El president Salvador Illa encara el seu segon Debat de Política General al Parlament de Catalunya amb el repte principal d’aconseguir l’aprovació dels pressupostos del 2026. Durant la seva intervenció, s’espera que anunciï una nova proposta en matèria d’habitatge per fomentar la col·laboració publicoprivada i la construcció d’habitatges privats. El debat posarà a prova la relació amb els seus socis d’investidura, ERC i els Comuns, que el pressionaran per complir els acords signats. ERC condiciona qualsevol negociació pressupostària a avenços concrets en el finançament singular, mentre que els Comuns reclamen més acció en polítiques d’habitatge. Mentrestant, Junts per Catalunya, principal partit de l’oposició, utilitzarà el debat per vincular la política catalana a l’estabilitat del govern de Pedro Sánchez a Madrid. La immigració i les infraestructures seran altres temes destacats.

El Govern espanyol afronta una votació crítica al Congrés per aprovar un decret d’embargament d’armes a Israel, una iniciativa que ha generat una forta tensió amb Podem. La formació liderada per Ione Belarra qualifica la mesura d’“embargament fake”, ja que considera que no atura ni la compra a empreses filials israelianes ni el trànsit d’armament per ports espanyols. Per la seva banda, l’executiu, representat per figures com Pilar Alegría i Carlos Cuerpo, defensa el decret com un pas coherent i contundent per aturar el “genocidi” a Palestina, alhora que condemna el terrorisme de Hamàs. La convalidació del decret depèn d’un equilibri parlamentari complex, amb el suport crític d’ERC, que el veu insuficient, i els dubtes de Junts, mentre que el PP i Vox s’hi oposen frontalment.

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos d’empara presentats per Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-los la llei d’amnistia pel delicte de malversació. Aquesta decisió, que no va ser unànime a causa del vot en contra de quatre magistrats conservadors, obre una fase clau per al futur de l’expresident. No obstant això, el TC ha rebutjat la petició de suspendre de manera urgent l’ordre de detenció nacional contra Puigdemont, en no apreciar una urgència excepcional. El conflicte rau en la interpretació del Tribunal Suprem, que considera que els líders de l'1-O van obtenir un “benefici personal de caràcter patrimonial”, un supòsit exclòs de l’amnistia. El tribunal també ha acceptat recursos similars d’altres líders com Oriol Junqueras o Jordi Turull, però no s’espera una resolució definitiva fins a principis del pròxim any.

El govern de Pedro Sánchez ha anunciat una proposta per blindar el dret a l’avortament a la Constitució i una reforma legal per impedir la difusió d’informació sense base científica a les dones que volen interrompre l’embaràs. Aquesta iniciativa sorgeix com a resposta directa a una moció aprovada a Madrid pel Partit Popular i Vox per informar sobre una suposada “síndrome postavortament”, no reconeguda per la ciència. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha rebutjat rotundament la reforma constitucional, qualificant-la d’innecessària i de “cortina de fum”, i ha recordat que el seu suport és imprescindible per a la seva aprovació. Aquest enfrontament polític evidencia la posició històricament conflictiva del PP respecte a aquest dret, una tensió que l’executiu aprofita per subratllar les contradiccions dels populars i la seva dependència de l’extrema dreta.

La intercepció de la Flotilla Global Sumud per part d’Israel i la detenció dels seus activistes, entre ells la diputada de la CUP Pilar Castillejo, va provocar una crisi política al Parlament de Catalunya. La cambra va suspendre el ple a instàncies de PSC, ERC, Comuns i la CUP, una decisió que va evidenciar la divisió amb Junts, que es va abstenir de signar una declaració condemnant el “genocidi”. El president del Parlament, Josep Rull, va exigir formalment l’alliberament “immediat i incondicional” dels detinguts. Aquests van afrontar un procés administratiu que, tant si acceptaven una deportació exprés com si no, culminava amb una prohibició d’entrada a Israel durant 10 anys. Finalment, el ministre José Manuel Albares va anunciar l’alliberament dels 28 activistes espanyols restants, mentre figures alliberades com Ada Colau denunciaven maltractaments.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfrontarà a un judici inèdit al Tribunal Suprem del 3 al 13 de novembre, convertint-se en el primer cap del ministeri públic a ser processat. Se l’acusa d’un delicte de revelació de secrets per la presumpta filtració d’un correu electrònic on la defensa d’Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, proposava un pacte per admetre un frau fiscal. García Ortiz defensa la seva innocència, i la seva defensa, exercida per l’Advocacia de l’Estat, ha justificat el tancament del seu compte de correu personal per la recepció de missatges hostils després que les seves dades es filtressin en un informe de la UCO. El judici comptarà amb uns quaranta testimonis, incloent-hi González Amador i el cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, i serà vist per un tribunal que inclou magistrats com Manuel Marchena i Carmen Lamela.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, s’ha reunit amb el papa Lleó XIV al Vaticà, convertint-se en el primer dirigent de l’Estat rebut pel nou pontífex. En el marc del Mil·lenari de Montserrat, Illa ha convidat formalment el papa a Catalunya per a dos esdeveniments clau: la finalització de la construcció de la torre de Jesús de la Sagrada Família i la commemoració del centenari de la mort d’Antoni Gaudí el 2026. Durant l’audiència, acompanyat pel conseller Ramon Espadaler i l’ambaixadora Isabel Celaá, es va tractar la preocupació per la situació mundial, especialment a Gaza, i l’“excés de polarització i tensions creixents”. Illa va destacar la necessitat de promoure els valors de l’humanisme cristià per asserenar el clima global, i va lliurar diversos obsequis al pontífex.

En el vuitè aniversari del referèndum de l'1-O, els líders independentistes Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han protagonitzat actes polítics per separat per reafirmar els seus projectes. Des de Bèlgica, Puigdemont ha reivindicat el compromís amb l'1-O i ha fet una crida a la “unitat i la transversalitat”, demanant mobilitzar tothom sense distinció d’origen, en un missatge que contrasta amb l’ascens de l’extrema dreta. Per la seva banda, Junqueras ha oficialitzat la seva intenció de ser candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat, presentant-ho com una “nova ambició nacional” i una forma de justícia reparativa, tot i que el seu principal obstacle és la inhabilitació per malversació. Ambdós moviments subratllen els interessos polítics i personals entrellaçats dels dos líders, que es posicionen de cara al futur en un context marcat per la negociació amb el PSOE i els reptes interns del moviment.

En el vuitè aniversari del referèndum de l’1-O, el panorama polític català mostra dues realitats divergents. D’una banda, líders independentistes com Carles Puigdemont i Jordi Turull commemoren la data des de Cornellà del Terri, fent una crida a recuperar la “unitat i transversalitat” que van fer possible la votació i a acabar la feina començada. D’altra banda, es constata una normalització de les relacions institucionals amb la monarquia. El rei Felip VI ha incrementat les seves visites a Catalunya, trobant una oposició social molt menor que en anys anteriors, amb excepcions puntuals com a Montserrat. Aquesta distensió es reflecteix en l’assistència de figures com el president Salvador Illa o el president del Parlament, Josep Rull, a actes com els Premis Vanguardia, posant fi al “cordó sanitari” previ.

Espanya ha reforçat la seva posició sobre el conflicte entre Israel i Palestina, amb el Rei Felip VI denunciant el “brutal i inacceptable patiment” dels palestins durant una visita d’Estat a Egipte. Aquesta visita, que va incloure reunions amb el president Abdelfatah al-Sisi i el secretari general de la Lliga Àrab, Ahmed Abul Gheit, s’emmarca en un context de creixent pressió internacional sobre Israel. El govern de Pedro Sánchez ha aprovat un embargament d’armes a Israel, tot i que el decret inclou una clàusula que permet excepcions per “interès general”, un punt que ha generat crítiques de Sumar. Aquesta mesura se suma a altres ja anunciades, com la prohibició d’entrada de vaixells amb combustible per a les forces israelianes i la limitació de serveis consulars als ciutadans espanyols en assentaments il·legals. Sánchez, present a l’Assemblea General de les Nacions Unides, on el conflicte de Gaza és central, ha defensat aquestes mesures com a necessàries per “aturar el genocidi a Gaza”. El Rei Felip VI encapçalarà la delegació espanyola a l’Assemblea, i pronunciarà un discurs on la situació a Gaza tindrà un paper destacat. El ministre José Manuel Albares ha reiterat el compromís del govern espanyol per pressionar Israel i aturar la “matança sense fi” a Gaza.