El partit Junts per Catalunya ha iniciat una consulta a la seva militància per ratificar la decisió unànime de la direcció, impulsada per Carles Puigdemont des de Perpinyà, de trencar el pacte d’investidura amb el PSOE. El motiu principal són els “incompliments reiterats” dels socialistes en compromisos clau, com les balances fiscals o l’oficialitat del català a Europa. Aquesta ruptura implica la fi del suport parlamentari al govern de Pedro Sánchez, la suspensió del mecanisme de negociació a Suïssa i fa pràcticament inviable l’aprovació dels pressupostos. El secretari general, Jordi Turull, ha afirmat que l’acord s’ha acabat i ha allunyat la possibilitat d’una moció de censura amb el PP, declarant que mentre “el PSOE ha suspès assignatures”, el PP “hauria de repetir curs”. La militància haurà de respondre a una pregunta binària per avalar la decisió de passar a l’oposició.

En el primer aniversari de la tràgica dana al País Valencià, que va causar 229 morts, la gestió del president Carlos Mazón es troba sota un intens escrutini per les seves versions contradictòries sobre les seves accions el 29 d’octubre de 2024. Noves proves, com el seu dinar amb la periodista Maribel Vilaplana al restaurant El Ventorro i la seva arribada tardana al centre de coordinació (Cecopi) a les 20:28, han augmentat la pressió. Una jutgessa de Catarroja investiga els fets i ha sol·licitat el registre de trucades del president, mentre que un testimoni del 112 ha revelat que es va valorar enviar l’ES-Alert a les 18:35, molt abans que s’emetés finalment. La desconfiança creix, amb una enquesta que indica que el 75% dels valencians demana la seva dimissió i la manca de suport explícit del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo.

Després de l’anunci de Carles Puigdemont de trencar l’acord d’investidura amb el PSOE per incompliments, el govern de Pedro Sánchez ha reafirmat la seva intenció d’esgotar la legislatura fins al 2027. Els ministres Félix Bolaños i Pilar Alegría han respost insistint en el “diàleg, treball i negociació” i mantenint la “mà estesa”, assegurant que treballaran per aprovar els pressupostos. Tanmateix, Junts per Catalunya ha endurit la seva posició; la portaveu Míriam Nogueras ha declarat que no negociaran més amb el PSOE i que el sentit del seu vot es coneixerà directament al marcador del Congrés. Malgrat la ruptura, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha descartat donar suport a una moció de censura del PP. La decisió final de la direcció de Junts serà sotmesa a una consulta a la militància.

El Govern espanyol, a proposta del ministre Félix Bolaños, ha aprovat al Consell de Ministres una reforma integral de la Llei d’Enjudiciament Criminal (Lecrim), que data de 1882, per modernitzar el sistema judicial i homologar-lo amb el d’altres països europeus. La principal novetat és el traspàs de la instrucció penal dels jutges als fiscals, que dirigiran la investigació sota la supervisió d’una nova figura, el jutge de garanties, per protegir els drets fonamentals. A més, la reforma limita significativament l’acusació popular, impedint que partits polítics i sindicats puguin exercir-la. També busca reforçar la independència de la fiscalia, establint un mandat de cinc anys per al fiscal general de l’Estat, desvinculat del govern de torn. Aquesta modernització, que ha generat un debat intens entre les associacions de jutges i fiscals, encara ha de superar el tràmit parlamentari, on no té el suport garantit.

L’executiva de Junts per Catalunya, reunida a Perpinyà i liderada per Carles Puigdemont, ha decidit per unanimitat trencar el pacte d’investidura amb el PSOE de Pedro Sánchez. La decisió, que ara haurà de ser ratificada en una consulta a la militància, es fonamenta en els incompliments sistemàtics dels acords, com ara la plena aplicació de la llei d’amnistia, l’oficialitat del català a Europa o un nou model de finançament. Com a conseqüència, Junts posa fi a les negociacions a Suïssa amb mediació internacional i inicia una etapa de bloqueig al Congrés, on no negociarà cap més votació i s’oposarà als pressupostos, fet que complica greument la governabilitat. Malgrat el trencament, Puigdemont ha aclarit que no donaran suport a una moció de censura amb el PP i que votaran cas per cas les iniciatives que considerin beneficioses per a Catalunya.

La jutgessa que investiga la gestió de la DANA ha sol·licitat a les Corts Valencianes el llistat de trucades del president Carlos Mazón del dia de la tragèdia per analitzar el procés de presa de decisions. Aquesta petició busca aclarir la comunicació amb l’exconsellera Salomé Pradas, investigada en la causa per 229 presumptes delictes d’homicidi per imprudència, i es produeix abans de la declaració de la periodista Maribel Vilaplana, que va dinar amb el president durant les hores crítiques. La gestió de Mazón ha generat una forta controvèrsia, amb un encreuament d’acusacions amb Pedro Sánchez i un ampli rebuig social que demana la seva dimissió. Paral·lelament, la televisió pública À Punt ha estat durament criticada pels seus treballadors per la decisió d’emetre una corrida de toros en lloc de la manifestació ciutadana que exigia responsabilitats polítiques.

La relació entre Junts per Catalunya i el PSOE es troba en un moment crític, amb Carles Puigdemont convocant l’executiva del partit a Perpinyà per revaluar el suport al govern de Pedro Sánchez. La trobada sorgeix del presumpte incompliment de l’Acord de Brussel·les, especialment en qüestions clau com l’aplicació de l’amnistia, l’oficialitat del català a Europa i la delegació de competències en immigració. Davant l’amenaça de ruptura, partits com el PSC, ERC i els Comuns han pressionat Junts perquè mantingui la negociació, advertint del risc de facilitar un govern del PP i Vox. Malgrat un intent del govern espanyol per calmar la tensió dialogant amb Alemanya sobre el català, la direcció de Junts ha comunicat la seva intenció de trencar. La decisió definitiva, però, serà ratificada mitjançant una consulta a la militància.

Vuit anys després de la DUI, el moviment independentista català es troba en un estat de profunda desil·lusió i fragmentació, segons diverses veus influents del procés com Pilar Rahola, Ferran Requejo o Germà Bel. Aquests critiquen la manca de preparació, la divisió estratègica i la “hipocresia” dels partits, assenyalant que el moviment s’ha convertit en un “campi qui pugui”. Aquest context de frustració ha facilitat l’ascens de noves forces com Aliança Catalana, liderada per Sílvia Orriols. Tot i que la formació va entrar al Parlament amb la promesa de reactivar la DUI, la seva activitat parlamentària s’ha centrat gairebé exclusivament en un discurs islamòfob, deixant de banda la qüestió independentista. Analistes com Francesc-Marc Álvaro connecten directament aquests “discursos buits” i identitaris amb el “trauma” no resolt del 2017, evidenciant un canvi en les prioritats del debat polític català.

La negociació per un nou model de finançament singular per a Catalunya es troba en un punt de tensió entre ERC i el govern espanyol, representat per la ministra Maria Jesús Montero. Tot i que hi ha un apropament en la xifra, que s’acosta als 20.000 milions d’euros anuals que l’Estat hauria d’aportar, els republicans, amb veus com Isaac Albert i Oriol Junqueras, prioritzen l’estructura del model per sobre de la quantitat. La clau de la discrepància rau en el principi d’ordinalitat, una exigència per garantir que Catalunya no perdi posicions en el rànquing de riquesa després de la redistribució fiscal, una postura que també defensen els Comuns. ERC acusa Montero de tenir presses per motius electorals i adverteix que sense un acord previ que inclogui aquest principi i la plena capacitat recaptatòria, no negociaran els pressupostos ni a Madrid ni a Catalunya, condicionant així l’estabilitat política.

La direcció de Junts per Catalunya, encapçalada per Carles Puigdemont, es reuneix a Perpinyà per fer balanç de l’acord d’investidura amb el PSOE i decidir sobre la seva continuïtat. La trobada respon a la percepció d’incompliments dels acords de Brussel·les per part del govern de Pedro Sánchez, una tensió que la portaveu Míriam Nogueras va expressar al Congrés. Mentre el PSOE qualifica l’enduriment del to de “joc polític”, Sánchez assegura que compleix els pactes en la mesura de les seves possibilitats. Si Junts decideix trencar la relació, una decisió que hauria de ser ratificada en una consulta a la militància, els escenaris que es plantegen inclouen el bloqueig de totes les iniciatives del govern espanyol o, fins i tot, una moció de censura instrumental. Aquesta estratègia ha consolidat el lideratge de Puigdemont i ha provocat la sortida de figures més pragmàtiques com Jaume Giró.