Salvador Illa i Carles Puigdemont es van reunir a Brussel·les en una trobada inèdita. Illa, actual president de la Generalitat, va ser qui va sol·licitar la reunió amb l’expresident i líder de Junts, que es troba a l’exili. Jordi Turull, secretari general de Junts, va considerar que la reunió arriba “tard”, tot i que Puigdemont escoltaria Illa. La trobada, que va tenir lloc a la Delegació del Govern davant la Unió Europea, es va mantenir en privat. Illa va defensar la decisió de l’amnistia i la importància del diàleg en democràcia, mentre que Turull va qüestionar la intenció d’Illa, lligant-la a les directrius de Pedro Sánchez. Aquesta reunió es produeix després que Illa ja s’hagués reunit amb tots els seus predecessors, excepte Pasqual Maragall. Les reaccions polítiques van ser diverses, des del suport d’ERC i els Comuns, que van destacar la importància del diàleg i la construcció de majories, fins a la crítica del PP i Vox, que van qualificar la reunió de “vergonyosa”. Alberto Núñez Feijóo va qüestionar la confiança en Illa, comparant-lo amb Santos Cerdán, exinterlocutor del govern espanyol amb Puigdemont. Isabel Díaz Ayuso també va criticar la reunió i els “privilegis” de Catalunya, a la qual cosa Illa va respondre afirmant que “Madrid sí que té privilegis”. Yolanda Díaz es va mostrar disposada a reunir-se de nou amb Puigdemont.

Pedro Sánchez, en una entrevista a TVE, va defensar la innocència de la seva dona i el seu germà, assegurant que les acusacions contra ells provenen de denúncies falses orquestrades per l’extrema dreta. A més, va qüestionar la imparcialitat d’alguns jutges, acusant-los de “fer política” i causant un “mal immens a la justícia”, i va demanar al CGPJ una reflexió sobre la gestió d’alguns casos. Sánchez també va defensar la innocència del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, argumentant que la seva imputació es basa en filtracions i manca de proves. Respecte als casos de José Luis Ábalos i Santos Cerdán, ex-secretaris d’Organització del PSOE, Sánchez va negar tenir coneixement de corrupció i va reiterar que el partit no ha rebut finançament irregular. Va admetre haver considerat la dimissió per l’afectació personal d’aquests casos, però va decidir continuar per responsabilitat i per implementar mesures de regeneració democràtica. Finalment, va qualificar de “coherent” i “encertada” la reunió entre Salvador Illa i Carles Puigdemont, negant que estigui vinculada a la negociació dels pressupostos i descartant un avanç electoral si aquests són rebutjats.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat un viatge a Brussel·les per reunir-se amb Carles Puigdemont, marcant la primera trobada cara a cara entre ambdós líders. Durant una entrevista, Illa va defensar l’amnistia i el diàleg, emfasitzant la necessitat d’un nou model de finançament i rebutjant les demandes de solidaritat d’altres regions espanyoles. Illa es va mostrar optimista sobre l’oficialitat del català a Europa, afirmant que està “més a prop que lluny”. També va abordar temes com la immigració, Rodalies i l’ampliació de l’aeroport del Prat, destacant la importància de l’acollida i la gestió forestal. Mentrestant, ERC, liderada per Oriol Junqueras, ha intensificat la pressió sobre el govern espanyol pel finançament, condicionant el seu suport als pressupostos a un acord en aquest àmbit. Junqueras va anunciar la presentació d’una proposta de nou model de finançament al Congrés i va advertir que no hi haurà negociacions pressupostàries fins que es resolgui aquesta qüestió. Finalment, Illa va denunciar el “genocidi a Gaza”, tot i que va advertir sobre les conseqüències econòmiques d’un augment de la inversió en defensa.

Ada Colau, exalcaldessa de Barcelona, s’ha embarcat en la Global Sumud Flotilla juntament amb activistes com Greta Thunberg, amb l’objectiu d’obrir un corredor humanitari a Gaza. La flotilla, composta per desenes de vaixells amb activistes de 44 països, ha salpat del Port de Barcelona amb material, menjar i aigua per a Gaza. Aquesta acció es produeix després que Israel interceptés un vaixell similar al juny. A Barcelona, s’han organitzat activitats culturals i polítiques en suport a la flotilla, amb concerts de Macaco i Clara Peya. Mentrestant, Israel ha intensificat els bombardejos a la ciutat de Gaza, matant una vintena de palestins, possiblement incloent el portaveu de Hamas, Abu Obeida. L’exèrcit israelià ha declarat Gaza zona de combat i ha aturat les pauses humanitàries. Milers de palestins estan fugint dels bombardejos, però no tenen on anar, i la Creu Roja alerta sobre els perills d’evacuar més d’un milió de persones de la ciutat. La flotilla espera arribar a Gaza en set o vuit dies i descarregar el material amb l’ajuda dels governs.

El Govern, liderat pels consellers Albert Dalmau i Francesc Xavier Vila, ha instat els ajuntaments a adherir-se al Pacte Nacional per la Llengua. A través d’una carta, l’executiu ha proposat un decàleg de mesures, incloent l’aprovació d’una moció en els plens municipals, per reforçar l’ús del català. Es demana als consistoris l’elaboració de plans municipals d’impuls del català, la creació de taules locals per la llengua i la designació d’un responsable de política lingüística. A més, es busca garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants, assegurant que el personal de l’administració, inclòs el subcontractat, tingui coneixements de català i que s’apliquin clàusules lingüístiques en la contractació pública. El Govern emfatitza el paper “crucial” dels ajuntaments en la normalització del català, especialment en àmbits com escoles bressol, esports i comerç. Francesc Xavier Vila ha destacat la importància de l’actuació municipal en la vida quotidiana de les persones. Mentrestant, Mònica Sales, de Junts, ha reclamat al Govern que compleixi el Pacte, creant l’oficina de protecció dels drets lingüístics i atenent les denúncies rebudes per Plataforma per la Llengua.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat a Arnes, durant la tercera reunió del Govern fora del Palau de la Generalitat, un canvi en la gestió forestal de Catalunya. Davant la preocupació pels incendis, especialment els del Baix Ebre i la Segarra, Illa ha afirmat que Catalunya té “massa bosc” i ha proposat “decréixer la massa forestal” fomentant l’activitat econòmica al territori. Aquest canvi, que no serà immediat, s’emmarca en una revisió de la política forestal que inclou la col·laboració amb el pacte d’estat sobre el canvi climàtic proposat per Pedro Sánchez. A més, Illa ha destacat la importància de l’autoprotecció i la necessitat que els municipis elaborin plans de prevenció d’incendis. Pel que fa als reptes polítics, el president ha reclamat l’“aplicació immediata i efectiva” de la llei d’amnistia, ha emfatitzat la importància de la gestió i l’execució dels pressupostos, i ha denunciat “el genocidi a Gaza”. La reunió d’Arnes, a prop de la zona afectada per l’incendi de Paüls, ha comptat amb la presència de tots els membres del govern excepte Alícia Romero i Núria Parlon. Aquesta trobada, com les anteriors a Poblet i Núria, busca reforçar els vincles entre els consellers i impulsar l’acció del govern, que inclou abordar les incidències de Rodalies i preparar els pressupostos del 2026, amb reunions previstes amb els socis d’investidura, Esquerra i els Comuns.

Un naufragi davant les costes de Mauritània ha resultat en la pèrdua de més de 140 vides de migrants que intentaven arribar a les Illes Canàries des de Gàmbia. L’embarcació, amb aproximadament 160 persones a bord, va naufragar després de sis dies a la mar. Setanta cossos han estat recuperats prop de M’haijratt, a uns 60 quilòmetres al nord de Nouakchott, i les operacions de recerca i rescat continuen, tot i que l’esperança de trobar més supervivents és mínima. Els supervivents rescatats, 16 en total, van confirmar que l’embarcació havia salpat de Gàmbia. La majoria dels migrants eren originaris de Zàmbia i Senegal. Aquesta tragèdia subratlla els perills de la ruta atlàntica cap a les Canàries, considerada una de les més perilloses del món. Dades de Caminando Fronteras indiquen que el 2024, 46.843 migrants van arribar a les Canàries per aquesta ruta, mentre que 9.757 van morir en l’intent. Mauritània s’ha convertit en un punt de partida freqüent per a aquestes embarcacions, amb un 70% dels accidents de la ruta atlàntica originant-se des de les seves costes.

El Consell de Ministres aprovarà dimarts l’avantprojecte de llei per condonar part del deute autonòmic amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Aquesta mesura, fruit d’acords entre ERC i el PSOE, suposarà la condonació d’aproximadament 85.000 milions d’euros de deute de les comunitats autònomes, incloent uns 17.104 milions corresponents a Catalunya, que permetrà un estalvi d’uns 1.000 milions d’euros anuals en interessos. Andalusia serà la comunitat més beneficiada, amb una reducció de 18.791 milions d’euros, seguida de Catalunya i el País Valencià (11.210 milions). Madrid, tot i no tenir deute amb el FLA, també es beneficiarà amb 8.644 milions. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha destacat la importància d’aquesta mesura i ha ironitzat sobre l’oposició del PP, tot i que les comunitats governades per aquest partit també se’n beneficiaran. Montero ha negat que el nou model de finançament que es vol impulsar doni privilegis a Catalunya, assegurant que augmentarà els recursos per a totes les comunitats autònomes sota el principi d’igualtat. El PP, per la seva banda, critica la mesura, argumentant que respon a les exigències dels independentistes catalans i insisteix en la necessitat de canviar el sistema de finançament autonòmic.

El ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha acusat el PP de fer un “ús partidista” dels incendis forestals que han assolat l’Estat, utilitzant la tragèdia per a la seva “estratègia d’assetjament al govern espanyol”. Marlaska va defensar la gestió del govern, afirmant que van actuar “amb previsió” i posant a disposició de les comunitats autònomes tots els mitjans necessaris, incloent ajuda internacional de països com França, Itàlia, la República Txeca, Eslovàquia, els Països Baixos, Andorra, Grècia, Romania, Alemanya i Finlàndia. Va subratllar que la responsabilitat principal recau en les comunitats autònomes i va criticar la proposta del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, de controlar els piròmans amb polseres telemàtiques. El PP, per la seva banda, va acusar el govern de Pedro Sánchez d’inoperància i de “mesquinar” els recursos, argumentant que les comunitats autònomes, com Castella i Lleó i Galícia, van haver de gestionar la crisi amb recursos propis. El secretari general del PP, Miguel Tellado, va negar errors en la gestió autonòmica, atribuint la problemàtica a la “falta de mitjans” proporcionats pel govern central i criticant la suposada “caça de bruixes” contra els presidents autonòmics del PP. Marlaska va reiterar la crida al pacte d’estat proposat per Sánchez davant la “perillositat creixent” de la situació.

La gestió del repartiment de menors migrants arribats a les Canàries ha generat una forta tensió política entre el govern espanyol i les comunitats autònomes governades pel PP. El govern central, liderat per Pedro Sánchez, amenaça amb intervenció policial si les comunitats del PP, com Madrid i Andalusia, liderades per Isabel Díaz Ayuso, obstaculitzen l’aplicació del decret aprovat al Congrés dels Diputats. Aquest decret, fruit d’un acord previ entre el PSOE i Junts, estableix la capacitat màxima d’acollida de cada autonomia. El PP critica el sistema de repartiment, considerant-lo “arbitrari, opac i discriminatori”, i ha presentat un recurs al Tribunal Suprem. Ángel Víctor Torres, ministre de Política Territorial, defensa la legalitat del decret i ha advertit sobre les conseqüències legals per a les comunitats que no el compleixin. Mentrestant, Fernando Clavijo, president de les Canàries, demana “humanitat” i apel·la a la fiscalia per garantir el compliment del repartiment. La secretària d’Estat de Migracions, Pilar Cancela, ha informat que s’incrementarà el ritme de trasllats de menors sol·licitants d’asil des de les Canàries a la Península. El PP, per la seva banda, acusa el govern de “xantatge” i exigeix un pressupost i una “memòria econòmica” per al repartiment, mentre que Carmen Fúnez, vicesecretària de Sanitat i Política Local del PP, critica la manca de control fronterer i la priorització dels acords amb els socis independentistes.