La gestió dels incendis d’aquest estiu a Espanya ha generat una forta pugna política entre el PSOE i el PP. El PP, amb majoria al Senat, ha forçat la compareixença de diversos ministres, entre ells Margarita Robles, per responsabilitzar el govern de Pedro Sánchez de la qüestionada gestió de l’extinció i la prevenció. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, va visitar zones cremades a Galícia, acusant Sánchez d’incompetència i proposant un registre nacional de piròmans. En resposta, el govern ha declarat zona catastròfica territoris de setze comunitats i ha criticat el “negacionisme climàtic” del PP i Vox, assenyalant les retallades en medi ambient en els seus pactes de govern. Fernando Grande-Marlaska, ministre d’Interior, ha qüestionat la proposta del registre de piròmans i ha demanat “serietat” a Feijóo. Mentre Sánchez defensa un pacte d’estat i emfatitza l’emergència climàtica, Feijóo parla de “terrorisme incendiari”. El govern ha rebutjat declarar l’emergència nacional, que cedí el control al govern espanyol. La Moncloa ha mostrat disposició a valorar les propostes del PP per a un pacte antiincendis, però ha criticat la “utilització” de la tragèdia per part de Feijóo. L’executiu espanyol es manté cautelós sobre l’aprovació dels pressupostos, afirmant que aniran “partit a partit”.

Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, ha estat vetat a Israel durant el seu primer viatge oficial al Pròxim Orient. El Ministeri d’Interior israelià li ha revocat el visat, impedint-li entrar al país, tot i que la resta de la seva comitiva sí que ho ha pogut fer. Aquesta decisió es produeix després que l’Ajuntament de Barcelona trenqués relacions institucionals amb Israel i suspengués l’agermanament amb Tel-Aviv al maig, en protesta per la situació a Palestina i la vulneració dels drets humans. Fonts diplomàtiques israelianes han confirmat que el veto és una conseqüència directa d’aquesta ruptura. L’Ajuntament de Barcelona ha lamentat la decisió, ja que l’objectiu del viatge era conèixer projectes de cooperació a la zona, incloent una reunió amb el primer ministre palestí, Mohammad Mustafa, i una visita a Jordània per avaluar projectes amb l’UNRWA. Jaume Duch, conseller d’Acció Exterior de la Generalitat, també ha expressat el seu pesar per la situació. Aquest incident arriba després que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) vetés l’empresa Alstom per presumptes vincles amb Israel, decisió que ha generat controvèrsia i que la Comunitat Jueva de Barcelona ha qualificat de “boicot encobert”. El PSC i els Comuns van impulsar el trencament de relacions amb Israel, amb el suport d’ERC, l’abstenció de Junts i el vot en contra de PP i Vox. Collboni, inicialment, havia revertit la decisió de l’anterior govern d’Ada Colau, però posteriorment va endurir la seva postura contra Israel.

Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol Pedro Sánchez, i la seva assistent, Cristina Álvarez, han estat citades a declarar el 10 i 11 de setembre, respectivament, pel jutge Juan Carlos Peinado. Són investigades per un presumpte delicte de malversació de fons públics relacionat amb les tasques d’Álvarez. El jutge investiga si Álvarez va realitzar treballs per a Gómez que es desviaven de les seves funcions protocol·làries, de seguretat i d’agenda, utilitzant diners públics per a interessos privats. Aquesta decisió arriba després d’un canvi de criteri del jutge Peinado, qui inicialment havia rebutjat la imputació per aquest delicte. El canvi es basa en una interlocutòria de l’Audiència de Madrid que avalua la investigació sobre si Álvarez va sobrepassar les seves funcions per afavorir Gómez. Aquesta interlocutòria també va ser utilitzada pel jutge per intentar imputar el ministre Félix Bolaños, però el Tribunal Suprem va arxivar la petició. La investigació se centra ara en la possible desviació de recursos públics per part d’Álvarez en benefici de Gómez, aprofitant l’estructura de la Secretaria General de la Presidència del Govern. El jutge Peinado preveu sol·licitar una nova pròrroga de sis mesos per a la investigació, que actualment té com a data límit el 16 d’octubre.

Javier Lambán, expresident d’Aragó i destacat dirigent socialista, ha mort als 67 anys a l’Hospital d’Ejea de los Caballeros a causa d’un càncer de còlon diagnosticat el 2021. Lambán va liderar el govern aragonès durant dues legislatures, de 2015 a 2023, i va ser succeït per Jorge Azcón. Abans de la seva presidència, va ser alcalde d’Ejea i va ocupar diversos càrrecs al PSOE, incloent la secretaria general del partit a Aragó. El 2025, va abandonar la política després d’una extensa trajectòria que va començar el 1983. Lambán va ser conegut per la seva postura crítica envers la direcció de Pedro Sánchez, especialment pel que fa a la reforma dels delictes de sedició i malversació. A més del càncer, Lambán patia esclerosi múltiple des de 2010. Diversos líders polítics, com Pedro Sánchez, Jorge Azcón i Salvador Illa, han expressat el seu condol per la seva mort, destacant la seva dedicació a Aragó i la seva trajectòria política. Durant el seu mandat, Lambán va mantenir importants discrepàncies amb Catalunya sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern del 2030, arribant a plantar l’aleshores president Pere Aragonès.

Daniel Sirera, líder del PP a l’Ajuntament de Barcelona, ha denunciat el robatori d’objectes personals de la guantera de la seva moto al barri de Sant Antoni. Durant una visita al barri per parlar amb veïns i comerciants sobre la inseguretat, Sirera va trobar la guantera forçada i li havien sostret unes ulleres i un cable de càrrega per a mòbil. Tot i que va recuperar el comandament del pàrquing i el manual de la moto gràcies a una nota de la floristeria Bausà del carrer Viladomat, Sirera ha instat a l’alcalde Jaume Collboni a prendre mesures contra la delinqüència. La denúncia arriba després de setmanes de polèmica i friccions a Sant Antoni per queixes veïnals sobre brutícia, consum de drogues i tensions al carrer. Aquestes queixes han portat a l’implementació d’un “pla de xoc” per part de l’Ajuntament, que inclou un augment de la policia de barri, més neteja i la retirada d’elements d’urbanisme tàctic. Sirera demana que els 80 agents de la Guàrdia Urbana que vigilen edificis municipals siguin destinats al carrer, substituint-los per seguretat privada, per garantir la seguretat dels barcelonins i els visitants.

La guerra a Gaza continua intensificant-se, amb pressions diplomàtiques creixents per aturar el conflicte. L’enviat especial dels Estats Units, Steve Witkoff, ha visitat Gaza per avaluar la situació de fam, després de reunir-se amb Benjamin Netanyahu. La Lliga Àrab, en una declaració sense precedents, ha demanat a Hamas que cedeixi el poder, alliberi els ostatges i entregui les armes, tot promovent la solució dels dos estats. Paral·lelament, quinze països europeus s’han sumat a la crida per al reconeixement d’un estat palestí. Mentrestant, Israel ha aprovat l’ocupació de Gaza, fet que ha provocat la condemna internacional i la petició dels Comuns a l’ONU per a una intervenció militar, inclòs el bombardeig de posicions israelianes, per evitar la invasió i garantir l’ajuda humanitària. David Cid, portaveu dels Comuns, ha instat a “parar els peus a Netanyahu”, mentre que Oriol Junqueras, d’ERC, ha reiterat el suport a la via dels dos estats i ha lamentat l’agreujament de la catàstrofe humanitària. L’ajuda humanitària, com el llançament de racions de menjar per part de l’exèrcit espanyol, continua arribant amb dificultats a la Franja, on la situació és descrita per metges europeus com “distòpica” i sense precedents.

Salvador Illa completa el seu primer any com a president de la Generalitat, marcat per la normalització institucional i la col·laboració amb l’Estat, encapçalat per Pedro Sánchez. Amb el suport d’ERC i els Comuns, el Govern ha impulsat mesures en habitatge, amb un pla de 4.400 milions d’euros per a la construcció de 50.000 habitatges públics fins al 2030, i ha aprovat una llei per regular els lloguers de temporada. També s’han fet avenços en Rodalies, amb la creació d’una empresa mixta amb Renfe, i s’ha pactat l’ampliació de l’aeroport del Prat, un projecte que genera discrepàncies amb els socis. S’ha signat el Pacte Nacional per la Llengua, amb l’objectiu d’incrementar el nombre de catalanoparlants, però sense el suport de Junts i la CUP. Pel que fa al finançament singular, l’acord amb l’Estat preveu un model “singular però generalitzable”, però la recaptació de l’IRPF per part de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) s’ha ajornat fins al 2028. Entre els reptes pendents, destaquen l’aprovació dels pressupostos per al 2026, la concreció del finançament i el compliment dels acords d’investidura amb ERC i els Comuns, especialment en matèria d’habitatge i el règim sancionador. A més, el Govern vol impulsar un pla Àsia per obrir nous mercats i professionalitzar l’administració. Finalment, l’oficialitat del català a Europa, impulsada pel ministre d’Exteriors José Manuel Albares, continua encalllada, i l’aplicació de l’amnistia, una reivindicació clau d’ERC i Junts, avança lentament, amb la figura de Carles Puigdemont com a element central de la negociació. L’ombra de la corrupció, amb casos com les trames Cerdán i Montoro, i altres causes judicials, marquen el context polític.

Fa un any, ERC i el PSC van segellar un acord que va permetre la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. L’acord, liderat per Marta Rovira des del bàndol republicà i per Lluïsa Moret i Alícia Romero des del socialista, es va centrar en qüestions com el finançament singular i el traspàs de Rodalies. Aquest pacte va generar una forta divisió interna a ERC, evidenciada en la consulta a la militància, que va aprovar l’acord per un estret marge. Aquest període va coincidir amb una crisi interna a ERC, marcada per la desfeta electoral, la dimissió d’Oriol Junqueras com a president del partit i el retorn de Rovira de l’exili. Un any després, el panorama polític ha canviat significativament. Junqueras ha recuperat la presidència d’ERC, després d’un traumàtic procés congressual que va evidenciar la ruptura amb Rovira. Els dirigents socialistes implicats en la negociació, com Moret, Romero i Ferran Pedret, han consolidat el seu poder dins el partit i el govern. En canvi, a ERC, figures com Rovira i Marta Vilalta han quedat relegades a un segon pla, mentre que Josep Maria Jové manté la seva posició. La nova direcció d’ERC, amb Junqueras al capdavant, ha de gestionar ara les conseqüències d’un pacte que no ha estat mai plenament assumit per les bases i que continua generant tensions internes. La figura de María Jesús Montero ha estat objecte de crítiques per part d’ERC en relació amb el compliment de l’acord de finançament.

El jutge Ángel Hurtado ha donat tres dies a les parts implicades en el cas de la filtració del correu d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, per pronunciar-se sobre la suspensió cautelar d’Álvaro García Ortiz, fiscal general de l’Estat. Aquesta és la tercera vegada que Hurtado es posiciona en contra d’aquesta mesura, sol·licitada per l’Associació Professional Independent de Fiscals (APIF). La sala de recursos del Tribunal Suprem no s’havia pronunciat prèviament sobre el recurs de l’APIF, ja que l’associació va desistir. La recent confirmació de la interlocutòria de transformació de les diligències prèvies en procediment abreujat ha estat per majoria, amb el magistrat ponent, Andrés Palomo, proposant l’arxivament de la causa contra García Ortiz. Palomo considera que no hi ha proves suficients per incriminar el fiscal general. Mentrestant, creix la tensió política entre el govern central i la Comunitat de Madrid arran de les polítiques fiscals d’Ayuso. Salvador Illa ha criticat el dúmping fiscal de Madrid, rebent el suport de ministres com Yolanda Díaz i Diana Morant, així com de la vicepresidenta María Jesús Montero, qui ja havia denunciat la pèrdua de 4.000 milions d’euros en recaptació per les rebaixes fiscals. Ayuso ha respost a les crítiques d’Illa, defensant les aportacions de Madrid a la caixa comuna. Aquest enfrontament s’emmarca en la discussió sobre la reforma del finançament autonòmic, on es planteja la necessitat de limitar la competència fiscal a la baixa. El conseller de Presidència de Madrid, Miguel Ángel García Martín, ha justificat les polítiques fiscals de la comunitat, argumentant que, malgrat la menor pressió fiscal, la major activitat econòmica genera més recaptació. Illa, per la seva banda, s’oposa a rebaixes fiscals generals i compta amb el suport del govern de Sánchez en la seva confrontació amb Ayuso.

Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, va reunir el seu comitè executiu per abordar diversos temes, incloent l’escàndol de corrupció que afecta ex-membres del PSOE. Feijóo va criticar durament Pedro Sánchez per la seva relació amb els implicats i va anunciar la preparació d’una llista de “lleis sanchistes” per derogar si arriba a la Moncloa. Entre aquestes lleis, es troben la d’amnistia, la de memòria democràtica, la de vivenda i la llei trans. A més, va criticar les concessions de Sánchez a l’independentisme català, qualificant-les de “corrupció”. Paral·lelament, el PP va confirmar que Ana Millán, número 3 d’Isabel Díaz Ayuso al PP de Madrid i vicepresidenta de l’Assemblea de Madrid, no és llicenciada en Ciències Polítiques, atribuint-ho a un error en la publicitat electoral de fa anys. Aquest fet arriba després de diverses dimissions per falsificació de currículum, com les de Noelia Núñez, José María Ángel i Ignacio Hilguero. Finalment, Feijóo va anunciar diversos nomenaments dins del PP, com la creació de noves secretaries, entre elles la de salut mental, dirigida per Mercedes Navío, la d’interior i emergències, encapçalada per Antonio Sanz, la de sostenibilitat de l’Estat del benestar, a càrrec de Fernando Navarrete, i la de coordinació parlamentària, liderada per Álvaro Pérez.