L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) no podrà recaptar l’IRPF el 2026, tal com estava previst en l’acord d’investidura entre el PSC i ERC. El Pla Director de l’ATC, presentat pel Govern, ajorna aquesta fita fins al 2028, com a mínim. ERC, tot i assumir el retard, pressiona el PSC i el govern espanyol per accelerar les reformes legislatives necessàries. El portaveu republicà, Isaac Albert, ha instat la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, a “posar-se les piles” i modificar la LOFCA, la Llei de Cessió d’Impostos i la Llei de Finançament de les comunitats autònomes. Albert adverteix que sense aquestes modificacions, la recaptació de l’IRPF no serà possible ni el 2028 ni el 2029. Junts, a través del seu vicepresident Antoni Castellà, qüestiona la viabilitat del Govern davant l’incompliment d’aquest compromís clau. ERC també ha advertit que el pla és “paper mullat” sense els canvis legislatius a Madrid i ha reiterat la seva amenaça de no donar suport als pressupostos si no hi ha avenços en el finançament.

El Govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, tanca un curs polític turbulent marcat pel cas Cerdán i la incertesa de la legislatura. Després d’un últim Consell de Ministres i la tradicional trobada amb el Rei, s’inicia un període de vacances amb l’objectiu d’apaivagar la tensió política i minimitzar els efectes de la presumpta trama de corrupció. Sánchez ha ordenat al Govern mantenir un perfil baix, similar a l’estratègia post-electoral del 2023, que va permetre negociacions discretes per assegurar la presidència del Congrés. L’Executiu vol centrar-se en la recuperació econòmica, destacant el creixement del 0,7% en el segon trimestre i la xifra rècord d’afiliats a la Seguretat Social. Malgrat la inestabilitat, el Govern referma el compromís de presentar els pressupostos del 2026, tot i que no garanteix portar-los a votació al Congrés. Pilar Alegría i Yolanda Díaz han subratllat la importància d’aquest “mandat constitucional”, mentre que María Jesús Montero advoca per la prudència, prioritzant la garantia de suports previs a la votació. Sumar, per contra, defensa la tramitació dels pressupostos per obligar els grups parlamentaris a posicionar-se. L’aprovació dels pressupostos donaria estabilitat a la legislatura, però una derrota agreujaria la fragilitat del Govern. Mentrestant, es preveuen negociacions intenses amb els socis, incloent una possible reunió amb Carles Puigdemont, per intentar assegurar els suports necessaris. Entre les mesures aprovades, destaquen l’ampliació dels permisos retribuïts per naixement i paternitat i la creació de Rodalies Catalunya.

La justícia andorrana ha reactivat la causa contra l’expresident espanyol Mariano Rajoy, l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro i l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz per l’anomenada operació Catalunya. S’investiga si l’administració del Partit Popular va pressionar la Banca Privada d’Andorra (BPA) per obtenir informació sobre presumptes comptes de polítics catalans, com la família Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras, amb l’objectiu de frenar el procés independentista el 2014. La jutge andorrana ha emès noves comissions rogatòries internacionals a Espanya, detallant els fets investigats i la participació individualitzada dels querellats, després que l’Audiència de Madrid rebutgés la petició inicial del 2022 per falta de concreció. La Fiscalia espanyola s’havia oposat a la investigació, al·legant una “finalitat política”. Les querelles van ser interposades per l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA), el col·lectiu de juristes Drets i Higini Cierco, expresident de BPA. A més, la jutge ha citat com a testimonis l’excomissari José Manuel Villarejo i l’advocat José María Fuster-Fabra. Els investigats neguen les acusacions.

José María Ángel Batalla ha dimitit com a comissionat del govern espanyol per a la reconstrucció després de la DANA al País Valencià i com a president del PSPV-PSOE. La dimissió arriba arran d’una investigació de la Fiscalia Anticorrupció per la presumpta falsificació d’un títol universitari presentat el 1985 per accedir a una plaça de funcionari a la Diputació de València. L’Agència Valenciana Antifrau va iniciar una investigació arran d’una denúncia anònima, i posteriorment va remetre el cas a la Fiscalia. Batalla nega les acusacions, al·legant un “equívoc” i assegura que pot acreditar la documentació. Considera que ha estat víctima d’una “cacera” i un “procediment inquisitorial”. El PP l’acusa d’estafador i exigeix que retorni els diners cobrats per la seva gestió. Zulima Pérez, assessora de la Secretaria d’Estat de Política Territorial, el substituirà com a comissionada. La Diputació de València, governada pel PP, ha anunciat que denunciarà Batalla. El cas ha generat controvèrsia, especialment després del cas similar de l’exdiputada del PP Noelia Núñez. Diana Morant, secretària general del PSPV, valora deixar la presidència del partit vacant. Batalla afirma tenir el suport del PSOE i de Pedro Sánchez.

La situació política i judicial a l’Estat espanyol es troba en un moment de tensió arran de diversos casos. Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha estat processat per frau fiscal i falsedat documental, tot i que la jutge ha rebutjat els seus arguments sobre la investigació del fiscal general de l’Estat. Aquest, Álvaro García Ortiz, es troba a les portes d’un judici per revelació de secrets per la filtració de dades de González Amador. El Tribunal Suprem investiga Ortiz, nomenat per Pedro Sánchez, per la presumpta filtració d’un correu electrònic entre la Fiscalia de Madrid i l’advocat de la parella d’Ayuso. Malgrat la pressió, Ortiz descarta dimitir i compta amb el suport del govern espanyol. Aquest cas s’emmarca en una pugna entre el poder executiu i judicial, agreujada per la voluntat del govern d’allunyar els jutges de la causa del procés. La Ministra de Defensa, Margarita Robles, ha qüestionat la continuïtat d’Ortiz, demanant-li que prengui la decisió més oportuna per a la institució. Diverses associacions de fiscals, excepte la Unió Progressista de Fiscals, han sol·licitat la dimissió d’Ortiz per protegir la imatge de la institució. A més, l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF) ha demanat al jutge la suspensió de funcions d’Ortiz. Paral·lelament, Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, ha presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional per demanar la seva excarceració després de ser empresonat provisionalment.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha fet balanç de la primera meitat de legislatura, destacant les bones dades econòmiques i el compliment del 45% dels compromisos adquirits. Malgrat la fragilitat parlamentària, Sánchez ha assegurat que exhaurirà la legislatura i ha anunciat la presentació dels pressupostos per al 2026, obrint-se a negociar amb tots els grups, inclòs Carles Puigdemont i Junts. Aquest anunci arriba en un moment delicat, amb ERC i Podem allunyats de la majoria de la investidura. Sánchez ha destacat l’aprovació de 42 lleis des del 2023, la condonació del deute autonòmic, la llei d’amnistia i el pla de lluita contra la corrupció. També ha abordat la crisi humanitària a Gaza, l’acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units, la llei d’habitatge i el reforç de l’estat del benestar, amb l’ampliació dels permisos de paternitat i maternitat. Sánchez ha defensat la gestió del seu govern, destacant el creixement econòmic, la creació d’ocupació i la inversió estrangera. Aquest balanç arriba després d’un curs marcat pel cas Cerdán, que va implicar la dimissió i empresonament de l’exsecretari d’organització del PSOE, i la confirmació del processament del fiscal general, Álvaro García Ortiz, fet que ha augmentat la pressió sobre el president. Sánchez ha reiterat el seu suport a García Ortiz i ha descartat una crisi de govern. El PP, amb Alberto Núñez Feijóo i Ester Muñoz al capdavant, ha criticat la gestió de Sánchez i ha demanat la dimissió del fiscal general.

El Tribunal Suprem ha confirmat el processament del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets. La Sala d’Apel·lació ha desestimat els recursos presentats per la Fiscalia i la defensa de García Ortiz, obrint així la via al judici. L’acusació es relaciona amb la filtració d’un correu electrònic en què Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, admetia delictes fiscals. La decisió arriba després que el Suprem assumís la investigació, que inicialment es va dur a terme al Tribunal Superior de Justícia de Madrid. S’investiguen possibles filtracions a la premsa sobre les diligències contra González Amador. Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet d’Ayuso, va admetre haver difós el correu. El PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha demanat la dimissió immediata de García Ortiz, argumentant que algú processat no pot perseguir delictes. El govern espanyol, en canvi, manté el seu suport al fiscal general. Jutges, fiscals i juristes consultats consideren la situació una “anomalia” d’envergadura i apunten a la dimissió com a única sortida, tot i que García Ortiz defensa la seva innocència. El Govern no pot destituir-lo, però alguns experts plantegen l’aplicació extensiva d’un article de l’Estatut fiscal que preveu el cessament per “incompliment greu”. La decisió del Suprem obre una nova oportunitat per a la reflexió de García Ortiz, segons fonts jurídiques, per evitar l’impacte institucional del judici.

Dos casos separats però igualment controvertits sacsegen l’esfera política i judicial espanyola. D’una banda, la Sala de Recursos del Tribunal Suprem ha decidit mantenir a presó a Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, malgrat la falta de proves concretes que el vinculin a la presumpta banda criminal de Koldo García i José Luis Ábalos. La defensa de Cerdán qüestiona la validesa dels àudios presentats com a prova, argumentant que són de baixa qualitat i no s’identifiquen els interlocutors. L’advocat Jacobo Teijelo denuncia la “falsa aparença” creada per la confirmació de la presó sense una verificació adequada de les proves. D’altra banda, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, està a un pas de judici per un presumpte delicte de revelació de secrets. La sala d’apel·lació del Tribunal Suprem ha avalat el processament de García Ortiz per la filtració d’un correu de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta madrilenya. El magistrat Ángel Hurtado considera provat que García Ortiz va enviar a la Cadena Ser informació confidencial sobre dos fraus fiscals. Malgrat les peticions de dimissió del PP, encapçalat per Alberto Núñez Feijóo, Pedro Sánchez i el govern espanyol mantenen el seu suport a García Ortiz. Aquest cas podria convertir García Ortiz en el primer fiscal general de l’Estat a seure al banc dels acusats.

Pedro Sánchez ha tancat un curs polític marcat per la dificultat, dos anys després de la seva ajustada victòria electoral del 23 de juliol de 2023. Malgrat haver aconseguit la investidura amb el suport de Junts, la seva escassa majoria parlamentària trontolla. El Congrés va rebutjar el decret antiapagades després de l’incident del 28 d’abril, amb vots en contra de PP, Vox, Junts, Podem i BNG, tres dels quals havien donat suport a la seva investidura. Aquest revés s’afegeix a la crisi interna generada pel cas Cerdán, que ha debilitat el PSOE i ha posat Sánchez en una situació incòmoda. Des de l’Uruguai, on es va reunir amb el president Yamandú Orsi i Lucía Topolanski, Sánchez va anunciar que tornarà a presentar el decret i va criticar els partits que el van rebutjar. A més, va mostrar el seu suport a l’acord entre la Unió Europea i el Mercosur, especialment després dels aranzels anunciats per Donald Trump. Sánchez, que també va participar en el fòrum Democràcia Sempre amb líders llatinoamericans com Gabriel Boric, Luiz Inácio Lula da Silva i Gustavo Petro, afronta el repte de reconstruir la seva majoria parlamentària per a la segona meitat del mandat i complir el seu objectiu de governar fins al 2027.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha encapçalat una visita a la Xina centrada en l’àmbit econòmic, educatiu i científic. Un dels esdeveniments més destacats ha estat l’anunci de la recuperació dels estudis de català a la Universitat de Llengües Estrangeres de Pequín. Gràcies a un conveni amb l’Institut Ramon Llull, es reprendrà el lectorat que va existir entre el 2015 i el 2019, interromput per la pandèmia. Aquest serà l’únic punt de docència universitària de català a la Xina, integrant-se a la xarxa de 130 universitats que ofereixen estudis de català a l’exterior. La professora Xiao Zhang ha destacat la importància d’aquests estudis per als alumnes xinesos que volen continuar la seva formació a Catalunya. A més, s’ha signat un acord de col·laboració entre el Sincrotró ALBA de Cerdanyola del Vallès i el High Energy Photon Source (HEPS) de Pequín, un sincrotró de quarta generació. Aquesta aliança permetrà al Sincrotró ALBA beneficiar-se de les tecnologies avançades del HEPS, impulsant la seva transició cap a la quarta generació prevista per al 2031, liderada per la directora Caterina Biscari. Aquest acord reforça la col·laboració científica entre Catalunya i la Xina, iniciada amb un compromís previ del govern espanyol. La visita d’Illa també ha inclòs una trobada amb representants de l’empresa catalana Roca, que compta amb tres fàbriques a la Xina, i amb l’ambaixador de la Unió Europea a la Xina, Jorge Toledo.