Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol Pedro Sánchez, ha declarat davant el jutge Juan Carlos Peinado en relació amb una presumpta malversació de fons públics. La investigació se centra en la contractació de la seva assistent, Cristina Álvarez, al Palau de la Moncloa. Gómez, que només ha respost a les preguntes de la seva defensa, ha explicat que Álvarez s’encarregava de la seva agenda i l’acompanyava a actes oficials, tot i admetre que li va demanar algun “favor” excepcional. L’assistent, també citada a declarar, s’ha acollit al seu dret a no declarar. La instrucció judicial investiga si Álvarez va utilitzar el seu càrrec per afavorir els interessos privats de Gómez, concretament en la recerca de finançament per a la càtedra que Gómez codirigia a la Universitat Complutense de Madrid. Un correu electrònic enviat per Álvarez a Reale Seguros, sol·licitant el patrocini de la càtedra, és una de les proves que el jutge considera que “excedeix clarament de les seves funcions”. El jutge sospita que aquestes tasques, realitzades durant la jornada laboral i amb sou públic, podrien constituir una desviació de recursos. Hazte Oír i Vox, acusacions populars en el cas, han lamentat les poques “explicacions” de Gómez. Aquesta és la quarta vegada que Gómez compareix davant del jutge per aquest cas, que inclou altres delictes com tràfic d’influències, corrupció en els negocis, intrusisme i apropiació indeguda de programari. El jutge ha sol·licitat a la Secretaria General de Presidència tots els correus electrònics de Gómez des del 2018, una petició que la defensa ha recorregut per considerar-la desproporcionada.

Álvaro García Ortiz, Fiscal General de l’Estat, s’enfrontarà a un judici oral al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets. El magistrat instructor, Ángel Hurtado, ha imposat una fiança de 150.000 euros a García Ortiz, relacionada amb la filtració d’un correu electrònic d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. En aquest correu, Amador admetia dos delictes fiscals i explorava un possible pacte amb la Fiscalia. La Sala d’Apel·lació del Suprem va confirmar el processament de García Ortiz, considerant que va orquestrar “personalment” la filtració. El magistrat Hurtado argumenta que el correu contenia informació confidencial, la divulgació de la qual perjudica la reputació d’Amador i el prestigi de la institució. Malgrat la petició de l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF) per suspendre’l, García Ortiz mantindrà el seu càrrec a causa d’un “buit legal”. El Suprem ha traslladat la qüestió a la Inspecció Fiscal de la Fiscalia General. El govern espanyol, a través de la portaveu Pilar Alegría, manté la confiança en la innocència de García Ortiz. L’oposició, encapçalada per Ester Muñoz del Partit Popular, exigeix la seva dimissió i la de Pedro Sánchez per no exigir-la. Altres partits com Sumar, a través de Verónica Barbero, i Esquerra Republicana, amb Ester Capella, han expressat les seves preocupacions sobre el procés judicial. Aquest cas marca un precedent històric, sent la primera vegada que un Fiscal General de l’Estat és enviat a judici.

Junts ha confirmat que votarà en contra de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, proposta estrella de Yolanda Díaz (Sumar). La formació liderada per Carles Puigdemont ha mantingut l’esmena a la totalitat, malgrat les negociacions amb Díaz i el suport majoritari a la mesura, segons el CEO. La decisió, anunciada en una reunió amb el Ministeri de Treball, frustra la iniciativa que formava part del pacte d’investidura entre PSOE i Sumar. Míriam Nogueras, portaveu de Junts al Congrés, ha justificat la decisió argumentant la falta de negociació amb els actors econòmics catalans i la priorització dels grans sindicats estatals. El Ministeri de Treball, a través del secretari d’estat Joaquín Perez Rey, ha qualificat la decisió d’“irresponsable” i un “cop dur” per als treballadors. El PSOE, per la seva banda, s’ha desvinculat de la possible derrota parlamentària, tot i que la portaveu Montse Mínguez ha deixat la porta oberta a un acord d’última hora. Malgrat l’oposició de Junts, PP i Vox, el 72% dels votants de Junts i el 83% de la ciutadania catalana donen suport a la reducció de jornada, segons el CEO. Díaz ha assegurat que tornarà a presentar la proposta en el futur.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat una nova estratègia d’internacionalització de l’economia catalana per afrontar els reptes del context global actual, marcat per la crisi aranzelària impulsada per Donald Trump. L’objectiu principal és augmentar el nombre d’empreses exportadores. El Govern vol que 2.000 empreses catalanes més comencin a exportar abans del 2030, superant la xifra actual de 18.300 i arribant a les 20.000. A més, es pretén consolidar el lideratge de Catalunya en exportacions a l’Estat espanyol, on actualment representa el 26% del total. Per aconseguir-ho, s’ha posat en marxa una línia d’ajuts de fins a 90.000 euros per empresa, destinats a la diversificació de mercats, que formen part d’un paquet de 50 milions d’euros aprovat al juliol. També es volen obrir 300 noves filials a l’exterior, arribant a un total de 3.500. Aquesta estratègia, que es desenvoluparà en col·laboració amb els agents econòmics i socials, serà dissenyada per ACCIÓ i es presentarà l’11 de novembre durant la trobada anual ‘Beyond Catalonia’. El Govern busca la col·laboració i el consens amb el sector empresarial i destaca la importància de la sincronització amb Europa per afrontar els desafiaments econòmics actuals.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha promès revelar els detalls del nou model de finançament singular en les properes setmanes o mesos. Aquest anunci arriba en un moment crucial per a les negociacions pressupostàries, ja que ERC ha condicionat el seu suport a l’aprovació d’un nou model. Illa ha expressat la seva confiança en l’aprovació dels pressupostos i ha destacat la importància de la condonació del FLA pel govern espanyol, que alleugerirà el deute autonòmic. Paral·lelament, ERC ha presentat en solitari al Congrés una proposició de llei per a la gestió i recaptació de l’IRPF des de Catalunya, una mesura inclosa en l’acord d’investidura amb el PSC. Oriol Junqueras ha advertit que no hi haurà negociació pressupostària sense avenços en el finançament, mentre que el PSOE, a través de la seva portaveu Lluïsa Moret, ha demanat temps per estudiar la proposta. A més, Illa ha abordat altres temes com la situació de Rodalies, confirmant una propera reunió amb Adif i Renfe, i l’oficialitat del català a Europa, que ha qualificat com a “qüestió de mesos”. També ha defensat el repartiment de menors no acompanyats, destacant la solidaritat de Catalunya. Finalment, ha criticat el model “d’egoisme fiscal” de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

Miquel Buch, exconseller d’Interior, ha criticat durament l’expresident Quim Torra i el partit Junts, del qual es va donar de baixa a finals de 2024. Buch ha afirmat que Torra “no va ser un bon president”, i que Puigdemont “es va equivocar” en proposar-lo. Segons Buch, Torra no estava preparat per a la presidència i, durant les protestes per la sentència del ‘procés’, va arribar a plantejar renunciar a les competències dels Mossos d’Esquadra per evitar problemes. A més, ha criticat la gestió de Junts, assegurant que “cada cop va a menys” i que la seva estratègia política no s’adapta a la societat actual. Buch ha lamentat que, durant el seu mandat com a conseller, es prioritzés l’opinió a Twitter per sobre de les decisions importants. L’exconseller també ha qüestionat la relació de Junts amb Aliança Catalana, i ha defensat la necessitat de combatre l’extrema dreta amb polítiques democràtiques. Tot i les seves crítiques a les decisions polítiques de Puigdemont, Buch ha afirmat que manté la seva amistat amb l’expresident.

La situació a Gaza continua sent crítica, amb més de 64.455 morts i 162.776 ferits des de l’inici dels atacs israelians el 7 d’octubre de 2023. Hamas ha anunciat la seva disposició a negociar un alto el foc i l’intercanvi d’ostatges, després d’una proposta de Washington i un ultimàtum de Donald Trump, que ha parlat d’una vintena d’ostatges i 38 cadàvers. Tot i que Israel ha acceptat les condicions de Trump, els detalls no s’han fet públics. Mentrestant, Israel ha intensificat els bombardejos sobre Gaza, amenaçant amb “l’aniquilació total” de Hamas i preparant-se per conquerir la ciutat. L’exèrcit israelià ha instat la població de Gaza a evacuar cap al sud. Pedro Sánchez ha anunciat un paquet de mesures contra Israel, incloent un embargament d’armes, la prohibició d’entrada a persones involucrades en el que ell anomena “genocidi” a Gaza i un augment de l’ajuda humanitària. Volker Türk, alt comissionat de l’ONU per als Drets Humans, ha condemnat la “retòrica genocida” dels alts responsables israelians. Israel ha acusat Espanya d’antisemitisme i ha prohibit l’entrada al país a Yolanda Díaz i Sira Rego. Un tiroteig a prop de l’assentament de Ramot ha resultat en sis morts, inclòs un jove espanyol.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat la condonació del deute del FLA com un “acte de justícia” que beneficia l’interès general d’Espanya i de totes les autonomies. Illa ha destacat la necessitat d’aquesta mesura per permetre a les comunitats autònomes implementar polítiques socials. A més, ha reiterat la seva proposta d’un finançament singular per a Catalunya, qualificant-la de solidària i lleial, i ha instat a un debat constructiu sobre el model de finançament, contraposant el model de “prosperitat compartida” al de “col·laboració insolidària”. El Consell de Ministres va aprovar la condonació de 83.252 milions d’euros del deute del FLA, dels quals 17.104 milions corresponen a Catalunya, la segona comunitat més beneficiada després d’Andalusia. En un altre ordre d’idees, Illa ha afirmat que la normalitat política a Catalunya només s’aconseguirà amb l’aplicació de la llei d’amnistia, permetent així el retorn de Carles Puigdemont i la participació d’Oriol Junqueras en les eleccions. Illa ha defensat una “Catalunya de tothom” i ha demanat respecte al poder legislatiu en relació amb l’aprovació de la llei d’amnistia. Finalment, ha valorat positivament els avenços en matèria d’habitatge, especialment el programa de 50.000 habitatges protegits, però ha reconegut la lentitud en la simplificació administrativa i la millora de Rodalies, i ha confirmat la seva intenció de tenir pressupostos per a l’any vinent.

El ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha anunciat mesures per pressionar Israel i alleujar la situació humanitària a Gaza. Albares ha garantit “protecció diplomàtica” als ciutadans espanyols que participen a la Flotilla que sortirà de Barcelona el 31 d’agost, amb figures com Ada Colau, Jaume Asens, i Lluís Llach, entre d’altres. Espanya presentarà un pla a la UE per suspendre l’acord d’associació amb Israel i ampliar les sancions als colons, a més de promoure un embargament d’armes i evitar l’asfíxia econòmica de l’Autoritat Nacional Palestina. Albares insta la UE a actuar amb fermesa, similar a la resposta a la invasió russa d’Ucraïna, i defensa que el Tribunal Internacional de Justícia determini si les accions d’Israel constitueixen un genocidi. A més, ha reiterat el compromís d’Espanya amb la oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE, considerant-ho un “camí irreversible” per acostar Europa als ciutadans. Finalment, Albares ha presentat la conferència Mondiacult de la Unesco a Barcelona, destacant la ciutat com a capital cultural del Mediterrani i defensant el multiculturalisme.

La inauguració de l’any judicial a Espanya ha estat marcada per una forta tensió entre el govern espanyol i el poder judicial. Isabel Perelló, presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), va criticar durament les declaracions del president del govern, Pedro Sánchez, que havia qüestionat la imparcialitat d’alguns jutges. Perelló va qualificar les crítiques de Sánchez d’“inoportunes i rebutjables”, i va defensar la independència del poder judicial. A més, va expressar la seva preocupació per la reforma de la judicatura proposada pel PSOE, que atorgaria més poder a la Fiscalia. Álvaro García Ortiz, fiscal general de l’Estat, va reivindicar la seva posició i va defensar la independència i imparcialitat del ministeri fiscal. L’acte va estar marcat per l’absència d’Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, en senyal de protesta. En un altre context, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va criticar indirectament la política antidroga de Donald Trump, defensant els mètodes policials i civils utilitzats per Espanya. Aquestes dues situacions reflecteixen la complexa situació política i judicial que viu l’Estat espanyol.