La cimera de l’OTAN ha estat l’escenari d’una topada entre Pedro Sánchez i Donald Trump per la despesa militar. Sánchez, amb el suport de Sumar, ha defensat un “règim singular” per a Espanya, negant-se a comprometre’s amb el 5% del PIB en defensa exigit per Trump i l’OTAN, liderada per Mark Rutte. Aquesta postura, que només ha rebut el suport tímid de Bèlgica i Eslovènia, ha generat crítiques del PP, amb Alberto Núñez Feijóo titllant Sánchez de “triler”. Paral·lelament, l’empresonament de Santos Cerdán ha agreujat la crisi política del govern espanyol. El PP ha intentat capitalitzar la situació, pressionant els socis d’investidura de Sánchez per retirar-li el suport i facilitar una moció de censura. No obstant això, Junts ha instat el PP a negociar directament amb Carles Puigdemont, mentre que Esquerra ha rebutjat donar suport a Feijóo. Sumar, per la seva banda, ha exigit mesures contra la corrupció al PSOE com a condició per mantenir l’estabilitat del govern. Sánchez, mentrestant, confia en mantenir el suport dels seus socis i ha reiterat la seva intenció de presentar-se a les eleccions generals del 2027. La situació es manté tensa, amb un ple monogràfic al Congrés previst per al 9 de juliol per abordar el cas de corrupció. Sánchez, per la seva banda, intenta guanyar temps i utilitza la seva agenda internacional per reivindicar el seu executiu.

La reunió entre el PSOE i Sumar per abordar l’estat de la coalició després de l’entrada a presó de Santos Cerdán ha acabat sense avenços significatius. Sumar, liderat per Yolanda Díaz i representat a la reunió per Ernest Urtasun, ha urgit el president Pedro Sánchez a “moure’s” si vol esgotar la legislatura. Urtasun ha criticat la “falta d’urgència” del PSOE i ha advertit del risc que la legislatura “embarranqui” per l’immobilisme dels socialistes. Sumar ha presentat un paquet de mesures de regeneració i ha demanat “audàcia” i mesures “valentes” contra la corrupció. La formació liderada per Díaz també ha reclamat avanços en l’agenda social, especialment en matèria d’habitatge, i el desbloqueig de la remuneració dels permisos i la prestació universal per fill a càrrec. Mentrestant, el PSOE, representat per María Jesús Montero, Félix Bolaños i Rafael Simancas, ha intentat rebaixar la tensió, qualificant la reunió de “cordial” i destacant la coincidència en la necessitat d’impulsar la legislatura. El PSOE ha assegurat que estudiarà les propostes de Sumar per a la compareixença de Sánchez el 9 de juliol. Malgrat la crisi, Alberto Núñez Feijóo no ha aconseguit, de moment, bastir una alternativa parlamentària. Les converses amb els socis de Sánchez no han donat fruits, amb Junts demanant una reunió amb Feijóo a Waterloo i el PNB esperant la compareixença de Sánchez.

Alberto Núñez Feijóo ha anunciat canvis significatius a la direcció del Partit Popular (PP). Miguel Tellado substituirà Cuca Gamarra com a secretari general, mentre que Ester Muñoz assumirà el rol de portaveu al Congrés dels Diputats, reemplaçant el mateix Tellado. Aquests canvis, que seran aprovats al congrés del PP aquest cap de setmana a Madrid, responen a la voluntat de Feijóo d’enfortir l’oposició al govern de Pedro Sánchez. Tellado, de 51 anys, home de confiança de Feijóo i amb una trajectòria al PP gallec, es perfila com un perfil més dur i combatiu. Muñoz, de 40 anys, també destaca pel seu to combatiu a les sessions de control al govern. Feijóo ha destacat la joventut i experiència d’ambdós. Aquests nomenaments es produeixen després del recent intent fallit del PP d’impulsar una moció de censura contra Sánchez, després que tant Junts per Catalunya com el PNB es desmarquessin de la proposta. Feijóo ha reiterat la seva negativa a negociar amb Carles Puigdemont, i ha delegat en Gamarra els temes de justícia, interior i defensa.

El Govern central ha traspassat 40.000 habitatges i 2.400 terrenys de la Sareb a l’empresa pública Sepes, amb l’objectiu d’ampliar el parc públic d’habitatge assequible. Aquests actius, valorats en 5.900 milions d’euros, inclouen terrenys amb capacitat per construir 55.000 habitatges addicionals. Catalunya rebrà el 27,8% dels habitatges, un total de 9.257. La ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, va anunciar la mesura després del Consell de Ministres, destacant la importància de “salvar les famílies” i recuperar habitatges perduts. La transferència es realitza sense cost addicional i Sepes rebrà 600 milions d’euros per adequar els immobles. La selecció dels habitatges es va basar en criteris geogràfics, prioritzant municipis de més de 5.000 habitants i zones amb alta demanda d’habitatge. Els habitatges han de tenir una superfície màxima de 150 m2 i no presentar problemes estructurals. Els terrenys seleccionats han de ser aptes per a promocions de 30 habitatges o més. La ministra Rodríguez va confirmar que Sepes gestionarà directament el parc d’habitatges, descartant la participació d’empreses privades com Aliseda, Hipoges i Servihabitat.

L’onada de calor recent a Espanya ha provocat un augment significatiu de la mortalitat, especialment entre la població més vulnerable. L’Institut Carlos III estima que, durant l’última setmana de juny, les altes temperatures van causar 265 morts prematures a tot el país, de les quals 43 van ser a Catalunya, una xifra que iguala la de la Comunitat de Madrid i supera la de Galícia. A Catalunya, la majoria de les defuncions (19) es van concentrar a la província de Barcelona. Vuit de cada deu víctimes mortals tenien més de 65 anys. Aquestes xifres preocupants coincideixen amb el juny més càlid registrat fins ara, amb temperatures que van superar els 40 °C en diverses zones. El pic de l’onada de calor, entre el 26 i el 28 de juny, va provocar una mitjana de vuit morts diàries a Catalunya. Des de principis d’any, 2.168 persones han mort a Espanya per causes atribuïbles a les temperatures, cosa que representa gairebé el 68% de les morts per aquesta causa registrades durant tot l’any 2024. Els experts alerten que la calor extrema agreuja les malalties preexistents, provocant un augment de la mortalitat, especialment entre la població d’edat avançada.

El Banc Santander ha adquirit TSB, la filial britànica del Banc Sabadell, per 2.690 milions d’euros. Aquesta adquisició es produeix enmig de l’opa del BBVA sobre el Sabadell i representa una estratègia defensiva per part d’aquest últim. El Sabadell, amb els ingressos de la venda, ha anunciat que repartirà 3.800 milions d’euros en dividends als seus accionistes durant els propers 12 mesos, el que equival a uns 70 cèntims per acció i una rendibilitat superior al 25%. Aquesta promesa de dividends elevats busca incentivar els accionistes a rebutjar l’opa del BBVA i esperar fins al primer trimestre del 2026 per cobrar. El BBVA, per la seva banda, havia afirmat que el valor de TSB ja estava inclòs en la seva oferta inicial, però la decisió del Sabadell de repartir els diners com a dividends extraordinaris podria obligar el BBVA a modificar la seva oferta. El president del BBVA, Carlos Torres, ha indicat que una rebaixa del preu de l’oferta seria necessària si els diners de la venda es repartissin com a dividends. Aquest moviment del Sabadell complica encara més l’opa del BBVA, que ara es troba amb la pressió d’augmentar la seva oferta per fer-la més atractiva per als accionistes del Sabadell. El consell d’administració del Sabadell es reunirà per valorar l’oferta del Santander per TSB. La venda de TSB requereix l’aprovació dels accionistes del Sabadell.

La política espanyola i catalana es troba en un moment de tensió. Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha confirmat la seva intenció de presentar-se a la reelecció el 2027, tot i la crisi generada pel cas Cerdán, que ha implicat l’exsecretari d’Organització del PSOE en una trama de corrupció. Sánchez ha defensat la seva gestió, afirmant que el seu govern ha actuat amb contundència contra la corrupció i ha destacat la col·laboració amb la justícia. A més, ha celebrat la constitucionalitat de la llei d’amnistia, aprovada pel Tribunal Constitucional, argumentant que contribueix a la normalització de la situació a Catalunya. Paral·lelament, al Parlament de Catalunya, la sessió de control al president Salvador Illa ha estat marcada per la tensió. L’oposició, encapçalada per Junts i els Comuns, ha qüestionat la reunió no anunciada entre Illa i Sánchez, demanant transparència sobre el cas Cerdán. Alejandro Fernández (PP) ha protagonitzat el moment més tens de la sessió, acusant Illa d’estar involucrat en la compra de mascaretes defectuoses durant la pandèmia, una acusació que Illa ha negat rotundament. Finalment, la preocupació per l’aplicació de l’amnistia ha estat un altre punt de debat, amb partits com la CUP i ERC pressionant Illa per garantir la seva aplicació a tots els afectats.

El Consell de Ministres ha pres decisions importants en l’àmbit econòmic i de consum. Ha autoritzat l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell, però amb condicions. Durant un període de tres a cinc anys, ambdues entitats hauran de mantenir personalitats jurídiques i patrimonis separats, així com autonomia en la gestió, incloent les pimes, els recursos humans i l’obra social. Aquesta decisió, anunciada pel ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, busca preservar la riquesa de les dues entitats, el seu vincle amb els clients i els llocs de treball. La CNMV va suspendre la cotització d’ambdues entitats a l’espera de la decisió. D’altra banda, el Consell de Ministres, a proposta del Ministeri de Drets Socials i Consum, liderat per Pablo Bustinduy, ha aprovat un avantprojecte de llei de consum sostenible. Aquesta llei preveu mesures com la prohibició de la publicitat de vols curts amb alternatives menys contaminants, la publicitat de cotxes contaminants i combustibles fòssils, i la lluita contra l’ecoblanqueig i l’obsolescència programada. També es vol regular la revenda d’entrades per a esdeveniments, limitant l’augment de preu a l’IPC. Aquest avantprojecte encara ha de ser aprovat pel Congrés.

Pedro Sánchez va enfrontar una cimera de l’OTAN tensa a la Haia, marcada per les crítiques a la seva negativa a augmentar la despesa militar al 5% del PIB, com la resta d’aliats. Malgrat intentar mantenir un perfil baix, va rebre crítiques de líders com Mette Frederiksen i Bart de Wever, que van qüestionar la seva proposta del 2,1%. Sánchez va defensar la seva posició, argumentant que és suficient per complir amb les obligacions militars i compatible amb el model social espanyol. La solitud de Sánchez a la foto de família va simbolitzar l’aïllament d’Espanya. Donald Trump, en un gir inesperat, va criticar durament la postura “terrible i hostil” d’Espanya i va amenaçar amb represàlies comercials. Mentrestant, a Espanya, Alejandro Fernández, líder del PP a Catalunya, va proposar vetar els pactes amb Junts, generant tensions amb la direcció d’Alberto Núñez Feijóo. Aquest últim, aprofitant l’empresonament de Santos Cerdán del PSOE per corrupció, va revifar la idea d’una moció de censura contra Sánchez, tot i les dificultats per aconseguir els suports necessaris. El Govern de Catalunya, liderat per Salvador Illa, va reiterar el seu suport a Sánchez, destacant els acords assolits en Rodalies, l’aeroport del Prat i el finançament. La Moncloa va ridiculitzar l’intent de Feijóo i va assegurar haver actuat amb contundència en el cas Cerdán. Finalment, el govern espanyol va anunciar l’ampliació del parc públic d’habitatge amb 40.000 habitatges de la Sareb.

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha publicat la llista de morosos amb deutes superiors a 600.000 euros a 31 de desembre de 2024. 58 contribuents, entre persones físiques i jurídiques, acumulen un deute total de 152,98 milions d’euros, un augment significatiu respecte als 83,8 milions de l’any anterior. Yosef Faradhi encapçala la llista amb un deute individual de 52,3 milions d’euros, representant més d’un terç del total. Li segueixen PlayBadalona amb 9,29 milions, Riera de Cabanyes amb 8,1 milions, i Rec Madral amb 7,9 milions. Entre els deu principals deutors també figuren Adrià Camp Buendía, Jordi Dalmau Orriols, Anna Maria Borrell Marín, Moramar SA, Michel de Haro Romano, i Nancy Janneth Suárez Cáceres. Els deutes corresponen majoritàriament a impostos de transmissions patrimonials, actes jurídics documentats, successions i donacions, la taxa sobre el joc, i el cànon de l’aigua. La publicació d’aquesta llista per part de la Generalitat busca promoure la transparència i la conscienciació cívica per combatre el frau fiscal. La llista no inclou actuacions posteriors al 31 de desembre relacionades amb el pagament, excepte en casos de pagament total.