Pedro Sánchez ha tancat un curs polític marcat per la dificultat, dos anys després de la seva ajustada victòria electoral del 23 de juliol de 2023. Malgrat haver aconseguit la investidura amb el suport de Junts, la seva escassa majoria parlamentària trontolla. El Congrés va rebutjar el decret antiapagades després de l’incident del 28 d’abril, amb vots en contra de PP, Vox, Junts, Podem i BNG, tres dels quals havien donat suport a la seva investidura. Aquest revés s’afegeix a la crisi interna generada pel cas Cerdán, que ha debilitat el PSOE i ha posat Sánchez en una situació incòmoda. Des de l’Uruguai, on es va reunir amb el president Yamandú Orsi i Lucía Topolanski, Sánchez va anunciar que tornarà a presentar el decret i va criticar els partits que el van rebutjar. A més, va mostrar el seu suport a l’acord entre la Unió Europea i el Mercosur, especialment després dels aranzels anunciats per Donald Trump. Sánchez, que també va participar en el fòrum Democràcia Sempre amb líders llatinoamericans com Gabriel Boric, Luiz Inácio Lula da Silva i Gustavo Petro, afronta el repte de reconstruir la seva majoria parlamentària per a la segona meitat del mandat i complir el seu objectiu de governar fins al 2027.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha encapçalat una visita a la Xina centrada en l’àmbit econòmic, educatiu i científic. Un dels esdeveniments més destacats ha estat l’anunci de la recuperació dels estudis de català a la Universitat de Llengües Estrangeres de Pequín. Gràcies a un conveni amb l’Institut Ramon Llull, es reprendrà el lectorat que va existir entre el 2015 i el 2019, interromput per la pandèmia. Aquest serà l’únic punt de docència universitària de català a la Xina, integrant-se a la xarxa de 130 universitats que ofereixen estudis de català a l’exterior. La professora Xiao Zhang ha destacat la importància d’aquests estudis per als alumnes xinesos que volen continuar la seva formació a Catalunya. A més, s’ha signat un acord de col·laboració entre el Sincrotró ALBA de Cerdanyola del Vallès i el High Energy Photon Source (HEPS) de Pequín, un sincrotró de quarta generació. Aquesta aliança permetrà al Sincrotró ALBA beneficiar-se de les tecnologies avançades del HEPS, impulsant la seva transició cap a la quarta generació prevista per al 2031, liderada per la directora Caterina Biscari. Aquest acord reforça la col·laboració científica entre Catalunya i la Xina, iniciada amb un compromís previ del govern espanyol. La visita d’Illa també ha inclòs una trobada amb representants de l’empresa catalana Roca, que compta amb tres fàbriques a la Xina, i amb l’ambaixador de la Unió Europea a la Xina, Jorge Toledo.

Una investigació se centra en Cristóbal Montoro i el seu despatx, Equipo Económico, per presumptament rebre 10 milions d’euros d’empreses energètiques, principalment Abengoa i Solaria, entre 2009 i 2015, a canvi de legislació favorable. Aquestes empreses van ser afectades per una reforma energètica del govern de Mariano Rajoy que les perjudicava amb una retallada de 1.700 milions d’euros. Malgrat la reforma impulsada pel ministre José Manuel Soria, Montoro, com a Ministre d’Hisenda, va assignar 2.200 milions d’euros per pal·liar l’impacte de la reforma en aquestes empreses. Els Mossos d’Esquadra investiguen si aquestes accions van constituir una xarxa d’influència per obtenir beneficis econòmics a canvi de modificacions legislatives. A més, s’investiga el repartiment de 22,8 milions d’euros entre els quatre socis d’Equipo Económico entre 2008 i 2017, període que inclou el retorn del PP a la Moncloa. Després de 2015, amb la publicació d’informacions qüestionant la vinculació de Montoro amb Equipo Económico, l’empresa va canviar de nom a Global Afteli i es va observar una disminució significativa en els ingressos de l’empresa i les seves filials.

Laia Estrada ha dimitit com a diputada de la CUP al Parlament per “discrepàncies polítiques” internes, generant una crisi dins la formació. Estrada, que va ser cap de llista a les darreres eleccions i presidenta del grup parlamentari, va comunicar la seva decisió dimarts, i el relleu es farà efectiu al setembre. La CUP ha agraït la seva tasca, però ha mantingut silenci sobre les discrepàncies. Aquestes discrepàncies s’atribueixen a diferències en la manera de fer política, especialment a nivell parlamentari, com ara el pacte amb el Govern per regular els lloguers de temporada, liderat per Laure Vega. La dimissió d’Estrada evidencia la dificultat de la CUP per consolidar lideratges a llarg termini, una situació que politòlegs com Marc Sanjaume i Xavier Tomàs consideren “rara” a Europa. Aquest fenomen s’atribueix a la naturalesa assembleària del partit, on la militància té el poder de decisió, i a la seva base ideològica, que prioritza les idees sobre les figures individuals. La formació ha vist marxar altres líders com David Fernández, Dolors Sabater i Antonio Baños, i els seus resultats electorals s’han mantingut estables des del 2012, sense aconseguir créixer més enllà del seu votant fidel. El cas Inipro, destapat per Estrada durant la seva etapa com a regidora a l’Ajuntament de Tarragona, va marcar la seva trajectòria política abans del salt al Parlament. La sortida d’Estrada coincideix amb el desplegament del Procés de Garbí, un procés de refundació interna que busca, entre altres coses, una actualització comunicativa per connectar millor amb la base electoral. La CUP haurà de definir el seu rumb i la seva estratègia parlamentària en un context polític agitat i amb un moviment juvenil en hores baixes.

La diputada del PP, Noelia Núñez, ha renunciat al seu escó al Congrés, al càrrec de vicesecretària de Mobilització i Repte Digital del partit i a la seva posició com a regidora a l’Ajuntament de Fuenlabrada després d’admetre que la informació sobre la seva formació acadèmica era falsa. Núñez havia afirmat tenir títols universitaris en Dret, Filologia Anglesa i un doble grau en Dret i Ciències Jurídiques de l’Administració Pública, informació que constava a la web del Congrés, al portal de transparència de Fuenlabrada i fins i tot en una universitat privada on havia impartit classes. La polèmica va sorgir arran d’una acusació del ministre Óscar Puente a les xarxes socials, on qüestionava la veracitat dels títols de Núñez. La diputada va admetre que no havia completat cap dels estudis esmentats, atribuint-ho a un error i expressant la seva intenció de reprendre’ls. Aquesta renúncia arriba després que el PP presentés Núñez com a vicesecretària el novembre del 2023, assegurant que tenia el doble grau. La dimissió permet al líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, afrontar millor les crítiques del PSOE enmig d’altres polèmiques recents, com la imputació de l’exministre Montoro i el cas Cerdán.

Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, continua en presó provisional per ordre del Tribunal Suprem. La decisió es basa en el risc de destrucció de proves, atès el seu presumpte “paper directiu” en el cas Koldo, una trama de cobrament de comissions il·legals a canvi d’adjudicacions d’obra pública. La defensa de Cerdán, liderada per Benet Salellas, va presentar un recurs d’apel·lació argumentant que el seu client és víctima d’una “presumpció d’indecència” i negant el risc esmentat. El jutge instructor, Leopoldo Puente, sosté que hi ha indicis suficients per considerar que Cerdán, juntament amb Ábalos i Koldo García, formaven una organització criminal. Segons el jutge, Cerdán recaptava diners de constructores i els distribuïa. Tant la Fiscalia Anticorrupció, encapçalada per Alejandro Luzón, com l’acusació popular, exercida pel Partit Popular, s’oposen a la llibertat de Cerdán. La Fiscalia destaca el “coneixement privilegiat” de Cerdán sobre la trama. El PP rebutja que Cerdán es presenti com a víctima i emfatitza la gravetat del cas de corrupció.

L’Ajuntament de València, governat pel PP i Vox, ha aprovat un canvi en la denominació oficial de la ciutat. La proposta, impulsada per José Luis Moreno (regidor d’Acció Cultural) i José Gosálbez (portaveu de Vox), busca una denominació “més bilingüe”: “Valencia/Valéncia”, amb accent tancat en la versió valenciana. Aquest canvi, basat en un informe del filòleg Abelard Saragossà, s’argumenta com una adaptació a la pronunciació majoritària i un reconeixement de les dues llengües oficials. La proposta, que ha rebut crítiques de l’oposició (Borja Sanjuán del PSPV-PSOE i Papi Robles de Compromís) per considerar-la un pas enrere en la normalització del valencià, ha de ser sotmesa a informació pública i aprovada per la Generalitat Valenciana. Aquest debat sobre la denominació de València s’emmarca en una batalla cultural més àmplia sobre la llengua al País Valencià i les Illes Balears, on s’han viscut precedents similars, com el cas de l’Énova o els canvis impulsats pels governs de José Ramón Bauzá i Marga Prohens a les Illes, i les accions del govern de Carlos Mazón al País Valencià. L’oposició critica que la proposta contravé el decret que estableix que la forma valenciana ha d’anar primer en la denominació bilingüe. Aquest canvi s’afegeix a altres mesures qüestionades, com la consulta per la llengua base a l’escola i la retallada de pressupost a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). El debat sobre el nom de València, que va recuperar la seua denominació original amb accent obert el 2016 sota el mandat de Joan Ribó, torna a ser un punt de fricció política i lingüística.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va comparèixer al Parlament per abordar el Cas Cerdán, una trama de comissions il·legals en l’adjudicació d’obres públiques que implica l’exsecretari general del PSOE, Santos Cerdán, l’exministre José Luis Ábalos i l’assessor Koldo García. Illa va negar qualsevol vinculació del govern català o del PSC amb la trama, expressant “sorpresa, decepció i ràbia” pels fets. Va defensar la resposta de Pedro Sánchez, que va incloure la dimissió de Cerdán i una remodelació de l’executiva del PSOE, i va anunciar mesures anticorrupció com una Llei de Direcció Pública Professional i una llei de protecció d’alertadors. A més, va manifestar que estudiaria personar la Generalitat en la causa relacionada amb les obres d’Adif a Sant Feliu de Llobregat. L’oposició, amb Mònica Sales (Junts), Josep Maria Jové (ERC), Alejandro Fernández (PPC), David Cid (Comuns) i Laia Estrada (CUP), va exigir garanties i contundència a Illa, qüestionant la seva relació amb el cas i demanant mesures més enèrgiques contra la corrupció. El debat va tenir lloc en un context marcat també pel Cas Montoro, que va eclipsar temporalment el Cas Cerdán. Fernández va acusar Illa de permetre la implicació d’Ábalos i García al Ministeri de Sanitat durant el seu mandat, i va esmentar el nom “Chili”, relacionat amb Illa en converses entre Cerdán i Koldo sobre la venda de mascaretes. Illa va negar les acusacions i va amenaçar amb accions legals.

El Consell de Ministres ha aprovat el projecte de llei d’informació classificada, que substitueix la llei franquista de Secrets Oficials de 1968. La nova norma, pactada amb Junts i el PNB, estableix la desclassificació automàtica d’informació en terminis de fins a 45 anys, prorrogables 15 anys més en casos d’“Alt Secret”, com el 23F. S’estableixen quatre categories de classificació: Alt Secret, Secret, Confidencial i Restringit. La informació sobre violacions de drets humans i crims de lesa humanitat no podrà ser classificada. S’inclou un règim sancionador de 30.000 a 2,5 milions d’euros per a les filtracions, considerant la llibertat d’informació. Es crearà l’Autoritat Nacional per a la Protecció de la Informació Classificada, dependent del Ministeri de la Presidència. Félix Bolaños, ministre de la Presidència, ha destacat que la llei alinea Espanya amb els estàndards europeus. Tot i la celebració per la substitució de la llei franquista, socis com ERC, Bildu i el BNG consideren la llei insuficient i critiquen els terminis de desclassificació, considerant-los excessius. El PNB, tot i valorar positivament l’aprovació, creu que la llei encara està lluny de les seves demandes.

Félix Bolaños, ministre de Presidència i Justícia, ha qualificat de “molt greu” el presumpte escàndol de corrupció que implica l’exministre d’Hisenda del PP, Cristóbal Montoro. Bolaños acusa el govern del PP d’haver “posat el BOE en venda” durant l’època de les retallades, afavorint grans empreses a canvi de diners mentre s’imposaven restriccions als ciutadans. El ministre socialista ha qüestionat si el PP, sota el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo, continua operant amb les mateixes pràctiques. Feijóo, per la seva banda, ha demanat que el cas s’investigui “fins al final” i ha assegurat que no ha nomenat a ningú implicat en casos de corrupció durant la seva trajectòria política. El jutge investiga una presumpta xarxa d’influència dins del Ministeri d’Hisenda, liderada per Montoro, que presumptament modificava lleis a favor d’empreses del sector del gas a canvi de “pagaments importants” al bufet Equipo Económico (EE), fundat per Montoro. El modus operandi consistia en què les empreses, després d’intentar sense èxit influir en la legislació per vies convencionals, contactaven amb EE, que aconseguia els canvis legislatius desitjats. Óscar López, ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, ha acusat Feijóo d’haver “fitxat” persones implicades en la trama per al seu equip econòmic. El PSOE i el Govern central utilitzen el cas Montoro per atacar Feijóo i planegen “recuperar i portar al Congrés” la llei de lobbies per regular les activitats dels grups d’interès.