Els Estats Units, sota l’ordre de Donald Trump, van bombardejar tres instal·lacions nuclears iranianes: Fordow, Natanz i Isfahan. Trump va qualificar l’operació “Martell de Mitjanit” d’“èxit” i va afirmar que l’objectiu era destruir la capacitat nuclear de l’Iran. En resposta, l’Iran va llançar míssils contra Israel, ferint 86 persones i causant explosions a diverses ciutats, incloent Tel-Aviv. L’Iran va acusar els EUA de trair el compromís amb la diplomàcia i va afirmar el seu dret a l’autodefensa. L’Organització de l’Energia Atòmica de l’Iran (OEAI) va declarar que Fordow, l’objectiu principal, havia estat evacuat prèviament i no va patir danys irreversibles, condemnant l’atac i prometent continuar el desenvolupament nuclear. Malgrat l’afirmació de victòria de Trump, un informe de la intel·ligència militar dels EUA suggereix que l’atac només va retardar el programa nuclear iranià uns mesos, i que l’Iran conserva la major part de les seves reserves nuclears. Tant el secretari de Defensa, Pete Hegseth, com la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, van rebutjar l’informe, qualificant-lo de “fake news” i reiterant l’èxit de l’operació.

El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de nul·litat presentat per Carles Puigdemont i Toni Comín contra la no aplicació de la llei d’amnistia en el seu cas. La decisió obre la porta a que l’expresident i l’exconseller puguin recórrer al Tribunal Constitucional. La Sala d’Apel·lació del Suprem ha desestimat els incidents de nul·litat presentats per Puigdemont i Comín contra la decisió del passat 9 d’abril, que confirmava la no aplicació de la llei d’amnistia al delicte de malversació. L’advocat Gonzalo Boye ja preveia aquest escenari i la necessitat de recórrer al Constitucional. Puigdemont havia acusat el Suprem de “resistència virulenta” per no aplicar-li l’amnistia. Ara, Puigdemont i Comín poden seguir els passos d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, que ja han recorregut al Constitucional. El Suprem ha justificat la seva decisió argumentant que Puigdemont pretenia la inhibició del tribunal sense justificació i ha reiterat arguments ja desestimats anteriorment per l’instructor Pablo Llarena. La decisió del Suprem coincideix amb l’aval del Constitucional a la llei d’amnistia.

Dos presumptes crims masclistes han commocionat l’estat espanyol en pocs dies. A Fuengirola, una dona de 43 anys va ser trobada morta al seu domicili juntament amb la seva parella de 46 anys, qui presumptament la va assassinar abans de suïcidar-se. La policia va investigar el cas després que un amic de la víctima denunciés la seva desaparició. A Algemesí, un home de 34 anys va ser detingut per l’assassinat de la seva dona i el seu fill de tres anys. Els serveis d’emergència van intentar reanimar el nen sense èxit. L’Ajuntament d’Algemesí ha convocat un minut de silenci en rebuig a aquest “terrible acte de violència”. Si es confirmen com a crims masclistes, aquestes serien la quinzena i dissetena víctima d’aquest any a l’estat espanyol. La Delegació del Govern contra la Violència de Gènere està recopilant dades d’ambdós casos. Es recorda la disponibilitat del telèfon 900 900 120 per a les víctimes de violència masclista.

Dimarts a la tarda, els Mossos d’Esquadra van iniciar una investigació sobre la mort violenta d’un home de 37 anys al barri de Navas, al districte de Sant Andreu de Barcelona. Els fets van ocórrer al carrer Trinxant, on la policia va trobar la víctima inconscient i amb ferides greus al portal d’un edifici, després de rebre un avís a les sis de la tarda. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va intentar reanimar l’home sense èxit. La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra de la Regió Policial Metropolitana de Barcelona s’ha fet càrrec de la investigació, que actualment es troba sota secret de sumari. Segons algunes fonts, la mort podria ser el resultat d’una baralla.

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha conclòs el debat sobre el recurs presentat pel PP contra la llei d’amnistia, posicionant-se la majoria progressista (6 magistrats) a favor de la seva constitucionalitat. La votació definitiva, prevista per aquest dijous, previsiblement ratificarà aquesta posició amb 6 vots a favor i 4 en contra dels magistrats conservadors. Durant el ple monogràfic, el TC ha debatut diversos aspectes, com la possibilitat de presentar una qüestió prejudicial al TJUE, que va ser rebutjada, i si la Constitució permet les amnisties, concloent que sí. La ponència, elaborada per la vicepresidenta Inmaculada Montalbán, ha sofert modificacions en la seva argumentació, però sense alterar el fons, que avala la llei d’amnistia. La sentència no abordarà la malversació, ja que no estava inclosa en el recurs del PP. S’argumenta que la llei no és arbitrària ni vulnera el principi d’igualtat, ja que es dirigeix a accions concretes relacionades amb el 9N i l'1-O, i busca la reconciliació i la pau ciutadana. Juan Carlos Campo i José María Macías no han participat en el debat per abstenció i recusació, respectivament.

El Parlament Europeu ha defensat el dret dels passatgers a portar una maleta de mà i un article personal sense cost addicional, contradient la posició prèvia del Consell de la UE. A principis de juny, els governs de la Unió Europea, amb l’oposició d’Espanya, Alemanya, Portugal i Eslovènia, van acordar limitar la gratuïtat de l’equipatge de mà a les bosses que caben sota el seient. La Comissió de Transports i Turisme de l’Eurocambra proposa unes dimensions màximes de 40 x 30 x 15 cm per a l’article personal i de 100 cm i 7 kg per a la maleta de mà. Aquesta decisió ha estat criticada per la patronal d’aerolínies europees, que argumenta que encarirà els bitllets, mentre que el ministre Pablo Bustinduy l’ha celebrat. L’eurodiputat Vicent Marzà ha acusat el Consell Europeu de cedir als interessos de les aerolínies, que, segons ell, van obtenir 10.000 milions d’euros l’any passat cobrant per l’equipatge de mà. Aquest debat s’emmarca en la reforma del reglament comunitari sobre els drets dels passatgers aeris, pendent des de fa més d’una dècada. La proposta del Parlament Europeu també inclou mesures com garantir que els menors de 12 anys puguin seure amb el seu acompanyant i que els acompanyants de persones amb mobilitat reduïda puguin viatjar sense cost addicional. A més, es busca clarificar les circumstàncies extraordinàries que permeten a les aerolínies denegar indemnitzacions, excloent-ne les vagues del seu personal. El TJUE ja va dictaminar el 2014 que cobrar per l’equipatge de mà és il·legal si compleix requisits raonables. El govern espanyol va multar cinc aerolínies, entre elles Ryanair, EasyJet, Vueling, Volotea i Norwegian, amb 179 milions d’euros per cobrar per l’equipatge de mà. La posició definitiva del Parlament Europeu es votarà al ple a partir del 7 de juliol, i posteriorment s’iniciaran les negociacions amb el Consell de la UE.

El govern espanyol ha endurit les condicions de l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell, exigint que es mantingui l’autonomia del Sabadell durant almenys tres anys. Aquesta decisió, justificada per “l’interès general”, inclou la protecció de les pimes, les plantilles, l’obra social, la I+D i la cohesió territorial. El govern requerirà informes de situació i plans estructurals per avaluar el compliment d’aquestes condicions i es reserva el dret d’estendre-les a cinc anys. Salvador Illa i Foment del Treball han celebrat la decisió, mentre que la Comissió Europea podria intervenir si les considera excessives. Aquesta situació genera incertesa sobre el futur de l’OPA, ja que el BBVA, liderat per Carlos Torres, haurà de decidir si continua endavant, tenint en compte la possible venda de la filial britànica del Sabadell, TSB, i les noves condicions imposades. La decisió del govern espanyol ha estat criticada per alguns sectors que defensen la no-intervenció de l’estat en l’economia, com Josep Oliu, president del Sabadell. Aquest debat posa de manifest la incoherència d’alguns poders econòmics que reclamen intervencionisme quan els convé. Finalment, la situació posa en relleu la importància del suport a les pimes i autònoms, així com la necessitat de revisar els dogmes econòmics en benefici del bé comú.

Diversos cossos de persones migrades, lligats de mans i peus, han estat recuperats a les aigües de les Illes Balears, especialment a Formentera. La Guàrdia Civil ha iniciat una investigació per esclarir les circumstàncies d’aquestes morts, que es creu estan relacionades amb la ruta migratòria entre Algèria i l’arxipèlag. La presidenta del govern balear, Marga Prohens, ha qualificat la situació de “drama humanitari” i ha denunciat la consolidació d’aquesta ruta. Prohens ha expressat la seva preocupació durant un simulacre d’emergències a Mallorca, exigint al govern espanyol una major protecció de les fronteres i més recursos per afrontar aquesta crisi. Aquestes troballes, que sumen una trentena de cossos enguany, coincideixen amb una nova onada de pasteres a les illes, intensificant la preocupació de les autoritats. La presidenta ha demanat “mà dura” contra les màfies i ha criticat el que considera “bonisme” en la gestió d’aquesta situació. A més, ha alertat que els recursos materials de les Balears per fer front a l’arribada de migrants s’han esgotat.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha anunciat un acord amb l’OTAN per no augmentar la despesa militar espanyola fins al 5% del PIB, tal com exigien els Estats Units i Donald Trump. Sánchez ha qualificat l’acord de “molt positiu”, ja que permet a Espanya mantenir el seu compromís amb la defensa de les fronteres europees sense incrementar la despesa en defensa, que considera “desproporcionada i innecessària”. Fonts de l’OTAN han confirmat l’acord. Malgrat això, Trump ha criticat Espanya, afirmant que “s’ha convertit en un problema” per no acceptar l’augment. La cimera de l’OTAN, dissenyada per evitar conflictes amb Trump, s’ha reduït a un dia i evitarà tractar temes com Ucraïna. El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha assegurat a Trump, via Truth Social, que Europa augmentarà la despesa militar, tot i la posició d’Espanya. Rutte ha felicitat Trump per un bombardeig contra instal·lacions nuclears iranianes. La discrepància entre la xifra del 2,1% anunciada per Sánchez i el 3,5% esmentada per Rutte afegeix complexitat a la situació.

Diverses investigacions judicials afecten el govern espanyol i el PSOE. El jutge Juan Carlos Peinado ha demanat al Tribunal Suprem que investigui el ministre Félix Bolaños per presumptes delictes de malversació i fals testimoni en relació amb la contractació de l’assistent de Begoña Gómez, esposa del president Pedro Sánchez. Peinado argumenta que l’assessora Cristina Álvarez va ser contractada amb fons públics per a tasques privades de Gómez. Aquesta petició s’emmarca en una investigació més àmplia sobre presumptes delictes de corrupció que atribueix a Gómez. Bolaños, que era secretari general de la Presidència en el moment de la contractació, va declarar com a testimoni a l’abril, però Peinado qüestiona la veracitat del seu testimoni. Aquest cas se suma a la crisi generada pel cas Koldo/Cerdán, que investiga una presumpta trama de corrupció en el PSOE amb la implicació de l’exsecretari d’organització Santos Cerdán i l’exministre José Luis Ábalos. Aquests fets han augmentat la pressió sobre Sánchez i el seu govern. L’associació d’extrema dreta Manos Limpias va iniciar la investigació sobre Gómez, basant-se en informacions de mitjans de comunicació de la dreta. Paral·lelament, l’Audiència de València ha confirmat la imputació de l’exconsellera Salomé Pradas per la gestió de la DANA del 2019, rebutjant investigar la delegada del Govern i el president de la CHX.