Catalunya està experimentant un període prolongat de calor intensa, amb temperatures significativament superiors a la mitjana climàtica per a aquesta època de l’any. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha emès avisos per calor extrema, especialment per a les comarques de Ponent, com el Segrià i el Pla d’Urgell, on s’esperen temperatures properes als 40 °C. Aquestes són les primeres alertes emeses pel Meteocat aquest any, ja que es basen en un criteri estricte que només s’activa quan les temperatures entren en el 2% de les més altes registrades. Aquesta calor persistent, tot i no haver assolit els pics extrems del 2022, podria convertir aquest juny en el més càlid mai registrat. Diversos municipis del litoral i prelitoral, com Amposta, el Vendrell, Vilafranca del Penedès i Torredembarra, ja han batut rècords de temperatura mitjana per a la primera quinzena de juny. Santi Sagalà, responsable de predicció del Meteocat, destaca la persistència d’aquesta calor, amb temperatures entre 5 i 10 graus per sobre de la mitjana, tant de dia com de nit, amb nits tropicals freqüents i alguna de tòrrida. Es preveu que la calor continuï, com a mínim, fins després de Sant Joan, amb un possible pic durant el cap de setmana. Tot i una lleugera disminució de les temperatures màximes a partir de diumenge, l’ambient seguirà sent molt càlid, amb mínimes elevades. S’espera un estiu més càlid del normal, amb temperatures per sobre de la mitjana climàtica durant els propers mesos. Protecció Civil recomana prendre precaucions, especialment durant les hores centrals del dia i per a la població vulnerable, i recorda la disponibilitat de refugis climàtics.

Catalunya s’enfronta a un cap de setmana marcat per altes temperatures, coincidint amb l’inici de l’estiu astronòmic i el pont de Sant Joan. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha activat avisos de perill per calor intensa a diverses comarques, principalment a Ponent, les Terres de l’Ebre i l’Empordà. S’esperen temperatures que poden superar els 39 graus a l’interior i al sud, mentre que al litoral de la Costa Daurada es podrien mantenir lleugerament per sota dels 30 graus. Barcelona ja ha viscut la seva primera nit tòrrida de l’any, amb mínimes de 25 graus al centre de la ciutat. Protecció Civil recomana prendre precaucions, com hidratar-se, evitar les hores centrals del dia per a activitats a l’exterior i tenir especial cura de la població vulnerable. A més de la calor, el Meteocat ha emès un avís per risc de pluges intenses i tempestes per a diumenge al nord del país, amb possibilitat de calamarsa. Els Bombers també han alertat del perill molt alt d’incendis forestals a Lleida i les Terres de l’Ebre.

La Policia Nacional espanyola investiga la filtració de dades personals de set ministres del govern espanyol i diversos exdirigents del PP en un grup de Telegram vinculat a l’eurodiputat d’extrema dreta Alvise Pérez. El canal, anomenat “Alvise Pérez Chat” i amb més de 92.000 seguidors, va difondre telèfons mòbils, DNI, adreces i correus electrònics de figures com la vicepresidenta María Jesús Montero, el ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska, i l’exministra María Dolores de Cospedal. L’Audiència Nacional, sota el jutge Francisco de Jorge, ha obert una investigació sota secret de sumari. Aquest incident no és el primer que involucra el xat, ja que el Tribunal Suprem també investiga Alvise Pérez per difondre missatges d’odi i revelació de secrets a través del mateix canal. El grup, a més de promocionar contingut d’Alvise Pérez, s’ha utilitzat per atacar el govern espanyol i difondre missatges xenòfobs. La filtració de les dades va ser realitzada per un usuari sota pseudònim, i segons Europa Press, la llista va ser publicada prèviament per un conegut hacker.

La Comunitat de Madrid modificarà la Llei d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives (LEPAR) per abordar les queixes veïnals sobre el soroll dels grans esdeveniments. La presidenta, Isabel Díaz Ayuso, busca garantir la celebració d’espectacles com la Fórmula 1 a Ifema i els concerts al Santiago Bernabéu, que han estat suspesos per denúncies de soroll excessiu. La modificació podria incloure un increment dels decibels permesos o una flexibilització dels criteris de mesura. Aquesta decisió ha generat crítiques, especialment del col·lectiu @RuidoBernabeu, que ho qualifica de “cacicada”. El problema s’ha traslladat al Metropolitano, on s’han reubicat concerts del Bernabéu, provocant noves queixes veïnals. L’alcalde, José Luis Martínez-Almeida, defensa la compatibilitat entre els espectacles i el descans dels veïns, tot i que no preveu una exempció total dels límits sonors. La reforma de la LEPAR respon també al suport de les administracions a la Fórmula 1 i a la problemàtica dels concerts al Bernabéu, que han acumulat sancions per excés de soroll.

Renfe autoritzarà la creació d’una nova empresa per gestionar Rodalies Catalunya. El Govern i el Ministeri de Transports, amb el suport d’ERC, han anunciat la creació d’aquesta societat mercantil, on Renfe tindrà el 50,1% de les accions i la Generalitat designarà cinc dels nou membres del consell d’administració. La seu social estarà a Catalunya. S’ha emfatitzat que no es tracta d’una filial de Renfe, sinó d’una “empresa catalana” amb una governança compartida. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, han destacat la importància de la gestió de proximitat per millorar el servei. L’empresa, Rodalies de Catalunya SME SA, tindrà un consell d’administració amb majoria de la Generalitat, però algunes decisions estratègiques requeriran majories reforçades de 3/4 parts dels consellers. En cas de bloqueig, es recorrerà a un tribunal d’arbitratge a Catalunya. La junta d’accionistes tindrà una majoria de Renfe (50,1%), però les decisions requeriran el 60% del capital, necessitant l’acord entre els socis. No s’ha establert cap termini per a un possible canvi en el repartiment d’accions, tot i que la Generalitat podria instar-ne una transmissió per assumir la majoria del capital social.

Jorge Español, l’advocat de Vilanova de Sixena, ha sol·licitat al jutjat d’Osca l’embargament cautelar de béns del MNAC per valor de 150 milions d’euros. Aquesta mesura preventiva pretén garantir el compliment de la sentència del Tribunal Suprem, que ordena el retorn de les pintures murals de Sixena. Español argumenta que el MNAC ha desafiat la sentència al·legant la impossibilitat tècnica del trasllat, tot i que els pèrits van declarar durant el judici que era viable. L’advocat ha demanat també el tancament de les sales on s’exposen les pintures, la documentació per al desmuntatge i la vigilància policial de les obres. A més, ha advertit de possibles delictes de desobediència per part dels responsables del museu. Mentrestant, tècnics aragonesos continuen al MNAC avaluant l’estat de les pintures, després que el museu proposés un termini de nou mesos per al trasllat, una proposta rebutjada pels tècnics que exigeixen escurçar els terminis.

La Guàrdia Civil ha entrat a la seu del PSOE a Ferraz per clonar el correu electrònic de Santos Cerdán, exsecretari d’Organització, en el marc d’una investigació sobre presumptes comissions en obres públiques. El jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha imputat Cerdán i l’ha citat a declarar el 30 de juny. L’operació també ha inclòs el registre del domicili de l’exministre José Luis Ábalos a València, on es van trobar diversos dispositius d’emmagatzematge, un dels quals en possessió d’una model que l’acompanyava. A més del correu de Cerdán, la UCO ha rebut l’ordre de clonar el correu d’Ábalos al Ministeri de Transports i obtenir expedients d’obres de l’Adif i la Direcció General de Carreteres. Cinc empresaris relacionats amb les obres sota sospita també han estat imputats. El jutge ha sol·licitat informació sobre l’adjudicació de cinc obres a l’Adif i sis a la Direcció General de Carreteres. L’expresidenta d’Adif, Isabel Pardo de Vera, i l’exdirector general de Carreteres, Javier Herrero, també estan sent investigats per la seva presumpta participació en les adjudicacions irregulars. Ábalos, per la seva banda, ha afirmat haver estat utilitzat per Cerdán i Koldo García en una trama de corrupció prèvia.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va reunir amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, a la Moncloa enmig de la crisi generada pel cas Cerdán. La reunió, no anunciada prèviament, es va produir després de la compareixença de Sánchez al Congrés, on va anunciar que donaria explicacions sobre el cas el 9 de juliol. Aquesta data va ser criticada per l’oposició (PP, Vox) i els socis de govern (Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNV, Podemos), que van exigir una compareixença immediata. El PP va intentar forçar un ple extraordinari, però la presidenta del Congrés, Francina Armengol, ho va rebutjar. Mentre, la UCO va entrar a la seu del PSOE a Ferraz per escorcollar el despatx de Santos Cerdán, l’exsecretari d’Organització del partit, implicat en el “cas Koldo” juntament amb José Luis Ábalos i Koldo García. Illa va reiterar el seu suport a Sánchez i va negar qualsevol finançament irregular al PSC o PSOE, tot i la menció d’un tal “Chili” (suposadament Illa) a l’informe de la UCO. Jordi Hereu, ministre d’Indústria, va expressar la seva comprensió per l’enuig ciutadà. La Conferència Episcopal Espanyola, a través del seu secretari general Francisco César García Magán, va demanar un avançament electoral com a solució al bloqueig institucional.

Tres ofegaments mortals han marcat l’inici de la temporada d’estiu a les platges catalanes. Un home de 40 anys va perdre la vida a la platja del Far de Sant Cristòfol de Vilanova i la Geltrú dimarts. Malgrat els esforços dels banyistes i de tres unitats terrestres del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), les maniobres de reanimació no van tenir èxit. Aquest incident va ser el primer ofegament mortal registrat des de l’inici oficial de la campanya d’estiu diumenge, tot i que ja s’havien produït dues morts per ofegament el dissabte anterior, una a Tarragona i una altra a Llançà. Divendres, un home de 72 anys va morir ofegat a la platja de l’Astillero de Malgrat de Mar. Tot i la presència del servei de vigilància i la bandera verda, i la ràpida intervenció del SEM amb dues unitats terrestres i un helicòpter medicalitzat, l’home no va poder ser reanimat. Protecció Civil insisteix en la importància d’extremar les precaucions a les platges i avisar al servei de socorrisme o al 112 en cas d’emergència.

Google s’enfronta a una possible multa de més de 4.000 milions d’euros per abús de posició dominant amb el seu sistema operatiu Android. La Comissió Europea va imposar inicialment una sanció de 4.340 milions d’euros el 2018, que posteriorment es va reduir a 4.124 milions. L’acusació es basa en la imposició de restriccions als fabricants i operadors de mòbils per afavorir les seves pròpies aplicacions, Google Search i Chrome. Google obligava els fabricants a preinstal·lar aquestes aplicacions com a condició per obtenir la llicència de la Play Store, a més de prohibir l’ús de versions modificades d’Android. També condicionava els ingressos per publicitat si no preinstal·laven el seu cercador. L’advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Juliane Kokott, ha desestimat el recurs presentat per Google, tot i que la seva decisió no és vinculant. Aquesta conclusió, però, sol anticipar el sentit de les sentències europees. La Comissió Europea va considerar aquestes pràctiques abusives i il·legals, ja que limitaven la competència i protegien la posició dominant de Google, permetent-li augmentar els seus ingressos publicitaris.