El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha iniciat una operació per recuperar el suport de Junts per Catalunya, el partit de Carles Puigdemont, amb l’objectiu d’assegurar l’estabilitat i esgotar la legislatura. Després d’admetre incompliments previs, l’executiu ha mogut fitxa desencallant mesures clau per a la formació independentista i la patronal catalana, com la llei de multireincidència o l’ajornament del sistema Verifactu. Tot i que Junts considera aquests gestos insuficients i continua exigint avenços en l’amnistia, el moviment de Sánchez ha intensificat la pugna a la dreta. Mentre el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, busca pressionar Junts per a una moció de censura i sent la urgència davant el desgast, Vox adopta una estratègia a llarg termini per capitalitzar la situació i créixer a costa dels populars.
L’administració de Donald Trump ha presentat una nova Estratègia de Seguretat Nacional que estableix el suport explícit dels Estats Units als “partits patriòtics” d’extrema dreta a Europa. El document argumenta que el continent s’enfronta a una “desaparició de la civilització” a causa de les polítiques migratòries, la “censura” i l’“asfíxia reguladora”. L’objectiu declarat és “corregir la trajectòria” europea, criticant la seva despesa militar insuficient i la seva gestió de la guerra d’Ucraïna. Davant d’aquesta postura, la reacció europea ha estat mesurada. Mentre la Comissió Europea estudia el text, l’alta representant d’Exteriors de la UE, Kaja Kallas, ha reafirmat que els EUA són el “màxim aliat” i ha reconegut que algunes de les crítiques, com la manca de confiança europea davant Rússia, són certes.
Un brot de pesta porcina africana (PPA) detectat en senglars a la serra de Collserola ha provocat una resposta contundent per part de les autoritats. El Govern ha acordat amb el sector ramader el sacrifici preventiu de 30.000 porcs sans de 39 granges per evitar la propagació del virus, malgrat que cap explotació ha registrat casos positius. Paral·lelament, s’ha ampliat la zona d’infecció a 91 municipis, prohibint l’accés públic a diversos espais naturals per contenir el focus. Una de les troballes més significatives prové d’una anàlisi genètica del laboratori de referència de la UE, que suggereix que el virus podria haver sortit d’un laboratori de recerca, ja que es relaciona amb una soca de Geòrgia del 2007. Malgrat que el conseller Òscar Ordeig demana prudència, la situació ja té un fort impacte econòmic, amb una caiguda de preus a Macrolleida i la petició d’ajudes per part del sector.
L’exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, ha trencat el seu silenci un any després de la DANA que va provocar 229 morts, responsabilitzant directament l’expresident Carlos Mazón de la gestió de la catàstrofe. En una entrevista al programa Salvados i a través de missatges de WhatsApp aportats a la investigació judicial, Pradas assegura que va intentar informar Mazón de la gravetat de la situació des del matí del 29 d’octubre, però que aquest va estar il·localitzable durant hores crítiques. A més, revela que el cap de gabinet de Presidència, José Manuel Cuenca, li va ordenar explícitament que descartés l’opció de confinar la població. Pradas atribueix el retard de més d’una hora en l’enviament de l’ES-Alert a debats interns i a la manca de protocols clars. L’exconsellera, imputada en la causa, sosté que el seu posterior cessament va ser una decisió política per convertir-la en un “cap de turc” i ocultar altres responsabilitats.
El cantant italià Sandro Giacobbe ha mort als 75 anys a la seva casa de Cogorno, prop de Gènova, després d’una llarga lluita de deu anys contra un càncer. Conegut per les seves balades romàntiques que van triomfar a les dècades dels setanta i vuitanta, la seva fama va superar les fronteres italianes, especialment a Espanya. El seu èxit més gran va ser “El jardín prohibido” (“Il giardino proibito”), una cançó sobre la infidelitat que va arribar al número u de vendes a Espanya el 1976 i va generar polèmica en la societat conservadora de l’època. Altres fites de la seva carrera inclouen la tercera posició al Festival de San Remo de 1976 amb “Gli occhi di tua madre” i el segon lloc al Festival de Viña del Mar l’any 2003.
Radiotelevisió Espanyola (RTVE) ha confirmat la retirada d’Espanya del Festival d’Eurovisió 2026 després que la Unió Europea de Radiodifusió (UER) permetés la participació d’Israel. La decisió, anunciada pel president d’RTVE, José Pablo López, es fonamenta en la situació humanitària a Gaza i en l’ús polític del certamen per part d’Israel, a qui acusa d’incomplir sistemàticament les normes i influir en el televot. Tot i que la UER va proposar noves mesures per millorar la transparència, com la reducció de vots per persona i la recuperació del jurat a les semifinals, RTVE les va considerar insuficients perquè no sancionaven Israel. Com a conseqüència, Espanya no emetrà el festival i s’uneix al boicot d’altres països com Irlanda, Eslovènia i els Països Baixos, en un context de creixent politització del concurs.
L’artista Rosalía ha anunciat la seva nova gira mundial, el Lux Tour, per al 2026, arran de l’aclaparador èxit del seu quart àlbum d’estudi, “Lux”. Aquest treball ha estat un fenomen global, aconseguint ser el més escoltat del món a Spotify durant la seva primera setmana i rebent l’elogi unànime de la crítica. Publicacions com Rolling Stone el situen com el tercer millor disc de l’any, mentre que a Metacritic assoleix una puntuació de 98 sobre 100. La gira, promoguda per Live Nation, constarà de 42 concerts en 17 països d’Europa i Amèrica. A Barcelona, Rosalía oferirà quatre actuacions al Palau Sant Jordi els dies 13, 15, 17 i 18 d’abril. L’àlbum destaca per la seva complexitat, havent trigat tres anys a produir-se i comptant amb col·laboracions com l’Orquestra Simfònica de Londres.
La candidata a fiscal general de l’Estat, Teresa Peramato, ha comparegut al Congrés dels Diputats per al seu examen d’idoneïtat, on ha qualificat la condemna del seu predecessor, Álvaro García Ortiz, com una “profunda ferida” que espera curar durant el seu mandat. Tot i lamentar la situació, ha defensat la tasca de García Ortiz per modernitzar la institució. Durant la seva intervenció, Peramato ha destacat la seva llarga trajectòria en la lluita contra la violència masclista i ha promès fermesa contra el negacionisme i la corrupció, defensant l’autonomia de la Fiscalia. A més, ha fet una crida al consens parlamentari per aprovar la reforma del sistema de justícia penal, coneguda com a “llei Bolaños” i impulsada pel ministre Félix Bolaños, considerant-la crucial per a l’eficiència i modernització del sistema judicial espanyol.
Un ampli dispositiu format per un miler d’efectius, que inclou Agents Rurals i bombers, treballa per contenir un brot de Pesta Porcina Africana (PPA) a la zona de Collserola, on ja s’han confirmat 13 senglars morts pel virus. Sota la direcció del conseller Òscar Ordeig, les tasques se centren en un radi de vigilància de 20 km per localitzar cadàvers amb drons i gossos, i geolocalitzar exemplars vius. Tot i que la caça està prohibida per no dispersar els animals, s’utilitzen franctiradors amb silenciador en punts estratègics, a l’espera del vistiplau de la Comissió Europea per activar trampes de captura grupal. La crisi sanitària amenaça el sector porcí, amb 1.000 milions d’euros en exportacions en joc, i ja ha motivat un ERTO per a 300 treballadors. La Generalitat prepara un paquet d’ajudes i una campanya per promoure el consum de porc.
Davant la preocupació pel retrocés en l’ús social del català, evidenciat per dades que indiquen que només un 30% de la població el té com a llengua principal, han sorgit diverses accions per revitalitzar-lo. D’una banda, el Correllengua Agermanat, una iniciativa cívica i esportiva impulsada per joves amb el suport d’entitats com Òmnium Cultural, organitzarà una cursa de més de 1.500 quilòmetres que recorrerà els Països Catalans a partir del 19 d’abril per reivindicar la unitat de la llengua. D’altra banda, en un àmbit internacional, la companyia ferroviària SNCF ofereix classes de català gratuïtes als seus trens d’alta velocitat en el trajecte París-Barcelona, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull, per apropar l’idioma i la cultura als viatgers estrangers. Ambdues propostes, una des de l’activisme i l’altra des de la divulgació, busquen enfortir la presència del català.