En el vuitè aniversari del referèndum de l’1-O, el panorama polític català mostra dues realitats divergents. D’una banda, líders independentistes com Carles Puigdemont i Jordi Turull commemoren la data des de Cornellà del Terri, fent una crida a recuperar la “unitat i transversalitat” que van fer possible la votació i a acabar la feina començada. D’altra banda, es constata una normalització de les relacions institucionals amb la monarquia. El rei Felip VI ha incrementat les seves visites a Catalunya, trobant una oposició social molt menor que en anys anteriors, amb excepcions puntuals com a Montserrat. Aquesta distensió es reflecteix en l’assistència de figures com el president Salvador Illa o el president del Parlament, Josep Rull, a actes com els Premis Vanguardia, posant fi al “cordó sanitari” previ.

Espanya ha reforçat la seva posició sobre el conflicte entre Israel i Palestina, amb el Rei Felip VI denunciant el “brutal i inacceptable patiment” dels palestins durant una visita d’Estat a Egipte. Aquesta visita, que va incloure reunions amb el president Abdelfatah al-Sisi i el secretari general de la Lliga Àrab, Ahmed Abul Gheit, s’emmarca en un context de creixent pressió internacional sobre Israel. El govern de Pedro Sánchez ha aprovat un embargament d’armes a Israel, tot i que el decret inclou una clàusula que permet excepcions per “interès general”, un punt que ha generat crítiques de Sumar. Aquesta mesura se suma a altres ja anunciades, com la prohibició d’entrada de vaixells amb combustible per a les forces israelianes i la limitació de serveis consulars als ciutadans espanyols en assentaments il·legals. Sánchez, present a l’Assemblea General de les Nacions Unides, on el conflicte de Gaza és central, ha defensat aquestes mesures com a necessàries per “aturar el genocidi a Gaza”. El Rei Felip VI encapçalarà la delegació espanyola a l’Assemblea, i pronunciarà un discurs on la situació a Gaza tindrà un paper destacat. El ministre José Manuel Albares ha reiterat el compromís del govern espanyol per pressionar Israel i aturar la “matança sense fi” a Gaza.

Xavier Garcia Albiol, alcalde de Badalona pel PP, ha aprovat una moció de suport a alguns punts del Pacte Nacional per la Llengua, generant controvèrsia i crítiques tant dins com fora del partit. La moció, aprovada amb la majoria absoluta del PP a l’Ajuntament, defensa el català com a patrimoni cultural i element de cohesió social, i proposa mesures per fomentar-ne l’ús en l’administració, l’activitat econòmica i social, i entre els nouvinguts. Tot i això, després de la polèmica generada, Albiol va aclarir que Badalona no s’adhereix formalment al Pacte, sinó que només en recolza “alguns punts”. Aquesta decisió ha estat criticada per l’oposició a Badalona (PSC, ERC, Comuns i Guanyem), que va abandonar el ple acusant Albiol d’autoritari, i per entitats com l’Assemblea per a una Escola Bilingüe (AEB), que ho considera una “vergonya”. La direcció del PP català també s’ha desmarcat de la iniciativa, reiterant el seu rebuig al Pacte i emfatitzant la seva defensa de la “pluralitat lingüística” en altres municipis governats pel partit. Albiol, però, ha defensat la moció com una iniciativa per “materialitzar una riquesa cultural”, tot i admetre que la redacció inicial podia haver estat millor.

Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, i l’expresident José María Aznar van criticar durament la gestió de Pedro Sánchez del conflicte a Gaza durant el Campus FAES 2025. Feijóo va acusar Sánchez d’utilitzar el conflicte com a “combustible” per distreure l’atenció de la corrupció i mantenir la conflictivitat, afirmant que el govern “desesperat” busca la tensió per aturar el canvi que, segons ell, vol Espanya. Va criticar la suposada manca de consens i la condemna al poble israelià, que va defensar com “l’única democràcia del Pròxim Orient”. Aznar va qualificar el govern de Sánchez d’“ineptocràcia corrupta” i el va acusar de “manipular els sentiments” dels ciutadans sobre el conflicte per evadir la responsabilitat pels escàndols de corrupció. Va advertir del perill de Sánchez en la fase “terminal” del “sanchisme”, comparant la seva actitud amb la tolerància al “blanquejament retrospectiu de la violència” d’ETA. Malgrat les diferències prèvies en les seves postures sobre el conflicte, Feijóo va evitar la confrontació directa amb Aznar, centrant-se en la crítica a Sánchez i denunciant la felicitació de Hamàs al president espanyol. Va usar el terme “massacre” per referir-se a la situació a Gaza, però va emfatitzar la necessitat d’alliberar els ostatges israelians.

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha acusat Israel de cometre genocidi a Gaza, assenyalant les accions de les autoritats israelianes i les forces de seguretat. L’ONU ha atribuït responsabilitat al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, al ministre de Defensa, Yoav Gallant, i al president Isaac Herzog per incitar al genocidi i no prendre mesures per prevenir-lo. L’organisme internacional ha emmarcat els esdeveniments del 7 d’octubre dins d’un context més ampli d’“ocupació il·legal i repressió” contra la població palestina. Aquesta acusació ha generat tensions internacionals, especialment amb Alemanya. El canceller alemany, Friedrich Merz, tot i reconèixer el patiment de la població gazatí i la desproporció de la resposta israeliana, ha rebutjat el terme “genocidi” i ha reiterat el suport d’Alemanya a Israel. Paral·lelament, Pedro Sánchez ha pressionat Merz per l’oficialitat del català a la UE, un tema que ha trobat resistència per part d’Alemanya, que argumenta la complexitat logística de la traducció. Sánchez ha destacat la importància d’Alemanya en aquest procés, ja que el seu suport podria influenciar altres països. Merz, per la seva banda, ha suggerit que la intel·ligència artificial podria solucionar els problemes de traducció en el futur.

Pere Aragonès ha anunciat la seva sortida de la política institucional per incorporar-se a l’empresa hotelera familiar. Aragonès ha renunciat al sou d’expresident, que li corresponia durant tres anys més, i combinarà la seva nova responsabilitat empresarial amb la docència a la Universitat de Vic. L’expresident ha justificat la seva decisió argumentant que vol evitar les “portes giratòries” i que afronta un relleu generacional a l’empresa familiar. Aragonès ha fet balanç del seu pas per la presidència, defensant la seva gestió malgrat les dificultats i reiterant la necessitat d’una amnistia per a tothom implicat en el procés independentista. També ha valorat l’acció del govern d’Illa, destacant la centralitat del finançament com un èxit d’ERC, i ha insistit en la importància d’aprovar pressupostos. La decisió d’Aragonès obre el debat sobre la reubicació laboral dels alts càrrecs després de la seva etapa política, en un context on els mandats són cada cop més curts i les “portes giratòries” cap a lobbies i consells d’administració són freqüents, com exemplifica el cas de Glovo amb fitxatges com Natàlia Mas, Raül Blanco, José Manuel García-Margallo i Marta Pascal. A diferència d’altres expresidents com José Montilla, Aragonès ha optat per no ocupar càrrecs institucionals ni entrar en consells d’administració. La seva manca d’experiència en el sector privat, un tret compartit amb altres figures polítiques com Mas, Pedro Sánchez o Josep Rull, planteja interrogants sobre la permeabilitat entre la política i el món privat.

La tensió diplomàtica entre Espanya i Israel ha augmentat significativament arran de la crisi a Gaza. El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha reiterat el suport d’Espanya a Palestina i ha defensat la solució de dos estats “realistes i viables”. Albares ha assegurat que Espanya és el país que més ajuda presta a Palestina, i ha condemnat el que considera un “genocidi” a Gaza. El govern espanyol ha implementat mesures com l’embargament d’armes a Israel i la prohibició d’entrada a ports i aeroports espanyols a vaixells i avions que transportin recursos militars a Israel. A més, s’ha prohibit l’entrada a Espanya als líders de l’extrema dreta israeliana, Bezalel Smotrich i Itamar Ben Gvir. Aquestes accions s’emmarquen en un context de creixent tensió entre els dos països, que s’ha intensificat en els darrers dos anys. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha qualificat la situació a Gaza de “genocidi” i ha demanat l’expulsió d’Israel de competicions esportives internacionals. Israel, per la seva banda, ha acusat Sánchez de llançar “amenaces genocides” i ha vetat l’entrada de la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz, i la ministra Sira Rego a Israel. Aquest enfrontament diplomàtic ha portat a Espanya a cridar a consultes la seva ambaixadora a Israel. El govern espanyol també ha anunciat el reconeixement de l’estat de Palestina i ha augmentat l’ajuda humanitària a Gaza. A més d’aquestes mesures, el govern espanyol ha aprovat una nova llei antitabac que amplia els espais lliures de fum i endureix la normativa sobre publicitat i cigarretes electròniques.

Les protestes propalestines durant la Vuelta a Espanya han generat una forta controvèrsia política. Pedro Sánchez, president del Govern, va expressar el seu “orgull” per les mobilitzacions, destacant el compromís d’Espanya amb els drets humans. Aquest posicionament va ser aplaudit per membres del Govern i de Sumar, com Ernest Urtasun, que va demanar l’exclusió d’Israel d’Eurovisió. En canvi, el PP, amb Alberto Núñez Feijóo, Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida al capdavant, va criticar durament Sánchez, atribuint-li la responsabilitat dels incidents i la imatge negativa projectada internacionalment. La suspensió de l’última etapa a Madrid va agreujar la tensió, amb el PP acusant Sánchez d’incitar les protestes i el govern espanyol defensant la gestió policial i el dret a la manifestació. Yolanda Díaz i Óscar López van subratllar la importància de denunciar el genocidi a Gaza, mentre que Mónica García va qualificar Espanya de “far mundial en defensa dels drets humans”. A Israel, el ministre d’Afers Exteriors, Gideon Sa’ar, va condemnar les protestes i va criticar Sánchez. Salvador Illa també va qualificar la situació a Gaza de genocidi, sumant-se a les veus que demanen una resposta internacional. Finalment, els organitzadors de la Vuelta van lamentar els incidents i van demanar que no es repeteixin.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha demanat l’expulsió d’Israel de les competicions esportives internacionals, argumentant que no és ètic que participi mentre duri la “barbàrie” a Gaza, comparant la situació amb l’expulsió de Rússia després de la invasió d’Ucraïna. Aquesta petició, realitzada durant una reunió amb els grups parlamentaris del PSOE al Congrés, Senat i Parlament Europeu, s’estendria també a altres esdeveniments com Eurovisió, segons fonts governamentals. Sánchez va expressar la seva “admiració i respecte” pels manifestants pro-Palestina a Madrid, les protestes dels quals van provocar la cancel·lació de l’última etapa de la Vuelta Ciclista. El PP, encapçalat per Alberto Núñez Feijóo, ha acusat Sánchez d’atiar la violència i ha demanat la seva dimissió, atribuint-li la responsabilitat dels aldarulls. José María Aznar ha qualificat Sánchez d’“animador de la kale borroka”, mentre que Isabel Díaz Ayuso ha criticat la imatge de Madrid durant les protestes, comparant-la amb “Sarajevo en guerra”.

Les negociacions entre ERC i el govern espanyol sobre el finançament de Catalunya es troben en un punt crític. Oriol Junqueras ha advertit que no negociaran els pressupostos estatals ni els de la Generalitat si el govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, rebutja la seva proposta de llei sobre el finançament singular, que inclou la cessió integral de l’IRPF. Hisenda, dirigida per María Jesús Montero, considera aquesta proposta “inassumible” i està preparant una alternativa. La discrepància principal rau en la cessió de l’IRPF i les reformes legals necessàries. Montero busca evitar tensions internes dins del PSOE, ja que diversos líders territorials s’oposen a qualsevol acord que pugui semblar un privilegi per a Catalunya. El govern espanyol vol convocar el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per abordar el nou model de finançament amb totes les comunitats autònomes, prioritzant l’estabilitat fiscal i la suficiència financera. ERC, per la seva banda, pressiona perquè s’avanci en aquest tema abans de negociar els pressupostos, insistint en el compromís del PSOE i el PSC amb un nou model de finançament. El govern espanyol emfatitza els principis de solidaritat i equitat entre comunitats per evitar greuges territorials.