El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha examinat la llei d’amnistia aplicada als líders del procés independentista, arran de les preguntes prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes i l’Audiència Nacional. La Comissió Europea, tot i negar que l'1-O afectés els interessos econòmics de la UE, ha qüestionat l’interès general de l’amnistia, considerant-la part d’un acord polític per a la investidura del govern espanyol. L’advocat de la Comissió, Carlos Urraca, ha criticat la manca de claredat i precisió de la llei i la no aplicació de les recomanacions de la Comissió de Venècia. L’Advocacia de l’Estat, representada per Andrea Gavela, ha defensat la constitucionalitat de la llei i la seva justificació en la superació del conflicte polític. Les defenses dels ex alts càrrecs, com Artur Mas i Carles Puigdemont, han argumentat que l’amnistia no vulnera la legislació europea i contribueix a la reconciliació. Societat Civil Catalana i Vox actuen com a acusació popular en els casos relacionats amb el Tribunal de Comptes i l’Audiència Nacional, respectivament. El TJUE ha analitzat també la causa contra membres dels CDR (Operació Judes), acusats de terrorisme. La sentència final, que es farà esperar, correspondrà a la justícia espanyola.

El jutge Leopoldo Puente del Tribunal Suprem investiga el cas Cerdán, sol·licitant informació a Hisenda i la Seguretat Social sobre les finances dels polítics i empresaris implicats. S’ha requerit informació al Congrés i al PSOE sobre les retribucions i donacions de José Luis Ábalos entre 2014 i 2024, després que Hisenda detectés discrepàncies entre les donacions declarades i les registrades. Paral·lelament, s’investiga la filtració de fotografies de Santos Cerdán a la presó de Soto del Real, amb l’advocat Benet Salellas presentant una queixa formal. A més, la defensa de Cerdán ha sol·licitat al Suprem informació sobre les col·laboracions de Koldo García Izaguirre amb la Guàrdia Civil entre 2018 i 2024, qüestionant el seu paper com a “agent provocador” en les gravacions que serveixen de prova en el cas de presumpte cobrament de comissions a canvi d’adjudicacions d’obra pública. La Fiscalia Anticorrupció defensa la validesa de les proves presentades per Koldo García. El jutge també ha requerit la vida laboral de Cerdán, Koldo García, la seva exdona Patricia Uriz, i cinc empresaris investigats a la Tresoreria General de la Seguretat Social per determinar els seus vincles laborals entre 2014 i 2024.

Borja Sémper, portaveu del PP, ha anunciat públicament que pateix un càncer en fase inicial. La detecció del tumor cancerós es va produir durant una revisió mèdica rutinària. Sémper, de 49 anys, ha assegurat que l’expectativa mèdica és de curació i que les perspectives són “raonables”. El dirigent popular ha expressat la seva intenció de continuar treballant si la seva salut i el tractament li ho permeten, tot i que ha reconegut que la seva presència pública podria veure’s alterada a causa del tractament “exigent” que haurà de seguir. Sémper ha explicat que ha decidit compartir la notícia per responsabilitat i per evitar especulacions, tot i que ha admès que no li agrada parlar de temes personals públicament. Ha subratllat que el càncer és una malaltia que afecta a moltes persones i que ell no és un cas “especial”. El polític basc ha afirmat que el tractament podria comportar canvis físics i afectar la seva disponibilitat per a actes públics, incloent les rodes de premsa habituals.

La Generalitat i l’Estat han pactat les bases d’un nou model de finançament per a Catalunya, generalitzable a altres comunitats autònomes. L’acord reconeix la singularitat catalana i preveu la recaptació progressiva d’impostos per part de la Generalitat, començant per l’IRPF. Tot i això, no s’han concretat xifres ni terminis, i la plena recaptació de l’IRPF per part de Catalunya el 2026 no està garantida. El principi d’ordinalitat s’esmenta al preàmbul, però no a l’acord en si. El nou model implica que Catalunya recapti els seus impostos i transfereixi una part a l’Estat pels serveis prestats. La resta es destinarà a competències autonòmiques i a la solidaritat amb altres comunitats. L’Estat finançarà les competències singulars de Catalunya. El conseller Albert Dalmau ha celebrat l’acord com un “canvi de paradigma”, mentre que el ministre Ángel Víctor Torres ha destacat el compromís de desplegar la Hisenda catalana i enfortir l’ATC. S’ha creat un grup de treball per abordar la gestió de l’IRPF, que actualment suposa 30.000 milions d’euros anuals, i l’ERC presentarà una proposició de llei per modificar la legislació. L’acord requereix modificacions legals importants, i les majories necessàries al Congrés no estan garantides. Oriol Junqueras, president d’ERC, ha advertit que el suport del seu partit a futures decisions del PSOE depèn de la concreció d’aquest acord. L’expert Oriol Amat considera clau que els impostos que es quedin a Catalunya siguin proporcionals a l’esforç fiscal dels catalans.

Carlos Mazón celebra dos anys com a president de la Generalitat Valenciana, assegurant-se un sou públic de 75.000 euros durant els pròxims dos anys gràcies a la seva incorporació al Consell Jurídic Consultiu. Aquest aniversari arriba enmig d’un context polític convuls marcat per la coalició inicial amb Vox, la posterior ruptura i la gestió controvertida de la catàstrofe de la DANA, que va generar una forta crítica a Mazón i va posar en risc la seva continuïtat. Aquesta situació ha impulsat l’ascens d’opcions municipalistes com Ens Uneix i la Unió Municipalista, que busquen capitalitzar la desafecció política i obtenir representació a les Corts Valencianes. La Unió Municipalista, liderada per Natàlia Enguix, critica la gestió dels partits tradicionals durant la DANA i aposta per una política de proximitat. El seu objectiu és presentar llistes a la província de València, especialment a les zones afectades per la DANA, i rebaixar el llindar electoral del 5% al 3% per facilitar la seva entrada al Parlament. Mentrestant, Francisco Camps ha presentat la seva candidatura per liderar el PP valencià, fet que afegeix incertesa al futur polític de Mazón. Les enquestes, però, suggereixen una possible revalidació del govern de PP i Vox.

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha presentat un pla de 15 mesures per combatre la corrupció, centrat en partits polítics, càrrecs públics, institucions i empreses. El pla inclou la creació d’una Agència d’Integritat Pública inspirada en l’Oficina Antifrau de Catalunya, l’extensió de la metodologia de control dels Fons Next Generation, la introducció d’intel·ligència artificial per detectar anomalies en la contractació pública, i l’exigència de sistemes de compliance a empreses que contractin amb l’administració. A més, es reforçarà la transparència, es protegiran els denunciants, s’enduriran les penes per delictes de corrupció i es crearan llistes negres d’empreses condemnades. Experts com Simona Levi (Xnet), Itziar González (Observatori contra la Corrupció) i Jaume López (UPF) han valorat positivament algunes mesures, però han destacat la falta de concreció, la necessitat de fiscalització independent i la importància de dotar l’agència de recursos. Joan Ridao (UB) ha assenyalat la necessitat de més control en les licitacions i el finançament dels partits. S’ha qüestionat la independència de la nova agència i la seva relació amb organismes autonòmics existents, així com l’eficàcia de les llistes negres davant la capacitat de les empreses per canviar de nom. La dotació econòmica, el calendari d’implementació i la participació de la societat civil són aspectes clau per a l’èxit del pla.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat l’inici dels tràmits per desdoblar la C-55 al Bages, un tram conegut per la seva alta sinistralitat i congestió. L’obra, que s’estendrà fins al 2030, inclou una variant a Castellgalí i pretén millorar la mobilitat i la competitivitat econòmica de la Catalunya Central. Aquesta actuació respon a dècades de reivindicacions, amb protestes recurrents de la plataforma No més Morts a la C-55. Mentre alguns grups ecologistes proposen l’alliberament de la C-16 com a alternativa, la gratuïtat per a conductors locals en aquesta via ja està en vigor. Paral·lelament, Illa juga un paper crucial en l’estabilitat del govern de Pedro Sánchez. La seva figura s’ha convertit en un puntal de suport per a Sánchez, especialment davant les pressions derivades de casos judicialitzats. El PSC, sota el lideratge d’Illa, recolza fermament Sánchez, tot i les possibles implicacions futures. A Catalunya, el PSOE busca consolidar un nou model de governança, amb ERC fent balanç del compliment dels pactes i la Generalitat buscant un nou model de finançament. Junts per Catalunya, liderat per Carles Puigdemont, pressiona per la concreció de competències en immigració i l’oficialitat del català a la UE, a més d’una reunió entre Sánchez i Puigdemont. La seva estratègia busca influir en les negociacions amb el PSOE, deixant oberta la possibilitat d’un pacte amb el PP si s’accepten les seves condicions.

Alvise Pérez, eurodiputat de S’Ha Acabat la Festa (SALF), va declarar davant del Tribunal Suprem després de ser investigat per la recepció de 100.000 euros en efectiu de l’empresari Álvaro Romillo, conegut com a CryptoSpain. Pérez va admetre haver rebut els diners en un maletí negre, en bitllets de 50 i 100 euros, com a pagament per una “xerrada” de 30 minuts sobre llibertat financera. Va negar que els diners fossin destinats al finançament de la campanya electoral de SALF, afirmant que la campanya va costar només 30.000 euros i que els 100.000 euros no consten en els comptes del partit. Pérez va declarar haver utilitzat la meitat dels diners per a despeses personals i professionals, mentre que l’altra meitat roman en el seu poder. Romillo, també imputat en la causa, va contradir la versió de Pérez, assegurant que va lliurar els diners a l’aleshores candidat per a ser destinats al partit. El Tribunal Suprem investiga el cas per possibles delictes de finançament il·legal de partits, estafa, apropiació indeguda, blanqueig de capitals i falsedat documental. Aquesta és la tercera compareixença de Pérez davant del Suprem, on també s’enfronta a causes per falsedat i injúries contra Salvador Illa i Susana Gisbert. Romillo també està sent investigat per l’Audiència Nacional per una presumpta estafa piramidal a través de la plataforma Madeira Invest.

El PSOE es troba immers en una crisi arran dels àudios masclistes de José Luis Ábalos i Koldo García, i la corrupció que envolta Santos Cerdán, ara en presó. Pedro Sánchez, després d’expressar la seva indignació, ha anunciat la modificació del codi ètic del partit per expulsar els militants puteros. Aquesta mesura busca apaivagar el malestar de l’electorat femení, on el PSOE tenia un avantatge significatiu sobre el PP. El partit ha reiterat la seva postura abolicionista de la prostitució i el seu compromís amb la lluita contra la violència de gènere. Mentrestant, Salvador Illa intenta compaginar el seu rol com a president de la Generalitat amb el lideratge del PSC, donant suport a les bases socialistes davant la crisi. Paral·lelament, el CIS mostra una caiguda del PSOE, que empataria amb el PP en intenció de vot, mentre que Vox experimentaria un ascens significatiu. La popularitat de Sánchez també ha disminuït, tot i que manté el suport de les seves bases en la seva oposició a augmentar la despesa militar al 5% del PIB, tal com demana Donald Trump i l’OTAN. Aquesta postura, que contrasta amb la del PP i Vox, genera divisió entre la població espanyola.

El jutge Leopoldo Puente, del Tribunal Suprem, investiga el presumpte cobrament de comissions il·legals a canvi d’adjudicacions d’obra pública durant el mandat de José Luis Ábalos al Ministeri de Transports. A petició de la UCO, que ha detectat discrepàncies en els comptes d’Ábalos, el jutge ha requerit informació al PSOE i al Congrés dels Diputats. S’investiguen les donacions d’Ábalos al partit entre 2014 i 2024, ja que hi ha diferències entre les xifres declarades a Hisenda (44.729,29 euros) i els pagaments registrats (8.471,36 euros). El jutge també investiga les retribucions rebudes per Ábalos del Congrés durant el mateix període, on l’Agència Tributària registra 751.421,57 euros, mentre que els comptes d’Ábalos només mostren 79.841,74 euros. A més, s’està investigant la situació patrimonial de diversos empresaris imputats, entre ells Joseba Antxón Alonso, Antonio i Daniel Fernández Menéndez, Fernando Agustín Merino i José Ruz, així com la de Santos Cerdán i Koldo García, i la seva exdona, Patricia Uriz, per determinar possibles vincles amb la presumpta trama. L’objectiu és aclarir la situació econòmica d’Ábalos i la relació entre els empresaris i les adjudicacions d’obra pública.