat, juntament amb els principals operadors de telecomunicacions i ajuntaments, ha signat el protocol TelcoCat per millorar la connectivitat a Catalunya. L’objectiu és garantir la connexió del 100% del territori, prioritzant la cohesió territorial i el desenvolupament econòmic. L’acord preveu el desplegament de més de 8.000 quilòmetres de fibra òptica i la millora de la telefonia mòbil, connectant 738 municipis. A partir de setembre, s’habilitarà un servei d’atenció telefònica en català per gestionar incidències i evitar la desconnexió d’àrees rurals, especialment en situacions d’emergència. Albert Dalmau, conseller de la Presidència, ha destacat la importància d’aquesta connectivitat per al desenvolupament del país. L’acord, escenificat a Monistrol de Montserrat, respon a les interrupcions de servei viscudes al Pirineu durant el Nadal de 2024 i a altres incidències com les dels incendis a la Segarra i el Baix Ebre. El protocol TelcoCat estableix tres nivells d’actuació segons la gravetat de les incidències, amb una línia 900 prioritària per a ajuntaments i operadors. En casos més greus, la Generalitat coordinarà la gestió amb les operadores. Entre els operadors participants, hi ha Telefónica, Vodafone, Orange i Parlem, entre d’altres. Entitats locals com la Federació de Municipis de Catalunya també formen part de l’acord. Aquest protocol busca crear un sistema de telecomunicacions més resilient a Catalunya.

Francisco Camps, expresident de la Generalitat Valenciana, ha anunciat la seva intenció de tornar a liderar el Partit Popular al País Valencià. En un acte a València davant de militants i simpatitzants, Camps va expressar el seu desig de presidir el PPCV, presentant-se com una alternativa a l’actual líder, Carlos Mazón. Tot i això, va assegurar que el seu projecte “il·lusionant” compta amb tots els que tenen responsabilitats polítiques, incloent Mazón. Camps va defensar la seva lleialtat al partit, destacant el seu silenci durant anys de pèrdues electorals i l’aparició de nous partits. Va prometre “absoluta lleialtat” a Alberto Núñez Feijóo, tot i criticar subtilment l’afirmació de Feijóo que al recent congrés del PP hi eren presents tots els que havien construït el partit. Camps va emfatitzar la necessitat de recuperar la influència del PPCV, recordant les majories absolutes aconseguides durant la seva presidència i la d’Eduardo Zaplana. Finalment, va destacar el paper important que tindrà la figura de Rita Barberá en el seu projecte. L’acte va comptar amb la presència de figures com Sonia Castedo i Emilio Llopis.

El PSOE s’enfronta a una crisi interna a causa dels casos de corrupció que impliquen Santos Cerdán i José Luis Ábalos, així com per la polèmica sobre els àudios masclistes. La renúncia de Paco Salazar s’interpreta com un acte de “foc amic” i un símptoma de la pèrdua de control de Pedro Sánchez sobre el partit. Aquesta situació ha generat preocupació entre els dirigents socialistes, que veuen una crisi d’identitat i una debilitat creixent del president. Malgrat la crisi, Sánchez ha rebut el suport precari dels seus socis parlamentaris, més motivat per la por a un govern del PP amb Vox que per la confiança en el president. Yolanda Díaz, ERC, Bildu i el BNG han expressat el seu suport condicionat, mentre que Junts i el PNB han advertit que Sánchez està “en pròrroga”. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, ha aprofitat la situació per intentar desestabilitzar el govern, però la seva dependència de Vox li impedeix aconseguir els suports necessaris per a una moció de censura. Sánchez ha comparegut al Congrés per donar explicacions i ha proposat un pla anticorrupció per intentar recuperar la confiança dels seus socis. La situació política es manté inestable, amb un govern sense pressupostos a la vista i una oposició a l’expectativa.

Pedro Sánchez, enmig de la crisi del PSOE per la presumpta corrupció de Santos Cerdán, va comparèixer al Congrés per retre comptes i anunciar reformes. El PSC, liderat per Salvador Illa, ha reforçat el seu suport a Sánchez, amb Montse Mínguez com a nova portaveu del PSOE. Malgrat la crisi, Sánchez manté el suport del partit, exceptuant Emiliano García-Page, i dels seus socis d’investidura. La dimissió de Francisco Salazar per acusacions d’assetjament ha agreujat la situació. Sánchez proposarà mesures de regeneració democràtica, incloent sancions a empreses implicades en corrupció i inhabilitació de càrrecs públics condemnats. Es preveuen canvis al Govern, possiblement després de l’agost, amb la sortida de María Jesús Montero per centrar-se en les eleccions andaluses. Els socis d’investidura, com Yolanda Díaz (Sumar), ERC i Junts, exigeixen mesures contra la corrupció i el compliment dels acords, però no volen la caiguda del govern, evitant així un possible govern del PP amb Vox. El PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, critica Sánchez i els seus socis, però no té prou suport per a una moció de censura. La continuïtat de Sánchez és incerta, amb dificultats per aprovar els pressupostos i articular la majoria d’investidura.

El Partit Popular (PP), liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha celebrat el seu congrés amb l’objectiu principal de desbancar Pedro Sánchez de la Moncloa. Aprofitant la situació crítica del PSOE, agreujada pels casos de corrupció que afecten dirigents socialistes com Cerdán, Ábalos i Koldo, el PP busca intensificar la pressió sobre Sánchez i els seus socis de govern. El nomenament de Miguel Tellado com a secretari general i d’Ester Muñoz com a portaveu parlamentària reforça aquesta estratègia ofensiva. Tellado va plantejar la possibilitat de canviar la llei electoral per limitar el poder dels partits independentistes com ERC, Junts, EH Bildu i PNB, argumentant que aquests grups, amb pocs escons, exerceixen una influència excessiva en la governabilitat d’Espanya. Tot i que defensa el consens amb el PSOE per a qualsevol reforma electoral, Tellado critica Sánchez per haver donat massa poder a aquests partits. El congrés del PP, marcat per la intervenció d’Isabel Díaz Ayuso, s’ha centrat en l’estratègia per a les properes eleccions, deixant de banda temes com l’economia o la política internacional.

Alberto Núñez Feijóo ha estat reelegit president del Partit Popular (PP) amb un aclaparador 99,24% dels vots durant el comitè nacional celebrat a Madrid. Feijóo, que va superar el percentatge de vots obtingut al congrés de Sevilla del 2022, es presenta com l’única alternativa a la “decadència política” actual i s’ha compromès a “reconstruir el país”. El seu objectiu és aconseguir 10 milions de vots i guanyar les eleccions, presentant el PP com a garant de la unitat d’Espanya i oposant-se a la “prepotència” i “deteriorament institucional” que atribueix al govern de Pedro Sánchez. Mentrestant, el PSOE s’enfronta a una crisi interna arran de les acusacions contra Paco Salazar, exsecretari general de coordinació institucional a la Moncloa, per comportaments inadequats. La dimissió de Salazar, home de confiança de Sánchez, ha obligat el president a reestructurar el seu equip i ha estat interpretada dins del PSOE com una “vendetta política”. Aquest escàndol ha eclipsat el comitè federal del PSOE, que pretenia contraprogramar el congrés del PP, i ha reforçat la imatge de Feijóo com a líder fort. L’elecció de Miguel Tellado i Ester Muñoz per a l’equip de Feijóo, juntament amb la incorporació de Cayetana Álvarez de Toledo, Joan Fernández Benítez i Daniel Sirera al Comitè Executiu Nacional, marca un nou rumb per al PP.

Un dissabte de juliol ha marcat un fort contrast entre el Congrés del PP a Ifema (Madrid) i el Comitè Federal del PSOE a Ferraz. Mentre el PP celebrava la unitat i l’imminent lideratge d’Alberto Núñez Feijóo, el PSOE afrontava un dels seus comitès més difícils, marcat per la renúncia de Francisco Salazar de l’executiva federal després de denúncies d’assetjament sexual. Miguel Tellado, nou secretari general del PP, va qualificar el comitè del PSOE de “vetlla” i “funeral”, criticant la gestió de Pedro Sánchez i els casos de corrupció vinculats al partit. Aznar i Rajoy van donar suport a Feijóo, carregant contra el “deteriorament democràtic” a Espanya i la “corrupció” de Sánchez. El PP, amb un ambient festiu, va aprovar la candidatura de Feijóo sense disputes, amb la participació de líders internacionals com Luís Montenegro i Manfred Weber. Mentrestant, Sánchez, visiblement desmillorat, va intentar animar un PSOE desanimat, que va de la resignació a la indignació. El PP confia en un canvi imminent, mentre el PSOE busca recuperar l’energia i sortir del forat.

Paco Salazar, qui havia de ser nomenat secretari d’Anàlisi i Acció Electoral del PSOE i adjunt a la secretaria d’organització, ha renunciat als seus càrrecs, tant al partit com a la Moncloa, després de ser acusat de “comportaments inadequats” amb diverses dones. Les acusacions, publicades per eldiario.es, inclouen comentaris obscens, invitacions a sopar fora de l’horari laboral i fins i tot insinuacions de compartir allotjament. Aquestes denúncies han provocat un retard en el Comitè Federal del PSOE, on Pedro Sánchez buscava consolidar els canvis a la direcció després de la dimissió de Santos Cerdán per corrupció i les revelacions sobre José Luis Ábalos i Koldo García, implicats en un escàndol relacionat amb la prostitució. Rebeca Torró assumirà la secretaria d’organització, acompanyada per Anabel Mateo Sánchez i Borja Cabezón. La renúncia de Salazar s’afegeix a la complexa situació que travessa el PSOE, marcada per acusacions de corrupció i comportaments inapropiats. El PSOE ha iniciat diligències d’informació, tot i que afirma no haver rebut denúncies prèvies a través dels canals oficials. Pilar Alegría va defensar inicialment a Salazar, mentre que altres dirigents com Adriana Lastra i Pedro Casares es van mostrar contraris al seu nomenament. El lloc de Salazar a l’executiva quedarà vacant. Sánchez ha demanat a la militància que utilitzi els canals interns de denúncia.

Durant el XXI Congrés Nacional del PP a Madrid, Toni Nadal, exentrenador de Rafael Nadal, va intervenir en un diàleg amb Noelia Núñez, vicesecretària de Mobilització i Repte Digital del partit. Nadal va aprofitar l’ocasió per defensar l’ús del català a Mallorca, corregint afirmacions prèvies que qüestionaven la unitat de la llengua. Va criticar la politització excessiva de temes com la llengua, argumentant que els filòlegs són els experts en la matèria. A més, va advertir sobre la “corrupció ideològica” i va instar el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, a envoltar-se d’un bon equip i evitar la confrontació. Nadal va emfatitzar la importància de l’ètica i va qüestionar els aforaments, defensant la igualtat davant la llei. Finalment, va condicionar l’èxit del PP al comportament dels seus membres, afirmant que el partit només serà el millor si la seva gent actua correctament.

José Luis Rodríguez Zapatero, expresident del govern espanyol, ha emergit com a figura clau en la mediació política durant el mandat de Pedro Sánchez. Malgrat haver donat suport inicialment a altres candidats socialistes, Zapatero s’ha convertit en un aliat estratègic de Sánchez, facilitant la formació del primer govern de coalició amb Pablo Iglesias (Podem) i millorant les relacions amb els partits independentistes catalans, ERC i Junts. Aquesta mediació esdevé crucial després de l’empresonament de Santos Cerdán, negociador del PSOE amb Junts, acusat de corrupció. Zapatero, que va impulsar lleis com la del matrimoni homosexual i la de dependència durant el seu mandat, busca ara que Sánchez continuï la seva línia política, tot i el context advers marcat per escàndols i la sensació de paràlisi política. Mentrestant, Mariano Rajoy, en el Congrés Nacional del PP, ha criticat durament el govern de Sánchez, qualificant-lo de “pacte indigne” i denunciant la “pitjor corrupció” per haver ofert una amnistia a canvi de poder. Rajoy ha instat a “recuperar la moral pública” i ha criticat la decisió del Tribunal Constitucional sobre l’amnistia. En un altre àmbit, l’actor Eduard Fernández ha rebut el Premi Nacional de Cinematografia per les seves interpretacions a El 47 i Marco.