El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, viatjarà a Washington dilluns per reunir-se amb el president nord-americà, Donald Trump, a la Casa Blanca. Abans, Zelenski es reunirà amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a Brussel·les. Diversos líders europeus, com Von der Leyen, Friedrich Merz, Emmanuel Macron, Keir Starmer, Giorgia Meloni, Alexander Stubb i Mark Rutte, acompanyaran Zelenski a la reunió. La trobada a Washington arriba després d’una reunió de tres hores entre Trump i el president rus, Vladímir Putin, a Alaska, on van discutir el futur de la guerra a Ucraïna. Tot i que Trump va qualificar la reunió de “productiva”, no es van assolir acords concrets sobre un alto el foc. Putin va demanar el control del Donbàs a canvi d’aturar el conflicte. Zelenski ha expressat la seva desconfiança envers Putin i ha destacat la necessitat d’aturar les hostilitats abans de negociar la pau. Trump, per la seva banda, pressionarà Kíiv perquè accepti la cessió de territori i ha suggerit una possible cimera trilateral amb Zelenski i Putin si la reunió de dilluns és exitosa. Els líders europeus busquen garanties de seguretat per a Ucraïna i una pau duradora a la regió.

Catalunya s’enfronta a una onada de calor extrema amb temperatures que podrien arribar als 44 °C, especialment diumenge, considerat el “pitjor dia” per Protecció Civil. El Meteocat ha emès avisos de perill màxim (6/6) per a 17 comarques, principalment a les zones litorals i de l’interior sud, tot i que el fum dels incendis a la península podria mitigar lleugerament l’ascens de les temperatures. Malgrat això, s’ha superat el rècord de dies amb temperatures superiors a 40 °C, i es podria batre el rècord absolut de temperatura màxima registrada a Catalunya. Francesc Mauri, meteoròleg de TV3, ha qualificat la situació d’“infernal”, amb prediccions de 42-44 °C a Ponent i a l’Ebre, i 39-42 °C a la Catalunya Central, Girona, Prepirineu, Barcelona i Tarragona. A més, el risc d’incendi és molt elevat, amb 126 municipis en nivell 4 del Pla Alfa i 128 en nivell 3. Els Agents Rurals han pres la mesura “sense precedents” de tancar nou espais naturals fins dilluns. Protecció Civil insta a la població a extremar les precaucions, hidratar-se i evitar l’exposició al sol durant les hores centrals del dia.

Diversos incendis forestals continuen devastant la península Ibèrica, afectant greument regions com Lleó, Ourense, Càceres, Zamora i Salamanca. A Galícia, cinc incendis descontrolats han cremat més de 13.800 hectàrees, principalment a Ourense, on la situació és especialment preocupant a Chandrexa de Queixa, amb 4.500 hectàrees arrasades. Aquests incendis han interromput el trànsit ferroviari d’alta velocitat per segon dia consecutiu. A Càceres, l’incendi de Jarilla, que ja ha calcinat 9.000 hectàrees, està “totalment desbocat” i amenaça d’estendre’s a Castella i Lleó, concretament a Salamanca. L’orografia complicada dificulta les tasques d’extinció. A Extremadura, s’ha evacuat Gargantilla i confinat Hervás. A Lleó i Zamora, més de 8.300 persones han estat evacuades. L’incendi de Molezuelas de la Carballeda, a Zamora, ha provocat la mort de dos voluntaris i ha deixat una vintena de ferits, quatre d’ells en estat crític. A Madrid, un home va morir a Tres Cantos intentant salvar els seus cavalls. En total, els incendis de l’última setmana han cremat més de 100.000 hectàrees a Espanya, causant tres morts i nombrosos ferits. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha visitat les zones afectades d’Ourense i Lleó i ha proposat un pacte d’estat per afrontar l’emergència climàtica. El president de la Xunta, Alfonso Rueda, ha demanat més recursos per a Galícia, especialment afectada pels incendis.

Donald Trump i Vladímir Putin es van reunir a Anchorage, Alaska, per discutir la guerra a Ucraïna. La cimera, celebrada a la base militar d’Elmendorf-Richardson, va ser la primera trobada entre els dos líders des del començament del segon mandat de Trump i la primera vegada que Putin era rebut en territori occidental des de l’inici de la invasió. L’elecció d’Alaska, antiga colònia russa comprada pels Estats Units el 1867, va tenir un valor simbòlic i va oferir seguretat a Putin, reclamat pel Tribunal Penal Internacional. Trump va advertir que era l’última oportunitat per a Moscou d’aturar l’ofensiva, mentre que Putin es va mostrar obert al diàleg. Malgrat l’optimisme inicial de Trump, la cimera va acabar sense un acord concret sobre la pau. Trump va destacar “avenços” sense especificar-ne i va prometre informar els països de l’OTAN i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Putin va elogiar la relació “sòlida” amb Trump i va defensar la necessitat d’un “equilibri just de seguretat a Europa”. La possibilitat d’una futura trobada trilateral entre els Estats Units, Rússia i Ucraïna va quedar oberta, així com una possible visita de Trump a Moscou. Mentrestant, els combats entre Rússia i Ucraïna van continuar, amb Moscou guanyant terreny a Donetsk i atacs ucraïnesos a ciutats russes. La Unió Europea, liderada per figures com Friedrich Merz, va expressar la seva preocupació per possibles concessions territorials i va insistir que qualsevol acord de pau ha de comptar amb el consentiment d’Ucraïna. Altres figures rellevants, com Emmanuel Macron, Donald Tusk, Iúlia Navàlnaia i Marco Rubio, també van tenir un paper destacat en els esdeveniments relacionats amb la cimera.

Després de la cimera a Alaska entre Donald Trump i Vladímir Putin, les negociacions per a la pau a Ucraïna han pres un nou impuls. Volodímir Zelenski ha anunciat una reunió amb Trump a Washington dilluns, després d’una conversa telefònica “llarga i substancial” entre ambdós mandataris. Aquesta conversa, que inicialment va ser privada, va incloure posteriorment a líders europeus com Emmanuel Macron, Friedrich Merz, Keir Starmer, Giorgia Meloni, Ursula von der Leyen, Mark Rutte i Antonio Costa, entre d’altres. Zelenski ha destacat la importància de la implicació dels Estats Units i Europa en les negociacions i ha expressat la seva voluntat d’arribar a un acord de pau. S’ha mostrat obert a una reunió trilateral amb Trump i Putin, però ha emfatitzat la necessitat que els líders europeus participin en totes les etapes del procés, especialment per garantir la seguretat d’Ucraïna. Els líders europeus han expressat el seu suport a les negociacions i la seva disposició a col·laborar per assolir una pau justa i duradora, amb garanties de seguretat sòlides per a Ucraïna. Ursula von der Leyen ha agraït a Trump les converses i ha destacat la importància de la col·laboració entre la UE, Ucraïna i els Estats Units. Antonio Costa ha instat al final de la “matança” i Giorgia Meloni ha celebrat l’obertura d’una “finestra per parlar sobre la pau”. Macron ha subratllat la importància de les garanties de seguretat per a Ucraïna i la necessitat d’aprendre de la “propensió de Rússia a no complir els seus propis compromisos”.

Rússia ha aconseguit un avanç militar significatiu a Donetsk, guanyant terreny prop de Pokrovsk, Kostiantínivka i Dobropíl·lia, i penetrant fins a 17 quilòmetres en les línies ucraïneses en només tres dies. Aquest avanç reforça la posició de Putin abans de la seva cimera amb Trump a Alaska per abordar la guerra a Ucraïna. Zelenski, mentrestant, ha reiterat la seva negativa a cedir territoris al Donbàs, tot i confirmar els avenços russos. La Unió Europea, excepte Viktor Orbán, ha emès un comunicat defensant la integritat territorial d’Ucraïna i subratllant que qualsevol acord de pau ha de comptar amb la participació de Kíiv. Dos dies abans de la cimera amb Putin, Trump es reunirà virtualment amb Zelenski i diversos líders europeus, en una trobada convocada per Alemanya. Aquest conflicte, iniciat amb la invasió russa d’Ucraïna al febrer de 2022, ha viscut diverses fases, incloent la fallida presa de Kíiv per part de Rússia, la caiguda de Bakhmut, i una contraofensiva ucraïnesa. La propera cimera Trump-Putin es veu com un moment potencialment clau per a la resolució del conflicte.

Espanya s’enfronta a una onada d’incendis devastadors que han deixat un rastre de destrucció a diverses regions. Palacios de Jamuz, a Lleó, ha estat pràcticament arrasat per les flames, deixant imatges de devastació total. A Villamontán de la Valduerna, el foc ha entrat a les cases, mentre que a A Caridade, a Galícia, s’han trobat cotxes calcinats i cadàvers d’animals. Aquests incendis han cremat prop de 115.000 hectàrees, afectant greument Ourense, Lleó i Càceres, amb més de 5.000 persones desallotjades. A més, tres persones han mort: dos voluntaris a Zamora i un home a Madrid intentant salvar els seus cavalls. La línia de tren entre Madrid i Galícia ha estat interrompuda i diverses carreteres continuen tallades. S’han detingut dos presumptes piròmans: un a Zamora per l’incendi de Puercas i un altre a Ourense relacionat amb el foc d’Oímbra. La UME intervé en diversos punts, incloent Càceres i València. La situació a Molezuelas de la Carballeda ha millorat, permetent el retorn de 2.600 veïns.

Javier Lambán, expresident d’Aragó i destacat dirigent socialista, ha mort als 67 anys a l’Hospital d’Ejea de los Caballeros a causa d’un càncer de còlon diagnosticat el 2021. Lambán va liderar el govern aragonès durant dues legislatures, de 2015 a 2023, i va ser succeït per Jorge Azcón. Abans de la seva presidència, va ser alcalde d’Ejea i va ocupar diversos càrrecs al PSOE, incloent la secretaria general del partit a Aragó. El 2025, va abandonar la política després d’una extensa trajectòria que va començar el 1983. Lambán va ser conegut per la seva postura crítica envers la direcció de Pedro Sánchez, especialment pel que fa a la reforma dels delictes de sedició i malversació. A més del càncer, Lambán patia esclerosi múltiple des de 2010. Diversos líders polítics, com Pedro Sánchez, Jorge Azcón i Salvador Illa, han expressat el seu condol per la seva mort, destacant la seva dedicació a Aragó i la seva trajectòria política. Durant el seu mandat, Lambán va mantenir importants discrepàncies amb Catalunya sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern del 2030, arribant a plantar l’aleshores president Pere Aragonès.

Catalunya es troba immersa en una onada de calor intensa, amb temperatures que arriben als 40 °C, especialment a les Terres de l’Ebre i a l’interior. Meteocat ha emès avisos per calor intensa a tot el litoral, amb temperatures màximes que podrien arribar als 40 °C durant el cap de setmana. Aquesta onada de calor, amb valors inèdits per a l’agost, es preveu que s’allargui fins dilluns. A la tarda, es poden formar núvols a les zones de muntanya de l’interior i prelitoral, amb possibilitat de ruixats aïllats. A més de la calor diürna, Meteocat també ha alertat sobre calor nocturna intensa, amb temperatures mínimes superiors als 25 °C. Barcelona registrarà temperatures entre 27 °C i 33 °C, Girona entre 18 °C i 37 °C, Lleida entre 20 °C i 40 °C, i Tarragona entre 24 °C i 34 °C. Aquesta calor extrema coincideix amb diversos incendis a la península, dificultant les tasques d’extinció a zones com Ourense i Càceres. La calor s’intensificarà al Baix Llobregat i l’Empordà, i s’estendrà a tot el territori durant el cap de setmana, afectant especialment les Terres de l’Ebre.

El barri de Gràcia ultima els preparatius per a la seva Festa Major, que començarà el 15 d’agost i s’allargarà fins al 22. Amb 23 carrers guarnits, la festa d’enguany promet una explosió de creativitat i reivindicació. Les comissions treballen a contrarellotge per enllestir les decoracions, que inclouen temàtiques diverses, des d’homenatges als Beatles i Star Wars fins a reflexions sobre la crisi climàtica i l’encariment de l’habitatge. Maria Garganté i Llanes serà l’encarregada de llegir el pregó el 14 d’agost. La presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia, Carla López, ha destacat la dedicació dels veïns i ha lamentat la marxa de residents a causa dels preus del lloguer. Enguany, s’han produït queixes per part de nous veïns sobre els preparatius als carrers, fet que ha generat debat sobre la integració al barri. Laia Miller, de la Comissió del Carrer Tordera, ha subratllat la importància d’adaptar la festa als nous temps i mantenir l’esperit comunitari. El carrer Fraternitat i la Plaça de la Vila rebran una placa commemorativa pels seus més de cent anys de participació. TMB reforçarà el servei de metro, funcionant ininterrompudament del 15 al 17 d’agost, amb especial èmfasi a la L3. A més dels guarniments, la festa inclourà concerts, activitats de cultura popular i el Festigàbal, organitzat per la sala Heliogàbal. El 18 d’agost se celebrarà la “nit tranquil·la” per garantir el descans veïnal.