Pedro Sánchez es troba sota una creixent pressió arran dels escàndols de corrupció, com el cas de Santos Cerdán, i la seva resposta ha estat considerada insuficient. Davant la crisi, Sánchez planeja anunciar reformes contra la corrupció al Congrés i un paquet de mesures socials al setembre, amb l’objectiu de revitalitzar el curs polític. Sumar, liderat per Yolanda Díaz, pressiona per avançar en l’agenda social i demana anuncis en aquest sentit abans del setembre. Mentrestant, figures com Javier Cercas, Felipe González i Alfonso Guerra han criticat Sánchez, alguns demanant pactes amb el PP. Cercas, en un article, va qualificar Junts com a partit d’extrema dreta i va demanar la dimissió de Sánchez, tot i que aquesta acció requeriria els vots de Junts. Aquesta situació es produeix en un context d’escalfament dins del PSOE i un estat profund que rebutja els pactes de Sánchez amb l’esquerra i els independentistes. Sánchez busca un equilibri complicat per satisfer les demandes dels seus socis i calmar les tensions internes, mentre la dreta, liderada per Alberto Núñez Feijóo, observa la situació.

Un informe de la Fundació BBVA i l’institut Ivie, titulat Present i futur de la joventut espanyola, alerta sobre les dificultats que afrontaran els joves per jubilar-se. L’estudi indica que la incorporació tardana al món laboral, amb una taxa d’ocupació juvenil 15 punts inferior a la de 2007, provocarà que molts joves només hagin cotitzat 30 anys al 2065. Aquesta situació els obligaria a retardar la seva jubilació fins als 71 anys per mantenir el seu nivell de vida, a menys que comptin amb estalvis significatius. Per mantenir el nivell de vida amb la legislació actual, es necessitarien 40 anys cotitzats per jubilar-se als 65, o 35 anys per jubilar-se als 68. La taxa de substitució, que compara els ingressos durant la jubilació amb els ingressos previs, disminuiria del 77,1% actual al 75,3% per a qui hagi cotitzat 30 anys al 2065. Si s’implementessin reformes addicionals en el sistema de pensions, com les plantejades pel BBVA, aquesta taxa podria reduir-se fins a 20 punts, deixant la pensió en poc més de la meitat de l’últim salari. A més, les reformes previstes per després del 2050, com el mecanisme d’equitat intergeneracional i la quota de solidaritat, augmentaran les contribucions dels joves a la Seguretat Social, però no la seva pensió, ja que el sistema espanyol es basa en la quantitat cotitzada, no en el percentatge.

Aquest dijous al matí, dos vianants han estat atropellats per un autobús de la línia H12 a la confluència entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer Balmes de Barcelona. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha atès les víctimes, una de les quals ha resultat ferida greu. La Guàrdia Urbana ha tallat el carril lateral de la Gran Via en sentit muntanya durant aproximadament una hora per facilitar les tasques d’assistència. TMB ha informat de l’anul·lació temporal de tres parades d’autobús (58, 95 i 316), afectant les línies H12, 52 i 54, que han circulat amb recorregut modificat en el tram afectat. El servei s’ha normalitzat posteriorment, restablint la circulació i les parades afectades.

Catalunya ha experimentat un canvi dràstic en les condicions meteorològiques. Després d’una onada de calor intensa, que va durar fins dimarts, amb temperatures rècord com els 42,9 graus registrats a Vinebre, el Meteocat ha emès una alerta per pluges intenses. Aquesta alerta, que s’estén fins dissabte, afecta 32 comarques, amb especial incidència a Osona, Berguedà, Ripollès, Lluçanès, Moianès, Bages, Vallès Oriental i Vallès Occidental, on el nivell d’alerta és taronja. Les precipitacions, que poden superar els 20 litres en 30 minuts, aniran acompanyades de tempesta, pedra i fortes ratxes de vent. Tot i la disminució de la calor diürna, es manté l’avís de calor nocturna al litoral, prelitoral i al Segrià. S’espera que la inestabilitat continuï durant el cap de setmana, amb tempestes més extenses i un descens generalitzat de les temperatures a partir de divendres.

L’Ajuntament de Barcelona i les quatre empreses concessionàries del servei de neteja (FCC, Urbaser, CLD i Valoriza) han unificat els protocols de prevenció de riscos laborals per altes temperatures, després de la mort d’una treballadora i l’atenció mèdica a dos més durant l’onada de calor. A partir de 40 graus, es suspendrà el servei a peu de carrer sense vehicles durant el migdia. A més, les mesures que abans s’activaven als 37 graus, com pauses de cinc minuts cada hora, ampolles isotèrmiques d’un litre i recorreguts amb més ombra, s’avançaran als 34 graus. Les empreses incrementaran la vigilància de la salut dels treballadors i milloraran la seva formació sobre com actuar durant episodis de calor. La tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, va destacar la incorporació de les “millors pràctiques” de cada protocol per a una major protecció. L’Ajuntament manté obert un expedient per aclarir les circumstàncies de la mort de la treballadora. Tot i que es treballa per millorar la transpiració de la roba, encara no s’han pres decisions al respecte. Aquestes mesures busquen evitar futures incidències relacionades amb la calor, especialment durant les hores de màxima insolació.

El director del MNAC, Pepe Serra, ha comparegut públicament per primera vegada des de la sentència del Tribunal Suprem que ordena el retorn dels frescos de Sixena a Aragó. Serra ha afirmat que el museu presentarà un “escrit d’oposició” a l’execució forçosa de la sentència, argumentant que el trasllat suposa un “risc important de danys” a les obres. Nous estudis realitzats pels tècnics del MNAC confirmen l’“evident vulnerabilitat” dels frescos, que actualment tenen un gruix d'1 mil·límetre. Aquests frescos, arrancats del monestir de Sixena després d’un incendi durant la Guerra Civil, són considerats “artefactes extremadament fràgils” a causa de la seva complexa restauració i la seva sensibilitat als canvis de temperatura i humitat. Serra ha insistit en la “incapacitat tècnica” per dur a terme el trasllat sense posar en perill les pintures, i ha qüestionat l’estat del monestir de Sixena per a la seva correcta conservació. Malgrat la sentència ferma, el director del MNAC manté l’“esperança” que la jutgessa d’Osca reconsideri la decisió. Mentrestant, l’Ajuntament de Vilanova de Sixena ha presentat un recurs per la “dilatació del procés”, mentre que el govern d’Aragó, liderat per Jorge Azcón, ha suspès la participació dels seus tècnics en el grup de treball per al trasllat, després de considerar “inacceptable” la posició del MNAC. La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha lamentat aquesta decisió i ha demanat que el procés es resolgui “amb rigor i dins la legalitat”.

El Dalai-lama, Tenzin Gyatso, que complirà 90 anys el proper diumenge, ha confirmat la continuïtat del seu llinatge espiritual després de la seva mort. En un missatge de vídeo dirigit als fidels reunits a Dharamshala, Índia, on resideix a l’exili, el líder budista va assegurar que la seva reencarnació serà escollida pel Gaden Phodrang Trust, el seu cercle de confiança, seguint la tradició tibetana. Aquest anunci desafia directament la Xina, que reclama el dret de nomenar el successor. Pequín considera el Dalai-lama un separatista perillós des de la seva fugida del Tibet l’any 1959, després d’un aixecament fallit contra el domini xinès. El govern xinès insisteix que la reencarnació ha de complir amb les lleis xineses i rebre l’aprovació del govern central. En resposta, el Dalai-lama ha afirmat que el seu successor naixerà fora de la Xina i ha instat als seus seguidors a no reconèixer cap autoritat religiosa designada per Pequín. El Gaden Phodrang Trust ha aclarit que la cerca del proper Dalai-lama no està restringida per nacionalitat ni gènere. Aquest conflicte per la successió s’emmarca en la complexa relació entre la Xina i el Tibet, marcada per la repressió xinesa, l’exili del Dalai-lama i la lluita per la preservació de la identitat tibetana.

Alejandro Fernández, president del PP català, es troba en una situació precària. El congrés del PP a Madrid d’aquest cap de setmana no abordarà el seu relleu, tot i que Génova ho considera des del 2022. La decisió s’ajornarà fins després de les eleccions generals del 2027, donant-li un respir a Fernández, qui reconeix la seva posició inestable. Malgrat el seu reforçament després de les eleccions al Parlament del 2024, on el PP va augmentar de 3 a 15 diputats, la seva posició continua sent feble. Fernández ha presentat una esmena a la ponència ideològica del partit per vetar pactes amb Junts, oposant-se a la línia de Feijóo. Aquesta acció busca consolidar el seu suport a Catalunya i a la resta d’Espanya, on ha presentat el seu llibre, crític amb la direcció nacional. Mentrestant, Daniel Sirera, líder del PP a Barcelona i ponent de la ponència estatutària, es perfila com a possible substitut. El congrés també aprovarà un nou sistema de primàries que no convenç ni a Fernández ni a Isabel Díaz Ayuso, ja que prefereixen un sistema on la militància tingui més pes.

El Govern català ha confirmat que entregarà el Premi Guillem Agulló el darrer trimestre del 2025, després d’una polèmica generada per la incertesa sobre el futur del guardó. La consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, ha assegurat que s’estan coordinant amb la família d’Agulló per definir la data exacta. La confusió va sorgir arran de la denúncia de la família, que afirmava haver-se assabentat per la premsa que el premi no s’entregaria aquest any. El Govern, però, ho ha qualificat de “malentès” i ha negat qualsevol intenció d’eliminar o rebaixar el valor del premi. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha afirmat que la voluntat de l’executiu era “redefinir” el premi i dotar-lo econòmicament, i ha deixat la porta oberta a mantenir el format actual. El Premi Guillem Agulló es va crear al País Valencià el 2016 pel Botànic (PSPV, Compromís i Podem) en honor al jove activista assassinat per l’extrema dreta. El PP, amb el suport de Vox, va deixar de concedir-lo el 2024, moment en què el Govern català en va assumir la gestió. La família d’Agulló havia demanat la devolució de la concessió del premi després de la incertesa generada per la possible integració del guardó dins dels premis LAYA.

La cimera de l’OTAN ha estat l’escenari d’una topada entre Pedro Sánchez i Donald Trump per la despesa militar. Sánchez, amb el suport de Sumar, ha defensat un “règim singular” per a Espanya, negant-se a comprometre’s amb el 5% del PIB en defensa exigit per Trump i l’OTAN, liderada per Mark Rutte. Aquesta postura, que només ha rebut el suport tímid de Bèlgica i Eslovènia, ha generat crítiques del PP, amb Alberto Núñez Feijóo titllant Sánchez de “triler”. Paral·lelament, l’empresonament de Santos Cerdán ha agreujat la crisi política del govern espanyol. El PP ha intentat capitalitzar la situació, pressionant els socis d’investidura de Sánchez per retirar-li el suport i facilitar una moció de censura. No obstant això, Junts ha instat el PP a negociar directament amb Carles Puigdemont, mentre que Esquerra ha rebutjat donar suport a Feijóo. Sumar, per la seva banda, ha exigit mesures contra la corrupció al PSOE com a condició per mantenir l’estabilitat del govern. Sánchez, mentrestant, confia en mantenir el suport dels seus socis i ha reiterat la seva intenció de presentar-se a les eleccions generals del 2027. La situació es manté tensa, amb un ple monogràfic al Congrés previst per al 9 de juliol per abordar el cas de corrupció. Sánchez, per la seva banda, intenta guanyar temps i utilitza la seva agenda internacional per reivindicar el seu executiu.