Les eleccions autonòmiques a l’Aragó han resultat en una victòria agredolça per al Partit Popular de Jorge Azcón, que, tot i ser la força més votada, ha perdut dos escons i ha quedat amb 26. Aquesta situació frustra el seu objectiu d’aconseguir una majoria per governar en solitari i l’obliga a dependre de Vox, el gran guanyador de la jornada. La formació d’extrema dreta, liderada per Alejandro Nolasco, ha duplicat la seva representació fins als 14 diputats, fet que li atorga una posició de força decisiva per a la formació del govern. Per la seva banda, el PSOE de Pilar Alegría ha patit una severa desfeta, perdent cinc diputats i igualant el seu pitjor resultat històric a la comunitat. Aquests resultats confirmen un canvi de cicle polític, posen en qüestió l’estratègia de Pedro Sánchez de presentar ministres com a candidats i es perfilen com un indicador del panorama polític espanyol.

Les eleccions autonòmiques a l’Aragó han resultat en una victòria per al PP de Jorge Azcón, que ha obtingut 26 escons, tot i que el gran triomfador de la jornada ha estat Vox, que ha doblat la seva representació fins als 14 diputats. Aquest escenari confirma els temors del PP de repetir una “victòria amarga” com la d’Extremadura, ja que ara la seva dependència de l’extrema dreta per formar govern és significativament més gran. Per la seva banda, el PSOE, amb la candidata i exministra Pilar Alegría, ha patit una forta desfeta electoral, caient fins als 18 escons i igualant el seu pitjor resultat històric, la qual cosa representa un cop per a l’estratègia de Pedro Sánchez. La Chunta Aragonesista també ha duplicat els seus escons, mentre que formacions com Podem i el PAR han desaparegut de les Corts. Alegría ha assegurat que exercirà una oposició “responsable”.

El tancament de la campanya per a les eleccions a l’Aragó va estar dominat per l’estratègia dels principals partits per contrarestar el previsible creixement de Vox. El Partit Popular, amb Alberto Núñez Feijóo i el candidat Jorge Azcón, va fer una crida al “vot útil”, qualificant el suport a Vox d’“inútil” i “populista”. No obstant això, en una acció paral·lela per atreure el vot jove, les Noves Generacions del partit van organitzar un polèmic acte a Saragossa amb l’activista ultra Vito Quiles, vinculat a Alvise. Des del PSOE, la candidata Pilar Alegría, acompanyada per Pedro Sánchez, va acusar Azcón d’adoptar un discurs d’odi per competir amb l’extrema dreta. Per la seva banda, el líder de Vox, Santiago Abascal, va respondre als atacs titllant el PP de “pallassos”.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anul·lat la decisió del Parlament Europeu de l’any 2021 de retirar la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. La sentència conclou que el procediment va vulnerar el dret a una bona administració per una evident manca d’imparcialitat. El tribunal assenyala directament el ponent dels suplicatoris, l’eurodiputat búlgar Angel Dzhambazki, per la seva pertinença al mateix grup polític que Vox, partit que impulsava la causa penal contra els líders independentistes. Aquesta resolució esmena una sentència prèvia del Tribunal General i contradiu l’opinió de l’advocat general Maciej Szpunar. Tot i que la decisió no té conseqüències pràctiques immediates, ja que actualment no ocupen cap escó, representa una important victòria política que qüestiona la imparcialitat de l’Eurocambra en aquest procés.

El Govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha entrat en conflicte amb els líders de grans plataformes tecnològiques arran de la seva proposta per regular les xarxes socials. La iniciativa, que inclou prohibir l’accés a menors de 16 anys i establir la responsabilitat penal dels directius per continguts il·legals, ha provocat una forta reacció. Pàvel Dúrov, fundador de Telegram, i Elon Musk, propietari de X, han acusat Sánchez d’amenaçar la llibertat d’expressió i de voler convertir Espanya en un “estat de vigilància” mitjançant la sobrecensura. En resposta, el president espanyol ha qualificat els seus crítics de “tecnooligarques”, mentre que el seu govern ha defensat les mesures com a essencials per protegir els menors i combatre la propaganda. La polèmica ha escalat amb la ministra Sira Rego, qui ha arribat a plantejar la possibilitat de prohibir la xarxa social X.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha rebut l’alta de l’Hospital Vall d’Hebron després de romandre ingressat dues setmanes per una osteomielitis púbica, una infecció poc freqüent però potencialment greu. Tot i que el tractament complet durarà vuit setmanes i el continuarà a domicili amb antibiòtics i rehabilitació, la seva evolució és molt positiva. Segons Albert Salazar, director gerent de l’hospital, la recuperació està sent “ràpida”, la qual cosa fa possible que la seva reincorporació a la feina sigui “abans del que es preveia”. Com a mostra d’aquesta millora, el president ja es desplaça amb una sola crossa i les anàlisis confirmen que la infecció i la inflamació estan desapareixent. L’equip mèdic atribueix aquesta bona resposta al seu bon estat de forma física i, malgrat que els viatges oficials hauran d’esperar, Illa s’ha mantingut informat de les seves funcions.

El govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha canviat d’estratègia després que el Congrés rebutgés el seu decret òmnibus, que vinculava la revalorització de les pensions amb altres mesures de l’anomenat “escut social”, com la suspensió de desnonaments per a llars vulnerables. La votació en contra del PP, Vox i Junts va tombar la iniciativa, amb l’argument que es tractava d’un “xantatge” en barrejar temes diferents. Davant d’aquest bloqueig i amb l’objectiu de garantir la pujada de les pensions a la nòmina de febrer, l’executiu ha decidit trossejar el decret. La nova proposta consisteix a presentar un Reial decret exclusivament per a l’increment de les pensions, que compta amb un suport parlamentari més ampli, i tramitar la resta de mesures socials, com les ajudes antidesnonaments, en un altre text per separat.

El Tribunal Suprem ha transferit la instrucció de la peça separada sobre adjudicacions il·lícites d’obres públiques a l’Audiència Nacional. La decisió, presa pel magistrat Leopoldo Puente, es deu a la renúncia de José Luis Ábalos a la seva acta de diputat, fet que li ha suposat la pèrdua de la condició d’aforat i, conseqüentment, la competència de l’alt tribunal sobre el cas. Aquesta causa, que es troba en una fase inicial i afecta també l’exdirigent del PSOE Santos Cerdán i l’exassessor Koldo García, serà ara investigada pel Jutjat Central d’Instrucció número 2, dirigit pel jutge Ismael Moreno, qui ja instrueix altres línies del cas Koldo. D’aquesta manera, el Suprem només es farà càrrec del judici oral per les presumptes irregularitats en la compra de mascaretes durant la pandèmia.

El Govern espanyol, a través de la ministra Elma Saiz, busca restablir “espais de confiança” per avançar en la delegació de les competències d’immigració a la Generalitat, un acord clau amb Junts per Catalunya. La negociació, que estava bloquejada, s’ha reobert després que l’executiu pactés amb Podemos la regularització extraordinària de mig milió d’immigrants. Segons Irene Montero, aquest acord era un pas previ indispensable per garantir drets abans de parlar de competències. No obstant això, la formació morada ha augmentat les seves demandes per donar suport al traspàs. El portaveu Pablo Fernández ha anunciat que ara exigiran, a més de l’eliminació d’elements “racistes” de la proposta de llei, el tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i la derogació de l’actual llei d’estrangeria.

El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha traslladat a Brussel·les la seva oposició a la regularització extraordinària de migrants impulsada pel Govern de Pedro Sánchez. Durant una reunió de líders del Partit Popular Europeu (PPE) a Zagreb, Feijóo ha sol·licitat a la Comissió Europea que analitzi la mesura, qualificant-la de “massiva, sense control ni garanties” i contrària al Pacte de Migració i Asil de la UE. El dirigent popular adverteix que la iniciativa, que pretén regularitzar prop de 500.000 persones, generarà un “efecte crida” a la frontera sud, pressionarà els serveis públics i tindrà conseqüències negatives per a Espanya i Europa. Malgrat la petició, la Comissió Europea, a través del comissari Magnus Brunner, ha mostrat cautela i ha recordat que la regularització de persones que ja resideixen en un estat membre és una competència nacional.