Google s’enfronta a una possible multa de més de 4.000 milions d’euros per abús de posició dominant amb el seu sistema operatiu Android. La Comissió Europea va imposar inicialment una sanció de 4.340 milions d’euros el 2018, que posteriorment es va reduir a 4.124 milions. L’acusació es basa en la imposició de restriccions als fabricants i operadors de mòbils per afavorir les seves pròpies aplicacions, Google Search i Chrome. Google obligava els fabricants a preinstal·lar aquestes aplicacions com a condició per obtenir la llicència de la Play Store, a més de prohibir l’ús de versions modificades d’Android. També condicionava els ingressos per publicitat si no preinstal·laven el seu cercador. L’advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Juliane Kokott, ha desestimat el recurs presentat per Google, tot i que la seva decisió no és vinculant. Aquesta conclusió, però, sol anticipar el sentit de les sentències europees. La Comissió Europea va considerar aquestes pràctiques abusives i il·legals, ja que limitaven la competència i protegien la posició dominant de Google, permetent-li augmentar els seus ingressos publicitaris.

Un home ha estat condemnat a 57 anys de presó per l’Audiència de Barcelona per abusar sexualment de dues cosines seves menors d’edat durant diversos anys a Barberà del Vallès. L’home va abusar de les nenes, que tenien entre 6 i 7 anys en començar els abusos, al seu domicili familiar i al dels seus pares, aprofitant la seva relació de parentiu. A més dels abusos sexuals continuats amb penetració, l’home va prostituir una de les cosines, oferint els seus serveis per internet i gestionant les trobades sexuals amb clients a Barcelona i Sabadell. També va elaborar i posseir material pornogràfic infantil de les dues menors. L’acusat va enganyar i amenaçar les víctimes, dient-los que els abusos eren “normals” i xantatjant-les amb fotografies. El cas va sortir a la llum gràcies a les amigues de la víctima més gran, que van descobrir els seus encontres sexuals a canvi de diners i ho van explicar als seus pares. L’home ha estat condemnat per diversos delictes, incloent abús sexual continuat, inducció a la prostitució, tinença de pornografia infantil i elaboració de material pornogràfic. A més de la pena de presó, haurà de pagar indemnitzacions de 400.000 i 80.000 euros a les víctimes i se li ha prohibit acostar-s’hi. Abans del judici, l’acusat va intentar arribar a un acord que reduïa la pena a 12 anys de presó, però les víctimes el van rebutjar.

La política espanyola es troba en un moment turbulent arran del cas Santos Cerdán, exnúmero tres del PSOE, implicat en un escàndol de corrupció. Aquest fet ha erosionat la confiança entre Pedro Sánchez i els seus socis parlamentaris: Esquerra Republicana, EH Bildu, el PNB i Junts. Tot i que aquests grups han mantingut reunions amb Sánchez, expressant la seva preocupació i exigint mesures, cap d’ells vol precipitar la caiguda del govern, tement l’alternativa d’un govern PP-Vox. Junts, en particular, pressiona per al compliment dels acords de Brussel·les, mentre que el PSOE busca un nou interlocutor després de la dimissió de Cerdán. Simultàniament, Luis Argüello, president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), ha demanat eleccions anticipades i ha participat en un acte amb Santiago Abascal, líder de Vox, i Miguel Ángel Quintana, director de l’ISSEP a Espanya, fundació vinculada a l’extrema dreta francesa de Marion Maréchal i la família Le Pen. Aquesta alineació d’Argüello amb l’extrema dreta ha generat controvèrsia i rebuig dins de sectors de l’Església, i posa a prova la posició de l’episcopat espanyol, liderat per figures com el cardenal Juan José Omella.

Dos incendis forestals van afectar Catalunya el 14 i el 19 de juny de 2025. El primer incendi va començar a Cadaqués al voltant del migdia del 14 de juny. Vint-i-dues dotacions terrestres i nou d’aèries dels Bombers de la Generalitat van treballar per controlar les flames, que afectaven una zona rural envoltada de vinyes. L’incendi va cremar amb intensitat baixa-mitjana, però va provocar el tall de la carretera GI-614, deixant el municipi inaccessible per carretera. L’alcaldessa Pia Serinyana va confirmar la situació. Els Agents Rurals van estimar que l’incendi va afectar 14,5 hectàrees i la causa probable va ser l’ús d’una desbrossadora durant tasques agrícoles. El segon incendi va començar a Santa Coloma de Gramenet a prop del monestir de Sant Jeroni la tarda del 19 de juny. Disset dotacions terrestres i tres d’aèries dels Bombers van treballar per extingir el foc en un terreny abrupte, concentrant-se en el flanc dret, considerat el motor de l’incendi. El foc va generar una columna de fum visible des de Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Badalona, i va provocar 442 trucades al 112. No es van ordenar confinaments.

El sector gastronòmic català celebra la cessió de la marca “Cuina Catalana” a la Generalitat per un període de cinc anys. Figures destacades com Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, i Carles Vilarrubí, president de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, han expressat la seva satisfacció per aquesta decisió, emfasitzant que la cuina catalana és un patrimoni col·lectiu. Xefs com Carme Ruscalleda i Jordi Vilà també han aplaudit el canvi, tot i que Vilà ha plantejat la necessitat d’un debat sobre la definició actual de la cuina catalana en un context globalitzat. Coincidint amb aquesta notícia, el món de la gastronomia catalana lamenta la mort de Paco Solé Parellada, propietari del restaurant 7 Portes de Barcelona, als 81 anys. Solé Parellada, un apassionat de la cuina catalana, va ser guardonat amb el Premi Nacional de Gastronomia el 2024. A més de la seva tasca al restaurant, va impulsar la Col·lecció 7 Portes de Receptaris Històrics de la Cuina Catalana, demostrant el seu compromís amb la preservació de la tradició culinària. La seva dedicació al restaurant 7 Portes, ubicat al barri del Born, va ser constant fins als seus últims dies.

L’escalada bèl·lica entre l’Iran i Israel continua amb un intercanvi de míssils i bombardejos. Israel va iniciar els atacs, dirigits contra instal·lacions nuclears iranianes com Natanz, Isfahan, Fordow i Arak, i infraestructures militars a Teheran, Tabriz, Kermanshah i Khorramabad, causant nombroses víctimes, inclosos alts comandaments militars iranians com Mohammad Baqerí i Hoseín Salamí. L’Iran va respondre amb míssils balístics, alguns dels quals van impactar a Tel-Aviv, Ramat Gan, Holon i l’hospital Soroka a Beerseba, provocant ferits. Benyamin Netanyahu ha promès una resposta contundent. El conflicte ha causat centenars de morts i milers de ferits a banda i banda. Donald Trump ha amenaçat l’Iran, però també ha suggerit la possibilitat d’un acord, mentre que l’Iran ha rebutjat negociar després dels atacs. La comunitat internacional ha condemnat la violència i ha fet una crida a la calma, amb Rússia oferint-se com a mediador. Mentrestant, s’intensifica l’èxode de civils de Teheran i altres ciutats iranianes, i els estrangers estan sent evacuats d’Israel.

L’ampliació de la ZEPA al voltant de l’aeroport del Prat, executada pel Govern d’Aragonès el juliol de 2024, ha generat controvèrsia. El FC Barcelona i la Unió de Pagesos han impugnat la mesura, el primer per protegir els seus interessos en els terrenys dels Reguerons a Viladecans, que la Generalitat considera per compensar l’impacte ambiental de l’ampliació de l’aeroport. El Barça busca negociar la possible compra o expropiació d’aquests terrenys. Paral·lelament, el Govern d’Illa ha presentat un projecte d’ampliació de l’aeroport, amb una inversió d’Aena de 3.200 milions d’euros, amb l’objectiu de convertir-lo en un “hub intercontinental”. Experts com Xavier Fageda qüestionen aquesta possibilitat, ja que la competència de Madrid i la manca d’una gran aerolínia amb base al Prat dificulten aquesta aspiració. Iberia, per exemple, ha anunciat una inversió de 6.000 milions d’euros a Barajas, reforçant la seva aposta per Madrid com a hub internacional i deixant Barcelona per a Level, la seva filial de baix cost. Malgrat l’ampliació, la consolidació del Prat com a hub intercontinental continua sent una incògnita, mentre que grups ecologistes i plataformes com Zeroport i Ni un Pam de Terra, amb el suport de l’alcaldessa del Prat, Alba Bou, han manifestat la seva oposició al projecte per l’impacte mediambiental.

Esperanza García, exdiputada del Partit Popular (PP) al Parlament de Catalunya i delegada de la Junta d’Andalusia a Catalunya, ha mort als 50 anys després de lluitar contra un càncer. Advocada de professió, García va ser diputada al Parlament en dues legislatures: entre el 2015 i el 2017, i posteriorment, entre el 2019 i el 2020. Va deixar l’escó per incorporar-se a l’equip de govern de Xavier García Albiol a l’Ajuntament de Badalona. Des del 2023, exercia com a delegada de la Junta d’Andalusia a Catalunya, sota la presidència de Juanma Moreno Bonilla. Abans de la seva trajectòria al PP, García va col·laborar amb Ciutadans, participant en la campanya de les eleccions catalanes del 2006 i sent candidata a l’alcaldia de Barcelona el 2007. També va estar vinculada a Societat Civil Catalana i va ser articulista en diversos mitjans de comunicació. Diversos polítics, com Alejandro Fernández, líder del PP a Catalunya, i Xavier García Albiol, han expressat la seva condolença per la pèrdua, destacant la intel·ligència i vàlua de García.

Un policia municipal de Madrid fora de servei va ser detingut dimarts a la nit a Torrejón de Ardoz després de la mort d’un home de 35 anys que presumptament li havia robat el mòbil. L’agent, que passejava vestit de carrer amb un altre policia, va perseguir l’home després de l’intent de robatori. En retenir-lo, va aplicar una maniobra de subjecció al coll, tipificada com a “mataleó”, que va provocar que la víctima perdés la consciència i entrés en parada cardiorespiratòria. Tot i els esforços dels serveis d’emergència, que van practicar maniobres de reanimació durant uns trenta minuts, l’home va morir. El policia detingut passarà a disposició judicial. L’incident va generar consternació i ha obert un debat sobre l’ús de la força per part dels agents de policia, fins i tot quan estan fora de servei.

Red Eléctrica ha presentat el seu informe sobre l’apagada del 28 d’abril, contradient la versió del Govern i atribuint la responsabilitat a les grans empreses energètiques. Segons Concha Sánchez, directora d’operació de Red Eléctrica, la companyia va actuar correctament i la programació de centrals amb capacitat de control de tensió era suficient. El problema, segons Red Eléctrica, va ser que aquestes centrals no van prestar el servei previst. La presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor, ha descartat dimissions i ha afirmat que la companyia va complir amb tots els procediments. L’informe de Red Eléctrica situa l’origen de l’incident en una planta fotovoltaica a Badajoz i la primera desconnexió en un transformador a Granada. L’empresa també ha criticat la qualitat de la informació rebuda d’altres parts implicades. Roberto García Merino, delegat de Redeia, ha negat qualsevol incompliment normatiu i ha rebutjat la possibilitat d’indemnitzacions. Per contra, la patronal de les elèctriques, AELEC, responsabilitza Red Eléctrica de la manca de control de tensió, afirmant que les seves companyies associades, com Endesa, Iberdrola i EDP, van complir amb les seves obligacions. La CNMC i Entso-E estan elaborant informes independents per aclarir les responsabilitats.