Cristóbal Montoro, exministre d’Hisenda, ha estat imputat per un jutjat de Tarragona per presumptament beneficiar empreses del sector del gas durant el seu mandat al govern de Mariano Rajoy. La investigació judicial se centra en l’existència d’una “xarxa d’influència” orquestrada des del Ministeri d’Hisenda, que hauria permès a empreses gasistes, agrupades en l’Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AFGIM), influir en la redacció de lleis a canvi de contraprestacions econòmiques. Montoro, soci fundador del despatx Equipo Económico, hauria utilitzat la seva posició per afavorir aquestes empreses, que presumptament pagaven al seu bufet per obtenir reformes legislatives beneficioses, com ara rebaixes en l’Impost Especial sobre l’Electricitat i l’Impost d’Activitats Econòmiques. Entre els imputats hi ha també nou alts càrrecs del ministeri, alguns dels quals ocupen actualment posicions en empreses com EY, Gómez-Acebo i Pombo, Logista i Kreab. La Guàrdia Civil investiga 321 comptes bancaris i 339 productes financers per determinar el destí dels presumptes suborns i ha detectat fluxos de diners amb països estrangers. Montoro s’ha donat de baixa del PP arran de la imputació. El jutge imputa set delictes, entre els quals suborn, frau, prevaricació i tràfic d’influències.

La proposta de traspassar les competències d’immigració a la Generalitat ha generat una forta polèmica entre Podem i Junts. La secretària general de Podem, Ione Belarra, ha expressat la seva oposició al traspàs, argumentant que els Mossos d’Esquadra podrien dur a terme “batudes racistes basades en perfil ètnic”. Aquestes declaracions han provocat la reacció de destacats membres de Junts, com Carles Puigdemont i Jordi Turull, que han acusat Podem de tenir un discurs similar al de Vox en aquest tema i han recordat la tragèdia de Melilla del 2022, on van morir desenes de migrants, i la participació de la Guàrdia Civil en els fets, mentre Podem formava part del govern espanyol. Puigdemont ha criticat que l’esquerra espanyola prefereixi que les competències les gestioni un govern del PP i Vox abans que Catalunya. La discussió s’ha estès a altres figures polítiques, com Oriol Junqueras i Pablo Iglesias, que han intercanviat retrets sobre la qüestió. Dins del mateix espai polític, la consellera d’Interior, Núria Parlon, ha demanat a Belarra que es disculpi amb els Mossos, mentre que la portaveu dels Comuns, Aina Vidal, ha expressat la seva sorpresa per les paraules de Belarra. Malgrat la seva oposició al traspàs en aquest cas concret, Belarra ha defensat la descentralització de competències en general.

L’exministre d’Hisenda del PP, Cristóbal Montoro, està implicat en una presumpta trama de corrupció durant els seus mandats (2000-2004 i 2011-2018). Segons una investigació dels Mossos d’Esquadra, Montoro, a través del despatx Equipo Económico, que va fundar amb exalts càrrecs del ministeri, presumptament cobrava xifres milionàries a empreses de diversos sectors (gasístiques, tabaqueres, joc i banca) a canvi de modificacions legislatives favorables. Un correu electrònic interceptat revela que empreses gasístiques van pagar a Equipo Económico per aconseguir una modificació legal que els va estalviar prop de 60 milions d’euros en impostos. Altres empreses implicades són Codere, dirigida per l’exministre Rafael Catalá, i Philip Morris, que presumptament va pagar dos milions d’euros. Aquest afer va provocar un enfrontament entre Montoro i l’exministre d’Indústria, José Manuel Soria, per conflictes d’interessos amb empreses d’energies renovables. A més, Montoro presumptament va accedir a informació confidencial sobre rivals polítics com Esperanza Aguirre i Rodrigo Rato, així com del tenista Rafa Nadal i la baronessa Thyssen. El PSOE ha criticat el silenci d’Alberto Núñez Feijóo sobre el cas, mentre que el PP al·lega que és un assumpte del passat i no relaciona l’actual direcció del partit. Internament, la investigació va causar un cisma a la Fiscalia Anticorrupció pel veto del fiscal en cap, Alejandro Luzón, a la fiscal del cas, Carmen García Cerdá, que volia aprofundir en uns correus electrònics. La discrepància va acabar amb una sanció a García Cerdá i la seva substitució parcial per Antonio Romeral.

L’amnistia concedida als líders del procés independentista i les traves del govern espanyol a l’opa del BBVA sobre el Sabadell han estat objecte d’escrutini per part de la Comissió Europea. En el cas de l’amnistia, l’advocat de la Comissió davant el TJUE ha qüestionat la seva concreció i la seva compatibilitat amb els valors de la UE, suggerint que sigui la justícia espanyola qui determini si s’ajusta al marc legal. La defensa dels implicats, coordinada per Alerta Solidària, ha argumentat que l’amnistia no perjudica la lluita antiterrorista. L’advocat de la UE ha insistit que la llei d’amnistia respon a interessos polítics, relacionant-la amb l’acord per a la investidura del govern espanyol. Pel que fa a l’opa, la Comissió ha obert un procediment d’infracció contra Espanya per considerar que les lleis que permeten al govern intervenir en fusions bancàries vulneren les competències del Banc Central Europeu i restringeixen la llibertat d’establiment i la lliure circulació de capitals. Brussel·les busca que Espanya modifiqui aquestes lleis, argumentant que les consolidacions bancàries beneficien l’economia de la UE. El Ministeri d’Economia espanyol defensa la seva actuació i la seva conformitat amb la normativa europea. Ambdues situacions posen de manifest la tensió entre les decisions polítiques i legals espanyoles i el marc jurídic i econòmic europeu.

Carles Puigdemont, a través del seu advocat Gonzalo Boye, ha presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC) contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-li l’amnistia pel delicte de malversació. La defensa argumenta que el Suprem no té competència per aplicar l’amnistia, ja que Puigdemont és diputat al Parlament i, per tant, la competència recau en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A més, sol·licita al TC que suspengui l’ordre de detenció existent, ja que considera que vulnera els seus drets fonamentals, com la lliure circulació i la participació política. Boye argumenta que la decisió del Suprem representa una “resistència judicial” a l’aplicació de l’amnistia i una “interferència il·legítima” en les competències del legislador. La defensa compara el cas amb el d’Arnaldo Otegi, en què el TC va suspendre una decisió del Suprem, i destaca que la situació de Puigdemont és diferent a la d’Oriol Junqueras, ja que no hi ha una sentència ferma contra ell. L’escrit presentat al TC emfatitza la transcendència constitucional del cas, qüestionant si un òrgan judicial sense competència pot decidir sobre l’amnistia i si una interpretació extensiva d’una excepció a l’amnistia pot restringir drets fonamentals. Puigdemont defensa que l’actuació del Suprem constitueix una “amenaça sistèmica per a la democràcia constitucional”.

Salvador Illa, president de la Generalitat, i Imanol Pradales, lehendakari basc, han enviat una carta conjunta als 26 ministres d’Exteriors de la Unió Europea per demanar l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec a les institucions comunitàries. La missiva destaca la importància de la diversitat lingüística a Europa i la contribució d’aquestes llengües a la cultura, tot recordant figures com Ramon Llull o Bernart Etxepare. Amb un “amplíssim suport social”, segons els presidents, la petició busca culminar una reivindicació històrica, present des de l’entrada d’Espanya a la UE. La carta arriba abans d’una reunió del Consell d’Afers Generals on es debatrà la proposta, que compta amb el suport del govern espanyol i la presidència danesa. Malgrat els esforços, països com Alemanya i Itàlia mantenen reticències, i la unanimitat necessària per a l’oficialitat encara no està garantida. Jaume Duch, conseller d’Acció Exterior, i José Manuel Albares, ministre d’Exteriors espanyol, es van reunir a Madrid per tractar el tema, i Duch es mostra optimista sobre el progrés de la proposta, tot i que reconeix que el procés és lent i requereix molta diplomàcia. La carta emfatitza la “singularitat” i “constància” d’aquesta demanda i les “garanties” ofertes per Espanya per assumir-ne els costos. Els presidents consideren que l’oficialitat d’aquestes llengües és clau per a la cohesió social i que Europa ha de contribuir a la seva protecció, després d’unes “èpoques fosques” de repressió lingüística.

El PSC, liderat per Salvador Illa, es mantindria com a força guanyadora a les eleccions catalanes amb 40-42 escons, segons el baròmetre del CEO. Junts frenaria la seva davallada i obtindria 28-30 escons, mentre que ERC milloraria lleugerament amb 21-23. El PP (14-15) perdria suport en favor de Vox (12-14), que l’estaria a punt d’atrapar. Aliança Catalana experimentaria un fort creixement, passant de 2 a 10-11 escons, amb votants provinents de Junts. Comuns (5-6) i la CUP (3-4) serien els grups més petits. La majoria del PSC amb ERC i Comuns perillaria, ja que sumarien entre 66 i 71 escons. El govern català ha obtingut la seva millor valoració des del 2016, amb un 4,9, i Illa és el líder polític millor valorat (5,0). La crisi de l’habitatge es manté com el principal problema a Catalunya, especialment entre els votants d’esquerres i els joves d’entre 25 i 34 anys. El suport a la independència es situa al 40%, un dels nivells més baixos des de l’inici del procés, empatant amb l’autonomisme en un 32% quan s’inclouen altres opcions com el federalisme. L’enquesta, realitzada entre maig i juny de 2024 a 2.000 persones, va coincidir amb el cas Cerdán, que no hauria afectat significativament al PSC.

El Govern i l’executiu espanyol han arribat a un acord sobre el nou model de finançament per a Catalunya, però la inclusió del principi d’ordinalitat genera tensions. Mentre el Govern, amb la consellera d’Economia Alícia Romero i la portaveu Sílvia Paneque al capdavant, el considera “imprescindible” i una “línia vermella”, l’executiu espanyol, representat per la portaveu Pilar Alegría, l’ha relegat al preàmbul de l’acord, considerant-lo una petició de la Generalitat i no un principi fonamental del nou model. L’ordinalitat, que busca que Catalunya rebi recursos en proporció als que aporta, és clau per a la Generalitat, que adverteix que no donarà suport a la reforma si no es respecta. L’executiu espanyol, en canvi, defensa un model basat en la “solidaritat i suficiència financera”, extrapolable a altres territoris, i ajorna el debat sobre l’ordinalitat per a més endavant. ERC, soci d’investidura, demana més concrecions i considera “innegociable” l’ordinalitat, mentre que Junts, amb Jordi Turull i Carles Puigdemont, rebutja l’acord. Les xifres del nou finançament es preveuen publicar entre setembre i octubre. La gestió de l’IRPF per part de l’Agència Tributària Catalana a partir de 2026, tot i estar prevista, encara presenta dificultats.

Diversos casos de frau fiscal han sacsejat l’esfera pública espanyola. Fernando Peña, assessor fiscal en el cas Nummaria, ha estat condemnat a 80 anys de presó per delictes contra la Hisenda Pública. Mentre que l’actor Imanol Arias va acceptar una condemna de dos anys i dos mesos, l’actriu Ana Duato va ser absolta, argumentant desconeixement de la il·legalitat de les seves accions. La sentència ha generat controvèrsia, especialment l’absolució de Duato, que ha retornat els diners defraudats. En un altre cas, Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, s’enfronta a una petició de tres anys i nou mesos de presó per frau fiscal i falsificació de documents. González Amador, presumptament, va defraudar 350.951 euros a Hisenda mitjançant factures falses i societats pantalla. Inicialment, va intentar un pacte amb la Fiscalia per evitar el judici, però la filtració d’aquest pacte va frustrar l’acord i va derivar en una investigació del fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz. A més, s’investiga la compra d’un àtic per part de González Amador, sospitant que els fons podrien provenir del frau o d’un possible blanqueig de capitals. Aquests casos posen en relleu la complexitat dels delictes fiscals i les seves implicacions legals i polítiques.

El Parlament ha debatut un pla d’infraestructures presentat pel govern de Salvador Illa, amb l’horitzó 2050, que preveu la construcció de dues línies ferroviàries transversals, tramvies i el reforç dels autobusos interurbans. Aquest pla s’emmarca en la previsió d’un creixement demogràfic que podria portar Catalunya als 10 milions d’habitants el 2050, principalment a causa de la immigració. El debat ha inclòs la qüestió de l’ampliació de l’aeroport del Prat, que el govern defensa, però que genera discrepàncies entre els grups parlamentaris. Junts ha modulat la seva posició, prioritzant un canvi en l’operativa de les pistes abans d’allargar la tercera, mentre que ERC, Comuns i la CUP s’hi oposen per motius mediambientals. El debat també ha abordat la necessitat de millorar la xarxa de Rodalies i la gestió de les infraestructures, així com el dèficit històric d’inversions de l’Estat a Catalunya. Miquel Puig ha alertat sobre la concentració de mà d’obra poc qualificada en sectors com el turisme i la indústria càrnia, i la importància de reequilibrar el model econòmic. Finalment, s’ha qüestionat si la Catalunya autonòmica disposa dels recursos i les eines necessàries per gestionar aquest creixement, especialment en matèria d’immigració i fiscalitat, i s’ha subratllat la importància del principi d’ordinalitat per reduir el dèficit fiscal. El nomenament de Marta Salicrú com a Comissionada de l’Ús Social del Català a Barcelona també ha estat notícia.