Durant el primer trimestre del 2025, el preu del lloguer a Catalunya ha disminuït un 4,9% respecte al mateix període de l’any anterior, situant-se en una mitjana de 828 euros. A Barcelona, la baixada ha estat encara més pronunciada, amb un descens del 8,9% fins als 1.087 euros de mitjana. Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, ha qualificat aquestes xifres com a positives, destacant una “tendència de correcció i estabilització” del mercat després de la implementació del topall de preus. Malgrat la disminució dels preus, s’ha observat un descens del 19,65% en el nombre de contractes de lloguer signats a Catalunya, i un 22,5% a Barcelona. Paral·lelament, s’ha registrat un augment significatiu del 52% en els contractes de lloguer de temporada, arribant als 3.417, fet que representa l'11% del total de contractes. Aquest increment, segons Paneque, justifica la necessitat de regular els lloguers de temporada per evitar-ne un ús fraudulent per esquivar el topall de preus. A Girona, a diferència de la resta de demarcacions, el preu mitjà del lloguer ha augmentat un 0,3%, situant-se en 670,24 euros. Dins de Barcelona, Sarrià-Sant Gervasi continua sent el districte amb els lloguers més cars, amb una mitjana de 1.566,55 euros, tot i haver experimentat una baixada del 5,2%. Alícia Romero, consellera d’Economia, juntament amb Paneque, també han anunciat un nou préstec del Govern per a joves menors de 35 anys que vulguin comprar un habitatge a Catalunya, que cobrirà fins al 20% del preu total, amb un límit de 50.000 euros i un interès del 0%.

Donald Trump ha augmentat la pressió sobre l’Iran després dels atacs d’Israel, advertint de possibles atacs “inclús més brutals” si no s’arriba a un acord sobre el programa nuclear iranià. Inicialment, l’administració Trump va intentar distanciar-se de l’operació israeliana, però Trump va confirmar posteriorment la coordinació amb Israel, afirmant que “ho sabíem tot”. Fonts israelianes van corroborar aquesta coordinació, indicant que la planificació de l’atac va començar l’octubre passat i va continuar després de la victòria electoral de Trump, malgrat les tensions públiques entre ambdós líders. L’objectiu de l’atac, segons aquestes fonts, era convèncer l’Iran que no era imminent per evitar el desplaçament d’objectius, incloent líders militars i científics del programa nuclear. Trump va amenaçar directament l’aiatol·là Ali Khamenei, afirmant conèixer la seva ubicació i considerant-lo un “objectiu fàcil”, tot i que va descartar una acció immediata. Aquesta escalada de tensions es produeix enmig de les negociacions nuclears entre els EUA i l’Iran, que Trump sembla haver abandonat, frustrat per la falta de serietat de Teheran i la determinació de Netanyahu d’atacar amb o sense el suport de Washington. Trump està considerant atacar les instal·lacions d’enriquiment d’urani a Fordow, una acció que requeriria bombes antibúnquer i bombarders nord-americans. Mentrestant, els atacs entre Israel i l’Iran han causat la mort de més de 248 persones, la majoria civils iranians. Israel ha atacat ciutats com Esfahan i Natanz, on es troben importants instal·lacions nuclears iranianes, causant danys significatius al complex subterrani d’enriquiment d’urani de Natanz.

La dimissió de Santos Cerdán, secretari d’organització del PSOE i negociador principal amb Junts, arran d’acusacions de corrupció, ha generat una crisi al PSOE i ha posat en dubte la continuïtat de la legislatura. Junts, que considera la situació una oportunitat per avançar en l’oficialitat del català a la UE i l’amnistia, demana una reunió urgent amb Pedro Sánchez i no descarta retirar el seu suport al govern. Els socis d’investidura, inclosos Sumar, ERC, PNB i Bildu, exigeixen explicacions immediates a Sánchez i plantegen mesures com l’eliminació dels aforaments i la prohibició d’accés a concursos públics per a empreses implicades en corrupció. Podem, per la seva banda, s’ha desmarcat del govern i es posiciona com a alternativa. Mentre, Yolanda Díaz (Sumar) ha demanat canvis legislatius i mesures socials. ERC, a l’espera d’explicacions, valora no assistir a la reunió amb Sánchez. El PNB demana regeneració democràtica i Bildu un nou “pla democràtic”, ambdós coincidint en la insuficiència de l’argument de l’arribada de la dreta. Junts, després d’una reunió amb Sánchez, urgeix el nomenament d’un nou interlocutor per reprendre les negociacions. La crisi ha afeblit la posició de Sánchez i ha augmentat la pressió dels seus socis, que condicionen el seu suport a mesures concretes i a la gestió de la crisi.

Milers de persones es van manifestar a Barcelona aquest dissabte per protestar contra el que consideren un “genocidi” a Palestina. La marxa, convocada per entitats com la Comunitat Palestina de Catalunya i Prou Complicitat amb Israel, va anar des de la plaça de la Universitat fins a la de Sant Jaume. Els manifestants van exigir la fi de l’ofensiva israeliana a la Franja de Gaza, un embargament militar a Israel i la fi del comerç d’armes. La Guàrdia Urbana va xifrar l’assistència en 18.000 persones, mentre que els organitzadors van parlar de 25.000. Coincidint amb la manifestació, es va produir un atac israelià contra l’Iran. La politòloga Anahita Nassir va criticar l’atac. Paral·lelament, més de 125 associacions de famílies d’alumnes i infants, juntament amb altres entitats, van lliurar un manifest a la delegació del govern espanyol a Barcelona. El manifest demana la fi de la “violació sistemàtica dels drets humans” del poble palestí, el trencament de relacions amb Israel i sancions contra els seus dirigents. Aquest dimarts, almenys 47 persones van morir i 200 van resultar ferides en un atac israelià a un punt de distribució d’ajuda humanitària a Khan Yunis, a Gaza. El Ministeri de Sanitat de Gaza afirma que 400 persones han mort en aquests punts des de finals de maig. Sanitaris per Palestina s’ha sumat a la petició d’un embargament total d’armes a Israel.

Álvaro García Ortiz, fiscal general de l’Estat (FGE), s’enfronta a un judici per presumpta revelació de secrets després que el Tribunal Suprem (TS) trobés indicis sòlids d’un delicte relacionat amb la filtració de dades confidencials. Aquest fet ha generat una gran controvèrsia i ha posat en qüestió la credibilitat institucional de la Fiscalia. El FGE, nomenat pel Govern central, ha estat acusat d’actuar seguint instruccions directes de la Presidència del Govern, fet que ha agreujat la tensió existent entre l’Executiu i el Poder Judicial. A més, les associacions de jutges i fiscals, excepte les progressistes, han convocat una vaga de tres dies al juliol en protesta per la reforma de l’accés a la carrera judicial i fiscal impulsada pel ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños. Consideren que la reforma debilita el poder judicial i el fa més vulnerable a les pressions polítiques. Pedro Sánchez s’enfronta, doncs, a un nou front de conflictes, en un context marcat per acusacions de colpisme judicial i en què un membre de l’Executiu ha afirmat que els jutges actuen com la “veritable oposició”. La presidenta del Consell General del Poder Judicial i del TS ha defensat jutges i fiscals, mentre que el Comissari de Justícia de la Comissió Europea es mostra reticent a intervenir. El Govern central defensa el FGE, generant una situació de tensió institucional.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat la Fundació de la Sagrada Família per acomiadar una treballadora del departament de comunicació un dia després que finalitzés la seva protecció per maternitat. La sentència declara nul l’acomiadament i obliga la Fundació a readmetre la treballadora en el seu lloc de treball amb les mateixes condicions, a pagar-li els salaris endarrerits des del novembre del 2021 i a abonar una indemnització de 7.501 euros per vulneració del dret a la igualtat per raó de sexe. El TSJC va considerar provat que l’acomiadament, justificat inicialment per la baixada d’ingressos durant la pandèmia i posteriorment per una reestructuració, va ser intencionadament retardat per la Fundació per evitar la protecció que l’article 55.5 de l’Estatut dels Treballadors atorga a les mares durant els 12 mesos posteriors al part. El Col·lectiu Ronda, que va assessorar la treballadora, ha celebrat la sentència, lamentant que una institució com la Sagrada Família hagi vulnerat drets fonamentals. La sentència, però, no és ferma i pot ser recorreguda en cassació. El jutjat de primera instància havia fallat a favor del temple, però el TSJC ha revocat aquesta decisió.

Acciona ha trencat relacions amb Servinabar 2000 i ha acomiadat el seu director de construcció a Espanya, Justo Vicente Pelegrini, arran de la investigació del Tribunal Suprem sobre el cas Cerdán-Ábalos, una presumpta trama de comissions il·legals a canvi d’obra pública. La decisió es va prendre després que la UCO mencionés Acciona en el seu informe i es conegués la implicació de Servinabar, investigada per presumptes irregularitats en l’adjudicació d’obres públiques, com el desdoblament dels túnels de Velate. Acciona al·lega incompliment de compromisos contractuals i falta de diligència per part de Pelegrini, tot i que la investigació interna continua. Paral·lelament, el PSOE, encapçalat per Pedro Sánchez, ha expulsat José Luis Ábalos i ha creat un equip de transició per assumir les tasques de Santos Cerdán, qui ja ha entregat l’acta de diputat i s’ha donat de baixa del partit. Aquest equip, liderat per Cristina Narbona, prepararà mesures de control i regeneració per al comitè federal del 5 de juliol, on s’escollirà el substitut de Cerdán. L’entrega de l’acta per part de Cerdán podria suposar que el cas, inicialment en mans del Tribunal Suprem degut al seu aforament, recaigui ara en un jutjat ordinari.

La recent crisi de corrupció que afecta el PSOE, arran del cas Cerdán, ha generat una onada de reaccions polítiques i ha posat en qüestió l’estabilitat de la legislatura. Pedro Sánchez, president del govern espanyol i secretari general del PSOE, ha intentat contenir la crisi, afirmant que el partit és “net” i que els escàndols es limiten a l’àmbit orgànic. Ha anunciat una auditoria externa, un equip de transició per assumir les tasques de Cerdán i l’expulsió de José Luis Ábalos. A més, ha promès una comissió d’investigació al Congrés i compareixences per donar explicacions als grups parlamentaris, incloent-hi els seus socis d’investidura. ERC, un d’aquests socis, ha advertit que la corrupció és una “línia vermella” i ha demanat a Sánchez que “faci net”. El partit republicà, liderat per Oriol Junqueras, ha mantingut converses amb Sánchez, Junts, Bildu i BNG per abordar la situació. Mentre ERC exigeix el compliment dels acords d’investidura, com el finançament singular i Rodalies, el PP, amb Alberto Núñez Feijóo al capdavant, ha criticat la decisió de Sánchez de mantenir-se al càrrec i ha rebutjat presentar una moció de censura, tot i que Sánchez els ha desafiat a fer-ho. El PP ha afirmat que arribarà a la Moncloa d’una “manera més neta”.

Israel ha llançat una ofensiva contra l’Iran, eliminant Hossein Salami, cap de la Guàrdia Revolucionària, i diversos científics nuclears. L’atac, que ha causat més de 220 morts a l’Iran i una vintena a Israel, busca frenar el programa nuclear iranià i, segons alguns analistes, desestabilitzar el règim. Benjamin Netanyahu, primer ministre israelià, ha instat els iranians a la rebel·lió. L’ofensiva coincideix amb l’advertiment de l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (OIEA) sobre la manca de cooperació de l’Iran i la seva possible sortida del Tractat de No Proliferació Nuclear. Aquesta acció israeliana, que arriba després de la ruptura per part de Donald Trump de l’acord nuclear del 2015, complica els intents dels EUA de reprendre les negociacions amb l’Iran. L’atac podria enfortir la posició d’Ali Khamenei, guia suprem iranià, i augmentar la tensió a la regió, amb la preocupació de potències com França i el Regne Unit. La presència del portavions nord-americà Nimitz a l’estret d’Ormuz afegeix incertesa a la situació.

Catalunya s’enfronta a una onada de calor persistent, amb temperatures significativament altes que es preveu que continuïn durant la setmana vinent. Aquest dijous, la majoria de les comarques superaran els 30 graus, especialment al Pla de Lleida, on localitats com Balaguer, Tremp i Lleida podrien arribar als 36 graus. En canvi, el litoral barceloní i tarragoní gaudirà de temperatures més suaus. La previsió del Meteocat indica una jornada assolellada amb pocs núvols. De cara a la setmana vinent, s’espera un augment progressiu de les temperatures, amb màximes que podrien arribar als 40 graus a Ponent i a la vall de l’Ebre. Aquest augment serà generalitzat a tota la península, amb temperatures entre 3 i 6 graus per sobre de la mitjana. A més, es preveu la presència de calitja i pols sahariana, especialment a Catalunya. Dilluns, tot i un lleuger descens de temperatures al Mediterrani, l’ambient es mantindrà càlid, amb màximes al voltant dels 30 graus a Catalunya. Dimarts, la calor s’intensificarà, amb temperatures que podrien oscil·lar entre els 37 i els 41 graus a Lleida. Dimecres, la situació es mantindrà estable, amb màximes superiors als 34-36 graus a la major part del país.