La gestió de la DANA del 29 d’octubre per part del president valencià, Carlos Mazón, ha desencadenat una doble crisi, política i judicial, que amenaça la seva continuïtat. Des de Génova, la direcció nacional del Partit Popular liderada per Alberto Núñez Feijóo contempla el seu relleu, amb l’alcaldessa de València, María José Catalá, com a principal candidata, tot i que sectors del PP valencià prefereixen Vicent Mompó. Paral·lelament, una jutgessa de Catarroja investiga les possibles responsabilitats penals pel retard en l’enviament de l’alerta als mòbils. En aquesta investigació és clau el testimoni de la periodista Maribel Vilaplana, que va dinar amb Mazón al restaurant El Ventorro durant hores mentre la catàstrofe es desenvolupava. Les versions contradictòries del president sobre aquella tarda, incloent-hi la seva tardana arribada al centre de coordinació (Cecopi), han intensificat la pressió sobre el seu lideratge.

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, afronta una greu crisi política arran de la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024. La pressió sobre el seu càrrec es va intensificar després de ser increpat i insultat per familiars de les víctimes durant el funeral d’Estat. Com a resposta, Mazón ha anunciat un període de “reflexió profunda” i una futura compareixença, mentre evita respondre sobre una possible dimissió. Aquesta situació ha provocat una crisi interna al Partit Popular valencià (PPCV) i ha motivat una conversa clau amb el líder nacional del partit, Alberto Núñez Feijóo, per abordar el futur polític del president. Dins del PPCV ja s’especula amb possibles successors, com l’alcaldessa de València, María José Catalá, o el president de la Diputació, Vicent Mompó, mentre s’analitzen diversos escenaris, inclosa la dimissió de Mazón.

La gestió del president valencià, Carlos Mazón, durant la DANA del 29 d’octubre ha quedat en entredit per la seva inacció en hores crítiques. Mentre tenia lloc un dinar de gairebé quatre hores al restaurant El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana, Mazón va ser informat de la gravetat de la situació. Concretament, va veure un vídeo de les greus inundacions a Utiel cap a les 17:40 h, just després de parlar breument amb la llavors consellera Salomé Pradas. Tot i tenir coneixement de la situació, posteriorment va rebutjar dues trucades de Pradas abans de respondre-li breument, la qual cosa va retardar l’enviament de l’alerta ES-Alert a la població fins a les 20:11 h. Aquesta gestió ha generat una greu crisi política, i ara Mazón sospesa la seva dimissió davant la pressió del seu partit i la investigació judicial en curs.

La direcció de Junts per Catalunya, encapçalada per Carles Puigdemont, ha decidit trencar el seu acord de suport al govern de Pedro Sánchez en una reunió a Perpinyà. La decisió, motivada per l’incompliment de compromisos clau com l’aplicació efectiva de la llei d’amnistia o l’oficialitat del català a la Unió Europea, ha estat ratificada per un 87% de la militància. Aquest suport gairebé unànime evidencia el fort lideratge de Puigdemont sobre un partit fet a la seva mida. No obstant això, la ruptura es produeix malgrat que les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) indiquen que els votants de Junts tenen una imatge favorable de Sánchez i aproven la seva gestió. El moviment estratègic també respon a la pressió electoral per l’ascens d’Aliança Catalana i la necessitat de mostrar resultats concrets.

La pressió política i judicial sobre el president Carlos Mazón per la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre s’intensifica. L’exconsellera d’Emergències, Salomé Pradas, actualment investigada, ha afirmat que va intentar informar Mazón sobre decisions crítiques preses al Cecopi, com l’enviament d’una ES-Alert i la greu situació de l’embassament de Forata, però el president no va respondre a diverses trucades en moments clau mentre era al restaurant El Ventorro. Aquesta versió contradiu les declaracions públiques de Mazón. Paral·lelament, la periodista Maribel Vilaplana, que va dinar amb el president durant la catàstrofe, ha estat hospitalitzada per un quadre d’ansietat greu dos dies abans de la seva declaració judicial. El seu ingrés coincideix amb la publicació d’informacions contradictòries sobre un vídeo de les inundacions a Utiel que ella hauria vist o mostrat al president durant l’àpat, un fet que podria demostrar que Mazón era conscient de la gravetat de la situació.

La gestió de la DANA d’octubre de 2024 i les dures crítiques rebudes durant el funeral d’estat per les 229 víctimes mortals han situat el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, en una posició de debilitat extrema. El Partit Popular ja prepara el seu relleu, tot i que existeixen discrepàncies internes sobre el successor. Mentre la direcció valenciana del partit dona suport unànime a Vicent Mompó, president de la Diputació de València, la direcció nacional d’Alberto Núñez Feijóo a Madrid s’inclina per l’alcaldessa de València, María José Catalá. La pressió sobre Mazón, considerat un “banc dolent” per absorbir el desgast polític, augmenta per l’avanç de la investigació judicial, que indaga sobre les seves accions el dia de la tragèdia, incloent-hi les trucades ignorades a la consellera Salomé Pradas i el seu dinar amb la periodista Maribel Vilaplana.

El Tribunal Suprem, a través del jutge Leopoldo Puente, ha sol·licitat a l’Audiència Nacional que investigui els pagaments en efectiu realitzats pel PSOE a José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García. Aquesta decisió es fonamenta en un informe de l’UCO i en les declaracions de testimonis, com l’exgerent del partit Mariano Moreno, que revelen una greu manca de control sobre la justificació de les despeses. El magistrat assenyala que el partit no verificava si qui reclamava els diners havia fet realment la despesa ni l’origen dels fons, la qual cosa podria haver facilitat una operació de blanqueig de capitals, permetent que diners d’origen il·lícit fossin compensats amb fons legals. Tot i que el PSOE assegura que totes les operacions són legals i traçables, el jutge considera que hi ha “incògnites per resoldre” sobre aquest sistema de reemborsaments.

L’Audiència Nacional ha ordenat una avaluació mèdica forense de l’expresident Jordi Pujol, de 95 anys, per determinar si està en condicions d’afrontar el judici contra ell i la seva família, que comença el 24 de novembre. Aquesta decisió respon a la petició de la seva defensa, que va presentar diversos informes mèdics sobre el seu estat físic i cognitiu. El resultat de l’examen podria permetre que Pujol no hagi d’assistir presencialment i pugui declarar per videoconferència. En el judici, que durarà sis mesos, la família Pujol s’enfronta a acusacions de formar una organització criminal i cometre delictes de blanqueig de capitals, falsedat documental i contra la Hisenda pública. La Fiscalia demana per a l’expresident una pena de 9 anys de presó.

La gestió del Partit Popular en diverses comunitats autònomes enfronta una sèrie de crisis que desgasten el lideratge nacional d’Alberto Núñez Feijóo. L’exemple més recent i greu és la situació del president valencià, Carlos Mazón, arran de la seva presumpta negligència durant la dana. En el funeral d’Estat per les víctimes, Mazón va ser durament increpat per les famílies amb crits d’“assassí”, evidenciant la profunda indignació social. Aquesta polèmica se suma a altres escàndols que afecten figures clau del PP: a Madrid, Isabel Díaz Ayuso és qüestionada per la mortalitat a les residències de gent gran durant la pandèmia; a Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla afronta una crisi per errors en el programa de cribratge del càncer de mama; i a Castella i Lleó, la gestió dels incendis forestals també ha generat fortes crítiques. Aquest cúmul de problemes posa de manifest les dificultats de gestió del partit en els territoris on governa.

El partit Junts per Catalunya ha iniciat una consulta a la seva militància per ratificar la decisió unànime de la direcció, impulsada per Carles Puigdemont des de Perpinyà, de trencar el pacte d’investidura amb el PSOE. El motiu principal són els “incompliments reiterats” dels socialistes en compromisos clau, com les balances fiscals o l’oficialitat del català a Europa. Aquesta ruptura implica la fi del suport parlamentari al govern de Pedro Sánchez, la suspensió del mecanisme de negociació a Suïssa i fa pràcticament inviable l’aprovació dels pressupostos. El secretari general, Jordi Turull, ha afirmat que l’acord s’ha acabat i ha allunyat la possibilitat d’una moció de censura amb el PP, declarant que mentre “el PSOE ha suspès assignatures”, el PP “hauria de repetir curs”. La militància haurà de respondre a una pregunta binària per avalar la decisió de passar a l’oposició.