Cuca Gamarra ha anunciat que deixarà el càrrec de secretària general del Partit Popular (PP) durant el congrés que se celebrarà aquest cap de setmana a Madrid. Gamarra ha sol·licitat a Alberto Núñez Feijóo ser rellevada del càrrec, argumentant que s’inicia una “nova etapa” per al partit. Feijóo ha acceptat la seva petició, tot i que Gamarra continuarà formant part de la cúpula del partit en un altre càrrec. Gamarra va ser nomenada secretària general per Feijóo el 2022, després de la sortida de Pablo Casado i la seva número dos, Teodoro García-Egea. Anteriorment, Gamarra havia exercit com a portaveu parlamentària durant el lideratge de Casado, i va ser una figura destacada en les crítiques al govern espanyol i els seus pactes. La decisió de Gamarra arriba en un moment de renovació interna al PP, i s’espera que el seu nou rol estigui vinculat a l’àrea de justícia. Aquest canvi s’emmarca en l’estratègia de Feijóo d’adaptar l’estructura del partit als seus reptes futurs.

Teresa Garcia-Milà s’ha convertit en la primera presidenta del Cercle d’Economia, succeint a Jaume Guardiola. Durant la cerimònia de traspàs, es va projectar un documental, El Cercle. Al costat bo de la història, que repassa la trajectòria de la institució i reafirma els seus pilars: la democràcia liberal, l’economia de lliure mercat i la causa europea. Garcia-Milà, doctora en Economia per la Universitat de Minnesota i catedràtica de la UPF, va destacar la seva vinculació de 30 anys amb el Cercle, iniciada gràcies a Josep Piqué, i va emfatitzar la importància de defensar els valors fundacionals davant l’amenaça del populisme i la desinformació. A més, va advocar per aprofitar el context actual per impulsar el projecte europeista i va anunciar plans per diversificar la base de socis, augmentant la presència de dones i joves. La nova junta directiva inclou figures com Jordi Gual, Pau Guardans i Carmina Ganyet com a vicepresidents, així com Ignasi Biosca. A l’acte van assistir personalitats com els expresidents Jordi Pujol, Artur Mas i Pere Aragonès, així com representants del món econòmic i polític. El documental repassa la història del Cercle, incloent-hi els seus enfrontaments amb els governs del PP, el seu paper durant el procés, la repressió de l'1-O i el suport als indults. També s’hi recullen les opinions de Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo sobre el Cercle i la situació política a Catalunya.

L’actor Eduard Fernández ha rebut el Premi Nacional de Cinematografia 2025, concedit pel Ministeri de Cultura. Aquest reconeixement a la seva trajectòria de 40 anys arriba després d’un any d’èxits, destacant les seves interpretacions a “El 47”, com a Manolo Vital, i a “Marco”, com a Enric Marco. El jurat va destacar la seva versatilitat en encarnar personatges tan diversos, des de figures històriques com el missioner Pere Casaldàliga, l’agent secret Francisco Paesa, Millán-Astray i Òscar Camps, fins a personatges de ficció en pel·lícules de directors com Cesc Gay, Mariano Barroso, Juan Cavestany, Mar Coll, Belén Funes, Pedro Almodóvar, Alejandro González Iñárritu i Agustí Villaronga. El premi, dotat amb 30.000 euros, se sol lliurar al Festival de Sant Sebastià. Aquest guardó se suma a un extens palmarès que inclou quatre premis Goya i cinc premis Gaudí, convertint-lo en l’actor més guardonat amb aquest darrer premi. Fernández, que també va rebre una Concha de Plata al Millor Actor el 2016, ha participat en pel·lícules com “Alatriste” i “El mètode Grönholm”, i va formar part de la companyia de teatre Els Joglars. Als 60 anys, es troba en un moment culminant de la seva carrera.

Ucraïna s’ha retirat del Tractat d’Ottawa, que prohibeix les mines antipersones, seguint els passos de les repúbliques bàltiques, Polònia i Finlàndia. El president Zelenski ho justifica per l’ús “cínic” d’aquestes armes per part de Rússia, argumentant que són necessàries per a la defensa. Aquesta decisió, que situa Ucraïna al capdavant dels països més minats del món, s’ha pres malgrat que el país ja violava el tractat, utilitzant mines i rebent-ne subministrament dels EUA amb l’aprovació de Joe Biden. L’ONU i la Creu Roja Internacional, amb António Guterres i Mirjana Spoljaric al capdavant, han expressat la seva preocupació per aquesta tendència a Europa, que soscava dècades de progrés en desarmament humanitari. Argumenten que no existeixen mines “segures” i que les promeses de neteja ràpida són enganyoses. La retirada d’Ucraïna del tractat simbolitza la creixent fractura de l’ordre internacional basat en normes i pactes multilaterals, i s’emmarca en un context d’afebliment dels acords de control d’armes a nivell global.

Catalunya s’enfronta a una onada de calor amb temperatures extremes, amb 32 comarques en alerta per calor intensa. El Meteocat ha emès avisos de perill moderat i alt, especialment a les Terres de l’Ebre, el litoral central i la Costa Brava, amb temperatures que poden superar els 40 °C, com ja s’ha vist a Vinebre amb registres de 42,9 °C. Protecció Civil insta a la població a extremar les precaucions, evitant l’exposició al sol en les hores centrals del dia i mantenint-se hidratats. Aquesta calor extrema augmenta el risc de cops de calor, especialment en persones grans, malalts crònics i nadons. Els símptomes inclouen temperatura corporal elevada (superior a 40 graus), pell calenta i seca, mal de cap, marejos, fatiga, nàusees i confusió. Davant aquests símptomes, es recomana buscar atenció mèdica immediata. Per prevenir cops de calor, es recomana beure aigua constantment, vestir roba lleugera, evitar l’exposició al sol en hores punta, refrescar-se amb dutxes o tovalloles humides, utilitzar aire condicionat i descansar regularment. TK Home Solutions recorda que l’any passat es van registrar gairebé 5.000 defuncions atribuïbles a l’excés de temperatura. A més, els animals de companyia, com gossos i gats, també pateixen la calor. Gloria Cerviño, de l’Hospital Veterinari Puchol, recomana raspallar-los diàriament, evitar passejos en hores de calor extrema i considerar l’ús d’aire condicionat, ventiladors, piscines per a gossos, mantes refrescants, armilles refrigerants i gelats per animals.

Una treballadora dels serveis municipals de neteja de Barcelona ha mort després de la seva jornada laboral durant la primera onada de calor de l’estiu del 2025. La dona, d’uns 50 anys, treballava a Ciutat Vella amb temperatures extremes que van arribar a fregar els 43 graus a algunes zones de Catalunya. L’Ajuntament de Barcelona ha lamentat la defunció i està estudiant el cas, mentre que el director del servei de neteja, Carlos Vázquez, s’ha mostrat obert a revisar els horaris laborals. S’espera el resultat de l’autòpsia per determinar si la causa de la mort va ser un cop de calor. UGT ha recordat els protocols de prevenció de riscos laborals i ha demanat més mesures de protecció per als treballadors, com ara més zones d’ombra. El Comitè d’Empresa d’FCC, on treballava la dona, també ha demanat més inversió en protecció. L’oposició, incloent Junts, Barcelona en Comú, ERC, i el Partit Popular, ha lamentat la mort i ha demanat mesures i responsabilitats. Aquest incident coincideix amb un altre cas a Tarragona on un operari va morir després de caure des de tres metres a causa d’un cop de calor. El Meteocat ha confirmat que el juny del 2025 serà entre els tres més càlids i no descarta que acabi amb rècord.

La crisi que viu el PSOE arran del cas Santos Cerdán continua generant incertesa sobre el futur polític de Pedro Sánchez. L’empresonament de Cerdán, exsecretari d’organització del partit, per presumptes delictes d’organització criminal, suborn i tràfic d’influències, ha obligat Sánchez a defensar la “contundència” del partit contra la corrupció i prometre “màxima col·laboració” amb la justícia. El PSC, a través de la seva portaveu Lluïsa Moret, ha reiterat la “tolerància zero” amb la corrupció i el “respecte” a les decisions judicials, mostrant el seu suport a Sánchez. Mentrestant, Sánchez intenta mantenir el suport dels seus socis d’investidura, ERC i Junts, amb concessions com la reunió bilateral sobre el finançament singular per a Catalunya prevista pel 14 de juliol. La incertesa persisteix sobre l’abast de la reestructuració de l’executiva socialista i la designació del substitut de Cerdán, amb pressió perquè sigui una dona. El Comitè Federal del PSOE, que se celebrarà el 5 de juliol, serà clau per a la resolució d’aquestes incògnites i per avaluar la capacitat de Sánchez per resistir l’embat del cas i mantenir la seva majoria. La compareixença de Sánchez al Congrés el 9 de juliol, per donar explicacions sobre el cas, es presenta com un altre moment decisiu per al futur de la legislatura.

Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, ha ingressat a presó provisional sense fiança per ordre del jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, en el marc del Cas Koldo. Se l’acusa de delictes d’organització criminal, suborn i tràfic d’influències. La Fiscalia Anticorrupció i l’acusació popular, liderada pel PP, van sol·licitar la mesura per risc de fugida i destrucció de proves, així com per la possibilitat de influir en testimonis. El jutge ha acceptat els arguments, tot i que Cerdán ja no ocupa càrrecs públics. Durant la seva declaració, Cerdán només va respondre a les preguntes del seu advocat, Benet Salellas, negant totes les acusacions i presentant-se com a víctima d’una “persecució política” per la seva participació en pactes amb partits com Bildu i PNB, i les negociacions amb Junts. L’exdirigent socialista va qüestionar l’autenticitat dels àudios que l’incriminen, atribuint-los a una campanya de desprestigi contra ell i el PSOE. El cas gira al voltant de presumptes comissions il·legals en l’adjudicació d’obres públiques, amb la constructora Servinabar 2000 i Acciona en el punt de mira. Cerdán va argumentar que la seva participació en Servinabar no es va formalitzar i va justificar el seu interès per les obres com a part de la seva tasca com a secretari territorial del PSOE. Pedro Sánchez, president del govern espanyol, va defensar l’actuació “contundent” del partit i va prometre “màxima col·laboració” amb la justícia. El cas també implica l’exministre José Luis Ábalos i el seu assessor Koldo García, per als quals es van decretar mesures cautelars menys severes.

França ha implementat una nova llei que prohibeix fumar en diversos espais públics, com ara parcs, platges i parades d’autobús, amb multes que oscil·len entre els 135 i els 750 euros. Aquesta prohibició, però, no s’aplica a les terrasses de bars i restaurants ni als vapejadors, fet que ha generat crítiques del Comitè Nacional Contra el Tabaquisme (CNCT), presidit per Yves Martinet, que considera la mesura “insuficient”. Mentre que les patronals de l’hostaleria celebren l’exempció de les terrasses, el CNCT argumenta que els vapejadors s’utilitzen per “enganxar els joves” i que el 89% dels francesos, incloent-hi el 35% de fumadors i vapejadors, preferirien terrasses lliures de fum. A França, el tabaquisme causa 75.000 morts anuals. Espanya, per la seva banda, està treballant en una nova llei antitabac, impulsada per la ministra de Sanitat, Mónica García, que sí que inclourà la prohibició de fumar i vapejar a les terrasses, equiparant la regulació d’ambdós productes. Aquesta decisió s’emmarca en l’objectiu d’aconseguir una “generació lliure de fums”. A més, diversos municipis del litoral de Barcelona s’han sumat a la prohibició de fumar a les platges.

Màrcia Cisteró ha estat proclamada guanyadora del 51è Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu, un dels premis més antics d’Espanya en arts escèniques, que reconeix la millor actriu de la temporada teatral barcelonina. El jurat, format per membres de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya i crítics de Núvol, ha destacat la versatilitat i la capacitat interpretativa de Cisteró, que s’ha consolidat com una figura clau de l’escena catalana al llarg de gairebé tres dècades de carrera. El premi reconeix la seva actuació en quatre muntatges diferents: “Tots ocells” i “A Macbeth song”, dirigides per Oriol Broggi, i “Les bacants” i “Opereta imaginària”, dirigides per Albert Arribas. Aquestes obres mostren la seva versatilitat i la seva capacitat per interpretar papers diversos, des de clàssics grecs fins a obres contemporànies. Amb aquest guardó, Cisteró es converteix en la segona actriu en rebre el Premi Margarida Xirgu per quatre muntatges simultanis, després d’Anna Lizaran l’any 1982. L’acte de lliurament del premi, organitzat per Núvol i la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya, tindrà lloc al Teatre Romea de Barcelona el 21 de juliol.